L’autora del llibre parla sobre aquest recull de textos
Esguits de la vida que l’ésser humà traspua a través dels ulls
Potser l’autora no és la persona més adequada ni objectiva per parlar del seu llibre, sobretot perquè una vegada acabat ja no li pertany.
La remor del vent és, formalment, un recull d’articles publicats al diari El Punt Avui al llarg de dos anys i mig, cada divendres.
Tot i que al llarg del seu camí ha esdevingut el que podria ser ben bé una col·lecció d’estampes de la invisibilitat, d’allò que assolim només de la mà de la poesia que ací es barreja amb la prosa de la quotidianitat, són esguits de la vida que l’ésser humà traspua a través dels ulls, és percebre el dolor, l’alegria que batega darrere la mirada de la solitud, és escoltar, guarir els secrets que ens lliuren les persones, la naturalesa, les ciutats, els llogarets, els animals, és la petita crònica del dia a dia dels ningú, és observar els fets que esdevenen al llarg de qualsevol jornada, i entendre que el món està fet de petites soledats humanes.
Però La remor del vent també és moltes altres coses que em defugen i que aparellen les seues pròpies sendes.