Declaració conjunta de la reunió del 21 de gener de sindicats alternatius, entre els quals està la Intersindical.
Des de fa dècades i concretament durant els últims dos anys venim patint un atac sense precedents contra els drets laborals i socials, l’ocupació, els salaris, la retallada dels serveis públics, tot això a instàncies d’organismes financers internacionals (FMI, BANC MUNDIAL, etc) i posats en pràctica per governs estatals, autonòmics, municipals, de diferents partits i signes, però tots amb el denominador comú de fer-nos pagar a nosaltres la crisi del sistema capitalista que gira únicament al voltant del benefici dels bancs i grans fortunes. És un atac global i així ha de ser la nostra resposta, global i unitària.
Només fent pagar aquesta crisi els que la van generar podrem sortir-ne
Des de la passada primavera, les vagues i manifestacions del poble grec han marcat l’inici d’una forta mobilització a tot Europa. S’han organitzat jornades de vaga general a l’estat espanyol, a Itàlia, Portugal. A França un moviment de vagues i manifestacions durant més de dos mesos. Hi ha hagut manifestacions a Anglaterra, Irlanda i vagues sectorials.
A tot arreu són els mateixos atacs contra els treballadors, atacs contra les pensions, plans d’austeritat, destrucció dels serveis públics, explosió de la precarietat i l’atur i al mateix temps s’intenta emmordassar al sindicalisme de classe. Amb l’ajuda dels governs es tornen a omplir les arques dels bancs amb injeccions de diners públics per garantir o fins i tot augmentar els seus beneficis. S’hipoteca la vida dels estats mentre els directius dels bancs s’afarten amb dividends, de regals fiscals de tot tipus, de remuneracions demencials amb fortunes que sobrepassen tot el humanament comprensible. És a ells a qui els tocaria pagar la crisi ia nosaltres imposar les nostres exigències socials:
Només fent pagar aquesta crisi els que la van generar podrem sortir-ne i impulsar la mobilització general i unitària en aquells llocs on estiguem els sindicats alternatius combatius, els treballadors de l’ensenyament, els treballadors de la sanitat i els serveis públics en general, les assemblees del 15-m, els moviments contra els desnonaments etc. només així podrem començar a donar-li un gir a aquesta situació de resistència permanent. Aquesta batalla exigeix un agrupament, un pol sindical de classe, assembleari que lluite per la unitat de tots els treballadors i que puga unir a col · lectius, moviments socials, així com a organitzacions polítiques, treballant d’una manera honesta per aconseguir escenaris d’unitat basats en la potenciació de plataformes, assemblees, etc. Ser capaços d’arribar a acords al voltant de les lluites concretes de superar diferències i això és més fàcil en moments d’intensificació de la lluita, només llavors és possible vincular els diferents sectors de treball incloent per descomptat als treballadors emigrants. La important experiència de coordinació en els últims mesos en diferents llocs de l’estat mostra que aquest camí és necessari i possible. Ha arribat el moment d’aprofundir aquesta experiència per potenciar la mobilització. Només des de la unitat i la lluita podrem aturar l’actual ofensiva contra els drets laborals i socials. En aquest sentit recolzem tots els sectors en lluita i les seves mobilitzacions. Per això plantegem el mes de març una jornada de mobilització general.