logo_intersindical

Intersindical Valenciana > Moviments socials > Alternatives

Mobilitzacions descentralitzades contra el CETA el 21 de gener

04 / 01 / 2017 | Intersindical

Intersindical Valenciana se suma a les accions contra aquest tractat internacional


El Tractat Econòmic i Comercial entre la Unió Europea i Canadà, (CETA per les sigles en anglès), i també conegut com el “TTIP canadenc”, per les seves similituds amb aquest acord, es troba en la fase final del seu procés de ratificació.

El CETA va estar a punt de quedar bloquejat en el Consell Europeu per la negativa del Parlament de la regió belga de Valònia a donar el vistiplau a la seva aprovació, però finalment les nombroses pressions internacionals van forçar als belgues a acceptar el tractat.

El proper 24 de gener el CETA serà votat en la Comissió de Comerç Internacional (INTA) del Parlament Europeu; la Campanya NO a TTIP, CETA, Tisa, així com moltes altres campanyes europees, convoca mobilitzacions a tot el territori el dia 21 de gener per incidir sobre la votació del Tractat al febrer.

En la següent fase del procés, l’última abans de la seva aplicació provisional, l’acord en la seva totalitat (sense possibilitat d’afegir esmenes) serà votat al ple del Parlament Europeu, en els primers dies de febrer. En cas de ser ratificat, àmplies seccions del tractat començarien a aplicar-se provisionalment, de forma prèvia a la ratificació final per part dels diferents parlaments nacionals.

El CETA ha estat qüestionat per amplis sectors de la societat civil, tant a la Unió Europea com a Canadà per no oferir garanties respecte a la protecció del medi ambient i els drets fonamentals de les persones. A la Unió Europea, més de 3,5 milions de persones han signat una petició en contra del CETA i el seu tractat bessó, el TTIP, que negocien Estats Units i la Unió Europea.

Tot i que diversos annexos i “declaracions interpretatives” han estat afegides al CETA a posteriori per intentar sumar suports, aquests textos no modifiquen substancialment l’acord, que continua presentant nombrosos problemes:

- El CETA autoritzaria a milers de corporacions a demanar als governs per adoptar mesures legítimes i no discriminatòries per a la protecció de la població i del planeta a través d’un sistema de resolució de conflictes inversor-estat (ICS) d’accés exclusiu als inversors estrangers . Un autèntic sistema legal paral·lel al que les corporacions poden acudir per defensar els seus drets eludint els tribunals existents, i al que ni les organitzacions de la societat civil ni les empreses nacionals tenen accés.
- En un net contrast amb els drets de les corporacions, les provisions del CETA pel que fa a drets laborals i desenvolupament sostenible no poden ser efectivament reforçades mitjançant sancions i es queden en declaracions buides que no equilibren altres capítols del tractat que afecten els drets dels treballadors o la protecció de l’ambient.
- El CETA limita seriosament la capacitat dels governs per crear, expandir i regular els serveis publics i per revertir liberalitzacions i privatitzacions fracassades.
- El CETA fa que el Canadà i la Unió Europea siguen més vulnerables a les crisis financeres ja que es produirà una major liberalització dels mercats financers.
- Un estudi independent dels impactes econòmics del CETA prediu que es perdran llocs de treball tant a la Unió Europea com a Canadà, i que els xicotets beneficis del tractat seran fonamentalment per als amos del capital, amb el consegüent augment de la desigualtat.
- El CETA podria augmentar el cost de les prescripcions de medicaments i impactaria negativament en drets fundamentals com el dret a la privacitat i la protecció de dades. També limitaria la capacitat tant de la Unió Europea com de Canadà d’actuar contra patents excessives.
- Les normes del CETA pel que fa a cooperació reguladora i a les regulacions nacionals posaran obstacles addicionals a les regulacions i reforçaran el paper dels lobbistes corporatius en els processos d’elaboració de les polítiques, soscavant potencialment l’adopció de polítiques d’interès public.
- En tots dos costats de l’Atlàntic, el CETA exposaria als agricultors a una pressions competitives que minarien seva manera de vida, obstruiria les polítiques de compra pública d’aliments locals, i amenaçaria els estàndards de producció i processament d’aliments, fent impossible el desenvolupament d’una agricultura sostenible.
- Les mesures de precaució per protegir els consumidors, a la salut pública i al medi ambient poden ser posades en qüestió pel CETA, ja que ni en el text ni en les declaracions annexes es protegeix explícitament el del principi de precaució en la política regulatòria europea.

Per aquests motius, les organitzacions que formem part de la campanya NO al TTIP, CETA, Tisa, entre les quals es troba la Intersindical Valenciana, convoquem un dia de mobilitzacions el 21 de gener; mostrem el nostre rotund rebuig a aquest acord comercial, i comminem al Parlament Europeu, al Parlament canadenc i als parlaments estatals, nacionals, provincials, i regionals, que tenen veu i vot en el procés de ratificació, a defensar els drets i els interessos de les poblacions que representen contra les amenaces que implica el CETA, votant en contra de la ratificació del tractat. 

Els interessos comercials no poden estar per sobre de la democràcia, els drets de les persones i del planeta. Per això diem:

No al CETA! ! No a l’TTIP!


Següent següent anterior Anterior


Deixa un comentari





Normes d'us: Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana. / No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes. / Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles. / Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.

El més recent