{/exp:channel:entries}
Laboral

Intersindical participa trobada Xarxa Sindical Internacional

28 / 03 / 2018 | Intersindical

Manifest de la Xarxa Sindicat Internacional de Solidaritat i Lluites adoptat pel 3r trobada, gener de 2018

Intersindical va participar a la trobada sindical internacional

La Xarxa sindical internacional de solidaritat i de lluites, constituïda al març de 2013 en Sant-Denis (França) és el producte d’anys d’intercanvis i de treball en comú entre diverses de les organitzacions fundadores. És així, i sobre la base d’orientacions i de pràctiques sindicals en comú, que hem pogut reunir organitzacions sindicals, corrents sindicals i tendències sindicals de nombrosos països de les Amèriques, Europa, Àfrica i Àsia.

Dos anys més tard, el juny del 2015, vam organitzar una nova trobada internacional a Campinas (Brasil). En aqueixa ocasió, apreciem col·lectivament les evolucions positives en la construcció de la nostra Xarxa, fonamentalment la seva expansió, però també el camí que ens cal recórrer per dotar-nos de l’eina en comú internacional i necessària a totes les forces sindicals que es reivindiquen i practiquen un sindicalisme de lluites anticapitalistes, autogestionari, democràtic, ecologista, independent dels patrons i els governs, internacionalista i en contra de totes les formes d’opressió (masclisme, racisme, homofòbia, xenofòbia). La democràcia obrera, l’autoorganització dels treballadors i les treballadores estan també entre les nostres referències comunes.

La 3a Trobada Internacional s’ha celebrat a Madrid (Estat espanyol) i ens ha proporcionat l’oportunitat d’aprofundir en el treball comú sobre els temes anteriorment esmentats. A més, hem dedicat el temps necessari a la consolidació de les nostres xarxes sectorials, ja que concebem el sindicalisme des de les realitats concretes de les empreses i els serveis en què treballem. Atès que l’opressió patriarcal pesa sobre el conjunt de la humanitat i que hem de combatre-ho, aquest tema ha estat la prioritat del nostre tercera trobada. en el moviment sindical i en cadascuna de la nostra organitzacions, hem de combatre el masclisme, sense demagògia. hem de ser un exemple. de manera general, hem actualitzat les nostres anàlisis, les nostres propostes i les nostres estratègies d’acció a partir d’una realitat, la de les treballadores i treballadors de tots els països, i sempre amb el propòsit d’aconseguir les nostres reivindicacions d’avui i d’aconseguir així de la construcció de la societat que volem per al demà.

La burgesia i els seus governs porten a terme una guerra social contra les treballadores i els treballadors. Les crisis econòmiques, financeres, ecològiques i socials es barregen i s’autoalimenten. Aquesta crisi global del capitalisme mostra l’impasse d’un desenvolupament basat en el repartiment cada vegada més desigual de la riquesa produïda per l’explotació dels treballadors i de les treballadores, en la desregulació financera, en el lliure intercanvi generalitzat i en el menyspreu dels imperatius ecològics. Per salvar els beneficis dels accionistes i la patronal, per assegurar el futur dels bancs i les institucions mundials (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització mundial del Comerç, etc.), els governs i la patronal ataquen cada vegada amb més força els drets dels treballadors i les treballadores.

Els treballadors i les treballadores pateixen encara les conseqüències d’una de les més greus crisis del capitalisme, la que es va iniciar el 2007. La situació es caracteritza per un atac sense precedents al nivell de vida dels treballadors i les treballadores, un atac que té com a fi garantir els beneficis dels banquers i de les grans empreses. L’imperialisme i la burgesia estan duent a terme una guerra social, reduint els salaris, les pensions i els drets, incrementant la pobresa i les desigualtats.

El sistema econòmic i polític actual organitza el pillatge de nombrosos països, obliga a milions de persones a deixar el seu lloc d’origen per sobreviure .... i nega de seguida tots els seus drets sota el pretext que ells i elles són immigrants.

Destrucció dels serveis públics, qüestionament de tots els drets socials, atacs cap als drets sindicals, llibertats sindicals burlades, desenvolupament de la precarietat i de l’atur per pressionar sobre les poblacions .... Els mateixos mètodes s’utilitzen en tots els països.

