Ocupació pública

Valoració de l’Acord MGN-AGE sobre l’OPO 2017

---

1.- ANTECEDENTS

L’Acord sobre l’Oferta Pública d’Ocupació 2017 (OPO) de l’Administració General de l’Estat (AGE) de 6 de juliol de 2017, consisteix en un primer desenvolupament de les previsions de l’Acord per la Millora de l’Ocupació Pública de signat pels sindicats CCOO, CSI-F i UGT i el Ministre d’Hisenda i Funció Pública el 29 de març d’aquest mateix any.

Aquest darrer acord preveu, per la quantificació de les ofertes públiques d’ocupació, tres criteris diferenciats:

• En primer lloc, per quantificar l’oferta ordinària estableix una taxa de reposició del 100% pels sectors considerats essencials i del 50% en aquells no essencials, on no computaran a efectes del càlcul de la taxa de reposició les places oferides a promoció interna i les que tinguen la consideració d’indefinides no fixes per sentència judicial.
• Als sectors essencials es podran convocar un nombre addicional de places, que no computarà a efectes de taxa de reposició, amb la finalitat de reduir la temporalitat en un 90%, fins a 2019, sempre que hagen estat ocupades interinament i de forma ininterrompuda als darrers tres anys.
• A tots els àmbits també es podran oferir places addicionals, sense que computen a efectes del càlcul de la taxa de reposició, les places que complisquen els requisits de la DT 4ª del TREBEB.

Per la seua banda, l’article 19 dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) 2017 estableix:

• A l’apartat U.2, la relació específica de sectors o administracions on la taxa de reposició d’efectius és del 100%, per tenir la consideració d’essencials.
• A l’apartat U.3, per omissió del 2, els sectors on la taxa de reposició es fixa en un 50%.
• A l’apartat U.6, els sectors o administracions inclosos als apartats 2 i 3 que, per l’estabilització de l’ocupació temporal i sense que computen a efectes de taxa de reposició, es podran incloure fins el 90% de les places que, estant dotades pressupostàriament, hagen estat ocupades de forma temporal e ininterrompuda, al menys, els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2016.

Aquest apartat 6, restringeix la inclusió de l’oferta addicional de places per l’estabilització de l’ocupació temporal als sectors d’ensenyament, sanitat, justícia, serveis socials i de polítiques en matèria d’ocupació (epígrafs A, B, G, O i P de l’art 19.U.2 PGE), per altra banda, però, amplia els supòsits a altres sectors d’interès estratègic com són els definits als epígrafs E, P i S: gestió tributaria, recaptació i inspecció, gestió i control de prestacions per desocupació i activitats dirigides a la formació per l’ocupació i el personal de l’Escala de Metges-Inspectors del Cos d’Inspecció Sanitària de la Seguretat Social.

Las hipotètica transposició d’aquests preceptes dels PGE 2017 a l’OPO 2017 de l’AGE es tradueix en un RD d’oferta d’ocupació.

Paral·lelament es publica un RDL, titllat con d’oferta d’ocupació extraordinària, que res té a veure amb el contingut de l’Acord per la Millora de l’Ocupació Pública o amb el que disposa l’article 19 del PGE 2017. Es tracta d’una OPO extraordinària en forma de RDL, motivat per la urgent necessitat de crear i proveir llocs de treball en determinats sectors de caire estratègic; un RDL que es convertirà en Llei a partir de la seua ratificació pel Congrés com així ha estat.

2.- QUANTIFICACIÓ DE LES OPO’s 2017

OPO 2017

L’OPO “ordinària” consta de la següent oferta de places:

                                                                                                                                               

	Sector	Accés lliure	Promoció Interna
Annex I i V	Administració General de l’Estat     P. Funcionari     P. Laboral	8.499     6.584 1915	4.850 4.189 661
Annex II	Personal Justícia     Admin. Justícia     Ministeri de Justícia     CCAA	1.486 743 179 564	382 191 46 145
Annex III;	Administració local	250	200
Annex IV	Personal estatutari	159
Annex VI	CGPJ	5
Total		10.399	5.432

OPO EXTRAORDINÀRIA 2017

Per la seua banda, l’OPO “Extraordinària” consta de la següent oferta de 4.282 places, de les quals 2.476 corresponen a l’exercici 2017 i 1.806 computaran a efectes de taxa de reposició a l’exercici 2018, per tant, si ens atenem a les dades de 2017, l’oferta és la següent:

                                                                                                                                                                                                       

