logo_intersindical

Intersindical Valenciana > Moviments socials > Solidaritat i pau

La llei mordassa, un pas avant cap a un estat policial

01 / 06 / 2015 | Intersindical

L’1 de juliol entrarà en vigor la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa. Aquest fet posa fi al tortuós recorregut que va començar amb l’aprovació de l’avantprojecte de llei pel govern espanyol el novembre de 2013. La indignació de gran part de la societat, l’oposició frontal dels col·lectius socials, de tots els partits polítics en l’oposició, les recomanacions dels diferents òrgans consultius, de la UE i fins a de l’ONU, no han aconseguit aturar aquesta llei.


El govern, utilitzant la majoria absoluta de què goja, va aprovar el 21 de maig en el Congrés el trio de lleis mordassa: llei de seguretat ciutadana, la reforma del Codi Penal i llei antigihadista. Amb aquestes lleis es pretén substituir la norma vigent des de 1992, que és la famosa i polèmica llei Corcuera o de puntelló a la porta.

Què es pretén amb aquesta llei

Substituir les garanties que dóna un procés judicial per sancions administratives. Posa de manifest un menyspreu absolut pel poder judicial, perquè en despenalitzar les faltes, desapareixeran les intervencions dels jutges i, en conseqüència, les garanties que ofereix un procés penal, que és substituït per multes de policies, als quals la llei atorga total credibilitat. Aquest sistema de governar té tristos antecedents històrics: és la pràctica habitual que utilitzen els règims totalitaris.

La major part de les infraccions que arreplega la llei mordassa estan dirigides a restringir el dret de reunió i manifestació. En els articles 35 i següents es persegueixen tot tipus de manifestacions, des de les no comunicades, fins a les prohibides perquè es fan en infraestructures o instal·lacions en les quals es presten serveis bàsics per a la comunitat o en un lloc pròxim, passant per la negativa a dissoldre manifestacions, fins al més mínim incident, com “l’incompliment de les restriccions de circulació per als vianants o itinerari en ocasió d’un acte públic, reunió o manifestació, quan provoquen alteracions menors en el seu desenvolupament normal”.

La por governamental del dret de reunió és absolut. Situa fora de la llei les accions de protesta civil pacífica que els jutges han considerat lícites en nombroses sentències. Però no solament es criminalitza la desobediència civil pacífica, també es restringeix el dret a la lliure expressió i a recaptar proves dels excessos policials. D’aquesta manera, impedeix que es fotografie o es graven els excessos dels policies antidisturbis quan, de manera desmesurada, utilitzen la força per a dissoldre manifestacions totalment pacífiques.

Si hi ha un fil conductor en tota aquesta reforma és, precisament, la de limitar la lliure expressió dels ciutadans. L’objectiu últim és el control de tota la informació per a impedir, per mitjà de la coacció i la multa, l’organització de protestes no controlades i contràries als seus interessos, i que, fins ara, es poden portar a cap a l’empara dels drets fonamentals de llibertat d’expressió i de reunió que garanteix la Constitució.

Resposta de l’oposició política

La resposta que han donat a l’aprovació d’aquesta llei els partits en l’oposició ha sigut recórrer-la davant el Tribunal Constitucional perquè consideren que vulnera dotze articles de la Carta Magna. Així, el 21 de maig, tots els partits de l’oposició (excepte el PNB i CiU que, considerant que és inconstitucional i tot, a última hora no s’hi van sumar), van presentar el corresponent recurs d’inconstitucionalitat. La base del recurs qüestiona la regulació com a sancions administratives una sèrie de conductes que abans eren faltes en el Codi Penal. Aquesta llei afecta drets com el de manifestació, ja que dóna caràcter punible a fets que fins ara no ho eren i lleva la intervenció judicial per penalitzar-los, de manera que els converteix en faltes administratives.

El recurs manté que els drets afectats són: els de tutela judicial efectiva, els de manifestació, els de reunió pública i els d’expressió.

El recurs impugna l’article 20.2 de la llei de seguretat ciutadana, perquè permet l’escorcoll corporal extern i superficial que pot consistir a fer que es despulle parcialment o totalment la persona objecte de l’acció, però pel qual no s’estableixen les garanties exigides per la Constitució. Altres articles impugnats són el 36.2 i el 37.1, que castiguen com a “pertorbació greu de la seguretat ciutadana que es tinga lloc en ocasió de manifestacions davant de les seus del Congrés, Senat i de les assemblees legislatives de comunitats autònomes, encara que no estiguen reunides” i “l’incompliment de les restriccions de circulació per als vianants o itinerari amb motiu d’un acte públic, reunió o manifestació, quan provoquen alteracions menors en el desenvolupament normal d’aquestes”. El recurs considera que es vulnera el dret de manifestació. Rebutja que puguen ser sancionats els qui simplement hagen participat en una concentració que no haja sigut comunicada.

Un altre article impugnat és el que considera falta greu “l’ús no autoritzat d’imatges o de dades personals o professionals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat que puga posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc d’èxit d’una operació, respecte al dret fonamental a la informació”. En aquest cas es vulnerarien els articles 20 i 21 de la Constitució que garanteixen la llibertat d’informació, perquè la llei mordassa preveu la possibilitat per part de l’Administració de confiscació i segrest del material informatiu si considera que l’informador (professional o simple ciutadà) ha captat imatges o pres dades dels agents incorrent en l’esmentada prohibició, fet que vulnera els continguts constitucionals respecte a la reserva a l’àmbit judicial del segrest o no d’una informació o material que la continga.

