Drets
Laboral
Notícies
1 de maig, Organización Mujeres Confederación Intersindical
Aquest Primer de Maig de 2015, les dones de la Confederació Intersindical tenim més motius que mai per a omplir el carrer amb les nostres reivindicacions. La lluita sindical feminista es carrega d’arguments davant del panorama d’espoli dels nostres drets socials, laborals i econòmics i davant de la pervivència d’antigues formes de discriminació i la revitalització d’altres de noves:
Reclamem un nou sistema de producció, que sota la perspectiva d’una política econòmica feminista
Els efectes d’aquesta crisi sistèmica ens comdemnen a la pobresa. Els fruits d’aquesta reforma laboral ens espenten a l’atur i a la precarització de l’ocupació, del salari i de les prestacions derivades. Dels 273.900 ocupacions recuperades l’últim any, només 1 de cada 5 han sigut per a dones; som el 72,9% del total de persones que treballen a temps parcial, les prestacions per desocupació cobreixen només al 42,4% dels 2,6 milions d’aturades; som “beneficiàries” del 70% de les prestacions no contributives. Si s’aconseguira la igualtat en el mercat laboral, el PIB s’incrementaria a Espanya un 32% de mitjana.
Mentre que els beneficis econòmics de la prostitució s’inclouen en el PIB estatal, el treball de cures i sosteniment de la vida en la llar realitzada per dones (equivalent al 27,4%) segueix sense estar reconegut.
Aquest govern, sobre la base de les seues idees morals i religioses s’encrueleix amb la nostra salut i els nostres drets reproductius i sexuals, les quals, malgrat haver-los suposat dimissions i el repudi de dones i homes que creuen en la LLIBERTAT inherent de totes les dones, tornen a rearmar-se, aquesta vegada contra les més febles, les més desprotegides, les més joves, del criteri i maduresa de les quals dubten per a poder decidir avortar, però no ho fan per a considerar que poden exercir la responsabilitat de ser mares.
S’està pactant d’amagat un TTIP que recaurà manifestament sobre nosaltres i afectarà les nostres vides de manera fonamental, ja que dóna prioritat a les normatives d’estats que, com EUA, no han ratificat la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), i no han signat huit dels deu convenis fonamentals de l’OIT, com el qual defensa la igualtat de remuneració entre dones i homes, el de suport a treballadors i treballadores amb responsabilitats familiars, o el de protecció de la maternitat que regula permisos, prestacions, i dret a la lactància. Entre les conseqüències d’aquest tractat hi ha la privatització de serveis públics i retallades en l’anomenat estat del benestar, que tornaran a incidir en l’ocupació femenina, majoritari en el sector públic, destruint ocupacions de qualitat, retallant despeses en serveis a la infància, la salut, i a la dependència, que situa la dona novament en el paper d’amortidor dels serveis no rebuts, a banda que reforçarà la divisió sexual del treball que ubica en la llar la responsabilitat del sosteniment de la vida, rendible per a la maquinària dels mercats, però esperó del conservadorisme moral profundament misógino. Aquest TTIP i les seues dades macroeconòmiques no són neutres, reforcen els llaços entre patriarcat i neoliberalisme, i mercantilitza les nostres vides i els nostres cossos, ja que, al mateix temps que ens fa infranquejable el “sostre de vidre”, ens acosta cada vegada més als “terres apegalosos” de la institucionalització de la precarietat.
La perspectiva política segueix obstinada a considerar-nos només com a víctimes, sense tallar d’arrel la xacra de la violència de gènere: la prevenció i l’educació. La dotació pressupostària per a VG és un 23% menor que en 2009. Segueixen sense aplicar-se mesures d’inserció laboral per a dones víctimes de violència de gènere; de les més de 124.893 dones que cada any denuncien violència de gènere, només el 0,5% han tingut un contracte bonificat.
Per tot això, aquest Primer de Maig les dones de la Confederació Intersindical alçarem la veu per seguir reivindicant la igualtat real entre homes i dones. Fem una crida a les milers de dones dels diferents territoris per a la unitat, l’esperança i la fortalesa, perquè no es rendisquen en la defensa dels seus drets, i per a seguir reclamant la necessitat de redefinir el terme treball i eliminar-ne la divisió en l’espai públic i el privat, alhora que insistim en el fet que la cura i el sosteniment de la vida –i no els beneficis dels mercats– han d’estar en el centre de la vida econòmica.
Per tot això cridarem juntes:
♀ Ens neguem a acceptar la precaritzación imposada i normativizada de les nostres vides, barata el “progrés” econòmic d’aquest país.
♀ Reclamem un nou sistema de producció, que sota la perspectiva d’una política econòmica feminista, garantisca una redistribució equitativa i una reorganització socioeconòmica, on la infància, la criança i la cura no siguen “cosa de dones”, sinó on la coresponsabilitat siga l’eix de partida i on la igualtat salarial no siga una meta a aconseguir sinó un objectiu aconseguit.
♀ Exigim una política realista i preventiva contra el terrorisme masclista que renove les bases socioafectives en recolza i que protegisca eficaçment les víctimes i els seus fills i filles; i que, en l’àmbit públic, lluite contra els diferents assetjaments que patim pel fet de ser dones.
♀ Instem a la paralització immediata de qualsevol tractat internacional que no obligue i sancione les grans transnacionals i la resta d’inversors i estats a actuar sota el principi i compliment de la protecció dels drets humans.
Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical
Madrid, 1 maig 2015
Normes d'ús