A casa nostra

Agraïment per les mostres de condol i suport

STEPV i Intersindical Valenciana volem agrair en nom de la família de Vicent Esteve i en el nostre totes les mostres de condol que hem rebut durant aquests dies tan dolorosos

31 / 03 / 2018 | Intersindical

La matinada passada, com en la cançó, la veu tremolosa i trista d’un campanar imaginari ens anunciava que el nostre benvolgut company i amic Vicent Esteve i Montalvà ens havia deixat.

Vicent, com a fill de collidor i de treballadora de magatzem de taronja, va treure de la terra i del treball de les mans la força per viure com ha viscut.
De molt jove, amb només 9 anys, ja va deixar clara la seua vocació: volia ser mestre. Un altre mestre, sorià, havia despertat en ell una passió que l’acompanyaria tota la vida.

Després de passar per la indústria local alzirenca o d’opositar a l’administració pública, la incorporació del valencià a les aules el va convertir en mestre. Així va començar la seua itinerància pel país: Torrent, La Serrania, Sagunt, València…

Recorde la silueta de Vicent en l’eixida de València cap a Sagunt, en un lloc on solíem concentrar-nos els mestres per compartir viatge, però no vaig parlar amb ell fins el 1987, l’any de les primeres eleccions sindicals i de l’inici del conflicte educatiu més llarg.

En aquell moment, Vicent era el “xic” de El Molí, una escola de Torrent que va actuar de centre coordinador en eixe conflicte. Allí es feien la major part de les reunions locals i allí es va convertir en un excel•lent referent sindical, especialment quan el debat es va tensar a compte de l’eixida del conflicte i la possibilitat de protagonitzar la primera negociació autonòmica de l’estat.

I de referent local a referent sindical en el seu país hi havia un trajecte ben curt. Encara recorde on i quan li vaig proposar que s’hi incorporara al treball sindical col•lectiu. Va ser després d’una manifestació del Primer de Maig, en el Parterre de València, mentre buscàvem un bar per fer una cervesa. Pura també hi era.  Finalment, Vicent va acceptar.

I és que Vicent era un assidu participant de les manifestacions del Primer de Maig, propi d’una persona amb consciència de classe, de classe obrera, guanyada en la convicció teòrica però també en carn pròpia, militància activa esquerrana inclosa en aquells anys que no sé si poguérem prendre el cel a l’assalt però bé que ho intentarem.

L’activa militància hi era profundament arrelada a la seua terra, el seu país, pròpia del seu tarannà riberenc, assaonat en les terres properes als rics horts de les riques famílies d’Alzira i que adquireix en la passió per la seua llengua el zenit.

Era, el seu, un amor que tenia poc de platònic i molt d’entrega quotidiana, a la manera estellesiana “brusc i salvatge”. Sense estridències estèrils i temperat en una cosmovisió que, en part, li provenia de l’heretat mestissatge entre la ribera del Xúquer i la “campiña” sevillana de la iaia. Dues visions de dos territoris amb llengua i cultura pròpies, però d’una mateixa condició social.

I del compromís polític i social al compromís amb l’escola com a bressol de cultures i porta necessària d’emancipació.

No era d’estranyar, doncs, que el projecte personal de Vicent encaixara tant a la perfecció amb el que el seu sindicat ha volgut ser durant tants anys: lloc d’encontre, de lluita, de construcció d’una nova realitat social valenciana… Perquè hauré de recordar que Vicent era i és essència viva d’STEPV, gresol on milers de persones s’han creuat al llarg dels anys i ho continuaran fent en el futur.

La seua sòlida formació i capacitat el van portar a desenvolupar diferents responsabilitats, de les més bàsiques visitant centres i atenent companyes i companys a responsabilitzar-se d’àrees com l’acció sindical, els serveis jurídics, l’organització, la política lingüística, la política educativa… I ho va fer en diferents estructures com el Secretariat Nacional d’STEPV, el secretariat de la Confederació d’STES (on va ser responsable de la política educativa coordinant les negociacions amb el ministeri) o la Intersindical Valenciana. També va encapçalar la candidatura d’STEPV a la Junta de Personal de València en l’any 1998, on va resultar guanyadora.

El seu treball i les seues valuoses aportacions les va portar al Consell Escolar Valencià, la Mesa per l’Ensenyament del Valencià, Escola Valenciana, les Escoles d’Estiu i els Moviments de Renovació Pedagògica, l’Observatori Estatal de la Convivència Escolar… entre d’altres.
Però si hi ha una àrea on va posar tot el seu coneixement i capacitat d’anàlisi i de reflexió, eixa va ser la de publicacions, en la que va participar de manera continuada i que va dirigir durant huit anys, amb nombrosos articles d’opinió i de propostes educatives de tot tipus en la premsa sindical, com l’Allioli o El Clarión… o en la premsa especialitzada (Escuela, Comunidad Escolar…).
Totes aquestes responsabilitats les va alternar amb la seua principal vocació com a mestre de l’ensenyament primari, tot i que la seua necessitat per saber i comprendre el seu país l’havien portat a llicenciar-se en Història.
Poques persones representen com Vicent eixe mestre vocacional, ben format, compromés, reflexiu, seré, preocupat pel seu alumnat, per la innovació educativa, per la seua llengua i cultura, per la defensa dels drets individuals i col·lectius, pel seu país i per les seues gents.

Vicent era també amistat. Amic dels seus amics i amigues, fins i tot dels qui no posaven el mateix pes en la balança. Part viva d’una relació que hem atresorat al llarg dels anys entre totes les persones que l’hem conegut o d’altres que ens mirem des de la memòria perquè ja no estan entre nosaltres.

És per això que no ens estranya les moltíssims mostres de carinyo rebudes, que bé podiem resumir en aquestes paraules que li dedica la companya Azucena, hui absent:

Me ha dejado sin palabras la noticia, más que el intenso frío que deja casi inmóviles mis dedos en estas latitudes de Gredos con un despertar cubierto por una espesa capa de nieve tranquila, apacible, fria… Heladora mañana de finales de Marzo.
Vicent, hombre elegante, gigante en sus haceres y decires, orador enviadiable, dialogante audaz, sereno, siempre aderezado de ese aire sosegado que nutre las palabres de alguien que abría la boca para expresar frases rebosantes de sentido y sedientas de justicia. Transmitía seguridad, derrochaba un parar “aristocrático” en el mejor sentido del término; sus modales tolerantes, respetuosos y educados, propios de un humanista, coordinaban a la perfección con su gran elegancia física.
Nos ha dejado una admirable persona, pero guardaremos sus miradas, sus palabras, sus enseñanzas…
Vicent, un gigante maestro de vida!


Podria fer córrer la tinta perquè la relació amb Vicent dóna per a molt.
Però si he de destacar alguna cosa, és que en Vicent es donava una mena de confluència astral, no massa abundant en la nostra terra, que combina ideologia i classe, nació i llengua, escola i renovació, compromís i militància, dignitat i amistat… fins a convertir-se, per a nosaltres, en això que Josep Pla anomenava homenot.

Fins a sempre Vicent, et recordarem en les paraules del nostre poeta Vicent Andrés Estellés:

Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans,
he amat la meua filla, he amat la meua dona,
he amat el meu ofici, he amat la meua casa,
he amat el meu carrer, com he amat el meu poble
i he amat la meua pàtria; he amat la meua vida,
he amat les gents anònimes, he amat totes les coses,
he pecat molt, Senyor, he sofert molt, Senyor.
He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més.

Bon viatge, Vicent.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.