Salut Laboral
El soroll excessiu en el lloc de treball és origen de múltiples malalties
Hi ha treballs amb una alta exposició al soroll, en què el personal que hi treballa té els mateixos problemes de salut, que no solament afecten l’orella, sinó, més greu encara, provoquen una fatiga nerviosa que és origen d’una disminució de l’eficiència tant en el treball intel·lectual com en el manual.
Així mateix, també pot implicar trastorns respiratoris, cardiovasculars, digestius o visuals. De fet, nivells alts de soroll poden provocar trastorn del son, irritabilitat i cansament, a banda de disminuir l’atenció i augmentar el temps de reacció de l’individu davant estímuls diversos, que afavoreixen l’increment del nombre d’errors comesos i, per tant, d’accidents. El risc de pèrdua auditiva comença a ser significatiu a partir d’un nivell diari de 80 dB(A) i amb uns quants anys d’exposició. Aquest problema, en l’Administració, el trobem en les oficines d’atenció al públic, on no hi ha insonorització entre les àrees d’espera i les àrees d’atenció, com les oficines del Servef/Inem, oficines PROP, etc. També el trobem als tallers mecànics, en la siderúrgia, i als àmbits que durant anys pateixen l’impacte de grans obres pròximes; tot plegat, és tracta d’un problema general.
Per a l’avaluació del risc, l’empresari haurà de realitzar un mesurament dels nivells de soroll a què estiguen exposats els treballadors, en el marc del que es disposa en l’article 16 de la Llei 31/1995, i del capítol II, secció 1a del Reial Decret 39/1997, encara que aquest mesurament no serà necessari en els casos en què l’apreciació professional directa acreditada permeta arribar a una conclusió. Una altra manera de detectar fàcilment aquest risc és estar atent a les reaccions del personal nouvingut: si crida per comunicar-se o es tapa les orelles és molt probable que tinguem un problema de soroll en l’empresa. Per desgràcia, en l’Administració no es porta a cap mai, a pesar que en molts casos l’apreciació directa d’alguns llocs de treball és més que suficient; encara més, per a evitar situacions de disconfort i previndre un altre tipus d’efectes del soroll es recomana no sobrepassar 65 dB(A) en treballs que requerisquen un mínim de concentració mental, i cal pensar que per a una bona atenció a la ciutadania es requereix un mínim de concentració.
Les mesures per a evitar aquests riscos poden ser col·lectives, consistents a reorganitzar els espais i aïllar els punts d’atenció ciutadana de les zones d’espera i d’altres taules d’atenció; o individuals, que s’han de prendre com a mesura circumstancial, o com un últim recurs, ja inevitable, i que consisteixen en l’aplicació d’elements que van des dels taps fins als cascos de protecció antisoroll. Però el que sempre s’ha de fer és informar i conscienciar el personal empleat de la importància de l’ús de protecció, ja que l’aparició de la lesió passa desapercebuda durant la fase inicial. Després, apareix la sensació d’“acostumar-se al soroll”, circumstància que és un mal símptoma, atés que revela que la persona en qüestió “s’hi ha acostumat”, i això és que s’està quedant sorda per a aquesta freqüència de soroll molesta.
I finalment una reflexió: seixanta milions de persones treballadores europees estan exposades a soroll excessiu durant almenys la quarta part de la seua jornada de treball. El mal és que més de deu milions de persones van patir pèrdues d’audició en el treball, segons l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball; una xifra que situa la pèrdua auditiva entre les malalties professionals més comunes a la Unió Europea. Anualment, en concepte d’indemnitzacions i costos indirectes per incapacitat temporal, es paguen milers de milions d’euros.
Normes d'ús