Educació

Restauració conservadora i resistència popular a Argentina

Article del company Miguel Duhalde, Secretari d’Educació de la CTERA (Confederación de Trabajadores de la Educación de la República Argentina)

16 / 09 / 2016 | Intersindical

Al cap de nou mesos d’assumir el govern, el president Macri, entre altres coses, ha generat la destrucció de més de 140.000 llocs de treball i té en “estat d’observació” 114.000 llocs més, que seran “revisats” per definir-ne la continuïtat abans que acabe l’any.

Entre les principals mesures que ha adoptat, hi ha la de les “tarifades”, que consisteixen en l’augment de les tarifes dels serveis públics, com ara el gas, la llum i l’aigua, en xifres que indiscriminadament van d’un 500 % a un 1.000 %. En aquest cas puntual, hi ha hagut una important mobilització popular que les ha pogudes frenar i hui mateix estan en plena revisió.
També s’han registrat augments en els transport públics, que comporta, entre altres conseqüències, un perjudici als treballadors, i que molts estudiants comencen a abandonar els estudis a causa de l’escassesa de recursos. Recordem que, per primera vegada en els últims deu anys, els augments de salaris i de jubilacions han estat per davall dels índexs inflacionaris, fet que implica major precarització per als sectors populars.
Mentrestant, els grups de concentració del capital i els propietaris dels mitjans de producció, especialment el sector del capital financer i els mitjans hegemònics de comunicació, han resultat beneficiats per un conjunt de mesures, com ara la devaluació, l’eliminació d’impostos als més poderosos i la disminució de les retencions als exportadors, que han significat una fenomenal transferència de recursos que abans estaven destinats al sosteniment de polítiques públiques d’igualtat i major distribució de la riquesa. De fet, en aquests mesos de macrisme ha crescut la pobresa i hui dia hi ha a l’Argentina 1.400.000 ciutadans més que estan en condicions de pobresa.
En el camp educatiu, el govern està subexecutant el pressupost i desmantellant tots els programes que signifiquen major inclusió, justícia social i igualtat, amb clares mostres de polítiques basades en la mecritocràcia, l’emprenedoria, les neurociències, l’aplicació de les proves estandarditzades com la solució al problema de la qualitat educativa i la perspectiva del desenvolupament individual per damunt de tot procés social que implique la construcció col·lectiva i la concepció del coneixement com a solidaritat.
Hui més que mai, l’educació comença a ser tractada com un servei i no com un dret social i humà. 
Amb polítiques repressives i de persecució a la protesta social, aquest govern que el desembre passat va triomfar prometent un “canvi” a l’Argentina, a hores d’ara està fent mostres de la seua alineació amb la tendència de la restauració conservadora que reviscola a l’Amèrica Llatina, i que suposa una clara reculada al neoliberalisme salvatge que al nostre país es va començar a implantar cap als anys setanta amb la dictadura civicomilitar i que es va aprofundir en la dècada dels noranta.
Enfront d’això, en l’últim cap de setmana s’ha dut a terme una acció gestada des de les organitzacions populars: la més gran marxa en contra de les polítiques d’ajust que imposa el macrisme i més de 200.000 persones s’han mobilitzat des de totes les províncies cap a la històrica Plaza de Mayo per reclamar el canvi de rumb a aquest govern, la fi de les tarifades, la detenció de l’onada d’acomiadaments i la reincorporació dels companys i companyes desplaçats dels seus llocs de treball.
Tal com va dir en el seu discurs el company secretari general de la Central de Trabajadores de l’Argentina, Hugo Yasky, aquesta plaça ha definit la nova configuració del mapa del camp popular a l’Argentina en el qual conflueixen “el moviment sindical, els moviments socials i estudiantils, els petits productors, les pimes, l’agricultura familiar, els organismes de drets humans, els treballadors informals de l’economia popular, que el neoliberalisme vol dividit”. 




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.