Per aconseguir els seus fins, utilitzen tots els mitjans: criminalització, judicis, detencions, intervencions policials, ocupacions militars, traves de tota mena als drets col·lectius i individuals. La repressió és una de les seves armes contra les persones que resisteixen, s’oposen, i construeixen alternatives. La nostra solidaritat, més enllà de les fronteres, és una de les nostres respostes.

La reformes laborals i de les pensions, els atacs contra els salaris, les condicions de treball, les prestacions socials, els serveis públics i les llibertats democràtiques formen part d’un pla estratègic del capitalisme destinat a canviar de manera duradora i fonamental la relació de forces entre classe la dominant d’una banda i les persones assalariades i classes populars per altra banda. Aquest projecte s’inscriu en el marc d’un capitalisme globalitzat, d’una economia que fa concórrer les regulacions socials, les legislacions, les condicions i els quadres de treball. Això provoca una precarització creixent del món del treball.

La qüestió de la salut i de la seguretat en el treball, les condicions generals de la qualitat de vida per a les persones assalariades en els mitjans populars, adquireixen en les lluites i les reivindicacions una importància decisiva.

Als països mantinguts en situació d’empobriment, evidentment a través del colonialisme i l’imperialisme encara vius, aquestes situacions condemnen en massa als éssers humans a morir de fam, a ser venuts com a esclaus o emigrar, sovint amb perill de la seva vida, a països on són víctimes de profundes discriminacions. El colonialisme i l’imperialisme segueixen oprimint moltes poblacions arreu del món; el sindicalisme té el compromís de combatre aquestes formes de dominació.

El dret a la terra és un tema particularment important en molts països, especialment aquells víctimes del colonialisme i de l’imperialisme; hem de ser actius contra això, lluitant per veritables reformes agràries, vinculats amb els moviments socials que batallen per aquests drets.

Des d’una perspectiva més àmplia, la urgència climàtica ens imposa prendre en compte aquest aspecte en la nostra activitat sindical. Els territoris autòctons segueixen sent destruïts pel capitalisme. Saludem i donem suport a les lluites dels pobles originaris per la sostenibilitat ambiental, a l’accés a l’aigua no contaminada i la dignitat humana.

L’amenaça d’una guerra mundial imperialista no fa més que incrementar-se. La Xarxa internacional de solidaritat i lluites fa una crida a unificar l’oposició de treballadors i treballadores a qualsevol intervenció imperialista i a enfortir els moviments contra la guerra i la militarització.

En 2017, les lluites contra l’opressió es van fer més visibles. L’any es va obrir amb una enorme mobilització de dones contra Trump als Estats Units. El 8 de març, jornada de lluita pels drets de les dones, va entrar en la història com una de les majors mobilitzacions globals. També als Estats Units, el moviment Black Lives Matter, les Marxes da Perifèria al Brasil i altres a Amèrica Llatina i Àfrica són l’expressió de la lluita contra el racisme. La resistència a l’homofòbia i la violència es van manifestar també en les grans mobilitzacions LGTB. La lluita dels immigrants als Estats Units, així com a Europa, també van aconseguir una gran rellevància.

Estem en contra de tota forma d’espoli i d’opressió colonial. Per això rebutgem al govern sionista d’Israel i defensem la llibertat de Palestina: per l’autodeterminació de tots els pobles oprimits.

Encara que ja han passat alguns anys des de la “primavera àrab”, continuen les mobilitzacions contra els règims opressors. La nostra xarxa es compromet a donar suport a totes les lluites per la defensa dels drets de treballadors i treballadors i les llibertats democràtiques en aquests països.

El mecanisme del deute asfíxia dels països i ens empobreix: el seu deute no és el nostre deute; no tenim per què pagar-lo. Les polítiques econòmiques i financeres que pretenen tornar a augmentar la demanda semblen poc susceptibles d’assegurar una reactivació econòmica forta i de llarga durada.
Ens semblen il·lusòries les hipòtesis polítiques que suposen que la conquesta de les posicions institucionals a nivell estatal-nacional podrà permetre, per mitjà dels instruments clàssics de poder públic i dins del marc institucional creat per servir al capitalisme, forçar una nova orientació de les polítiques, amb un nou compromís social d’envergadura, que involucre a totes les classes. L’evolució dels blocs econòmic polítics porten a una radicalització de les lluites socials i ecològiques en general i de la lluita entre els assalariats i sistemes de dominació en particular.

