Sobre la inauguració de Trànsit, Transitar, Transeünt
Com a complement de la informació sobre l’acte del proppassat 21 de setembre, oferim les paraules de l’artista: “Quan comencí a pintar abstracte”.
Cada obra, com cada moment, es un Pas, on es produeix el Trànsit cap a un lloc interior
Benvinguts amics i amigues transeünts!
Ja fa uns anys, va aparèixer a la meua obra, de manera inconscient, un personatge humil, secundari, de vegades invisible, que semblava transitar pels quadres sense oferir cap resistència. Era com si es deixés guiar confiat, davant d’ una seqüència d’obstacles i amenaces als que ell pareixia adaptar-se. L’anomení passatger o transeünt . Tot i passar desapercebut els quadres es titulaven “Passatger afortunat” , “Passatger sortint”, “Transeünt en espera”... És clar que el passatger era jo… El jo desconegut, el jo ignorat, el jo en busca d’auxili, d’una sortida… La sortida senyala cap endins. Cada obra, com cada moment, es un Pas, on es produeix el Trànsit cap a un lloc interior . Rememorant a Maria Zambrano que deia: “Crear de veritat seria crear-se, des de l’origen; i sempre que es crea es torna a l’origen, se des-neix i es torna a la innocència”. Jo també vull retre-li homenatge a totes les coses innocents, insignificants, subtils, que no valorem perquè no tenen cap pretensió, coses massa humils i invisibles per una societat opulenta… Però si ens deixem guiar per elles condueixen a l’ altre lloc, al lloc de la “meravella”. Hem fet el “Pas”... L’impuls del Trànsit es una recerca per un mapa interior on res és conegut, i tot respon a un principi : la incertesa. Però paga la pena. No intenteu entendre l’obra, només hem de conrear l’escolta (atendre el present o presencia des del silenci ) i aleshores ens adonarem que ella ens conté, estem ja en ella,... Perquè tots som transeünts .
Moltes gràcies a tots vosaltres per estar ací...
Benvinguts a transitar…!