Diferents noms, la mateixa violència
Diferents noms, la mateixa violència
Violència de gènere, contra les dones, violència masclista, terrorisme patriarcal… tots els seus noms no impedeixen que cada dia les dones siguen agredides, per ser dones.
La violència contra la dona és una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre dones i homes, que han conduït a la dominació de la dona per l’home, la discriminació contra la dona i a la interposició d’obstacles contra el seu ple desenvolupament. La violència contra la dona al llarg del seu cicle vital dimana essencialment de pautes culturals, en particular dels efectes perjudicials d’algunes pràctiques tradicionals o consetudinàries i de tots els actes d’extremisme relacionats amb la raça, el sexe, l’idioma o la religió que perpetuen la condició inferior que s’assigna a la dona en la família, el lloc de treball, la comunitat i la societat (Informe la IV Conferència Mundial sobre la dona, Beiging, 1995).
En l’estat espanyol, fa uns anys, si el marit bufetejava a la seua dona es deia que eren assumptes privats del matrimoni. Les dones no valien gens al costat de la família, l’estabilitat de la qual era l’única cosa que havia de prevaldre per davant de la vida de qui havia parit a les filles o fills que formaven part d’aquesta.
Més tard, les pallisses i vexacions que les dones suportaven dins de la sagrada institució del matrimoni, van passar a ser considerades violència domèstica. Elles seguien aguantant tot, però la seua història, la seua tortura, ja tenia nom. Un nom que englobava massa coses. Perquè dins d’aquest sac estava tot: un pare que pega al xiquet, una iaia maltractada pel fill o una mare que pega a la xiqueta. No es parlava encara de una violència específica patida per ser dona.
Després, en el 2004, amb la Llei Integral, es va avançar molt i se li va donar nom -violència de gènere- a aquestes agressions dins de les relacions de parella o exparella. Però el concepte, establit per l’ONU, és molt més ampli i suposa tota agressió física o psicològica exercida contra qualsevol persona sobre la base del seu sexe o gènere, amb conseqüències negatives per a la seua persona i benestar social. Aquesta violència la patim les dones i es manifesta -segons el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona, de l’ONU- de diferents formes que inclouen les agressions físiques o psicològiques, les amenaces, la coerció o la privació de llibertat.
El maltractament en totes les seues formes, les agressions sexuals, les violacions, l’ús del cos de les dones com a moneda o camp de batalla, la feminització de la pobresa, els abusos sexuals, la invisibilització en els continguts acadèmics i en el llenguatge, l’explotació i discriminació laboral, la prohibició d’avortar, la maternitat forçada, l’avortament selectiu, la mutilació, les violacions coercitives, l’explotació sexual i prostitució forçada, el matrimoni de xiquetes, la fustigació, etc., es donen en tots els àmbits socials, començant per la mateixa família o l’escola. Sense oblidar el paper de les religions en ella. Al món hi ha 603 milions de dones que viuen en països on maltractar-les no és delicte.
No fa falta pensar en països llunyans on les xiquetes són violades i obligades a ser mares si queden embarassades. Ni pensar que els feminicidis només ocorren a l’altre costat del món. Ací, en el nostre estat, portem divuit dones assassinades enguany.
Lidia Falcón compara les 2.400 dones assassinades en els últims 30 anys amb les 800 víctimes d’ETA en 50 anys. Només aquestes últimes tenen la consideració de víctimes del terrorisme.
Fa temps que denunciem que les altres -les assassinades per ser dones- són més i també víctimes d’un altre terrorisme, el masclista, eixigint que siga considerat una qüestió d’estat, amb l’adopció de les mesures urgents per a posar fre al degoteig incessant de víctimes, d’agressions.
L’assassinat, el feminicidi, és la forma més extrema de la violència masclista. Però no l’única. Cada dia ens enfrontem a milers de situacions en les quals patim violències de més o menys intensitat, solament per ser dones.
Des de l’insult, la bufetada, la humiliació, la invisibilitat, l’acudit groller, els tocaments, l’assetjament sexual, la discriminació salarial, el llenguatge que no ens nomena o que ens ridiculitza… per no parlar de la publicitat, de la violència que ens arriba des dels cartells on cossos de dones impossibles ens llancen missatges violents per tal de recordar-nos que el més important és ser objectes de plaer.
Són tantes les violències patides que hui ja parlem d’elles en plural. Feminismes de tots els territoris de l’estat mostren el seu rebuig fa anys en actes diversos. Ara ens hem engegat per a omplir Madrid el 7 de novembre amb una gran manifiestació que amb el lema «Marcha contra las Violencias Machistas», serà un crit comú contra aquesta barbàrie. Cap agressió sense resposta i molt més. Perquè el nom és important, però molt més és eradicar la violència masclista en qualsevol de les seues formes.
Macu Gimeno Mengual
publicat a InfoGuiaValencia:
http://www.infoguiavalencia.com/es/opinion-diferents-noms-la-mateixa-violencia
Normes d'ús