Per tot això, mantenim el compromís de construir i enfortir la unitat internacional dels treballadors i treballadores per lluitar contra la criminalització dels moviments socials, els plans d’ajust, les reformes i les privatitzacions, així com contra tota forma d’opressió i d’explotació .

Enfortir el sindicalisme per trencar amb el capitalisme

El sindicalisme que reivindiquem no celebra pactes amb els poders en exercici per validar mesures antisocials. El sindicalisme té la responsabilitat d’organitzar la resistència a escala internacional, per a construir a través de les lluites la necessària transformació social anticapitalista. Volem construir un sistema que acabe amb l’explotació, fundat en els béns comuns, en la redistribució igualitària de les riqueses entre aquelles i aquells que la creen, és a dir els treballadors i les treballadores, en els drets d’aquests últims i un desenvolupament ecològicament sostenible.

L’autonomia del moviment sindical que es mobilitza i lluita constitueix la qüestió clau d’aquest període. En efecte, l’aposta és vèncer l’estratègia del sistema de dominació del capitalisme globalitzat que tracta d’imposar a l’assalariat una regressió històrica, arruïnant la seva capacitat autònoma d’organització, d’acció i de posicionament; en benefici del sindicalisme jeràrquic, fins i tot de la desaparició del moviment obrer. Heus aquí que, una part cada vegada més important de la població mundial, es proletaritza i, en conseqüència, queda en condicions socials cada vegada més difícils.

Reafirmem la nostra oposició al sindicalisme oficialista i la nostra voluntat de pluralisme i democràcia sindical. Això no és en absolut contradictori amb la recerca de la unitat d’acció sindical, de la unitat obrera, de la unitat de totes les persones explotades i oprimides. Per contra, fugim de relacionar-nos amb els que es pretenen sindicalistes alhora que cogestionen fons de pensions i es deixen corrompre per la classe dirigent ... Classe dirigent que, a més, ha fet de la corrupció la manera habitual de funcionament d’una part important de els responsables polítics.

El nostre sindicalisme uneix la defensa dels interessos immediats dels treballadors i treballadores, i la voluntat d’un canvi social profund. No es limita a la reivindicació del camp econòmic, engloba assumptes com el dret a l’habitatge, a la terra, la igualtat entre homes i dones, l’antiracisme, la lluita contra l’homofòbia i la xenofòbia, l’ecologia, l’anticolonialisme, etc.

Els interessos que defensem són els de la classe obrera (treballadors i treballadores en actiu o jubilats, aturats i aturades, joves en formació). S’articulen amb pobles de totes les regions del món. En aquest tema ens oposem frontalment a la patronal, als governs i institucions que estan al seu servei, i reivindiquem la nostra autonomia respecte de tota organització política.

Hi ha diverses diverses organitzacions sindicals, s’han creat xarxes en virtut de sectors professionals o àmbits geogràfics. D’una regió del món a una altra, les nostres estructures sindicals, les nostres afiliacions sindicals, són diferents. Però compartim l’essencial: estem decidits a avançar en la coordinació del sindicalisme de lluita en l’àmbit internacional.

Volem compartir les nostres experiències, enriquir-nos amb les resistències i èxits de tots i totes, construir una unitat a través de les fronteres, cimentar la solidaritat internacional dels treballadors i treballadores. De cara a la crisi que colpeja a les poblacions de tots els països, i de la qual el capitalisme és responsable, és necessari coordinar i unificar les nostres lluites. Cridem als col·lectius sindicals a unir-se a nosaltres per construir aquesta unitat d’acció sindical, necessària per combatre els retrocessos socials, conquerir nous drets i construir una societat diferent.

La construcció i l’afirmació de la Xarxa internacional de solidaritat i lluites és fonamental en un món amb una economia creixentment globalitzada. S’hi fan necessàries lluites conjuntes contra les empreses i contra la burgesia els negocis s’han internacionalitzat. Això exigeix el desenvolupament d’accions de solidaritat activa; accions i campanyes coordinades mundialment ja sigui per categories, sectors, països o continents. És el nostre deure impulsar a través de cadascuna d’aquestes lluites una orientació anticapitalista.

Hem decidit reforçar, ampliar, augmentar l’eficàcia, una xarxa de sindicalisme ofensiu, de lluites, anticapitalista, democràtic, autònom, independent dels patrons i els governs, ecologista, internacionalista, i que construeixen el canvi a través de les lluites col·lectives en contra totes les formes d’opressió (masclisme, racisme, homofòbia, xenofòbia).

