Grup de lectura

Insòlita memòria

Memorable trobada literària organitzada per Intersindical Cultura i la S.C. El Micalet

Foto cedida pel membre del grup Vicent Mateo.
Foto cedida pel membre del grup Vicent Mateo.
31 / 03 / 2017 | Dolors Jimeno

A continuació trasllade el text que ens ha cedit Vicent Penya per a ser publicat i que conté la intervenció que va fer en la sessió del grup de lectura El Micalet parla de llibres. He de dir que la generositat de l’autor no acaba ací: va regalar a totes les persones assistents, i a les biblioteques de la Intersindical i del Micalet, un exemplar de l’antologia poètica Triadisses.

L’horta de València com un imaginari literari.

Insòlita memòria és un recull de deu relats (alguns dels quals, els més llargs, tenen estructura de novel·la curta) que presenten una gran unitat temàtica i ambiental, i que parteixen de la memòria personal, per a desenvolupar-se lliurament fins aconseguir un univers narratiu fictici que intenta concebre l’horta de València, dins de l’espai mediterrani, com un imaginari literari.
El germen de les històries d’Insòlita memòria és l’esclat d’alguns records anecdòtics de la meua infantesa i joventut, però el desenvolupament d’aquestes històries, com he dit, és totalment inventat i fantàstic. Per tant, com se sol dir, tota semblança amb la realitat és pura coincidència.
Quan jo era un xiquet, no vaig trobar mai cap afusellat de la guerra civil, ni mai vaig presenciar l’ofegament d’un company meu, ni mai em tancaren en un reformatori per insultar l’alcalde del poble, l’església catòlica o el dictador “repugnant” que ens governava. La memòria, moltes vegades, pot ser insòlita, perquè és un conjunt boirós d’elements del passat que sovint són impossibles de fixar i concretar en la nostra ment.
Es tracta d’unes narracions que presenten un regust per allò “insòlit”, per l’absurd i la inversemblança, on la realitat es confon amb el somni i el somni amb la realitat, amb un estil dramàtic i alhora irònic al voltant dels temps de la dictadura franquista i la transició política. Jo definiria el meu estil narratiu com a “realisme oníric”, però bé, això ho deixarem per als crítics literaris.
Les narracions estan ambientades en algun poble mediterrani, on la quotidianitat sovint acaba confonent-se amb un món oníric, misteriós i fantàstic… Per què m’interessa el contrast d’aquests dos mons?
Jo pense que l’art no ha d’emular ni reproduir la realitat sinó interpretar-la amb els elements estètics de què dispose al seu abast. Però, per altra banda, no m’agrada gens l’art per l’art, que fuig de la realitat i diu molt poca cosa de l’ésser humà. La meua aposta i proposta estètica es basa a crear un univers literari particular i fabulós que ens ajude, en la mesura del possible, a conèixer l’ànima humana, tot partint de la realitat que ens envolta i que coneixem.
Vull posar l’accent en un altre aspecte: la qüestió dels noms. Ja es diu en la sinopsi del llibre, en la contraportada, que “Insòlita memòria és un llibre de narracions que ens transporta a un espai literari sense noms ni dates, però perfectament identificable en la geografia i en la història”. En efecte, en tot el llibre no apareix cap nom propi de persona ni de lloc. És a dir, és un llibre que ha desterrat de les seues pàgines els topònims i els antropònims.
Per acabar, recorde que un amic meu, quan va llegir l’original, em va dir que les històries que contava en el llibre tenien la virtut que, al cap d’uns dies, encara les recordava, que passats uns mesos les seues escenes i les seues imatges encara el perseguien.
Doncs bé, a mi també m’agradaria que tots vosaltres, quan llegiu el llibre, també patiu aquesta persecució de les seues escenes i les seues imatges. Que tingueu una bona lectura.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.