Generalitat
Mesa general de la Funció Pública
Cinc raons per a oposar-se a les esmenes a la Llei de la Funció Pública Valenciana
Intersindical Valenciana es mostra contrària a les esmenes que han presentat diversos grups parlamentaris a la Llei de Mesures Fiscals, etc., coneguda popularment com a “Llei d’acompanyament”. Alhora, se sorprén de com organitzacions que han promogut alguna d’elles es queixen que altres les presenten. A continuació teniu les raons per a oposar-se i al final un breu resum de les esmenes.
Raó 1. La llei d’acompanyament no s’hauria d’utilitzar per a modificar lleis substantives
Ho diu el Tribunal Constitucional, ho diu el Tribunal Suprem, ho diu el Consell d’Estat, ho diuen tots els partits (quan estan en l’oposició), ho diu qualsevol persona amb coneixements bàsics de Dret: la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització hauria de limitar-se a eixes matèries. No hauria de modificar lleis substantives. La ciutadania té dret a què quan es modifiquen lleis que afecten diversos àmbits de l’activitat econòmica, social, cultural o de les seues condicions de vida o treball, hi haja un debat clar, explícit i informat en el parlament; en aquest cas, en les Corts Valencianes.
Raó 2. És incoherent amb la política del Consell
La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques va afirmar en la Mesa General que no s’anava a utilitzar aquesta via per a reformar la Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana (LOGFPV), a la qual tanta falta li fa una reforma en profunditat. De fet, en una reunió posterior de la Mesa General va haver de donar la cara i retirar uns quants articles que la conselleria d’Hisenda li havia “colat” i que, tot i que formalment no modificaven la LOGFPV, sí afectaven el règim de la Funció Pública.
La consellera va defensar que la modificació de la LOGFPV s’hauria de fer per la via ordinària, negociant amb els sindicats les reformes i tramitant un projecte de llei independent davant les Corts.
Amb aquest principi de no utilització de la llei d’acompanyament van estar d’acord totes les organitzacions sindicals o, almenys, així ho van posar de manifest en les esmentades reunions.
Raó 3. Les esmenes esquiven la preceptiva negociació amb les organitzacions sindicals
Els governs tenen l’obligació de negociar les modificacions legals en matèria de funció pública amb caràcter previ a adoptar-les. Això val per als projectes de llei i els decrets-llei, és a dir, els instruments legals l’origen dels quals és l’executiu.
Les proposicions de llei o les esmenes presentades a projectes de llei parteixen dels grups parlamentaris, els quals no tenen obligació de negociar-les, ni tan sols quan afecten matèries com la Funció Pública. Per això, es poden utilitzar aquests instruments per a eludir la preceptiva negociació.
És clar que aquesta acusació no se li pot fer als grups parlamentaris de l’oposició: són les úniques vies que tenen per a proposar mesures legals. Però sí que es pot acusar d’això als grups parlamentaris que donen suport al govern. I precisament aquest ha sigut el cas, que les esmenes provenen de grups parlamentaris (Compromís, Podemos, PSPV-PSOE) que formen la majoria parlamentària de govern.
Raó 4. No és una bona tècnica utilitzar la llei per classificar llocs de treball ni per reorganitzar la negociació col·lectiva
Una de les esmenes (un resum de les quals podeu llegir a sota) classifica llocs de treball oberts a la provisió per personal docent. Classificar llocs de treball mitjançant la llei és una tècnica pèssima. Si ho fa tot la llei, per a què tenim una Administració? Posem un robot o un caixer automàtic en lloc de personal funcionari, i que se solucione tot mitjançant llei.
