El sindicat considera que, fracassada l’opció representada pel PP i C’s, és el moment oportú per configurar una majoria parlamentària, que done suport a un govern compromés, inequívocament, amb la recuperació dels drets socials, laborals i civils de la ciutadania.
La fallida sessió d’investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern de l’Estat, amb el suport de PP i C’s, obri un escenari en què és possible articular una alternativa de govern amb el suport de les forces polítiques presents al Congrés que, ahir, manifestaren amb claredat meridiana la seua oposició a la continuïtat del projecte polític que representa el PP i que ens ha dut a una situació de crisi social, de pèrdua de valors democràtics i de descrèdit generalitzat de la pràctica política.
El programa polític de legislatura, reflectit en el pacte “150 Propostes per Millorar Espanya”, entre el Partit Popular i Ciutadans, representa la continuïtat de les polítiques socials i econòmiques que han marcat la vida dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat des de 2010, sense que puga deduir-se el més mínim interés en fer una lectura, en positiu, del missatge de rebuig, francament demolidor, de les urnes, tant del 20D com del 26J.
La política econòmica dissenyada en el document continua estant orientada a garantir la supremacia dels oligopolis econòmics i financers a costa de malmetre les condicions de vida de les persones, institucionalitzant la precarietat laboral amb la proposta de reducció de les modalitats de contractació, sense que s’albire cap proposta que pose en valor la força del treball.
En matèria social tampoc hi ha cap novetat que supose canvis significatius. Prolongació voluntària de l’edat de jubilació a canvi de beneficis fiscals, introducció del model austríac per finançar individualment la pensió, escàs reconeixement del paper dels serveis públics com a garants dels drets socials i del principi d‘igualtat, cap aposta per la potenciació dels serveis públics de gestió directa i, en matèria de sanitat, serveis socials i educació, més del mateix: consolidació de les retallades i exclusió.
En aquelles qüestions relatives al model territorial, es continua amb un model centralitzador que retalla les competències dels territoris, no garanteix el finançament adequat dels serveis públics prestats per aquestes i reforça el control de l’Estat. Un disseny territorial que, de forma indissimulada, amaga una negativa a reconéixer la condició plurinacional, plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol.
Per últim, en referència a la regeneració democràtica i de la vida pública, el document passa de puntelletes pel problema de la corrupció i introdueix propostes de canvi en la Llei Electoral que obeeixen a l’interés de marginar la pluralitat política i imposar per decret les majories, eludint la vertadera essència del joc democràtic: la negociació i el consens.
Amb aquesta perspectiva, Intersindical Valenciana considera que s’imposa un exercici de responsabilitat en el qual, les opcions polítiques de caire progressista facen un esforç per superar les diferències paleses després del 20D i consensuen un programa polític que done suport a un alternativa de govern creïble i amb vocació de legislatura.
Entenem que l’alternativa és possible i que la credibilitat ha de vindre avalada per una aposta decidida per revertir un model polític, econòmic i social, el del PP, ranci, excloent i antisocial. S’ha d’apostar clarament per la ciutadania i per l’estat de benestar, derogant la reforma laboral i la reforma de les pensions, revisar a l’alça el salari mínim interprofessional, generant ocupació digna i estable, augmentant els salaris, reduint la jornada laboral i potenciant els serveis públics; tot acompanyat d’un nou model productiu que valore l’aportació de la classe treballadora, de polítiques que garantisquen la redistribució de la riquesa, la justícia social i la igualtat, i d’un sistema fiscal vertaderament progressiu i equitatiu. A més, aquests canvis, han d’anar acompanyats d’una regeneració democràtica respectuosa amb la pluralitat ideològica i de la pròpia pràctica política quotidiana, en un marc territorial de reconeixement de la realitat plurinacional.