Presentacions de llibres
Gegants de gel, novel•la de Joan Benesiu
Publicada per Edicions del Periscopi dins de la col•ecció Escafandre
Amb pròleg de Manuel Baixauli, és premi Llibreter 2015
No agrairé mai prou a una amiga que s’equivocara en recomanar-me una novel•la de Vicente Muñoz Puelles. En lloc de donar-me el títol del llibre en què Vicente parla de la venda de terrenys per a l’eixample de la ciutat de València, em va dir Tierra de humo. La vaig llegir. No tractava de la nostra ciutat, tractava del sud del continenet americà, de com aquells navegants de fa segles intentaven una vegada i cent més passar d’un oceà a l’altre, de les tribus que habitaven aquelles terres, del que era continent i del que era illa, del fred, dels vents, de la mar. Gràcies a aquest antecedent literari, he entés molt millor el que conta Joan Benesiu en Gegants de gel. L’autor de Beneixama ens trasllada a Ushuaia, la ciutat argentina que es considera la més meridional del planeta. Representa la fi del món, la frontera. Allà situa Benesiu els seus personatges, provinents de diferents ciutats eurpees i americanes a fi que, ordenadament al voltant d’una taula del bar Katowice, cada un d’ells conte la seua història i explique per què ha decidit passar tan lluny de casa les festes de Nadal i de Cap d’Any. Katowice esdevé en certa manera el cafè de Rick, ja sabeu: “De tots els bars del món has vingut a parar ací”. La diferència és que a Casablanca és casualitat i a Gegants de gel és buscat.
Cada capítol està encapçalat per la referència a una obra literària que l’autor presenta com a punt de partida de la tesi que vol plantejar a través de cada història particular: incomunicació familiar, guerra de les Malvines, fàstic empresarial, enamoraments, història de Polònia, venjances…
Podeu llegir en aquest enllaç el que publica l’editorial sobre una novel•la molt inteteressant. Hauria de ser llegida en els centres escolars. És un instrument de primer ordre per al professorat, si més no, d’Història i Geografia. En el grup de lectura entrarem a valorar la conveniència de programar-la.
Normes d'ús