Intersindical Valenciana valora amb gran satisfacció l’Acord final de pau entre la insurgència de les FARC-EP i el govern colombià en els diàlegs que s’han dut a terme durant quatre anys a L’Havana, després d’haver tingut converses prèvies que van derivar en un Acord General que va servir com agenda inamovible, la qual des que es va pactar va determinar que res estava acordat fins que tot estiguera acordat. És a dir, el rigor que comprometia dur a terme el desenvolupament integral de tots els punts sense excepció expressava la convicció conjunta de les parts que cadascun d’ells estava interrelacionat amb el tot i cadascun era definitiu en l’aspiració d’arribar a un Acord final de pau per acabar amb el conflicte armat més antic del continent americà.
Aquest acord posa fi a més de mig segle de conflicte armat, que alguns historiadors fins i tot situen els seus orígens a partir de l’any 48 amb l’assassinat del líder liberal Jorge Eliécer Gaitán. De totes maneres, la fundació de les FARC-EP es remunta a l’any 64 i per això és molt comú escoltar o llegir que són 52 anys de guerra entre l’Estat colombià i aquesta guerrilla en particular.
Els acords se centren en sis punts:
-Política de desenvolupament agrari integral
-Participació política
-Drogues il·lícites
-Reparació a les víctimes
-Fi del conflicte
-Implementació i verificació
La importància d’aquest Acord de pau per a Colòmbia, ho és no només per a aquest país sinó per a tota Amèrica Llatina i marca l’inici d’un nou cicle històric on les forces populars, democràtiques i revolucionàries de Colòmbia lluitaran per consolidar un front ampli que aspire a la hegemonia política per assolir com en altres països de l’entorn l’accés al govern i començar a canviar el sistema polític, econòmic i social que les elits colombianes han construït durant dos-cents anys de República; un sistema excloent, amb grandíssimes desigualtats i amb un aparell repressor, les Forces Armades, que compta amb gairebé mig milió de membres, una desproporció que es va assolir gràcies a la inversió militarista del Pla Colòmbia, un de tants plans que va concebre el govern dels Estats Units per combatre la insurgència a Colòmbia.
Finalment, després de mig segle de guerra, el Govern Colombià va entendre que no podria vèncer militarment a la guerrilla i aquesta també va entendre que no podria arribar al poder mitjançant les armes i en una mostra de veritable voluntat de pau, es van seure les parts amb la convicció de no alçar-se de la mesa de negociació fins no acordar l’últim punt, cosa que han complit.
Des del Sindicat, s’espera que aquesta vegada, el Govern Colombià complesca els acords i puguem veure que la implementació dels mateixos propicie de veritat aquesta tan desitjada pau amb justícia social que es mereix el tan sofert i lluitador poble colombià, al qual hem acompanyat de manera real i efectiva com ho ha estat en el suport i acompanyament a les companyes i companys del MOVICE, que entre altres iniciatives van fundar la Plataforma Europea per la Pau de Colòmbia, Capítol País Valencià, a la nostra seu, justament al novembre de 2012, per les dates d’inici dels diàlegs a L’Havana; amb la nostra participació en la Coordinadora Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia i en molts altres actes i moments de convocatòria per denunciar la violació dels drets humans a Colòmbia per part de les forces militars i paramilitars o la cruenta guerra bruta contra l’oposició, que tant de bo acabe amb aquest Acord Final que contempla, en l’aspecte de la Participació Política, la lluita frontal contra el paramilitarisme i la protecció als insurgents i a la militància del moviment social i polític perquè no es repetisca el que va passar amb la Unió Patriòtica, moviment polític que va patir un autèntic genocidi, amb la mort i desaparició de més de 5.000 militants, una cosa mai vista amb cap partit al món. Aquesta lluita s’ha de donar, no només de forma militar sinó amb la construcció d’una cultura de pau, que trenque per fi aquest tenebrós cicle de terror i on puga per fi el poble colombià expressar tot aquest potencial humà, creatiu i laboriós que el caracteritza.
De totes maneres, per començar aquest camí de construcció d’aquesta nova Colòmbia, cal que el poble colombià ratifique l’Acord, en un plebiscit que es realitzarà el dia 2 d’octubre. És a dir, és el mateix poble colombià qui decidirà si aposta a la continuació de la guerra o si definitivament decideix dir-li Sí a la construcció de la Pau estable i duradora.
Intersindical Valenciana, com a força sindical internacionalista seguirà atenta i acompanyant al poble colombià en el nou cicle històric que protagonitzarà, on estem segurs que arribarà aquesta pau amb justícia social per la que tant de temps han lluitat.
Visca Colòmbia, Visca la Pau!