Solidaritat i pau

Intersindical Valenciana present a l’acte sobre els Acord de pau a Colòmbia

14 / 09 / 2016 | Intersindical

Dissabte 10 de setembre a les instal·lacions del Club d’Amics de la Unesco (CAUN) es va realitzar un acte polític de celebració de l’Acord Final per la Pau de Colòmbia, entre el govern colombià i la insurrecció de les FARC-EP.

La trobada convocat per la Constituent de Exiliats Perseguits per l’Estat Colombià i per la Plataforma per Colòmbia de Madrid, va comptar amb la participació d’Enrique Santiago, assessor de les FARC-EP en els Diàlegs de l’Havana i per Alberto Pinzón, metge i antropòleg colombià, exiliat a Alemanya, escriptor i analista polític, qui va fer part de la Comissió de Notables en els Diàlegs del Caguán a la fi dels anys 90.

L’acte es va iniciar amb emotius salutacions de gratitud per representants de les organitzacions convocants, com un sentit i sincer homenatge al company Enrique Santiago, per la seva entrega tan decidida, la seva impressionant desplegament de lliurament al procés, la seva gran capacitat de treball i sobretot per el seu gran coneixement del conflicte colombià i la seva solidaritat de molts anys amb el nostre país, al qual coneix des de la seva militància a les Joventuts del PCE, quan va viatjar a Colòmbia i va conèixer i va travar profunds llaços amb molts militants del PCC i igualment amb nombrosos activistes dels moviments socials, de manera que els nexes afectius i el compromís polític d’Enrique amb Colòmbia ve de dècades enrere i com tots els assistents ho van reconèixer, el seu paper en els Diàlegs ha estat definitiu. Per això, l’homenatge que se li va brindar va ser supremament commovedor i més que merescut.

A continuació, Alberto Pinzón, va centrar la seva anàlisi en la interpretació dels acords des de l’Estructura i la superestructura de la societat colombiana i en les conseqüències immediates del Plebiscit, segons siga aprovat o no. Els riscos immensos d’una continuïtat en la guerra si triomfa al NO i també els beneficis del SI, no desproveïts d’una gran tasca col·lectiva que seria la constitució d’un gran bloc popular, on conflueixin totes les forces de l’esquerra democràtica i revolucionària, tant dels moviments socials urbans com totes les organitzacions agràries que segueixen donant la batalla dia a dia amb gran enteresa i dignitat tot i seguir sent perseguits i victimitzats. Si s’aconsegueix amb generositat de totes aquestes forces polítiques i socials consolidar un gran front opositor a les polítiques neoliberals del bloc dominant de poder, es poden crear les condicions per a efectivament arribar al govern, construint poder popular hegemònic des de ja, sense dilacions. Aquest seria el gran repte, consolidar el que ha guiat el camí de la insurgència, que no ha estat altre que el poder per al poble i la identificació amb les seves aspiracions més profundes de justícia social. Al final, Alberto va agrair a Gramsci, per la seva influència fonamental a l’hora d’abordar la seva anàlisi d’aquesta decisiva conjuntura històrica.

Enrique Santiago, per la seva banda, amb la seva habitual desplegament d’eloqüència i memòria descomunal, va ser abordant els punts centrals de l’Acord Final, sobretot els més espinosos, com el de la reparació a les víctimes i el tema de la justícia, on de manera magistral explicava les bondats i també les limitacions, però feia èmfasi que amb la correlació de forces de les parts, s’havia aconseguit el millor dels acords i reconeixia que en aquests dos temes, aquest Acord era potser el més avançat de tots els acords de conflictes armats en la història contemporània, pel seu caràcter restauratiu més que punitiu i per descomptat, perquè al centre de tot hi havia les víctimes i per descomptat, la veritat com a garantia de no repetició, on els crims de la gent gran victimaris, és a dir les forces militars de l’Estat i els paramilitars, no quedaran impunes, així com tampoc els civils, polítics o empresaris que hagen incorregut amb els seus actes en estímul de la violència per acció o omissió. És a dir, per primera vegada, no només es considera a la insurgència com victimària sinó que s’aconsegueix l’acceptació per part de l’Estat de la seva responsabilitat històrica, política i jurídica. En aquest sentit, ha subratllat que el lliurament de les armes per part de les FARC-EP comporta a l’acceptació per part de l’Estat colombià a acceptar el monopoli absolut de les armes, el que tàcitament li prohibeix la formació o estímul de la creació de forces paramilitars, que com se sap ha estat part de l’estratègia contrainsurgent des de fa dècades, com a part de la guerra contra l’enemic intern, dirigida pels Estats Units d’Amèrica del Nord en la seva política de Seguretat Nacional, de la qual el govern colombià ha estat històricament, un dels seus més notables vassalls a Llatinoamèrica i el Carib.

També es va referir, per descomptat, a la formació del moviment polític i social en què es transformaran les FARC-EP i va assenyalar amb èmfasi, com ho va dir Alberto Pinzón, la necessitat històrica de la generositat de totes les forces polítiques i socials de la esquerra colombiana per entendre que el projecte polític de la insurgència, ha de ser la base per a la consolidació d’aquest bloc de contrapoder que dugui a terme les transformacions socials profundes que estan subscrites en els acords com l’inici del camí a la Justícia Social per la qual van lluitar per més de cinquanta anys.

Al final, l’aplaudiment rotund i el brindis fratern amb commovedores mostres d’alegria i companyonia profunda entre les persones que van abarrotar la sala i que amb la seva gran atenció i entusiasme van arrodonir l’acte, on la pau de Colòmbia va quedar dibuixada en els somriures, abraçades i mirades carregades d’esperança i emoció en cada un dels i les assistents, en gran part, exiliades i exiliats polítics i companyes i companys de les organitzacions de Solidaritat amb Colòmbia de molts indrets de l’Estat espanyol, entre elles, la Intersindical Valenciana, representada per nostre company, Alcides Lesmes, exiliat polític colombià, membre de l’Àrea de Moviments Socials i del CAT-PV

 




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.