A casa nostra
Celebració dels XVè aniversari d’Intersindical Valenciana
La nit del divendres 12 de maig, va tindre lloc un sopar multitudinari a la ciutat de València per celebrar els 15 anys d’existència d’Intersindical Valenciana. Es tracta del primer acte per commemorar aquella data històrica en el nostre sindicalisme.
Els 15 anys transcorregut des de la fundació d’Intersindical Valenciana han estat el resultat d’anys d’esforços i il·lusió perquè ha anat configurant, pas a pas, la seua pròpia personalitat i amb força suficient com per conquerir nous espais d’igualtat i de dignitat. Les 15 primaveres d’Intersindical Valenciana reafirmen la rebel·lia pròpia de la joventut: la implicació conjunta, els desafiaments en el treball i que, en el poc temps de vida que té, ha assolit una plenitud quasi perfecta, gràcies al treball madur i responsable dels sindicats que l’han parida.
Durant la presentació, s’escoltaren paraules i clams de llibertat, justícia i denúncia de poetes i cantautors, “perquè sense les seues veus, l’aire seria definitivament irrespirable. Perquè gràcies a elles, Intersindical Valenciana també existeix en aquest País tan petit”.
Per entendre el sentit d’Intersindical Valenciana, s’hi féu memòria de la seua història “perquè no la pariren per a dormir: la pariren per a vetllar en la llarga nit del seu poble”. Història plena d’homes i dones que feia més de trenta anys que havien lluitat des del sindicalisme actiu en moments en què les urpes de la dictadura es debilitaven i on calia lluitar per recuperar llibertats perdudes:
Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.
Totes les veus d’IV
En acabar el sopar, intervingueren companys i companyes que parlaren en nom de cada un dels sindicats de la Intersindical Valenciana i de l’area Intersindical Dones: Sindicat de Persones Pensionistes i Jubilades, el CAT (Col·lectius Autònoms de Treballadores i Treballadors del PV), STICS (Sindicat de Treballadores i Treballadors de la Indústria, Comerç i Serveis), Intersindical Jove, Intersindical Salut, STAS (Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Administracions i Serveis Públics), Sindicat Ferroviari del PV, STEPV (Sindicat de treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del PV), STM (Sindicat de Treballadores i Treballadors del Metall), OSUT (Organització Sindical Unitària de treballadores i treballadors) i el TUC )(Sindicat de Treballadors i Treballadores per la Unitat de Classe).
També ens van acompanyar entitats i partits polítics com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Unió de Llauradors, Ca Revolta, Societat Coral El Micalet, Col·lectiu Lambda, PAH, València sense Mordassa, PCPE – PV, Esquerra Republicana del País Valencià, EUPV, Podem o Compromís.
Els agraïments per part de totes i tots quedaren palesos en cada intervenció, així com la necessitat de continuar lluitant des de cada sector i reforçar i ampliar més la lluita unitària d’Intersindical Valenciana.
Ara, més que mai, és necessari que les treballadores i treballadors ens organitzem per defensar els nostres drets com a classe davant l’ofensiva neoliberal. La nostra organització és una eina útil i necessària per fer-ho.
Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara
Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabant, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui,
i via fora! Que tot està per fer i tot és possible.
I recordàrem que “ens farem més grans com més creixerem”
I que:
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Finalment, s’agraí la feina duta a terme per les companyes i companys, que permeteren que totes i tots gaudírem d’una nit màgica: solidària, amistosa, reivindicativa i entranyable, i amb l’anunci de convocatòria per als diversos actes que clouran la commemoració del nostre gran sindicat.
Història de la Intersindical Valenciana
Temps intensos en la lluita laboral i social en què sindicats amb llarga història desaparegueren; uns altres tingueren vida efímera; d’altres van recuperar espai al caliu de forces polítiques emergents; i uns altres es convertiren en estructures tradicionals i rígides. Els grans acords de les forces polítiques de la transició, arran el pacte de la Moncloa i l’Estatut dels Treballadors i posteriorment la LOLS, aspiraren a configurar un model bisindical que en els darrers anys ha hagut d’acostumar-se a compartir l’espai amb altres forces, com la nostra.
Fruit del debat i de les pràctiques sindicals desplegades davant la dictadura i en la transició, algunes experiències assembleàries sorgides continuaren el camí iniciat i es consolidaren tot i viure en un context que no li era propici. Entre ells, el moviment de l’ensenyament que havia fet bandera del discurs assembleari i unitari, i superador de la divisió sindical.
Potser d’altres en aquestes circumstàncies,
ja haguessin canviat de samarreta.
Però jo, que m’hi trobo molt bé amb ella,
perquè abriga, me l’estime,
i li pregue que mai no se’m faça vella.
