Exposicions

Dones mestres, de Ricard Huerta

Ricard Huerta va inaugurar a la Intersindical Valenciana l’exposició Dones mestres, el 24 d’octubre de 2006. Ara, acaba de traure un llibre amb el mateix títol

Portada d'una publicació recent de Ricard Huerta
Portada d'una publicació recent de Ricard Huerta
24 / 06 / 2012 | Dolors Jimeno

Ricard Huerta és un home polifacètic que va col·laborar amb la Intersindical al començament del programa de Cultura. Ens va portar uns quadres de gran format on recollia el nom de les mestres que li han marcat en la seua vida. Una d’elles, Carme Miquel, va assistir a l’acte.

Fa uns dies s’ha presentat el llibre Dones mestres a la Universitat de València. Ricard Huerta és professor de la Facultat de Magisteri, és escriptor, artista i un gran agent de la cultura.
El dia que la nostra seu va acollir la seua exposició va ser presentat per la també professora d’universitat Carme Vidal amb el text que reproduïm a continuació:
” EXPOSICIÓ “DONES MESTRES”
Paraules de presentació de l’autor i comissari, Ricard Huerta
Amigues i amics:
He de fer-vos la presentació de Ricard Huerta, amic i col•lega,  com a comissari i alhora com a autor d’aquesta exposició, “Dones Mestres”, que ens reuneix ací, aquesta nit. La presentació, com passa sovint en aquestes ocasions, infringeix la lògica del que se suposa d’entrada que és, o hauria de ser, una presentació, ja que ací, i fora d’ací, la persona realment coneguda és ell, i no la que ha rebut l’encàrrec redundant però gustós de presentar-lo.
Però, he de dir que, com a col•lega de Ricard des de fa anys, a l’àrea de plàstica de l’Escola de Magisteri de la Universitat de València, conec de primera mà la seua remarcable trajectòria de creació, d’investigació, i de docència, en el camp de la plàstica, i potser aquest coneixement sí que m’habilita per a fer aquesta presentació.
La veritat és que, en el transcurs dels últims quinze anys, és molt el que he aprés de la seua creativitat i disponibilitat, de la seua energia i de la seua capacitat d’organització. De manera que per a mi, en tots aquests anys, ha estat una gran sort tindre’l com a col•lega amb qui compartir preocupacions i projectes professionals, i amb qui contrastar idees i experiències.
La producció artística de Ricard Huerta sempre està impregnada d’una vocació didàctica, pròpia de la condició de professor de plàstica, i en connectar aquests dos aspectes, el plàstic i el docent, sempre ha donat proves d’una gran inventiva, d’una gran capacitat per a aprofitar les possibilitats de fecundació mútua entre art i educació. Trobo, justament, que l’exposició d’avui és tota una troballa, ben il•lustrativa d’allò que acabo de dir de Ricard com a artista i com a professor. Que Huerta hi evoque en imatges algunes de les persones que considera mestres, i alhora que aconseguisca involucrar les mestres del barri per a què els alumnes facen el dibuix d’aquestes, em sembla tot un encert.
En definitiva, a banda de col•lega i amic, Ricard Huerta ha estat un mestre per a mi. Algú que m’ha ajudat a l’hora d’aconseguir que la docència siga una cosa divertida, i a combinar facetes diferents de l’activitat artística i educativa.
La paraula “mestre” és una paraula ben bonica, de belles ressonàncies històriques, bonica pel que diu i pel que evoca. Una paraula que ha pogut preservar aquest caràcter a pesar de la devaluació gratuïta que ha patit últimament. De mestres ja hi havia a l’antiguitat, o en l’edat mitjana, en la construcció de catedrals, posem per cas, o encara al Renaixement, o ara mateix quan, sense anar més lluny, d’algú que ha reeixit particularment diem que ha tingut un bon mestre
Tota persona té dins d’ella alguna cosa digna de ser coneguda, alguna actitud, algun saber fer, alguna virtut, de les quals cal saber aprendre, i els veritables mestres són aquells i aquelles de qui es pot aprendre molt, dins i fora de l’aula, amb atenció i respecte. De manera que, en dir de Ricard que ha estat un mestre per a mi, podeu valorar tot el que vull significar amb això.
Gràcies, Ricard, per la iniciativa i per la realització d’aquesta exposició, i l’enhorabona!, que faig extensiva al STE que ha tingut la bona idea d’acollir-la. Carme Vidal. València, 24 d’octubre de 2006”




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.