logo_intersindical

Intersindical Valenciana > Notícies de la Intersindical > Llengua

Pels nostres drets lingüístics

02 / 12 / 2016 | Intersindical

Manifest de la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià (PDL-PV)


El dia 4 de desembre commemorem el dia dels nostres Drets Lingüístics. Enguany, és el quart any que hem recopilat els casos de discriminació lingüística a tot el País Valencià. Per a la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià, aquests casos constitueixen una manca de consideració i de respecte vers els nostres drets humans i, a més, una greu vulneració de la legalitat vigent. La Plataforma és conscient que la gran majoria de vulneracions continuen silenciades, per la qual cosa, aprofitem aquesta efemèride per animar la ciutadania a fer visible la realitat que pateixen quan algú ens margina per parlar valencià. La Plataforma demana al Consell que prenga les mesures legislatives i estructurals que siguen necessàries per posar fi a la discriminació per raó de llengua i, d’aquesta manera, crear una societat basada en valors d’igualtat, convivència i tolerància.

Animem la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca

Les entitats sotasignades constatem i proposem:

  1. Drets humans: drets lingüístics. La introducció de la plena competència lingüística en totes les administracions públiques ajudarà a gaudir a tota la ciutadania del ple desenvolupament dels seus drets en valencià a qualsevol persona empleada a l’administració pública i a qualsevol empresa o entitat prestadora de serveis públics. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics.
  2. Plena competència lingüística. La plena competència lingüística forma part de la qualitat del servei públic. Els treballadors públics demostren que posseeixen la suficient capacitació lingüística per a realitzar el seu treball en qualsevol de les dues llengües oficials. La plena competència lingüística és condició inequívoca i imprescindible per poder exercir l’activitat laboral dins de les administracions públiques valencianes. L’Administració pública corresponent capacitarà a tot el seu personal. Els sindicats representatius del personal de cada administració negociaran la seua aplicació i els nivells de valencià mínims a exigir a cada lloc de treball.
  3. Dret lingüístic: dret a la igualtat. En l’actualitat, el respecte dels drets lingüístics individuals i col·lectius dels valencianoparlants es vulnera constantment perquè s’incompleix el marc jurídic reflectit en l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’article 56.2 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Amb la intenció d’evitar la discriminació per raó de llengua, la Plataforma pels Drets Lingüístics proposa incloure la capacitat lingüística en la llei de funció pública valenciana.
    A més, la Generalitat Valenciana ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l’Estat tant en l’àmbit públic com en el privat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.
  4. Accés a la funció pública i coneixement lingüístic. La Plataforma entén que el coneixement dels dos idiomes oficials ha d’estar associat a les competències professionals de qualsevol càrrec o lloc de treball en la funció pública. La capacitació lingüística dels treballadors i treballadores s’ha d’adaptar a la realitat de cada lloc de treball i a la funció que s’hi desenvolupa. Així, cal establir una catalogació del nivell d’especialització i de coneixements tècnics i lingüístics proporcionals a les funcions professionals. D’aquesta manera, la pròpia administració haurà d’incloure el perfil laboral i professional en el catàleg lingüístic dels llocs de treball.
  5. Pedagogia i àmbit d’aplicació. Totes les administracions radicades al País Valencià han d’atendre també en valencià sense cap excepció. La ciutadania té el dret de triar en igualtat de condicions el valencià o el castellà davant tots els poders públics. Aquest dret està emparat pel Tribunal Constitucional, que estableix la cooficialitat de les dues llengües en l’article 3 de la Constitució espanyola.
    A les comarques castellanoparlants s’ha de garantir la informació i formació necessària per a assolir la plena competència lingüística. La introducció de la capacitació en valencià conviurà amb l’estatus lingüístic d’altres llengües acceptades també com a pròpies. Per la qual cosa, les estratègies i la pedagogia d’implantació dependran de cada context social de les comarques valencianoparlants i sempre es pararà atenció a la diversitat.
