logo_intersindical

Intersindical Valenciana > Política lingüística > Hemeroteca

Noves formes de sobreexplotació capitalista: els falsos ‘autònoms’

Intersindical Valenciana valora molt positivament la primera sentència a l’Estat espanyol favorable al repartidor de Deliveroo que va denunciar el seu acomiadament, en considerar que els repartidors són treballadors i treballadores per compte de l’empresa. En març de 2018 publicàvem aquest article sobre els falsos autònoms a la revista Intersindical.

06 / 06 / 2018 | Juan Miguel Muñoz Olmo

La situació del mercat de treball fa que bona part de les ofertes d’ocupació, sobretot les adreçades a la gent jove, es materialitzen a través d’un “contracte mercantil”, encara que les característiques de l’ocupació que s’ofereix siguen les d’un treball per compte d’altri. Es tracta de contractacions de treballadores i treballadors “autònoms”, que no ho són en absolut. A aquests “falsos autònoms” els empresaris els fan signar una contractació il·legal que dóna cobertura a unes retribucions inferiors per la realització de treballs que es duen a terme darrere de l’escut d’un contracte mercantil. L’empresa s’estalvia així l’abonament de les cotitzacions corresponents si la mateixa tasca la realitzara personal treballador per compte d’altri.

Treballadores autònomes
La llei defineix els treballadors autònoms com a “persones físiques que realitzen de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de la direcció i l’organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu. Aquesta activitat autònoma o per compte propi podrà realitzar-se a temps complet o a temps parcial”.
Les relacions laborals entre una treballadora autònoma i un client no es regulen per un contracte de treball, si no per mitjà d’uns contractes mercantils amb determinades característiques:
a) El treball de la treballadora autònoma es realitza per compte propi, de manera autoorganitzada, amb mitjans propis.
b) El treball els realitza la treballadora autònoma com a empresa, encara que tinga al seu càrrec personal contractat.
c) Els ingressos de la treballadora autònoma no són fixos ni periòdics, depenen dels treballs realitzats.
d) La treballadora autònoma assumeix els riscos de l’activitat i dels beneficis que s’obtinguen.

Treballadores per compte d’altri
Aquestes treballadores són les que voluntàriament presten els seus serveis retribuïts per compte de l’empresa, dins de l’organització i la direcció d’una altra persona, física o jurídica, denominada “ocupador”. Les relacions entre l’empresa i la treballadora es regeixen per un contracte de treball.
El treballador per compte d’altri treballa sota les ordres de l’empresa, amb els mitjans i eines de l’empresa i rep periòdicament un salari pel seu treball. Els beneficis i les possibles pèrdues els assumeix l’empresa.

Treballadores falses autònomes
La treballadora autònoma, encara que realitza una activitat que s’assembla a la d’una autònoma, ha formalitzat una relació amb un contracte de relació mercantil, però practica un treball amb totes les característiques d’una treballadora per compte d’altri. Encara que semble una autònoma, no ho és. Una falsa autònoma ha de complir els requisits de la treballadora per compte d’altri i no estar donada d’alta com a treballadora per compte d’altri.
Jurídicament no importen les clàusules dels contractes signats, sinó l’activitat que realment es realitza. Es pot estar donat d’alta com a autònoma i signar un contracte mercantil com a autònoma, però si es compleixen els requisits per a ser una treballadora per compte d’altri s’és una treballadora per compte d’altri, no una autònoma.
A la falsa autònoma, integrada en l’organització i la direcció de l’empresa, se li aplica la normativa d’una treballadora autònoma, amb els seus avantatges i desavantatges, però en realitat la seua situació laboral és la d’una treballadora per compte d’altri. Aquesta disfunció, que no permet tributar ni cotitzar com cal, constitueix un frau a la Seguretat Social.

Un bon negoci per a l’empresa
La situació il·legal que s’ha descrit té importants desavantatges per la treballadora “falsa autònoma” en relació amb els drets a què té dret com a treballadora per compte d’altri com l’aplicació del conveni col·lectiu corresponent o l’Estatut dels Treballadors,  per la qual cosa no gaudeix dels drets que incorpora la normativa laboral. A la falsa autònoma se li aplica el dret mercantil i civil, que no recull drets laborals. Tampoc no té dret a un salari, sinó que factura a l’empresa, les seues retribucions no provenen de la nòmina sinó de les factures que obligatòriament ha d’emetre.
Si es compara la seua situació laboral amb la d’una treballadora per compte d’altri, els perjudicis són indiscutibles:
- No consta d’alta en l’empresa. Per tant, l’empresa no cotitza per ella, sobre la qual recau la responsabilitat de donar-se d’alta en la Seguretat Social i cotitzar el règim de treballadors autònoms.
- No forma part de la plantilla de l’empresa, malgrat treballar per a ella.
- Cada trimestre ha de presentar una declaració davant d’Hisenda, i abonar –per regla general– el 21% d’IVA per les factures que emeta i un IRPF superior.
- No té vacances retribuïdes.
- No té un salari garantit per conveni.
- Com que no té un conveni d’aplicació, no té permisos retribuïts, llicències, excedències, lactàncies, reduccions de jornada i altres situacions regulades pel conveni.
- No hi ha acomiadament, només “cessament d’activitat”. Per tant, la treballadora falsa autònoma no pot reclamar les indemnitzacions corresponents en cas d’acomiadament.
- No té dret al subsidi d’atur, llevat que ella mateixa, com a “autònoma”, haja cotitzat de forma voluntària per a la desocupació (set de cada deu falses autònomes no ho fan per evitar la disminució dels seus ingressos).
- Les demandes judicials de les falses autònomes es tramiten per la via civil (la via social de les treballadores és més ràpida i beneficiosa).
- Les retribucions per baixa laboral es cobren segons la base de cotització. La majoria de les autònomes trien la cotització mínima i per això solen percebre menys diners quan estan en situació de baixa laboral o quan pateixen una incapacitat permanent, situació que té una repercussió directa en la pensió de jubilació.
En suma, les falses autònomes, malgrat ser treballadores, tenen molts menys drets que els seus companys i companyes de l’empresa, estan menys protegides, assumeixen moltes més responsabilitats perquè actuen d’empresàries i resulten molt més econòmiques a les empreses, que eludeixen les seues responsabilitats de cotitzar pel treball que es genera en la mateixa empresa, ja que aquesta activitat es considera com un servei que realitza un personal aliena a l’empresa.


Publicat en Intersindical. Quaderns sindicals del País Valencià, núm. 66 | 06 / 06 / 2018

anterior Anterior


Deixa un comentari





Normes d'us: Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana. / No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes. / Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles. / Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats. / No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat. / Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.
El més recent