Un primer pas pel canvi de les polítiques envers els Serveis Públics i les condicions laborals de les empleades i empleats públics
Abans d’entrar en matèria, és prudent fer una contextualització de la gènesis de l’Acord, aportant la visió sindical de la situació sociopolítica, l’heretada i l’actual, en la mesura que condicionen, positiva o negativament, el contingut del text.
No és objecte de controvèrsia si afirmem que els Serveis Públics i, per extensió, el personal que hi treballa, arrosseguen el llast de molt anys de polítiques regressives emparades en la reducció del dèficit públic; sense oblidar, però, que es tracta d’una excusa conjuntural que amaga, a grans trets, el vertader ideari polític capitalista: l’afebliment de les estructures de l’Estat i la seua capacitat d’intervenció en la vida social i econòmica, per afavorir el protagonisme de la iniciativa privada i dels principis de llibertat de mercat, tant individualment com col·lectivament, amb les conseqüències que tots i totes coneguem.
Al País Valencià, les eleccions autonòmiques de 2015 suposen, a priori, un gir substancial en la concepció de la funció reguladora dels poders públics en la vida social i econòmica i, en particular, del paper dels serveis públics com a pilar fonamental en el que es sustenta l’estat de benestar.
Malgrat, però, aquest canvi, la incertesa generada per les eleccions generals de desembre de 2015, no sols no ha contribuït a consolidar aquest canvi, sinó que ha permés la continuïtat, provisional, de les mateixes polítiques dels darrers anys que, sumades a la concepció centralitzadora de l’Estat, imposen seriosos límits a la capacitat del Govern de la Generalitat de donar un nou impuls al serveis públics. En referim, clar està, a la normativa bàsica estatal que limita les ofertes d’ocupació i les retribucions de les empleades i empleats públics, a les restriccions en la despesa pública i, com no, a l’insultant finançament de les institucions autonòmiques del nostre país.
Com a conseqüència del que hem exposat fins ara, podem concloure que ens trobem en un context, a l’àmbit nacional, en el que s’ha fet palesa una voluntat de canvi expressada a les urnes, donant pas a un nou Govern que ha de canalitzar aquesta voluntat de canvi, reconstruint, en el cas que ens ocupa, des de les cendres, uns nous serveis públics, moderns i de qualitat que garanteixquen un nivell acceptable de protecció dels drets socials. Una tasca de llarg recorregut que requereix d’uns compromisos solidaris ferms i de la dotació pressupostària adequada; aspecte, aquest últim, no exempt de dificultats, especialment, les imposades per les directrius estatals que suren omnipresents.
És en aquest context en el que neix l’Acord de Legislatura de la Mesa General de la Funció Pública Valenciana, com a manifestació d’eixa voluntat de canvi i de compromís amb el serveis públics, amplament fonamentat en la exposició de motius,i en el que s’ aposta expressament pels serveis públics de gestió pública i per la necessitat de revertir progressivament aquells serveis públics externalitzats o privatitzats. Una aposta global que es tradueix en la programació material i temporal de la negociació col·lectiva a la Mesa General, i subsidiàriament a les Sectorials, al llarg de la legislatura.
A grans trets, l’Acord contempla el següents aspectes:
1.- Negociació
-Potencia el paper de la Mesa General i de les Sectorials com a espai de negociació col·lectiva de les condicions laborals del personal públic de la Generalitat. Una negociació fonamentada en el diàleg, i el consens i la bona fe, inexistents fins ara.
-Crea espais de diàleg, no de negociació, en sectors tradicionalment desatesos com Justícia, Sector Públic Instrumental, Administració Local i Universitats en el que participen tots els agents implicats en el seu funcionament sense exclusions. Des del nostre punt de vista, les competències de la Mesa General de Negociació limiten anar més enllà ja que no podem invadir competències d’altres administracions. En tot cas, el nostre sindicat aposta per la creació de la Mesa Sectorial de les Universitats Valencianes però ha de ser en el marc adequat on es decidesca fer-ho no en la MGNI.
-Es crea, així mateix, un fòrum de diàleg de totes les Administracions Públiques amb la finalitat de cohesionar i coordinar les actuacions en matèria de serveis públics.
2.- Ocupació Pública
• Procedir a l’elaboració d’una diagnosi prèvia de situació amb la finalitat de realitzar una veritable planificació del personal per a tota la legislatura.
• Compromís de mantenir i augmentar, si escau, el nombre de llocs de treballs de les plantilles dels diferents sectors que en depenen, per tal d’assegurar la prestació dels serveis públics.
• Augmentar les plantilles públiques, en aquells casos en què s’assumisquen funcions anteriorment externalitzades i creació de comissions d’estudi per la seua reversió.
• Ofertes d’Ocupació Pública pels anys 2019, 2017, 2018 i 2019 per reduir la temporalitat per sota del 10% i que es negociaran en les diferents meses sectorials per establir els mecanismes de reducció de la temporalitat que pertoquen en cada cas, inclosos els processos de consolidació d’ocupació temporal previstos en la Disposició Transitòria Quarta del TREBEP.
• El Consell instarà el Govern de l’Estat per eliminar les clàusules restrictives sobre la taxa de reposició d’efectius.
3.- Recuperació del poder adquisitiu del personal empleat públic
• Negociar la recuperació del pagament del 100% de les retribucions en la situació d’Incapacitat Temporal (IT).
• Crear un Fons Compensatori Extraordinari i negociar a la Mesa General la seua aplicació, el desglossament per anualitats i la seua efectivitat.
