Medi ambient
Guatemala: mineria vs. drets humans
Intersindical Valenciana dóna suport a les lluites del poble guatemalenc contra l'espoli natural
Les comunitats locals no són consultades abans de quèles empreses implanten projectes miners a les seves terres. Activistes són assassinats per defensar els interessos de le comunitats.
“La empresa empezó a operar de una manera ilegal aquí, en nuestro territorio, engañándonos. Porque ellos nunca nos consultaron, nunca nos dijeron que iba a tener todos estos impactos negativos, que iba a generar todo este conflicto”. Carmen Mejía, dona indígena a San Miguel Ixtahuacán.
La llicència per l’explotació de la mina d’or Marlin I va ser concedida pel govern a una filial de Goldcorp Inc. La mina es va implantar en San Miguel Ixtahuacán i Sipacapa, municipis on resideixen al voltant de 52.000 persones. En la seva majoria son indígenes malles que viuen de l’agricultura de subsistència i que mai varen ser consultats sobre el projecte miner.
Les comunitats afectades es varen oposar a la mina des dels seus inicis. Les tensions es varen agreujar i varen començar els atacs contra les persones activistes contraries a la mina. Així, en juliol de 2010, Deodora Hernández, activista que havia protestat pels possibles efectes negatius al medi ambient, estava a sa casa quan va ser disparada per dos homes no identificats. Fins a la data, ningú ha sigut jutjat per aquest atac.
Als últims anys, els conflictes relacionats amb la mineria s’han generalitzat a Guatemala: les comuni-tats locals exigeixen el dret a decidir sobre l’emplaçament de mines a les seves terres. Els motius: preo-cupació perquè les activitats mineres contaminen les seves terres i afecten els seus mitjans de vida. El resultat: anys d’amenaces i violència, amb persones ferides i asassinades. L’especial relació que mantenen els pobles indígenes amb els seus territoris és reconeguda i protegida pel dret internacional, concretament al conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i a la declaració de l’ONU sobre els drets dels pobles indígenes, així com al sistema interamericá de drets humans.
Nacions Unides ha demanat a Guatemala que reforme la llei de mineria de 1977. El president del govern va demanar llavors una moratòria a la concessió de noves llicencies mentres s’adopten les reformes de la llei. Tot i així, el govern continua llançant concursos de noves llicencies.
Ara mateix, el congrés Guatemalenc està debatent sobre les reformes necessàries a la llei de mineria. Exigeix que les lleis respectin els drets humans, incorporant processos de consulta i assegurant que els pobles indígenes poden exercir el seu dret al consentiment anterior, lliure i informat de la concessió de qualsevol llicència minera a les seves terres. Envia un missatge instant a reformar la llei minera.
https://www.es.amnesty.org/actua/acciones/guatemala-mineria-nov14
Normes d'ús