L’artista Josep Manuel Esteve va inaugurar l’exposició de fotopoemes “Memòria 9/68” divendres a València
L’artista denomina fotopoemes les composicions que crea a partir d’una fotografia, d’un anunci publicitari, d’un poema, d’una reflexió, d’una frase empomada… de la vida que l’envolta. No importa què és primer si la imatge o el text. El cas és casar-les i crear-ne una denúncia, una invitació al pensament crític, un homenatge a algú que ja no és amb nosaltres.
Intersindical Cultura va ser testimoni de les paraules que Josep Manuel Esteve va dedicar a totes les persones que l’acompanyaren en la inauguració en la llibreria café Sahiri, al carrer de les Danses de València, en el cor del barri del Mercat. És un local que conté una llibreria de caire anarquista i un espai en què es pot menjar i beure. S’hi pot passar una estona molt agradable entre murs ben grossos i decoració que evoca èpoques passades. Per contra, com a sala d’exposicions, no arriba a tindre les dimensions adequades, ja que no hi ha prou parets per a penjar-hi els treballs. En el cas dels fotopoemes, l’artista hagué de fer mans i mànegues per a poder agrupar temàticament els quadres. Tot i així, el resultat és notable. Josep Manuel Esteve ens confessà, durant la seua intervenció, que ell conserva molts papers, molts objectes de tota mena perquè la seua intuïció li diu que algun dia seran útils per a fer un fotopoema. Realment, poques coses i pocs personatges han pogut defugir la seua atenció. Puig Antich, Joan Fuster, Felip V, els refrescos, els viatges, Lluís Llach, Guillem Agulló, els polítics, la ciutat, els cotxes… Entre el públic es trobava l’escriptora i traductora Sílvia Aimerich, la mestra Llúcia Maganya, el professor de la Universitat de València Ismael Vallés i el poeta Pere Ciscar, que precisament visitarà la seu de la Intersindical Valenciana demà dimecres per recitar poemes seus durant la presentació del llibre Tibar l’arc.