Vam haver d’esperar 10 anys perquè se celebraren les primeres eleccions sindicals en l’ensenyament públic. El temps hauria d’haver sigut més que suficient per acomodar els espais dissenyats per a garantir aquell model bisindical, però tot i suportar discriminacions i ingerències del poder polític, el nostre model sindical unitari i assembleari va quedar primer a tot l’estat. També al País Valencià, on sempre hem ocupat eixe lloc, ara amb majoria absoluta.
He hagut d’anar contra-corrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant a terra.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va. Cinc i cinc, mai no en fan deu.
En 1992 ens vam plantejar la necessitat de supervivència i, per primera vegada, la possibilitat de compatibilitzar l’aspiració per la unitat sindical desitjada amb l’existència del nostre model sindical fora de l’ensenyament.
També en aquelles dates es constitueix l’STA, el seta, a l’Ajuntament de València, que ràpidament s’estén a altres ajuntaments del país. Enguany compleix 25 anys.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
En 1994 vam presentar candidatures entre el personal laboral i funcionari de la Generalitat i en 1995 es va prendre la decisió d’obrir les nostres estructures sindicals a la participació de persones d’altres sectors. Com a mostra d’eixe compromís, s’afegeix al nom la marca Intersindical Valenciana.
En 1997 es funda el PUT a la factoria de Ford d’Almussafes, la tercera pota que va participar en la constitució d’Intersindical Valenciana. Ara, com a STM (Sindicat de Treballadors del Metall), s’ha convertit en el segon sindicat. En les eleccions sindicals de 1998 apareixen les primeres candidatures en la sanitat i en 1999 es decideix que l’estructura de l’STEPV passaria a estar formada per 4 sectors (Ensenyament, Administració Pública, Sanitat i Altres sectors) amb l’esguard posat en la conversió en sindicats autònoms en el moment que es decidira.
Es dóna un pas endavant per construir un model sindical alternatiu desplegant les estructures pròpies per confluir amb altres forces sindicals amb un model similar al nostre.
Conscients de l’explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l’ocasió.
I alló que es diu, amb passió.
Fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Per això, perquè ja volíem el pa sencer, per fi, l’11 de maig de 2002, 300 delegades i delegats de la Federació d’STPV, STA i PUT engeguen amb un ampli consens, la confederació Intersindical Valenciana, en un congrés presidit per la unanimitat en les votacions i per les crítiques a les polítiques regressives dels governs del PP, que es materialitza amb la nostra adhesió a la Vaga General del 28 de maig. No és un fet casual, n’és una mostra del nostre model sindical força reivindicatiu.
Model del sindicat
Per a Intersindical, la consolidació d’un model alternatiu a les organitzacions tradicionals era, i és, una tasca complexa i d’una gran dificultat, però necessària per reviscolar el moviment sindical al nostre país i per tornar la veu a les treballadores i treballadors a les assemblees, a les decisions des de la base, des dels centres de treball.
Des de la diversitat i el pluralisme que ha caracteritzat les diferents organitzacions de la Intersindical, es configura un espai sindical progressista, autònom, solidari, que compta amb la participació dels afiliats i les afiliades i dels treballadors i les treballadores en la política sindical i en la presa de decisions, així com la seua vocació de sindicat d’àmbit valencià, alhora que confederal.
La nostra és força creixent. Les molles volen al vent.
Des d’aleshores, Intersindical Valenciana ha anat creixent en estructures organitzatives, fent fusions, integracions i incorporant progressivament altres organitzacions sindicals. En aquest moment són 11 sindicats i diverses estructures sindicals que en formem part.
Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: No. Jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d’eixe món.
I perquè caminem per poder ser i volem ser per caminar, durant els darrers quinze anys, Intersindical Valenciana no ha deixat de crèixer i ampliar el seu reconeixement entre la societat valenciana.
Hem destacat en la defensa d’un treball sindical actiu en cadascun dels sectors on estem presents i en la defensa col·lectiva dels drets laborals, socials, lingüístics i nacionals, en vagues generals i sectorials i en mobilitzacions d’arreu del país, de l’estat i d’arreu del món.
Hem desplegat una acció sociopolítica destacada contra la guerra, la corrupció, els desnonaments, les discriminacions (en el moviment feminista, en el LGTB); en defensa de les persones nouvingudes i de les que busquen refugi, en la defensa del territori, de la nostra costa, dels nostres rius, dels nostres boscos o del món rural, de la gent jove i dels pensionistes, en les Marxes de la Dignitat i en totes les iniciatives ciutadanes i socials al llarg del nostre país.
En Intersindical Valenciana ens sentim satisfetes i satisfets pel treball fet en aquests 15 anys (i més): un treball cooperatiu, des de baix, des dels centres de treball i les comarques; un treball per defensar la classe treballadora, les classes subalternes, la nostra gent, i per construir, entre totes i tots, un país i una societat més justa, més igualitària i més solidària.
Normes d'ús