Novel·la de Chema Sánchez Alcón
Reflexiona sobre els límits del poder absolut partint d’un polític del règim franquista que abusà d’eixe poder torturant i humiliant.
El protagonista és un advocat del règim franquista que té el poder de torturar i humiliar
L’obra destapa també altra de les inquietuds de l’autor, el món de la discapacitat intel·lectual. Abans a aquestes persones, se’ls denominava idiotes o imbècils i en l’obra l’autor posa veu a eixos humiliats i ofesos per la història. En aquest context, l’autor, comença a investigar en la història de la discapacitat remontant-se als arxius d’inicis del segle XIX en els quals aparéixen històries d’idiotes en manicomis als quals se’ls furta la dignitat humana. Aquestes inquietuds portaren a l’autor a crear un relat en el qual les protagonistes són les VEUS dels bojos i idiotes que, des de la desraó, li parlen a un home de bé, a un polític poderós, a un ser que tots admiren però que, en el seu fur intern, és un MONSTRE. El protagonista de la novel·la és un advocat del règim franquista que té el poder de donar i llevar la vida, de torturar i d’humiliar. Aquest polític comet un acte ignominiós i, amant de l’art com és, descobreix que els únics que poden escoltar la seua confesió, són els idiotes, els orats, els tolits, els bojos que habiten dins dels quadres. Mentre observa eixos quadres dels museus més importants del món, escolta les veus d’aquells que la història ha qualificat com monstruositats de la natura i, en un joc dialògic de reflexions, a poc a poc, no sabem qui és el monstre i qui no ho és. El somni de la raó, de nou, torna a engendrar monstres.