Medi ambient

Guatemala: mineria vs. drets humans

Una imatge de Yolanda Oqueli, lider de la resistència contra la mineria, en la Puya (Guatemala)
Una imatge de Yolanda Oqueli, lider de la resistència contra la mineria, en la Puya (Guatemala)
02 / 01 / 2015 | Intersindical

Intersindical Valenciana dóna suport a les lluites del poble guatemalenc contra l'espoli natural

Les comunitats locals no són consultades abans de quèles empreses implanten projectes miners a les seves terres. Activistes són assassinats per defensar els interessos de le comunitats.

“La empresa empezó a operar de una manera ilegal aquí, en nuestro territorio, engañándonos. Porque ellos nunca nos consultaron, nunca nos dijeron que iba a tener todos estos impactos negativos, que iba a generar todo este conflicto”. Carmen Mejía, dona indígena a San Miguel Ixtahuacán.

La llicència per l’explotació de la mina d’or Marlin I va ser concedida pel govern a una filial de Goldcorp Inc. La mina es va implantar en San Miguel Ixtahuacán i Sipacapa, municipis on resideixen al voltant de 52.000 persones. En la seva majoria son indígenes malles que viuen de l’agricultura de subsistència i que mai varen ser consultats sobre el projecte miner.

Les comunitats afectades es varen oposar a la mina des dels seus inicis. Les tensions es varen agreujar i varen començar els atacs contra les persones activistes contraries a la mina. Així, en juliol de 2010, Deodora Hernández, activista que havia protestat pels possibles efectes negatius al medi ambient, estava a sa casa quan va ser disparada per dos homes no identificats. Fins a la data, ningú ha sigut jutjat per aquest atac.
Als últims anys, els conflictes relacionats amb la mineria s’han generalitzat a Guatemala: les comuni-tats locals exigeixen el dret a decidir sobre l’emplaçament de mines a les seves terres. Els motius: preo-cupació perquè les activitats mineres contaminen les seves terres i afecten els seus mitjans de vida. El resultat: anys d’amenaces i violència, amb persones ferides i asassinades. L’especial relació que mantenen els pobles indígenes amb els seus territoris és reconeguda i protegida pel dret internacional, concretament al conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i a la declaració de l’ONU sobre els drets dels pobles indígenes, així com al sistema interamericá de drets humans.

Nacions Unides ha demanat a Guatemala que reforme la llei de mineria de 1977. El president del govern va demanar llavors una moratòria a la concessió de noves llicencies mentres s’adopten les reformes de la llei. Tot i així, el govern continua llançant concursos de noves llicencies.

Ara mateix, el congrés Guatemalenc està debatent sobre les reformes necessàries a la llei de mineria. Exigeix que les lleis respectin els drets humans, incorporant processos de consulta i assegurant que els pobles indígenes poden exercir el seu dret al consentiment anterior, lliure i informat de la concessió de qualsevol llicència minera a les seves terres. Envia un missatge instant a reformar la llei minera.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.