Sector, escala o cos	Accés lliure		Promoció interna
	2017	2018
Lluita contra el frau fiscal	1.075	1.075
Lluita contra el frau laboral i social	442	442
Control de la despesa pública	89	89
Atenció expedició DNI	150
Atenció demandants d’ocupació	180;	180
Especialitat ocupació-Esc. Tèc. Gestió	20	20	15
Especialitat trànsit-Cos Gen. Adm.	70
Total	2.026	1.806	450

3.- OBSERVACIONS

A l’hora d’esbrinar les Ofertes d’Ocupació ens trobem, però, amb diversos problemes: per una banda, desconeguem les dades de plantilla dels sectors afectats i la taxa d’interinitat, la pròpia configuració del RD d’oferta d’ocupació i del RDL d’oferta d’ocupació extraordinària que indueixen a confusió, sobre quines places corresponen a la provisió de la taxa de reposició específica de 2017 (art 19.U 2 i 3 dels PGE) i quines poden ser considerades com addicionals a la taxa de reposició de 2017 per fomentar l’estabilització de l’ocupació (art 19.U.6 dels PGE) i, per últim, per què un d’aquests reals decrets té la qualificació d’extraordinari i el seu impacte sobre la temporalitat. Davant aquest context, per fer la valoració, no ens queda més remei que acollir-nos al contingut del text del RD i del RDL d’oferta d’ocupació i a algunes informacions aparegudes als mitjans de comunicació.

OPO 2017 ORDINÀRIA

El Real Decret 702/2017 pel que s’aprova l’oferta d’ocupació de 2017 (ordinària), de 10.399 places per accés lliure i 5.432 de promoció interna, en la seua exposició de motius es fa ressò del contingut de l’art 19 dels PGE, és a dir, de l’aplicació de la taxa de reposició del 100 o del 50% depenent del sector, de l’oferta addicional de places per l’estabilització de l’ocupació i, per últim, de l’aplicació de la DT 4ª  del TREBEB. Ara bé, de la lectura de l’articulat del text podem afirmar, a mena de resum, el següent:

• La major part de l’oferta d’ocupació és de caire ordinari, aplicant els percentatges previstos a l’art 19.U.2 i 3 PGE (100% o 50% de taxa de reposició).
• Només pel personal de Justícia s’aplica el recurs de l’art 19.U.6, d’oferir places addicionals per l’estabilització de l’ocupació (DA 2ª), sense diferenciar, però, quines corresponen a cada criteri.
• No hi ha cap referència directa a la DT4ª del TREBEB.
• Pel que fa a les bases de les convocatòries, seran objecte de negociació i sotmeses als principis que regulen l’accés accés a l’ocupació pública (excepte les particularitats de la promoció interna).
• Respecte dels barems de mèrits, potser i haja una referència indirecta a la DT4ª del TREBEB, quan diu que: “En los procesos selectivos en los que exista una fase de concurso, se contemplará específicamente, entre otros méritos, la valoración gradual y diferenciada de la experiencia acreditada por los candidatos que, con carácter interino o temporal, hubieran desempeñado funciones idénticas o análogas a las de la respectiva convocatoria”.

Per tot el que hem exposat, a efectes de l’OPO “ordinària” 2017, podem concloure que:

• Es tracta d’una OPO quantitativament important tenint en compte els antecedents dels anys anteriors.
• En principi, al tractar-se de l’aplicació de la taxa de reposició del 100% o del 50%,  aquesta OPO només garanteix, en el millor dels casos, el manteniment de les taxes d’interinitat o, en el pitjor, s’agreuja la temporalitat.
• Només en el sector de Justícia hi ha una oferta específica de places per estabilitzar l’ocupació, que reduirà les taxes d’interinitat.
• Estabilitzar l’ocupació no és sinònim de consolidació de l’ocupació. Excepte la referència a la valoració de l’experiència als barems de mèrits, que guarda un cert paral·lelisme amb el que disposa la DT4ª del TREBEB, no hi ha cap al·lusió a mesures actives de consolidació de l’ocupació.

OPO EXTRAORDINÀRIA 2017

Com ja hem dit, es tracta de la convocatòria d’una OPO extraordinària, que es fonamenta en la necessitat urgent de crear i proveir llocs de treball en determinats sectors estratègics i, per tant, no està subjecta a les limitacions pressupostàries de no increment de la despesa que condicionen les ofertes d’ocupació habituals, així com tampoc al requisit de que les places oferides siguen estructurals i pressupostades.

