Grup de lectura

L’auca de les oques, de Carles Salvador

La sessió del grup de lectura es va dedicar a analitzar aquesta novel·la curta

A punt de començar. Foto: Vicent Mateo
A punt de començar. Foto: Vicent Mateo
14 / 01 / 2016 | Dolors Jimeno

El professor Vicent Simbor ens encoratjà a llegir la narrativa de Carles Salvador i difondre-la.

L’acte començà amb la salutació habitual de Cristina Escrivà, a la qual, des d’ací, volem felicitar per l’èxit del seu projecte La festa de la infantesa i li oferim tot el suport per a encarar les crítiques rebudes per la cavalcada de les magues de gener.

A continuació vaig presentar Carles Salvador amb unes breus línies:

“Una figura fonamental del Valencianisme, que va fer una tasca enorme en favor de la nostra llengua en els temps favorables de la República i en els més durs i foscos del franquisme. Hui seria impossible entendre el valencianisme cultural i literari de la primera meitat del segle passat, sense Carles Salvador l’estima pel valencià del qual va ser constant en la seua vida.
El polític de la llengua, com el definien en aquells anys, fou l’impulsor de la introducció del valencià a l’escola.
La seua Gramàtica valenciana, publicada el 1951, va ser llibre de text en els cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat que ell va impulsar. Els cursos obriren el camí a molts valencianistes, que continuaren la seua obra.
Dugué a terme una intensa activitat intel·lectual i cívica en la vida cultural valenciana i participà activament en el II Congrés Internacional d’Intel·lectuals Antifeixistes del 1937. De la seua literatura no parlaré perquè hem llegit el llibre que avui ens ocupa. Si diré que també era un prolífic articulista en revistes com Foc i Flama’, Pàtria Nova o El Poble Valencià entre les més de 60 publicacions en que va col·laborar amb més de 600 articles”.


El professor Simbor,de qui vos oferisc més avall unes dades, prengué la paraula per a centrar el debat posterior.


Vicent Simbor Roig (Alginet, 1951) és catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. S’ha dedicat preferentment a la investigació de la literatura catalana contemporània, amb algunes incursions en la problemàtica de la llengua, centrades sobretot en l’anàlisi de la normativització i de l’elaboració de la llengua literària.Entre les seues publicacions cal citar els llibres següents: Els orígens de la Renaixença Valenciana (1980), Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva (1983), Carles Salvador: política i nacionalisme (1983 i 2008 revisat i amb el nou títol Carles Salvador.1893-1955), Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939) (1988), Llorenç Villalonga a la recerca de la novel·la inefable (1999), El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra (2005), La narrativa catalana del segle XX (2005) i Joan Fuster: el projecte de normalització del circuit literari (2012). I, en col·laboració amb Ferran Carbó: La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972) (1993), Literatura actual al País Valencià (1973-1992) (1993) i Literatura catalana del siglo XX (2005). És també editor de La narrativa valenciana (1900-1939). Antologia (1986), Carles Salvador: Antologia poètica (1993), Teodor Llorente: Poesia (1996),  Carles Salvador: Papers de premsa (2000) i Carles Salvador: Narrativa (2008).

Com es pot veure, Vicent Simbor Roig és, potser, el màxim especialista en la figura de Carles Salvador. Ací teniu el seu text confegit per a la sessió del grup de lectura El Micalet parla de llibres.


Molt bona vesprada a tothom.
Entre la producció de narrativa de Carles Salvador és just de destacar aquella produïda sota la influència de l’Avantguardisme: les novel·les curtes titulades El maniquí d’argila (Nostra Novel·la, València, 60, 1931), L’auca de les oques (Clarisme, Barcelona, 31, 32 i 33, 1934) i els set microcontes titulats Era un enginyer (Taula de Lletres, 3, 1927), L’humorista (Taula de Lletres, 3, 1927), Un pare i un fill (Taula de Lletres, 3, 1927), Aquell poeta líric (Taula de Lletres, 9, 1928), Aquell jove de la finestreta (Taula de Lletres, 19, 1929), La dona més vella del món (Taula de Lletres, 19, 1929) i El mestre (inèdit i publicat pòstumament al llibre Narrativa.
L’Auca de les oques aprofundeix la gosadia avantguardista ja anunciada a El maniquí d’argila. La temàtica continua essent l’habitual:  la lluita entre els dos components de la persona, és a dir, la carn i l’esperit, el cos i l’ànima. I recorre a la mateixa estructura, el joc de relat primer, assumit per un narrador extern o heterodiegètic, i un relat segon, igualment assumit per un narrador extern: el somni del Mestre d’Escola, en què ell no hi intervé com a actor, Salvador obri de bat a bat les portes del subconscient deixant eixir tota mena de tabús tancats fins aleshores en la penombra del món interior i no sols sexuals sinó també socials i polítics. A més la prosa és bastida damunt un descàrrega contínua d’imatges en llibertat, que podem relacionar amb el Surrealisme. El llenguatge poètic que revestia El maniquí d’argila, és ara molt més accentuat, farcit d’una imatgeria lliure, onírica, potent, capaç d’ajudar decisivament a la construcció d’aquest món estrany, el propi del somni. Una vegada més el Mestre d’Escola permet ser entès com la contrafigura de l’autor mateix i el “hall d’un xalet en un balneari de muntanya” tampoc no sembla gaire arriscat localitzar-lo a la Font d’En Segures de Benassal. El relat segon o metadiegètic (el somni) ocupa la quasi totalitat de l’obra amb quatre episodis, aglutinats pel gitano que condueix les tres oques i recorre el nivell primer o diegètic i el segon del somni, el pastoret i la molinereta i el Professor Barbaflorida. Fins i tot inclou un cal·ligrama, de filiació cubista, l’únic que va publicar l’autor. Al capdavall una obra tan atrevida per al món literari valencià que va decidir publicar-la a Barcelona. Aquesta obra ens permet endinsar-nos en una atractiva concepció del relat (amb els dos narradors i els dos nivells), però també descobrir un ben interessant joc temporal, distint en el relat primer i segon, i d’una peculiar concepció de l’espai. Breu: la renovació afecta l’ambit del relat i de la història.
I és de tots el elements del relat i de la història que conversarem aquesta vesprada, tenint en compte les vostres preguntes i el diàleg que tot seguit encetarem entre tots.

Vicent Simbor Roig




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.