La Delegació del Consell per al Model Social de la Vicepresidència de la Generalitat ha presentat als sindicats el projecte en el qual està treballant per a una nova Llei de Renda Valenciana d’Inclusió en substitució de l’actual Renda Garantitzada de la Ciutadania, recollida en la Llei 9/2007.
El model de Serveis Socials se sustenta en quatre branques: l’acollida de la persona i la
intervenció en crisi, l’atenció a la inclusió social, la promoció de la autonomia i la branca de l’atenció familiar.
El nou model proposat per a les persones en risc de exclusió social, que està en configuració i encara sense memòria econòmica, vol evitar el vell sistema tutelar de subsidis absurds i el rol de simples “tramitadors de subvencions”. Aposta, a més de pel dret a una prestació econòmica, pel dret a la inclusió social mitjançant un compromís previ de la persona, la possibilitat voluntària del ciutadà d’entrar en dos itineraris acompanyats per l’Administració: el de protecció i d’inclusió social, i l’altre al camp de la inserció sociolaboral duta pel SERVEF.
El projecte obri el ventall a unitats de convivència, ara de “residència afectiva” i persones en perill d’exclusió social, com poden ser les víctimes de desnonaments, de violència de gènere, les persones sense llar, els joves amb càrregues familiars, de protecció o discapacitats… inclosos els casos que no reuneixen els requisits previs a la prescripció tècnica, per exemple una persona que viu al carrer i no té un empadronament mínim de 12 mesos.
Aquesta prestació bàsica social, prevista per al rang de 18 a 64 anys, tindrà una durada de tres anys amb una revisió administrativa anual.
Els procediments s’iniciarien als ajuntaments en paràmetres de mida i eines objectives, i el Consell seria l’encarregat de resoldre i de finançar, amb la novetat de considerar el silenci administratiu com a positiu. Per tal de dur a terme la tasca dels itineraris de manera òptima es fan necessari, segons càlculs, uns 330 nous llocs de treball (treballadors socials i administratius de gestió).
Cal dir que el País Valencià, amb una elevada taxa de pobresa, està a la cua de diners destinats al col·lectiu en risc d’exclusió social, 26 milions davant dels 435 milions dedicats al País Basc.
Intersindical Valenciana, sabedora de la dificultat d’implantació, reconeix aquest model de renda mínima com a creïble i factible. A més, dóna suport al projecte per introduir polítiques de caràcter inclusiu en benefici de les persones més vulnerables i que estan patint en aquest moment per sobreviure, al mateix temps que espera que el Consell siga receptiu a les propostes de millora que es facen per part dels sindicats i del conjunt de la societat al llarg de la seua tramitació i siga un pas més en el camí de l’establiment d’una renda bàsica universal.