• Compromís d’instar el Govern de l’Estat a què eliminen les restriccions per la negociació de les matèries retributives.
4.- Plans d’Igualtat entre homes i dones
• S’elaborarà i presentarà a cada mesa sectorial un esborrany de pla d’igualtat durant el primer semestre de 2016, per a la seua negociació i aprovació abans de finalitzar l’any.
• Aprovar, publicar i posar en marxa protocols d’actuació contra l’acaçament sexual i l’acaçament per raó de gènere, d’orientació sexual i identitat de gènere al si de les diferents administracions al servei de la Generalitat.
• Impulsar accions formatives en aquesta matèria en tots els sectors, amb l’objectiu de sensibilitzar i formar en valors democràtics i d’igualtat de gènere, que garantisquen que tota actuació administrativa estarà basada en principis d’igualtat i no discriminació.
• Desenvolupar les Unitats d’Igualtat en totes les conselleries i sectors.
5.- Coresponsabilitat i nous usos del temps
• Ampliar a sis setmanes la durada del permís de paternitat pel naixement, acolliment o adopció d’un fill o una filla.
• Es posarà en marxa un Pla Pilot per a estudiar la idoneïtat dels permisos iguals i intransferibles per naixement, acolliment i adopció.
• Establir un permís retribuït, a partir del primer dia de la setmana 37 d’embaràs i fins la data del part, a gaudir per les funcionàries en estat de gestació.
6.- Violència de gènere sobre les dones
• Recerca de convenis de col·laboració amb l’Administració Local per facilitar la mobilitat per violència de gènere.
• Aprovar, publicar i posar en marxa protocols d’actuació contra la violència masclista al si de les diferents administracions al servei de la Generalitat.
• Introducció en la normativa reglamentària d’una reducció d’un terç de la jornada de les dones en aquesta situació, sense reducció d’havers, o bé d’un cinquanta per cent de la jornada, amb una reducció d’havers corresponent a la diferència entre el terç i la meitat d’aquella.
7.- Acció Sindical
• Negociació per l’ordenació i transparència dels acords de drets sindicals per possibilitar i millorar l’acció sindical.
8.- Formació
• Participació del personal i de les organitzacions sindicals en els òrgans formatius de l’Administració valenciana i en el disseny dels plans de formació.
• Articular les estratègies formatives del personal empleat públic cap a les necessitats reals vinculades directament a les seues respectives àrees i responsabilitats de gestió.
• L’Administració vetlarà especialment perquè la formació arribe a tot el personal empleat públic, eliminant les dificultats d’accés de determinat personal per necessitats del servei.
9.- Prevenció de Riscos Laborals
• Concloure l’avaluació inicial dels riscos en tots els sectors de l’administració de la Generalitat.
• Iniciar el procés de negociació per l’adaptació del Decret 123/2001, del Reglament dels Serveis de Prevenció de Riscos Laborals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat.
• Revisió o negociació, si escau, entre altres, dels protocols sobre acaçament moral, accidents, agressions, etc.
10.- Jubilació Parcial
• La Generalitat instarà les Corts Generals i el Govern de l’Estat a què s’elimine la incompatibilitat legal, de forma que el personal funcionari i estatutari puga accedir a la jubilació parcial.
11.- Mobilitat entre els sectors de la Generalitat
• Proposar la modificació de les normes oportunes per tal de possibilitar la mobilitat del personal empleat públic entre els diferents sectors de la Generalitat.
12. Reforma i desenvolupament de la Llei 10/2010
- La Generalitat es compromet a presentar, en el marc de la Mesa General de Negociació I, una proposta de reforma de la Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana (LOGFPV), durant 2016, per a la seua negociació. En aquest apartat nosaltres hem reivindicat la concreció de les mesures que ha de contindre la nova llei. No ha estat possible. No obstant això, en la futura negociació de la llei plantejarem les nostres propostes com ara la limitació dels càrrecs de lliure designació o la necessària capacitació lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana.
Aquesta negociació ha estat una reivindicació històrica del sindicat, que considera necessari i convenient donar una resposta global a les situació dels serveis públics i a les reivindicacions de les empleades i empleats públics dels sectors de l’Ensenyament, la Sanitat, la Justícia i l’Administració del Consell que estan representats en la Mesa General de Negociació I.
La negociació ha estat complexa per la diversitat dels assumptes tractats, per la dispersió de competències en matèria laboral i retributiva entre les diferents administracions –estatal i autonòmica−, per la incidència dels assumptes negociats amb col·lectius a qui algunes decisions poden afectar i no estan representats en la MGNI, per l’especificitat i diversitat dels quatre sectors i de les diferents situacions administratives que componen la plantilla de la Generalitat o pel diferent mapa sindical en cadascun dels sectors públics.
És per això que al document podem trobar des de mesures molt detallades, a d’altres de més genèriques, com també n’hi ha de condicionades a canvis normatius o transferències pressupostàries del govern espanyol. També es cert que n’hi ha assumptes que no apareixen al text final; i no ho estan en no haver arribat a un acord o per no ser aquest l’àmbit de negociació o per haver-se de desenvolupar i concretar en alguns dels apartats que hi figuren.
En definitiva, estem davant d’un document que contempla tot un paquet de propostes que han de ser negociades durant els propers anys, fonamentalment 2016 i 2017, en els òrgans de negociació legalment establerts i, és per això, que el Secretariat està convençut que l’Acord de Legislatura és un bon punt de partida per encarar les futures negociacions i poder impulsar els serveis públics, així com millorar i dignificar les condicions laborals del personal de la Generalitat Valenciana.