L’altra esmena, relativa a les meses de negociació, és una proposta de CCOO als grups parlamentaris, de la qual es va fer eco Podemos. Crida poderosament l’atenció com una organització que va estar present en les meses generals on es va establir que no s’utilitzaria la llei d’acompanyament per modificar la LOGFPV i que, aparentment, es va mostrar d’acord, presente diverses esmenes, de les quals únicament aquesta s’ha concretat. A més, quan precisament eixa organització va tindre l’encert d’assenyalar que s’havien “colat” uns articles en l’avantprojecte d’eixa mateixa llei, que finalment el Consell es va veure obligat a retirar del projecte presentat davant les Corts.
Damunt, l’objecte de l’esmena és la negociació col·lectiva. Si hi ha una matèria en la qual convindria la negociació prèvia i, a ser possible, un consens el més ampli possible, hauria de ser aquesta. Si no podem ni discutir les regles del joc, estem davant de la imposició unilateral d’una forma de veure les coses: precisament el que li vam retreure tots els sindicats, amb raó, al Govern Rajoy quan va dictar el Reial Decret Llei 20/2012, pel qual no només ens va llevar la paga extra de desembre de 2012, sinó que també va anular totes les millores en matèria d’acció sindical acordades en les administracions públiques.
Raó 5. El contingut de les esmenes no és bo: donarà més problemes que solucions
Intersindical Valenciana es mostra contrària al contingut de les esmenes:
- Si desapareixen les actuals meses de negociació i són substituïdes per una mesa on estan totes les administracions, això vol dir que la carrera de la Funció Pública l’hem de discutir amb l’acalde d’Alzira o amb la diputada de personal de qualsevol de les tres diputacions? No té trellat.
A banda, hi ha seriosos problemes legals: en primer lloc per la substitució de les actuals meses per eixa nova, ja que les actuals estan previstes en l’EBEP, que encara és norma bàsica i, per tant, de necessària aplicació.
En segon lloc, l’autonomia universitària ve recollida en la Constitució espanyola de 1978, per la qual cosa no se li pot imposar res a una universitat. Qualsevol acord o pacte haurà de ser ratificat pels seus òrgans de govern; si no, no tindran cap valor.
En tercer lloc, l’autonomia local està recollida amb caràcter bàsic per la normativa estatal, per la qual cosa tampoc no se li pot imposar res a les administracions locals. És cert que l’EBEP li dóna capacitat negocial a les federacions de municipis i províncies, però qualsevol cosa que aquestes negocien ha de ser ratificat a posteriori.
- L’obertura de places d’administració especial al sector docent és una solució pèssima per a un problema que es pot solucionar més fàcilment per altres vies.
D’una banda, caldria preguntar-se per què s’obrin les places només al personal docent. Per què no a altres administracions que també tinguen cossos d’administració especial?
A més, com ja hem tingut ocasió de manifestar (veure aquest enllaç: Els llocs de la Generalitat per al personal de la Generalitat), Intersindical Valenciana es mostra contrària a l’obertura indiscriminada de llocs de treball de l’Administració de la Generalitat a altres Administracions, i demana que es faça només quan hi haja reciprocitat, el sector o àmbit siga deficitari en personal propi i, a més, això es concrete en convenis bilaterals o de conferència sectorial.
Clar que la política de la consellera de Justícia no és la millor: acaba de nomenar subdirector de l’IVAP un funcionari de l’Administració Local. Es coneix que entre prop de mil persones funcionàries de carrera del grup A1 de la Generalitat no hi havia cap que valguera per al lloc.
De quines esmenes estem parlant?
La premsa ja les ha airejades, però us en fem un resum:
Esmena de Podemos per la qual desapareixen les Meses Generals I i II, així com la possibilitat de crear les meses sectorials. Totes elles es substituirien per una “súper-mesa” que agruparia l’Administració de la Generalitat, el sector públic instrumental de la Generalitat, les administracions locals i les universitats públiques valencianes.
Esmena conjunta de Compromís, Podemos i PSPV-PSOE, per la qual s’obririen totes les places de cap de servei, de subdirecció i de direcció dels parcs naturals d’administració especial al sector docent.
Normes d'ús