Generalitat

La negociació de les retribucions del personal de la Generalitat, condicionada per Montoro

Els dies 23 i 24 d’octubre ha tingut lloc la Mesa General de Negociació per tractar els preceptes de la Llei d’Acompanyaments 2018 en matèria de personal i la Llei de Pressupostos de la Generalitat 2018.

26 / 10 / 2017 | Intersindical

Pel que fa a la Llei d’Acompanyaments 2018, s’inclouen una sèrie d’articles que modifiquen la Llei 10/2012 d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana: uns ja estigueren aprovats a la MGNI del mes de juliol i altres han estat acordats ara, sense cap problema, doncs s’havien consensuat a la Mesa Sectorial de Funció Pública. Les modificacions de la Llei 10/2012 afecten, a grans trets, els següents aspectes:

- Requisits de titulació de determinats llocs de treball.
- Mobilitat forçosa i per motius de salut.
- Nomenaments provisionals per millora d’ocupació.
- Classificació de llocs de treball i relació de llocs de treball.
- Modificació de l’article 69 per introduir un apartat on s’estableix el permís a les dones a partir de la setmana 37 de gestació o setmana 35 en cas de gestació múltiple.

L’únic punt polèmic va estar una disposició addicional proposada per la Conselleria de Sanitat, per la qual es declararà com a personal laboral indefinit no fix a extingir, al personal laboral de Ribera Salut en el moment de l’extinció del contracte de la concessió administrativa. La polèmica va estar motivada més per una qüestió formal que pel seu contingut, atés que no estava inclosa a la documentació adjunta a la convocatòria de la MGNI i tampoc s’havia informat convenientment, cosa que es va fer complidament a la sessió del dia següent.

No obstant això, Intersindical Valenciana va recordar que uns dels compromisos assolits pel Consell en l’Acord de Legislatura, era la constitució d’una comissió de seguiment del processos de reversió de serveis externalitzats. Un compromís no complit i que correspon a aquest àmbit establir les línies generals d’actuació en matèria de personal en els casos de reversió de serveis que, en qualsevol cas, no comencen ni acaben amb el supòsit de Ribera Salut.

Quant a la Llei de Pressupostos 2018 de la Generalitat, cal dir que es tractava de donar informació i negociar, en el seu cas, els aspectes relatius al Capítol I de personal del Pressupostos. El desenvolupament d’aquest punt de l’ordre del dia topava amb dos problemes: la pròrroga del PGE 2017 que impedeix qualsevol modificació de les retribucions del personal públic mentre no es tramiten al Congrés del Diputats el PGE 2018 i que el Capítol de personal dels Pressupostos de la Generalitat per 2018 no està tancat i, en conseqüència, la informació facilitada va ser de caire genèric sense entrar en la quantificació dels seus diferents apartats.

Amb les limitacions esmentades, la informació facilitada va ser la següent:

- Reserva instrumental d’un 1’5-2% del capítol de personal, per afrontar la previsió d’augment retributiu als futurs PGE 2018 estimat en aquests percentatges. Una estimació que es desprén de les converses mantingudes amb el Govern de l’Estat.
- Habilitació de fons per continuar amb l’aplicació de la carrera professional en el sector de justícia i en el PAS de les universitats, i execució de la sentència que reconeix el dret del personal interí a la carrera professional en l’àmbit de personal de l’Administració del Consell.
- Reserva de crèdits per a sexennis de personal interí docent que cobraran amb efecte retroactiu.
- Ampliació dels crèdits pel pla de reforços per substitucions per vacances, IT i permisos a tots els sectors.
- Previsió pressupostària per la consolidació de l’ampliació de plantilla docent de 2017 de la Conselleria d’Educació.
- Reserva de fons per donar cobertura a la subrogació del personal laboral de Ribera Salut.
- Fons per la reversió al sistema públic de les ressonàncies magnètiques, sense especificar quina és la previsió respecte del personal laboral que ara desenvolupa aquestes tasques.
- Reserva per ampliació de plantilla per executar el pla de prescripció farmacèutica a les residències de la tercera edat.
- Fons per a l’ampliació de l’oferta de places de formació MIR i altres col·lectius.
- Ampliació de plantilla del sector de justícia per la creació de nous jutjats.
- Ampliació de plantilla dels serveis destinada a l’atenció a la dependència.
- Habilitació de fons per a la millora del complements de turnicitat, nocturnitat i festivitat.

Al debat posterior es feren paleses algunes qüestions que consideràvem importants per part d’Intersindical Valenciana i que no es veien reflectides a la informació facilitada:

- En primer lloc, es va acordar convocar una nova MGNI, una vegada aprovat l’avantprojecte de llei de pressuposts pel Consell, perquè enteníem que a més de la informació qualitativa calia quantificar els diferents apartats del Capítol I.
- També que la reserva instrumental per a la futura actualització retributiva de 2018, en funció del que disposen els PGE 2018, fóra del 2% i no del 1,5%, de manera que, en el pitjor dels casos, l’excedent de la reserva poguera ser destinat a altres apartats.
- Inclusió d’una reserva de fons per retribuir al 100% les situacions d’IT, així com la constitució immediata del grup de treball per acordar el canvis reglamentaris oportuns.
- Extensió de la reserva de fons per a carrera professional del personal interí de tots els sectors.
- Establiment d’un fons per la recuperació del poder adquisitiu perdut, tal i com preveu l’Acord de Legislatura.
- Implantació de la jornada laboral de 35 hores.

