Notícies
Presències, de Maluy Benet
Podeu veure l’exposició al Palau Pineda de València (plaça del Carme, 4)
A continuació deixem les paraules que va dedicar Sergi Linares a Maluy Benet i la seua obra fotogràfica:
Seria una tasca ingent intentar glossar la fascinació que Àfrica, des de fa temps, ha generat per a la gent occidental. S’hi veu en les manifestacions artístiques, com ara novel·les i pel·lícules. Sovint els relats que ens han servit per a representar aquest continent han estat caracteritzats per l’exhibició de situacions extremes. L’home blanc que explora o conquista el territori en travessies llargues i plenes de perill: nadius violents, animals salvatges, malalties. En un altre ordre de coses estarien les representacions documentals d’Àfrica, els reportatges i les notícies que ens informen de desplaçats, de guerres, de genocidis, de fam, d’immigrants. Cada cert temps el nihilista despietat i cruel que viu entre nosaltres es manifesta amb tota la seua brutalitat. Fa seixanta anys fou Alemanya i a Europa, fa onze anys a Ruanda, ara al Sudan. En resum, què ha significat Àfrica per a molts occidentals? Potser desig d’aventures o d’evasió, potser solidaritat cap als africans i de vegades ens hem meravellat davant de la seua exuberant natura.
En ocasions ens trobem amb la normalitat, amb la vida de cada dia, amb una proximitat que també sorprén.Com ara en el reportatge de Maluy Benet sobre el Camerun, lloc on no és fàcil fer fotos perquè normalment no els hi agrada gens com, d’altra banda, passa sovint per tot arreu. Perquè el fotògraf no resulte agressiu s’ha de camuflar o ha d’integrar-se en l’entorn dels que fotografia. La Maluy ho va aconseguir i heus ací les obres d’una fotògrafa occidental que ens presenta xiquets que somriuen i gent que treballa, i que s’acosta no ja a Àfrica, sinó concretament al Camerun i ho fa amb normalitat i realisme. En l’acte fotogràfic Maluy estableix un diàleg entre iguals amb les persones que fotografia, mostra empatia però no sentimentalisme, es distancia i alhora manté la tensió fotogràfica. Aquestes fotografies de Maluy Benet sobre Camerun agraden perquè aproximen l’espectador a allò fotografiat, són un pont entre dos móns que no són tan distants perquè són un de sol, europeus o camerunesos, negres o blancs que tenen fills, que aspiren a tenir un treball, al benestar, a la felicitat. Maluy proposa imatges sense estridències, encara que sabem que al Camerun hi ha d’estridències i també volem conéixer-les, però no per això volem oblidar el petit relat, el de la Maluy amb la seua càmera davant d’unes persones que viuen a una històrica ciutat com és Bafousan, a una població costanera paradisíaca com és Kribi o a una localitat industriosa i artesana com Foumban. Maluy Benet davant d’uns éssers humans i del seu sofriment, de la seua alegria, dels seus llocs, de la seua vida quotidiana, és a dir, de la naturalitat. No es tracta ara de l’èpica dels exploradors i dels aventurers o de la imprescindible i fins i tot heroica feina dels cooperants i dels voluntaris. Aquesta exposició de Maluy és la història de l’individu que coneix l’altre, el respecta i el mira d’una manera directa i honesta.
Maluy és escriptora i s’ha prodigat poc en la fotografia. El que vull dir és que no ha mostrat massa els seus treballs fotogràfics encara que crec que no ha deixat de fer-ne mai. Els llargs, llunyans i nombrosos viatges que Maluy ha fet, sempre han estat càmera en mà. Els resultats han estat notables i per això els que els hem vist li hem insistit sovint perquè mostrara la seua obra. Fa anys, mentre impartia un seminari, dins de les Jornades fotogràfiques de Guardamar del Segura, el fotògraf José Manuel Navia, en veure obra de Maluy la va amonestar amb dolçor i li va dir que s’arriscara ja d’una vegada i que exposara. Maluy és una fotògrafa versàtil, capaç d’escometre treballs ben diferents. Es troba còmoda en el reportatge, com és el cas de l’exposició sobre el Camerun, però també es mou amb facilitat en altres gèneres i així, pot aventurar-se en especulacions de tipus més formals com ara les fotografies, misterioses i suggeridores, que va realitzar per a il·lustrar el llibre de narracions titulat Sentiments, que va editar el Grupo 10 l’any 2003.
Tots tenim necessitat d’expressar-nos i així d’aclarir els nostres conflictes. El que tenen d’especial els creadors és que saben fer servir aquesta necessitat per a construir un món, per a introduir-se en altres vides i en altres punts de vista. M’agrada imaginar-me els creadors capturant instants, elaborant-los i mostrant-los en forma de fotos o de llibres. És el que ha fet Maluy Benet quan ha decidit oferir-nos aquesta mirada sobre els camerunesos, ens ha regalat la memòria elaborada del seu viatge. I això ens ha enriquit i ens ha emocionat. No és poc.
Sergi Linares
Normes d'ús