En la trobada internacional de gener de 2018 ens hem dotat d’objectius concrets i compromisos comuns. Junts i juntes els definim i portarem a bon terme.

- Treballem, durant aquest temps per la solidaritat internacional, i sobretot contra qualsevol repressió antisindical. El nostre combat es porta a terme contra totes les opressions, especialment aquelles que van contra les dones, els negres, els migrants i les LGTB (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals).
- Actuarem de manera unitària i coordinada per donar suport a les lluites i les campanyes internacionals, reafirmant el dret a l’autodeterminació dels pobles.
- Reforcem i estenem el treball internacional realitzat en els sectors professionals (transport, educació, centres d’atenció de trucades, indústria, comerç, salut, etc.) i sobre els assumptes interprofessionals (drets de les dones, els negres, els LGBT, migració, habitatge, ecologia, salut i treball ...).
- Perseguim el treball de reflexió i d’elaboració sobre les qüestions crítiques del sistema capitalista i de les alternatives a aquest.
- Posem, junts, els mitjans materials necessaris per a l’èxit dels nostres projectes comuns: llocs web, llistes d’intercanvi per correu electrònic, coordinació per a sectors professionals, etc. Les organitzacions que participen a la xarxa donaran a conèixer tot això a través de les nostres pròpies eines de comunicació (vincles a les pàgines web, articles en els nostres diaris, logos en els nostres fullets, difusió de textos comuns en cada organització, etc.).

Per ser més eficaços, vam organitzar la coordinació de les organitzacions membres de la Xarxa a escala de les regions del món: Amèriques, Europa, Àfrica ...

La jornada internacional de lluites de les dones el 8 de març és un moment important per a les lluites feministes i, per tant, per al sindicalisme: la Xarxa Sindical Internacional de Solidaritat i de Lluites dóna suport a les vagues de dones que tindran lloc aquest dia en tot el món

El 24 d’abril de 2013, almenys 1135 persones van morir en el seu lloc de treball en Dhaka, Bangla Desh, en l’incendi del Rana Plaza. Totes aquestes persones van ser assassinades per capitalistes que els feien treballar sense el més mínim respecte per les regles de seguretat. La Xarxa Sindical de Solidaritat i de Lluites participarà en les manifestacions organitzades el 24 d’abril per denunciar aquest sistema econòmic i polític que mata a les persones a les que explota.

Les organitzacions de la Xarxa Sindical de Solidaritat i de Lluites desenvoluparan les accions necessàries perquè el 1r de maig sigui una jornada de lluita sindical internacional.

La lluita del poble palestí és el símbol de múltiples resistències. La Xarxa Sindical de Solidaritat i de Lluites participarà activament en les accions que tindran lloc el 15 de maig de 2018 amb motiu del 70è aniversari de la Nakba. Continuem donant suport a la campanya “Boicot, desinversions i sancions”.

La Xarxa internacional de solidaritat i lluites, més enllà de les múltiples accions que portem a terme en cadascun dels nostres països, fa una crida a participar a la jornada internacional de solidaritat amb els i les migrants, que s’organitza anualment.

L’acció sindical contra les multinacionals és primordial. Les nostres coordinacions sectorials són una eina per a això. Però hem de, a més, construir vincles amb els moviments socials que actuen en aquest àmbit. La Xarxa Sindical de Solidaritat i de Lluites participarà en les campanyes comunes que s’inscriguin dins la nostra concepció del sindicalisme.

Necessitem moments per a la convergència internacional. Cada any, les persones que dirigeixen el capitalisme en els nostres països es troben a Davos (Suïssa) per organitzar la nostra explotació i el saqueig del món. La Xarxa Sindical de Solidaritat i de Lluites proposa organitzar una jornada de manifestacions, de la manera que sigui més apropiada a cada país, amb motiu de les properes edicions de les trobades de Davos. Aquesta proposta es fa tant als moviments sindicals com als moviments socials més enllà de la nostra pròpia Xarxa i podria adoptar la forma d’una manifestació internacional contra el Fòrum Econòmic Mundial. A través de les nostres accions destacarem la nostra oposició directa al capitalisme i als governs que li serveixen.

Davant la usurpació i espoli per part del capitalisme dels béns públics essencials per a la vida, es realitzarà una campanya per la reapropiació dels mateixos fomentant que aquests siguin autogestionats per treballadors i treballadores i les persones que fa ús dels mateixos.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.