El proppassat onze d’abril vam inaugurar l’exposició de pintura Una passejada per l’Orquestra de València.
L’acte va començar amb la presentació que Enrique Palomares, concertino de l’Orquestra, va fer del seu company.
El professor Palomares canvià el violí per la paraula amb un gran resultat d’oratòria, discurs i informació. Vam saber molt més sobre Jesús Romero, aquest home discret que no és usuari de les xarxes socials ni apareix en internet. S’ha d’acudir al web de l’orquestra per a trobar-lo. Afortunadament Enrique Palomares ens cedirà el text que va dir a fi que les persones que no el van poder sentir el puguen gaudir per escrit. Serà publicat en aquest mateix web.
A continuació, els violins de Jean-Sebastien Simonet i Raül Arias López, amb el violoncel de Mariano García i el contrabaix del mateix Jesús Romero, ens regalaren la interpretació del primer moviment de la Tercera Sonata de Gioachino Rossini. En acabar la música, el professor de pintura de Jesús Romero va prendre espontàniament la paraula per a demanar al seu alumne que parlara sobre l’experiència amb el pinzell. Aleshores va ser quan vam poder conèixer l’expressió elegant i el bon sentit de l’humor (divertidíssima la referència al futbol: un grup d’amics, membres tots de l’orquestra, s’ajunten a veure els partits dels clàssics), de Jesús Romero, un home que pinta des de fa 10 anys, en reprendre l’afició que va abandonar temps enrere a favor de la seua formació musical. És un home intel·ligent i ben organitzat,que compagina sis hores diàries de pintura amb l’exercici de la seua professió: contrabaix ajuda solista de l’Orquestra de València.
Les obres exposades són retrats d’alguns dels membres de l’orquestra. Es tracta d’un projecte que arribarà als 41 quadres. La seu de la Intersindical n’acull una desena.
Convide a tota la gent interessada en pintura i en música a visitar aquesta magnífica Passejada per l’Orquestra de València.
Per últim, el poema de Rafael Alberti, A la pintura amb què Enrique Palomares conclogué la seua intervenció.
A la pintura
A ti, lino en el campo. A ti, extendida
superficie, a los ojos, en espera.
A ti, imaginación, helor u hoguera,
diseño fiel o llama desceñida.
A ti, línea impensada o concebida.
A ti, pincel heroico, roca o cera,
obediente al estilo o la manera,
dócil a la medida o desmedida.
A ti, forma; color, sonoro empeño
porque la vida ya volumen hable,
sombra entre luz, luz entre sol, oscura.
A ti, fingida realidad del sueño.
A ti, materia plástica palpable.
A ti, mano, pintor de la Pintura.