  6. Formació. La formació tecnicolingüística per obtindre la certificació oportuna de capacitació lingüística per accedir a la funció pública, per participar en un procediment de promoció interna o a causa d’estar immersos en un procés de catalogació de llocs de treball en una administració concreta, ha d’estar acompanyada per altres crèdits formatius per sensibilitzar i familiaritzar amb els referents culturals valencians els actuals i futurs funcionaris i funcionàries.
  7. Acords empresarials. El valencià ha de marcar el segell de qualitat. Les empreses, organitzacions i entitats que ofereixen serveis a les administracions públiques valencianes haurien d’assumir la capacitació lingüística en els dos idiomes oficials per a la contractació de treballadors i treballadores i garantir-los la formació laboral permanent. És important que la competència lingüística s’implante en tots els àmbits que exerceixen la seua activitat de forma complementària a l’administració pública i tenen un pes transcendental en la nostra societat civil, com és el cas de les notaries i els registres de la propietat.
  8. Acords estatals. La Generalitat Valenciana té la competència per a legislar a favor de la llengua i ho ha de fer de forma transversal a totes les administracions. El Govern valencià ha d’establir convenis amb l’Administració estatal perquè a les bases dels concursos de trasllats en l’àmbit judicial es valore i es puntue el coneixement de la llengua com a condició indispensable per a poder exercir la seua funció al nostre país.
    A més, la Generalitat Valenciana ha de vetlar perquè l’Estat pose punt i final a les actuacions de membres del cossos i forces de seguretat que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià. Així, ha d’aplicar la legislació vigent pel que fa al règim disciplinari d’aquests cossos, el qual considera com una falta molt greu qualsevol discriminació o assetjament per raó de la llengua. No poden quedar impunes comportaments que coarten la llibertat d’expressió dels ciutadans valencianoparlants.
  9. Ensenyament en valencià. Al sector educatiu, la catalogació dels llocs de treball docent i no docent, seguint el criteri i els plantejaments per a aconseguir la competència lingüística, estarà associada ineludiblement a la implantació de programes d’ensenyament en valencià. Així, cal fer possible l’objectiu que l’alumnat aconseguisca un domini equilibrat de les dues llengües oficials en acabar l’etapa obligatòria d’ensenyament i la supressió de les exempcions de l’ensenyament del valencià a les comarques castellanoparlants.
  10. Mitjans de comunicació. Exigim la reobertura immediata de la ràdio i televisió públiques valencianes i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua, per la qual cosa cal reprendre les emissions de la CCMA i IB3.
  11. Nouvinguts. La Generalitat Valenciana ha d’implementar les accions que calguen, adreçades als nous i noves valencianes (nouvinguts i nouvingudes que arriben a casa nostra amb la voluntat d’esdevenir conciutadans nostres), perquè aquests perceben l’aprenentatge del valencià com una oportunitat d’inclusió social i perquè coneguen que l’ús del valencià, en tant que llengua pròpia del nostre poble, s’empara en uns drets lingüístics que també són al seu abast. És un regal.
  12. Denominació de la llengua. Exigim el reconeixement de l’equivalència a tots els efectes i en tots els àmbits de la denominació català i valencià ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en un actiu que afavorisca i incremente les possibilitats de formació i promoció de la nostra llengua.

Finalment, animem la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè sols així es podrà obrir un camí cap a la sensibilització de l’opinió pública. La Generalitat Valenciana ha de garantir l’oficialitat plena i efectiva del valencià a l’escola, a l’administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a la societat en general. Per tot això, les entitats sotasignades, defensores de la convivència entre pobles i dels drets humans, denunciem aquesta situació davant l’opinió pública valenciana i els organismes internacionals i ens comprometem a vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania valenciana proclamant el dia 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.

Manifest i recull de vulneracions de drets lingüístics 2016 (PDF)

Següent següent anterior Anterior


Deixa un comentari





Normes d'us: Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana. / No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes. / Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles. / Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.


Troba'ns al Facebook