Dimecres passat vam acollir en la nostra seu la presentació del llibre Mi experiencia con los yanomami. Una interpretación psicológica de sus mitos de creación y ritualidad chamánica
Edita per per Manuscritos narra l’experiència amb un grup de yanomamis de l’autor i de Mikel García García
Per xamanisme entenem les creences d’un grup humà i les pràctiques del xaman, una mena de sacerdot
Javier Castillo Colomer és doctor en Psicologia, psicoterapeuta, psicòleg clínic i psicoanalista. Professor de Psicologia Clínica i Teràpies psicodinàmiques del Grau de Psicologia de la Universitat Internacional de València. Autor de diversos assaigs relacionats amb la psicologia, la psicoanàlisi, l’antropologia i l’estudi comparat de mites i religions. És així com arribem a explicar-nos el llibre que ens ocupa.
El doctor Colomer va participar amb la ponència Prevenció i intervenció davant els problemes de salut mental produïts en l’àmbit laboral en el marc de les jornades organitzades per la nostra Àrea de Salut Laboral i dirigides cap als treballs saludables, tant físicament com psíquicament.
Amb pròleg i fotografies de Mikel García, el text narra l’experiència de totsdos durant la visita al grup yanomami, en l’Amazònia veneçolana.
En començar a llegir el llibre em va vindre al cap l’autora Jean M. Auel i tot el que ha publicat des del primer volum de la saga El clan de l’ós de les cavernes. Recordareu que aquella gent es reunia d’amagat i, a través de la ingesta d’unes substàncies determinades, entraven en un altre món d’on tornaven enfortits i més savis, ja que tenien com una mena de saviesa compartida, com un únic cervell. També perquè els yanomami és el grup ètnic que menys ha entrat en contacte amb la gent occidental i potser són els que més s’assemblen als personatges de l’autora nordamericana.
Pel que he llegit al llibre que avui ens acompanya, i en altres fonts, se sap que el xamanisme es practica des del principi dels temps. Per xamanisme entenem les creences d’un grup humà i les pràctiques del xaman, eixa mena de sacerdot que connecta amb el món dels esperits i fa de guia, ajudat normalment per unes vestimentes espectaculars, a la població, el grup humà que té al seu càrrec. Vaja, com en qualsevol religió.
Al llarg del llibre anem coneixent la formació de Javier. Per exemple, cita molt a Jung, Carl Gustav Jung, el metge, psiquiatra, psicòleg i assagista suís, i figura clau en l’etapa inicial de la psicoanàlisi. Fundà l’escola de psicologia analítica (també anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda). Javier, que fa llargues estades d’estudi a Suïssa (de vegades a la casa dels hereus de Jung), parla en el llibre de la psicologia profunda, la connexió funcional entre l’estructura de la psique i la de les seues manifestacions culturals.
També citaré l’impacte que Javier ens confessa que li va causar la conferència que va impartir a Madrid, d’assistència restringida, el peruà Carlos Castaneda sobre Don Juan Matus, segons he entès l’últim xaman. Javier diu que no li va agradar el que contava Castaneda però que gràcies a la conferència va redirigir les seues investigacions.
En definitiva, un llibre molt interessant (no tingueu por si no ho enteneu tot perquè acabarà fent-vos el pes) i amerat de la sinceritat d’aquest psicoanalista freudià i analista reichià, sinceritat que rarament es troba.