Informe sobre l’estat de la prevenció i la salut laboral del sector docent
Després de més de quinze anys de l’aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals [Llei 31/1995 de 8 de novembre del 1995] i del desenvolupament d’un reglament dels Serveis de Prevenció a través del Reial Decret 39/1997 de 17 de gener; així com del decret 123/2001de 10 de juliol pel qual s’aproba el Reglament dels Serveis de Prevenció de la Generalitat Valenciana, el nivell de desenvolupament de la prevenció és insignificant i poc efectiu tot i afectar a un col·lectiu d’unes 55000 persones (entre personal docent i PAS).
Les reivindicacions històriques en matèria de salut laboral fruits dels incompliments, de la paralització o del no desenvolupament de la normativa legal en vigor per part de la Conselleria podrien resumir-se en els següets punts:
Fruit d’aquestos incompliments i mancances; fins i tot retrocessos, el sindicat, juntament amb altres organitzacions ha denunciat fins a quatre vegades (21 gener 2003, 27 febrer 2007, 9 desembre 2008 i 6 juliol 2010) aquesta situació que estem patint davant de la Inspecció de Treball. Sorprenentment la resposta d’aquesta s’ha limitat a elabora un informes en què de manera simple enumera les deficiències i la falta de compliment dels acords presos per Conselleria però no li exigeix res més. En el millor dels casos ha fet un escarit requeriment a la Conselleria perquè entregue o pose al dia alguna documentació o per exemple el protocol de coordinació d’activitats empresarials.
Per arrodonir tot aquest disbarat la Generalitat Valenciana ha pres la decisió unilateral de suprimir els serveis de prevenció de la Conselleria d’Educació i de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques i es queda fora de la reforma la Conselleria de Sanitat. Li encomana la tasca preventiva a
l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball -INVASSAT- que era, fins ara, l’òrgan cientificotècnic en matèria de prevenció de riscos laborals de l’administració de la Generalitat. Amb aquesta reforma organitzativa, aquest òrgan d’assessorament tècnic dirigirà orgànica i funcionalment tots els serveis de prevenció de les Conselleries d’Educació i de Justícia i Administracions públiques; constituint-se, així, en jutge i part del procés de promoció de la seguretat i salut en el treball en el conjunt de la societat valenciana.
L’INVASSAT ha desenvolupat plans i programes per desplegar polítiques preventives en el teixit empresarial i adminsitratiu valencià, alhora que investigava i innovava o assessorava i assistia tècnica i científicament empreses, treballadors i treballadores. Amb aquesta nova atribució de funcions no solament haurà de continuar amb la seua tasca habitual sinó que també haurà d’organitzar cadascun dels Serveis de Prevenció de Riscos Laborals de cada conselleria; la qual cosa el converteix per una banda en assessor i gestor i per altre costat en auditor de les funcions preventives que ell mateix organitza.
Una jugada bruta i malicciosa del Consell de la Generalita amb la qual aconseguix que l’únic òrgan que sancionava la mala gestió dels serveis preventius en matèria laboral deixe de fer-ho perquè es convertix ara també en gestor directe dels mateixos.
El govern valencià ha introduït aquestes modificacions en l’estructura de la prevenció de la salut laboral que afecta a tot el personal de la Generalitat sense utilitzar els mecanismes democràtics i de participació que marca la legislació actual.
Aquestos canvis no s’haurien d’haver fet sense, al menys, la participació de les organitzacions sindicals i dels treballadors i treballadores; principi bàsic de la política preventiva, segons la Llei de Prevenció de Riscs Laborals.
No podem deixar d’esmentar en aquest balaç la situació per la qual estan passant els docents que acumulen més de 90 dies de baixa laboral per malaltia. Últimament estem assistint a una allau d’altes mèdiques forçoces -tècnicament anomenades “altes d’ofici”- de persones amb diferents tipus de malalties. Amb independència de si la malaltia és física, psiquica o mental; independentment dels informes mèdics dels especialistes, i amb total ignorància dels parts de baixa signats pels facultatius de capçalera, la Seguretat Social -acomplint un manament de Muface- incorpora al seu lloc de treball a la persona malalta i els dona un termini de 24h per a fer-ho. En el cas de no incorporar-se, el docent malalt, automàticament és expedientat per la Conselleria d’Educació.
Quin millor exemple que tot aquest seguit d’incompliments, mancances i falta de desenvolupament normatiu en matèria preventiva per a veure com l’estat de drets socials i laborals que amb lluita i esforç havíem aconseguit està sent desmontat en tan poc de temps?
Si un dels drets fonamentals és el dret a treballar en un ambient garant i responsable que establisca un adequat nivell de protecció de la salut de les treballadores i dels treballadors davant dels riscos derivats de les condicions de treball, encara queda molt per fer i encara queda molt per fer complir!