A propòsit de l’exposició Trànsit, Transitar, Transeünt
Per si no vau poder assistir a la inauguració del proppassat dia 21, vos oferim les paraules de l’escultor Rafael Corberà en aquell acte
La mostra arreplega el colorit i la celebració de la vida
La mostra que ens ofereix Llúcia Bosch en l’espai de la Intersindical camina en paral•lel a una altra que té actualmente a Algemesí. Dos mostres que ens presenten el camí emprés els darreres anys per Llúcia. L’obra ens presenta l’oportunitat d’entendre el recorregut d’aquest camí vivencial, amb experiències, entrebancs i alegries personals per mig de la pintura.
La mostra que ens ofereix en l’espai de la Intersindical, una mica més reduïda que la d’Algemesí per raons òbvies d’espai, és una varietat de formats de gran tamany, pintats de forma abstracta, amb la tècnica acrílica, tant en bastidors com sense, de dimensions menors (la tela pintada penja de la paret sense més fixació). Hauríem d’observar l’obra com una geografia personal. Els quadres són mapes que registren estats emocionals a través de la gestualitat, el signe, la textura, la taca i el color. Crec que la primera geografia que ens remet Llúcia – i molt potent -és la que surt de la seva pertenència a l’àmbit valencià. La fidelitat al seu marc mediterràni queda fortament palesa en aquesta mostra. Deutora de la recordada Escola Valenciana i dels posteriors artistes valencians que esdevenen fins l’actualitat, la mostra arreplega el colorit i la celebració de la vida (en aquest cas, la seva). La segona referència vindrà donada per la cartografia en què ha transformat la seva obra. Podem entreveure signes que ens remeten a la infantesa i signes propis de l’edat adulta de l’artista. Llúcia treballa sobre terra. No pinta a la manera clàsica, posant el bastidor en vertical. Ella deixa la tela sobre el terra i, caminant sobre aquesta, va depositant el color i arrastrant els traços amb els pincells perque esdevinguen signes. Pot expandir el color per obrir una superfície, per tatxar-ne una altra. Superposa, ratlla, entreveu diferents colors que conviuen per ordenar-se i oferir l’alegria i la celebració de la vida que s’esforça a transmetre. Coneguent la trajectoria pictòrica de Llúcia, pense que ara és un bon moment per contemplar l’evolució de la seua obra. Amb molt bon domini tècnic i un discurs consolidat, ara Llúcia s’ens mostra.
Cal mencionar l’encertada gestió de la Intersindical per oferir-nos la possibilitat de gaudir del treball de Llúcia Bosch.
Rafael Corberà
Escultor i professor de Dibuix.