El jutjat d’instrucció número 3 de València ha dictat sentències absolutòries per a les persones encausades per les tancades del dia 6 de març.
Les tancades havien tingut lloc a les seus de la Secretaria Autonòmica d’Administració Pública (Micalet, 5) i a la dels Serveis Territorials de Benestar Social (Baró de Càrcer, 32), totes dues a València.
Quants milers d’euros ha costat un juí absurd i inútil?
El dia 6 de febrer, diverses juntes de personal i comités d’empresa es van reunir per tractar la problemàtica causada pel Decret Llei 1/2012 en la Funció Pública valenciana. En tres dels casos, es va decidir continuar la reunió durant la nit, atesa la densitat del tema i la dificultat de donar-hi una resposta contundent i efectiva: a Castelló, la junta de personal i diversos comités d’empresa, així com a València, el comité d’empresa de Benestar Social i les juntes de personal dels Serveis Centrals i dels Serveis Territorials. Aquestes reunions van acabar sense incidents.
La Generalitat, en una decisió sense precedents que enterboleix la bona fe negociadora que hi ha d’haver entre l’Administració i els sindicats que representen el seu personal, va denunciar els fets davant la justícia. Més encara, no solament es van negar a retirar la denúncia, per més que van tindre diverses ocasions per a fer-ho, sinó que l’Advocacia General de la Generalitat va rebre l’ordre d’actuar com a acusació particular en els dos juís de faltes celebrats a València ahir, 27 de març –a Castelló, la jutgessa va arxivar directament la denúncia.
El juí va ser un despropòsit propi d’una actuació del malaguanyat Gila: no es va poder aclarir qui havia donat l’ordre de denunciar els fets a la policia ni si la Generalitat havia manifestat en algun moment que els òrgans de representació del personal reunits havien d’abandonar les reunions. Finalment, la fiscal encarregada del cas va demanar l’absolució, decisió que és la que finalment ha pres el jutge del cas.
Lamentem que un jutge, una secretària judicial, una fiscal, un advocat de la Generalitat, tres advocats i una advocada, dos funcionaris judicials, un comisari de la Policía Autonòmica i cinc números de la policia autonòmica (16 persones en total, dels quals 13 són personal funcionari), hagen hagut de dedicar quatre hores de la seua jornada a jutjar uns fets que era palés que no eren delictius. I això s’hauria pogut evitar amb una simple decisió política de retirar la denúncia –que, d’altra banda, mai no s’hauria d’haver presentat.
Quants milers d’euros ha costat un juí absurd i inútil? Qui els pagarà? El o els responsables –pregunteu-ho en la Generalitat–, de segur que no.