Els sectors afectats inclosos a aquesta OPO extraordinària son l’Agència Tributària, Seguretat Social, Serveis d’Ocupació, DGT i tramitació del DNI; amb independència de que, també, puguen haver-ne places d’aquests organismes incloses a l’oferta d’ocupació ordinària.

Aquest OPO extraordinària inclou la creació de 4.282 places, de les quals 2.476 corresponen a l’exercici 2017, més 1.806 que computaran a efectes de taxa de reposició a l’exercici 2018. Per tant, podem afirmar que les places creades i proveïdes en 2017 tenen un efecte neutre sobre la taxa de reposició d’aquest exercici, mentre que les previstes per 2018 seran computades com a vacants e incloses a la taxa de reposició de 2018 i, en conseqüència, rebran un tractament ordinari; és a dir, se’ls aplicarà el que dispose la futura Llei de PGE 2018, la qual cosa és, a hores d’ara, una incògnita .

A la vista d’allò que hem exposat i referint-nos exclusivament a l’exercici 2017, l’OPO extraordinària suposa:

• La creació neta de 2476 places. No obstant, les places creades per l’AEAT, arriben, a males penes, a cobrir la pèrdua de plantilla patida en 2015 i 2016.
• Com estem parlant de nova creació i provisió urgent no alteren les dades actuals de temporalitat ni la taxa de reposició, per tant, incloure-les a l’hora d’afirmar que la taxa de reposició de les ofertes d’ocupació de 2017 es situa en el 135%, con afirmen algunes organitzacions i mitjans de comunicació, és falsejar les dades reals.
• La creació d’aquestes places i la seua provisió mitjançant una OPO extraordinària per part de l’Estat, al marge de la regulació ordinària, pot qualificar-se com joc deslleial respecte de les administracions autonòmiques i locals, doncs segons de quin Administració es tracta s’aplica el reglament o no. Així i tot, també, potser, supose obrir una via alternativa perquè les CCAA pugen ampliar i proveir les plantilles dels seus serveis públics essencials. Opció, aquesta última, que de ben segur haurà de sortejar nombrosos entrebancs jurídics que caldrà esbrinar detingudament.
• El desenvolupament d eles convocatòries es regirà per les mateixes normes que l’OPO ordinària.

4.- VALORACIÓ

La valoració, des del punt de vista sindical ho hem de fer atenent a criteris de reducció de la taxa d’interinitat, de consolidació de l’ocupació i, si s’escau, per la generació de nova ocupació pública. Des d’aquesta perspectiva poden trobar aspectes positius i negatius:

POSITIUS OPO 2017

• Suposa una descongelació evident de les ofertes d’ocupació a l’AGE.
• Hi ha una part, indeterminada, de places addicionals del sector de Justícia que contribueixen a la reducció de les taxes interinitat.

NEGATIUS OPO 2017

• Aplicant les taxes de reposició establertes a l’art 19.U.2 i 3 dels PGE, en termes absoluts i considerada de forma global, l’OPO ordinària no és una eina útil per la reducció de la interinitat, doncs, com ja hem dit (excepte Justícia), els límits del 100% o del 50% de la taxa de reposició, només garanteixen la provisió definitiva d’una part de les vacants generades a l’exercici anterior i, per tant, continua aprofundint-se la precarietat.
• No hi ha cap referència explícita a la consolidació de l’ocupació, ja que la utilització del terme “estabilització de l’ocupació” no deixa de ser un eufemisme, darrere del qual s’amaguen procediments selectius ordinaris.
• En relació al problema del personal interí, només hi ha una referència en el barems de mèrits al còmput de l’experiència en el lloc de treball. Ara bé, dependrà de la negociació de les bases de les convocatòries, que aquesta referència siga realment un element diferencial del concepte de “serveis prestats” i, en el seu cas, del seu pes quantitatiu que aquest tinga en el conjunt del barem de mèrits.

POSITIUS OPO EXTRAORDINÀRIA

• Creació de 4282 nous llocs de treball.

NEGATIUS OPO EXTRAORDINÀRIA

• Segons algunes opinions sectorials, la creació de llocs de treball sols dóna per compensar les pèrdues de plantilla dels darrers anys.
• Malgrat la consideració d’extraordinària no suposa cap canvi en la política de recursos humans envers el personal interí, al restar subjecta al mateix desenvolupament que l’OPO ordinària.
• En 2017, no té un impacte, en contra del que s’ha volgut fer creure, sobre la taxa de reposició i la reducció de la temporalitat.