Valoració

Abans d’entrar a la valoració concreta de les propostes a incloure als Pressupostos de la Generalitat 2018, cal fer una anàlisi de la capacitat real del Consell per determinar les retribucions per l’any vinent del seu personal.

Amb caràcter general, el sostre de despesa, els límits a l’endeutament i l’aplicació de l’article 135 CE que prioritza la destinació dels superàvits pressupostaris a la devolució del deute, per davant de qualsevol altra consideració, així com un infrafinançament insultant, entrebanquen de forma considerable la capacitat del Consell per establir una veritable política en matèria pressupostària i financera. Dit d’altra forma, en matèria econòmica la intervenció de l’Estat és un fet consumat.

Per altra banda i referint-nos concretament al Capítol I de despeses de personal, els PGE limiten els increments retributius del personal i la massa salarial al percentatge establert als mateixos pressupostos de cada exercici i, únicament i com a excepció, permeten increments superiors en el cas d’adequacions retributives que, amb caràcter singular i excepcional, resulten imprescindibles pel contingut dels llocs de treball, per la variació del nombre d’efectius assignats a cada programa o pel grau de consecució dels objectius fixats al mateix.

El resultat d’unes mesures i altres és que, en matèria de retribucions del seu personal, la Generalitat està, en gran part, lligada de peus i mans i supeditada a les decisions del Ministre d’Hisenda i Funció Pública i al que es puga negociar a la Mesa General de l’Estat, qüestionant de forma flagrant l’autonomia i autogovern de la Generalitat per decidir la seua política en aquesta matèria.

Enguany i per si faltava alguna cosa per arrodonir el desficaci, el Govern de l’Estat ha decidit prorrogar els pressupostos de 2017, sense articular cap mesura complementària que permeta l’actualització retributiva dels empleats i empleades públics en 2018; és a dir, que mentre no s’aproven uns nous Pressupostos de l’Estat, les nostres retribucions estan congelades. Una possibilitat, avui per avui, allunyada per la crisi política que estem vivint i perquè el Govern no té garantit el suport parlamentari necessari per traure endavant un nou projecte de llei de pressupostos.

A partir d’aquesta anàlisi, la primera conclusió que podem extraure és que cal recriminar al Govern de l’Estat, en primer lloc, la irresponsabilitat política de prorrogar els Pressupostos de 2017, per evitar una derrota parlamentària que qüestionaria la seua continuïtat i, en segon lloc, la irresponsabilitat de no proveir mesures, via Real Decret Llei, per actualitzar les retribucions dels empleats i empleades públics i d’altres col·lectius en 2018; una iniciativa que, a ben segur, no haguera trobat cap oposició parlamentària i no s’hauria convertit als treballadors i treballadores públics en víctimes de la crisi política.

Centrant-nos ja en els Pressupostos de la Generalitat Valenciana, poc es pot afegir al que ja hem dit: no disposem de les dades concretes del Capítol I i, a més, les alternatives per millorar les retribucions del personal en 2018 són minses.

Hem demanat avançar en l’aplicació de la carrera professional del personal d’aquells sectors que encara no la tenen instaurada al cent per cent i, fins i tot, reclamar que s’incrementen les quantitats assignades per accelerar els terminis d’aplicació. També, en el mateix sentit, que s’amplie l’aplicació al personal interí de tots els sectors, doncs la jurisprudència ja no deixa cap mena de dubte que excloure aquest personal suposa una vulneració del principi de no discriminació del personal a temps determinat establert a la directiva europea i, per tant, no té cap sentit per l’Administració mantenir posicions numantines que no porten enlloc.

Pel que fa a la reserva de fons per a la recuperació del poder adquisitiu, s’ha de dir que no pot trobar un encaix a les disposicions dels prorrogats PGE 2017 i, per tant, la seua habilitació està supeditada a supòsits singulars i excepcionals. No obstant això, sí que s’ha plantejat l’habilitació d’una reserva destinada a aquesta finalitat, deixant per més endavant la seua distribució a l’espera del que determinen uns nous pressupostos o, si res no canvia, decidir la seua distribució per la millora de determinats aspectes retributius o col·lectius concrets.

En aquest sentit, Intersindical Valenciana ha demanat que el fons instrumental per l’actualització retributiva en aplicació del que determinen els hipotètics PGE 2018, siga el màxim possible tenint en compte que la negociació frustrada de la Mesa General de l’Estat establia una forqueta que situava els increments per 2018 entre el 1’5% i el 2%, encara que supeditats a un acord a tres anys. Fora d’aquest context, la proposta d’increment era del 1’5%.

En el cas de la millora de les retribucions en situació d’IT, regulades també per la normativa bàsica estatal, sí que s’acordà constituir de forma immediata el grup de treball per modificar i ampliar el supòsits exempts de descompte; doncs ja es disposa d’un document de treball presentat per Intersindical Valenciana i no hi ha cap excusa que justifique l’endarreriment sobre el calendari previst a l’Acord de Legislatura.

En qualsevol cas, cal reiterar que tot està pendent d’una nova convocatòria de la MGN I, en la qual es puguen negociar els aspectes retributius concrets del personal públic de la Generalitat i no sobre principis rectors per l’elaboració del Capítol I que és el que s’ha fet a aquesta convocatòria.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.