Llengua
Plataforma pels Drets Lingüístics exposa el seu ideari per posar fi a la discriminació lingüística
La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià, formada per prop d’una trentena d’entitats, sindicats i partits polítics, ha acudit a les Corts Valencianes per commemorar el Dia dels Drets Lingüístics i palesar la discriminació quotidiana que sovint pateix la ciutadania quan parla valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent.
Durant l’acte, la Plataforma ha fet públic el seu ideari a través del Manifest Pels Nostres Drets Lingüístics i ha demanat a l’Administració autonòmica mesures estructurals i legislatives que posen fi a la marginació per raó de llengua.
Aquest és el quart any que la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià commemora el #4D amb l’objectiu de fer front a la vulneració de drets lingüístics de la ciutadania valenciana. Entre les propostes i demandes que la Plataforma ha transmés al president de les Corts, Enric Morera, i al director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, destaca la constatació de la pluralitat lingüística i cultural, entesa com a riquesa i, per la qual cosa, es planteja implantar lleis de protecció d’aquest bé i aplicar sancions que eviten l’abandó de la llengua a l’escola, als mitjans de comunicació autonòmics i en tots els altres àmbits d’ús. En aquest sentit, la Plataforma pels Drets Lingüístics ha insistit en la reobertura de la ràdio i la televisió pública en valencià, així com el visionat de canals i emissores d’altres territoris amb els quals el País Valencià comparteix la llengua.
Aquest conjunt d’entitats han destacat que la plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei públic. Els treballadors públics demostren que posseeixen la suficient capacitació lingüística per a realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials. La plena competència lingüística és condició inequívoca i imprescindible per poder exercir l’activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes. L’Administració pública corresponent capacitarà a tot el seu personal. Els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cada lloc de treball.
Entre les mesures per a afavorir la normalitat de la llengua i posar fi a la discriminació lingüística que ha manifestat la Plataforma es troba el reclam d’introduir la plena competència lingüística com a requisit d’accés a la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià.
A més, la Plataforma vol que es reconega l’equivalència de la denominació català i valencià, amb la intenció que deixe de ser un obstacle i es convertisca en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció del valencià.
L’ideari que la Plataforma ha fet públic davant de les Corts dedica un punt important a la necessitat d’aplicar una vertadera pedagogia per introduir el valencià en zones de predomini lingüístic castellà i acabar amb la discriminació que comporta les exempcions. A les comarques castellanoparlants s’ha de garantir la informació i formació necessària per a assolir la plena competència lingüística. La introducció de la capacitació en valencià conviurà amb l’estatus lingüístic d’altres llengües acceptades també com a pròpies. Per la qual cosa, les estratègies i la pedagogia d’implantació dependran de cada context social de les comarques valencianoparlants i sempre es pararà atenció a la diversitat.
El Manifest aplega que totes les administracions radicades al País Valencià han d’atendre també en valencià sense cap excepció. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics. Aquest dret està emparat pel Tribunal Constitucional, que estableix la cooficialitat de les dues llengües en l’article 3 de la Constitució espanyola.
En l’actualitat, el respecte dels drets lingüístics individuals i col·lectius dels valencianoparlants es vulnera perquè s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’article 56.2 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Amb la intenció d’evitar la discriminació per raó de llengua, la Plataforma pels Drets Lingüístics proposa incloure la capacitat lingüística en la llei de funció pública valenciana.
La Generalitat Valenciana ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l’Estat tant en l’àmbit públic com en el privat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.
Ensenyament en valencià
Al sector educatiu, la catalogació dels llocs de treball docent i no docent, seguint el criteri i els plantejaments per a aconseguir la competència lingüística, estarà associada ineludiblement a la implantació de programes d’ensenyament en valencià. Així, cal fer possible l’objectiu que l’alumnat aconseguisca un domini equilibrat de les dues llengües oficials en acabar l’etapa obligatòria d’ensenyament i la supressió de les exempcions de l’ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants.
Finalment, la Plataforma pels Drets Lingüístics ha animat la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè així es podrà obrir un camí cap a la sensibilització de l’opinió pública. La Generalitat Valenciana ha de garantir l’oficialitat plena i efectiva del valencià a l’escola, a l’administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a la societat en general. Per tot això, les entitats sotasignades, defensores de la convivència entre pobles i dels drets humans, denunciem aquesta situació davant l’opinió pública valenciana i els organismes internacionals i ens comprometem a vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania valenciana proclamant el dia 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.
La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) està formada per les entitats ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAMPA-València, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOO PV, Coordinadora Obrera Sindical i Intersindical Valenciana, i els partits polítics EVPV, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent i Podem.
Manifest i recull de vulneracions de drets lingüístics 2016 (PDF)
Normes d'ús