Com a conclusió, podem dir que les ofertes d’ocupació de 2017 a l’àmbit de l’AGE, suposen un canvi en la política de congelació de les ofertes d’ocupació, que han dominat la gestió de recursos humans en els darrers anys i un impuls a la recuperació dels llocs de treball públic destruïts al llarg de la crisi.

Ara bé, aquestes ofertes d’ocupació són les hereves d’un disseny de la política de personal que es desprèn de l’Acord per la Millora de l’Ocupació Pública i de l’Article 19 dels PGE 2017 i, en conseqüència, pateixen les mateixes insuficiències, que en el seu dia ja denunciaren, per abordar seriosament el problema de la temporalitat i de la interinitat a les Administracions Públiques.

Els límits a la taxa de reposició de l’art 19.U.2 i 3 PGE i l’aplicació restrictiva de les ofertes de places addicionals de l’art 19.U.6, constitueixen un obstacle insalvable si el que es vol, realment, es reduir la temporalitat al 8% a l’Administració General de l’Estat. Com ja hem fet palès, a falta de quantificar l’impacte de l’oferta addicional de places de l’Administració de Justícia sobre la temporalitat en l’ocupació, en la resta de sectors, considerats globalment, el problema continua agreujant-se. Només un canvi substancial, en el sentit que hem assenyalat, de la regulació en matèria d’ofertes d’ocupació a les futures lleis de Pressupostos Generals de l’Estat, podrà garantir una solució real al problema de la temporalitat a les Administracions Públiques.

Per altra banda i respecte del problema de la interinitat, els decrets d’oferta d’ocupació de 2017 mantenen un silenci extremadament lamentable, en el sentit que no hi ha una sola referència al tema; la qual cosa és prou indicativa de quina és la predisposició del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i de les organitzacions sindicals signants de l’Acord per la Millora de l’Ocupació Pública d’articular solucions per la consolidació de l’ocupació: cap. Si hagués la més mínima intenció de resoldre el problema, ben bé, aquestes ofertes d’ocupació s’haurien fet ressò de la DT4ª del TREBEB amb una interpretació flexible de la disposició o, ja posats, amb la convocatòria d’una oferta d’ocupació extraordinària i paral·lela per la consolidació de l’ocupació. La realitat, però, és que ni una cosa ni l’altra.

Cert és que la publicació de l’OPO extraordinària, emparant-se en una “necessitat urgent i estratègica” de reforçar determinats sectors de l’administració, pot obrir la porta a la convocatòria d’altres a les diferents administracions, també emparant-se en el mateixos arguments, doncs a ningú se li escapa que, en el context d’unes plantilles envellides i amb una inestabilitat laboral que ronda el 30%, hi ha un problema greu per mantenir el coneixement expert dels empleats i empleades públics que amenaça el normal i correcte funcionament del serveis públics i, per tant, queda justificat l’interès estratègic. No obstant, dubtem que aquesta siga una previsió dels autors de la política de personal actual; és més, possiblement siguen bel·ligerants amb aquesta opció i només la mobilització del personal interí puga revertir aquestes actituds.

Pel que fa a la creació de nova ocupació, és plausible la iniciativa que contempla l’OPO extraordinària, però, certament estem lluny de recuperar l’ocupació pública perduda durant la crisi i d’estar en disposició de garantir uns serveis públics qualitat. Un problema que només es resol amb la determinació política d’apostar pels serveis públics i l’estat de benestar, moderant les exigències de l’actual sostre de despesa pública a tots els àmbits de les Administracions Públiques.

En resum, no podem negar certs aspectes positius en l’OPO 2017 de l’AGE, pel desbloqueig de les ofertes i per la creació de noves places, però, d’ací al que diuen les manifestacions dels actors del pacte i els titulars de premsa, que la presenten com la solució a la temporalitat en l’ocupació pública, hi ha un abisme. Ni es resol el problema de la temporalitat considerada globalment, ni es resol el problema de la interinitat, ni tampoc estem davant d’una recuperació substancial dels llocs de treball públics perduts al llarg de la crisi.

L’OPO 2017 de l’AGE és una operació estètica que pretén restaurar la imatge pública del més gran agressor dels serveis públics, Cristóbal Montoro, però que, en cap cas, defineix línies de política de personal, que pugen conduir a una solució global i definitiva del problema de la precarietat en l’ocupació pública dels diferents sectors i àmbits territorials de l’Administració.

---

---

Deixa un comentari

Name:

Email:

Per favor, escriu la paraula que hi ha baix:

Comenta

Recorda la meua informació personal.
Notifica'm quan hi haja nous comentaris.

---

Normes d'ús