L’Area de les Dones de la IV contra l’explotació sexual i el tràfic de dones i menors
Volem denunciar tant el crim organitzat al voltant del tràfic de dones i menors amb fins d’explotació sexual com les trampes del patriarcat i el capitalisme, que segueixen justificant, banalitzant i incitant a la violència contra les dones, alimentant la demanda de “serveis” sexuals i, amb això, la tracta de dones i xiquetes amb fins d’explotació sexual
L’Àrea de les Dones de la Intersindical Valenciana contra l’explotació sexual i el tràfic de dones i menors
Un altre any més, com cada 23 de setembre, des de l’Àrea de les Dones de la Intersindical Valenciana volem denunciar el crim organitzat al voltant del tràfic de dones i menors amb fins d’explotació sexual, donant visibilitat a un delicte de dimensions tan greus i esteses com, paradoxalment, ocultes.
Tot i que el tràfic d’éssers humans s’ha plasmat en multitud de tractats i convenis internacionals des dels primers anys del segle XX, no n’hi ha hagut una resposta institucional i política fins l’aprovació del Protocol de Palerm subscrit en el si de Nacions Unides l’any 2000, i del Conveni de Varsòvia, elaborat pel Consell d’Europa l’any 2005. Tots dos instruments legislatius van ser ratificats i publicats a l’Estat Espanyol amb retard (en els anys 2003 i 2009, respectivament), i han motivat, en gran part, l’aprovació de la normativa interna actualment en vigor, fins arribar a l’últim i més recent Pla Integral de lluita contra el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual 2015-2018 (http://www.interior.gob.es/va/web/servicios-al-ciudadano/trata#).
Totes les investigacions i informes publicats coincideixen en la dificultat per establir de manera fiable les dimensions d’aquest delicte a causa del seu caràcter clandestí i globalitzat: aquestos delictes no tenen fronteres ni geogràfiques ni mercantils. Així, l’Organització Internacional del Treball estima, en el seu informe “Treball forçós, tràfic humà i esclavitud” de l’any 2014 (https://www.ilo.org/global/topics/forced-labour/lang—es/index.htm), que el nombre total persones en situació de tracta, és de prop de 21 milions de persones; i, per altra banda, l’Organització de Nacions Unides, en el mateix any, identificava 40.000 víctimes en el “Informe Mundial sobre el Tràfic de Persones”. No obstant aquesta diferència en la quantificació global, els dos organismes coincidien en assenyalar un biaix de gènere desproporcionat, no només en registrar entre les dones a la major part de les víctimes, sinó per la major severitat en les condicions d’explotació: segons l’ONU el 70% de les persones víctimes de tràfic són dones i, d’elles, el 21% són xiquetes. Aquesta taxa de menors va preocupantment en augment i la principal finalitat és l’explotació sexual.
La lluita contra el tràfic de dones requereix, per descomptat, la persecució dels tractants i el desmantellament del sistema econòmic que els permet obtenir ingents beneficis econòmics. Però les actuacions absolutament imprescindibles s’han de centrar en les dones: cal facilitar l’accés als recursos de protecció i suport, a la formació i informació necessària per autoidentificar i poder trencar les cadenes que conscientment, en alguns casos, i inconscientment, en molts d’altres, les mantenen esclavitzades. En la mateixa mesura, resulta essencial la contribució de les organitzacions feministes en la divulgació d’un missatge clar i contundent de tolerància zero al tràfic de dones amb fins d’explotació, en la promoció de la igualtat i en la lluita contra la violència masclista en les nostres societats.
Aquest 23 de setembre, ens rebel·lem contra les trampes del patriarcat i del capitalisme, que segueixen justificant, banalitzant i incitant a la violència contra les dones, alimentant la demanda de “serveis” sexuals i, amb això, la tracta de dones i nenes amb fins d’explotació sexual.
Normes d'ús