No sols l’oposició política ha constituït un front per frenar la llei mordassa, també vora trenta mil organitzacions socials han mostrat preocupació per la constitucionalitat d’aquesta llei, quant a l’exercici i la protecció dels drets humans, i han demanat a la defensora del poble que també la recórrega davant el Tribunal Constitucional.

Accions que penalitza la llei mordassa

Entre altres, les més significatives són: impedir un desnonament, manifestar-se davant del Congrés o gravar la policia sense el seu consentiment estarà rebran una multa que arribar fins a 30.000 euros.

FALTES LLEUS (Sancions de 100 a 600 euros)
  • La celebració de manifestacions sense comunicar a les autoritats, la responsabilitat de les quals correspondrà als organitzadors.
  • Exhibir objectes perillosos per a la vida i integritat física de les persones amb ànim intimidatori.
  • Incomplir les restriccions de circulació per als vianants o itinerari en ocasió d’un acte públic quan provoquen alteracions menors en el seu desenvolupament normal.
  • Les faltes de respecte i consideració el destinatari de la qual siga un membre de les forces i cossos de la seguretat en l’exercici de les seues funcions de protecció de la seguretat, quan aquestes conductes no siguen constitutives d’una infracció penal.
  • La projecció de feixos de llum, mitjançant qualsevol tipus de dispositiu, sobre membres de les forces i cossos de seguretat per impedir o dificultar l’exercici de les seues funcions.
  • L’ocupació de cases i la venda ambulant no autoritzada.
  • Les irregularitats en el compliment dels escorcolls previstos en aquesta llei amb transcendència per a la seguretat ciutadana.
  • No tindre la documentació personal legalment exigida o no denunciar-ne el furt o la pèrdua.
  • La negligència en la custòdia i conservació de la documentació personal legalment exigida; és considera com tal la tercera i posteriors pèrdues o extraviaments en el termini d’un any.
  • Negar-se a donar la documentació a la policia
  • Causar danys en béns mobles o immobles d’ús públic o privat que estiguen en la via pública.
  • Escalar edificis o monuments sense autorització quan hi haja risc que s’hi ocasionen danys.
  • La remoció de tanques, cintes o altres elements fixos o mòbils col·locats per les forces i cossos de la seguretat per delimitar perímetres de seguretat.
  • Deixar solts o en condicions de causar danys animals feroços, així com abandonar animals domèstics en condicions en què en puga perillar la vida.
  • El consum d’alcohol en llocs públics quan pertorbe greument la tranquil·litat ciutadana
FALTES GREUS (Entre 601 i 30.000 euros de multa)
  • Pertorbar la seguretat ciutadana en actes públics espectacles esportius o culturals, solemnitats i oficis religiosos o altres reunions a les quals assisteixen nombroses persones.
  • La pertorbació greu de la seguretat ciutadana en manifestacions enfront del Congrés, el Senat i assemblees autonòmiques encara que no estiguen reunides.
  • Causar desordres al carrer o obstacularizar-lo amb barricades.
  • Impedir a qualsevol autoritat l’exercici legítim de les seues funcions en el compliment de resolucions administratives o judicials. Per exemple; impedir l’execució de desnonaments.
  • Les accions o omissions que impedeixen o obstaculitzen el funcionament dels serveis d’emergència.
  • La desobediència o la resistència a l’autoritat, així com la negativa a identificar-se a requeriment de l’autoritat o els agents.
  • Negar-se a dissoldre reunions i manifestacions en llocs de trànsit públic quan ho ordenen les autoritats competents si concorren els requisits de la llei reguladora del dret de reunió. Com, per exemple, quan es produïsquen pertorbacions de l’ordre públic amb perill per a persones o béns, per això podrà usar-se aquesta infracció per sancionar els anomenats escarnis.
  • Pertorbar el desenvolupament d’una manifestació lícita.
  • La intrusió en infraestructures crítiques (que presten serveis essencials per a la comunitat) inclòs que el sobrevol, quan s’haja produït una interferència greu en el funcionament.
  • Portar armes prohibides o usar armes de manera negligent i temerària o fora dels llocs habilitats per a això.
  • No col·laborar amb les forces de seguretat en la indagació de delictes o en la prevenció d’accions que puguen posar en risc la seguretat ciutadana.
  • L’ús no autoritzat d’imatges o de dades personals o professionals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat que puga posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o l’èxit d’una operació, en relació amb el dret fonamental a la informació.
FALTES MOLT GREUS (Entre 30.001 i 600.000 euros de sanció)
  • Manifestacions no comunicades o prohibides davant d’infraestructures crítiques.
  • Fabricar, emmagatzemar o usar armes o explosius incomplint la normativa, mancant de l’autorització necessària o excedint els límits establits.
  • Celebrar espectacles públics infringint la prohibició ordenada per l’autoritat corresponent per raons de seguretat pública.
  • Projectar feixos de llum sobre els pilots o conductors de mitjans de transport que puguen enlluernar-los o distraure’n la atenció i provocar accidents.

Següent següent anterior Anterior


Deixa un comentari





Normes d'us: Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana. / No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes. / Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles. / Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats. / No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat. / Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.
El més recent