País Valencià

Intersindical Valenciana valora molt negativament l’any 2012

Manifestació contra la repressió policial durant la primavera valenciana
Manifestació contra la repressió policial durant la primavera valenciana
30 / 12 / 2012 | Intersindical

Intersindical Valenciana ha valorat molt negativament l’any 2012. Per al Sindicat, aquest any s’ha caracteritzat per: l’aprofundiment en les polítiques antisocials; l’empobriment de la població; la destrucció de drets i prestacions socials I la recentralització i la intervenció de l’autogovern per part del govern espanyol. Altre fet destacable, aquest positiu, és l’augment de la constestació social i laboral contra aquestes polítiques.

El Sindicat veu amb esperança la resposta ciutadana davant les agressions patides

Les polítiques desevolupades pel govern espanyol, i la seua delegació valenciana, el consell de la Generalitat Valenciana, han afectat molt negativament tots els sectors socials. Les dades de l’atur al País Valencià en són un bon exemple: 574.939 persones estan inscrites a les oficines del SERVEF a novembre de 2012. Un total de 42.009 més que en la mateixa data del 2011. Mentre a l’estat espanyol la taxa de destrucció d’ocupació s’ha situat en el 4,5%, al País Valencià ha estat del 7,08%. La destrucció d’ocupació en el sector privat i en el sector públic és una de les característiques més negatives del 2012.

Durant el 2012 s’ha aprovat una reforma laboral que ha abaratit l’acomiadament i ha desregularitzat la negociació col·lectiva deixant les relacions laborals a l’arbitri dels empresaris. A aquesta reforma laboral cal afegir: la política de reducció salarial i la pèrdua de poder adquisitiu del conjunt de les treballadores i treballadors, especialment a les persones aturades, pensionistes i empleades públiques; l’augment de l’IVA que ha aprofundit aquesta pèrdua de poder adquisitiu i reduït considerablement el consum; l’externalització i privatització dels serveis públics, especialment de la sanitat i l’educació; la reducció de les prestacions sanitàries, introduïnt el repagament farmacèutic i, en algunes autonomies, l’euro per recepta; les retallades que han deixat en paper mullat la llei de dependència; la justícia ha deixat de ser gratuïta; milers de persones s’ha vist obligades a abandonar la seua casa obligades per la usura de la banca; les retallades en els drets laborals, socials i civils de la ciutadania, especialment dels col·lectius socials més vulnerables: persones joves, dones, migrants, pensionistes, discapacitats, depenents, nens i nenes….

Ací, a casa nostra, al País València, liderem tots els ràquings negatius: atur, desnonaments, abandonament escolar, corrupció, dèficit fiscal, endeutament, balafiament dels recursos públics, pèrdua del sistema financer propi (Bancaixa, CAM i Banc València)... A més, tenim les finances intervingudes per l’estat espanyol per la gestió dels succesius governs de la Generalitat (Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) des de fa 17 anys. Un govern submís a Madrid. Un govern incapaç de plantar cara per exigir un finançament que acabe l’espoli fiscal que patim. Un govern obedient per aplicar les mesures antisocials i antivalencianes imposades pel govern espanyol. Per això, la recent remodelació del Consell no ha estat més que un canvi obligat per la imputació del ex-conseller Vela però no és, de cap manera, el que necessita el país per eixir de la greu situació que es troba.

El conjunt de la societat ha vist com les polítiques de Fabra i Rajoy han estat contràries als seus interessos. Per aquest motiu s’han convocat dues vagues generals: 29M i 14N, moltes vagues sectorials i milers de concentracions, manifestacions i accions de protesta arreu de l’estat. La ciutadania ha pres els carrers sense por, malgrat l’augment de la repressió policial que ha arribat a extrems més propis d’un estat autoritari que d’una democràcia formal. Exemples d’aquesta situació els trobem en els fets de la primavera valenciana, la detenció de l’Alfonso Fernández o l’assetjament a persones i entitats combatives contra les polítiques neoliberals.

Finalment, Intersindical Valenciana veu amb esperança la resposta ciutadana davant les agressions patides. A més, considera que, en 2013, caldrà intensificar les mobilitzacions fins aconseguir que canvien les polítiques dels governs de Madrid i València per unes altres que beneficien al conjunt de la població.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.