El poeta ens visità, per tercera vegada, el proppassat dimecres
En aquesta ocasió per a participar en el col·loqui sobre el seu llibre, editat per Bromera, amb el grup de lectura El Micalet parla de llibres
La sessió començà puntualment amb les paraules d’acollida de Cristina Escrivà Moscardó a la S.C. El Micalet. Lluís Roda va ser presentat amb aquest breu text:
És de València i li agrada dir-ho. És llicenciat en filologia catalana. És membre del PEN català i de l’AELC. Tot i haver escrit la novel·la El temps passarà, publicada en Columna, assaig i crítica literària, Lluís és principalment poeta. A banda dels Jocs Florals 2010, ha aconseguit altres reconeixements destacats com el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia per Sobre l’hamada. Ha rebut diversos guardons entre els quals citem:
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per Buirac d’amor,
Premi Joan Maragall d’assaig per Sobreviure a la contemporaneïtat,
Premi Ibn Hazm-Ciutat de Xàtiva de poesia per De l’ànima
S’ha dit que els seus versos “suggereixen una ajustada reflexió sobre la pròpia poesia i sobre el mateix fet d’escriure”. Ara que hem llegit Elogi de la llibertat, podrem afegir que també sobre el fet de viure.
Trobareu articles i col·laboracions seues en moltes revistes i diaris de tot l’àmbit lingüístic i el podeu llegir en moltes antologies. També és ànima i veu de Jas! un espectacle amb música i poesia de Lluís Roda del qual heu tingut en alguna ocasió notícia en el nostre web i que aviat será editat en disc.
Lluís ha col·laborat amb Intersindical Cultura en dues ocasions anteriors, a l’octubre de 2013: en un recital per a celebrar Estellés i en un Micalet parla de llibres per a parlar del Llibre de meravelles. Recordareu que analitzà Cant de Vicent i va ser una autèntica lliçó magistral.
Per tant, benvingut per tercera vegada a les activitats d’Intersindical Cultura.
Dolors Jimeno. València, 17 de febrer de 2015.
La sessió començà puntualment amb les paraules d’acollida de Cristina Escrivà Moscardó. Lluís Roda ens va recordar les paraules de Dominic Keown en la presentació a València del llibre que ens ocupa. Durant les intervencions de les persones que assitiren al Micalet, es van citar els epigrames per a qualificar algunes de les composicions i a Juan de Mairena i a Gómez de la Serna. Són poemes breus, amb ironia i amb enginy, que de vegades concreten una història. Es va dir que eren frases filosòfiques, d’humor, que trenquen els gèneres, amb una certa llibertat creadora que permet infringir les lleis gramaticals. El llibre comença amb un text breu en prosa, que el mateix escriptor va llegir en veu alta, i acaba amb un altre que es diu pròpiament Elogi de la llibertat.En definitiva, un llibre que ens va agradar molt a tot el grup i que personalment recomane. No oblideu la dita llatina: Nulla dies sine linia (cap dia sense una línia).