Una novel•la soprenent per la qualitat i l’originalitat narratives
Com sabeu el grup de lectura El Micalet parla de llibres està tenint molt d’èxit entre totes les amistats que el fan possible. L’activitat va endavant gràcies a l’assistència del públic fidel i a la generositat de les autores, dels autors i d’altres persones que també han col•laborat amb nosaltres com, per exemple, el professor de la Universitat de València doctor Francesc Andreu Martínez.
També hi ha editorials que estan pendents d’Intersindical Cultura i ens ofereixen les seus novetats. Ho han fet Denes, Bullent, Germania… No fa molt 3 i 4 ens va fer a arribar a Pepa Úbeda i a mi el llibre de Carme Manuel Llenceu la creu.
Ja he emprat el mot sorpresa en l’encapçalament del comentari. No és debades. Veureu. Confesse que no havia sentit mai a parlar d’aquesta autora valenciana (en el meu descàrrec diré que és la primera novel•la que publica) i per això en vaig llegir erròniament el cognom, vaig llegir Miquel, i vaig pensar que la Carme Miquel treia les novel•les de dues en dues. En llegir la xicoteta biografia de Manuel, em vaig adonar del meu error.
Llanceu la creu es llig molt bé, s’entén tot, el que diu i el que dona per dit, molt al cas de les relacions familiars, que és el tema de l’obra. Malgrat que podem reconéixer els llocs escenaris de l’acció, especialment la gent de València, i més encara qui hem viscut a la Malva-rosa, és una història universal. El tractament d’alguns temes recorda perfectament El déu de les petites coses, d’Arundhati Roy, l’escriptora índia que situa el seu text a Kerala. La manera de narrar recorda Raymond Carver o Annie Proulx. En fi, una sorpresa molt agradable, una novel•la magnífica (no us espanteu en la primera pàgina, continueu llegint). El Micalet parla de llibres programarà aquesta lectura per a 2015.
En teniu una bona ressenya a Sota la Creueta, de Xavier Aliaga, qui també ha intervingut a El Micalet parla de llibres amb la seua novel·la Vides desafinades. i a qui hem manllevat la imatge.