Solidaritat amb el poble colombià
La Coordinació Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia (CEAR-PV, CEDSALA, Col·lectiu Sud-Cacarica, Entreiguales València i Intersindical Valenciana) i la Fundació Mundubat compartim amb vosaltres la carta enviada a les autoritats colombianes denunciant l’onada d’assassinats sistemàtics a líders socials a Colòmbia per part dels paramilitars i forces armades de Colòmbia que fa recordar el genocidi de la UP en els 80s i 90s.
Comencem aquesta comunicació agraint la recent visita de la fiscal de la Cort Penal Internacional a Colòmbia, per aprofundir sobre les investigacions que s’estan realitzant respecte a les execucions extrajudicials, realitzades sistemàticament per membres de la força pública colombiana en connivència amb els paramilitars, al marc del conflicte armat colombià.
Contrària a la versió mil vegades repetida, per part dels diferents governs de Colòmbia, que les forces armades de l’Estat són garants de seguretat i protecció per a les comunitats que nosaltres acompanyem, novament la realitat ens dóna la raó. NO hi haurà pau en aquest país fins que les Forces de l’Estat i, en cap d’elles, el seu President no canvien la política militarista contra la societat civil, sobretot contra les poblacions camperoles, indígenes i afrocolombianes.
La massacre dels 9 camperols (1) el 5 d’agost a la zona rural de Tumaco (Nariño) per part de l’Exèrcit i la Policia de Colòmbia, confirma una vegada més que la violència d’Estat no s’ha acabat, tot i la desmobilització de les FARC-Ep.
La massacre va ser la resposta de l’Estat a la protesta pacífica de la població de la zona, per exigir el compliment del que s’ha pactat en els acords de pau pel que fa a la substitució de cultius il·lícits (punts 4.1 i 6.1.10, literal a, de l’Acord final) i el rebuig a l’eradicació forçosa que, tot i que s’ha pactat a l’Havana, avança a tota marxa per ordre presidencial amb 5 batallons de l’Exèrcit Nacional i dues tropes de la Policia a Tumaco (2)
Ens preocupa la resposta del govern Colombià als fets, negant la responsabilitat de les Forces Armades i tractant de confondre l’opinió pública amb el tòpic que grups armats van ser els responsables de la massacre (3).
Igualment, rebutgem l’atac realitzat a la Missió humanitària integrada per l’Oficina de DDHH i de verificació de l’ONU, la Governació de Nariño i altres organitzacions internacionals, tres dies després de la massacre (4). Atac indignant, si pensem que el 26 de setembre va començar oficialment el mandat de la Missió de Verificació de les Nacions Unides a Colòmbia, la segona missió política especial de l’ONU, el paper és precisament verificar els compromisos sobre la reincorporació dels i les ex integrants de les FARC-EP, així com les garanties de protecció i seguretat per a comunitats a les zones més afectades pel conflicte.
A tot això cal afegir l’assassinat posterior de Jair CORTS, membre de la Junta del Consell Comunitari de l’Alt Mira i Frontera (Nariño), ocorregut el 17 d’octubre. Aquest Consell Comunitari va ser el que va denunciar la situació d’emergència humanitària que pagesos afro-colombians, mestissos i indígenes viuen a la zona rural de Tumaco i Llorente per compte de les violències de la força pública a nom del programa d’eradicació forçada de cultius i de actors armats il·legals. En aquest mateix territori es va realitzar la massacre dels 9 camperols, referenciada en l’inici de la comunicació.
Per això, fem una crida a les organitzacions de tutela dels drets humans perquè insten el Govern a reconèixer que cal una política que es base en el respecte a la vida i la dignitat, a més de transparència en el cas d’explicar a la opinió pública que ha passat. Sense veritat no hi haurà mai pau i no repetició dels fets. Aquesta massacre i la reacció del Govern pel que fa a aquesta, recorden altres massacres al llarg del territori colombià en els últims 30 anys.
Exigim un canvi de política del govern davant l’onada d’assassinats de líders socials (129 en el que va de l’any 2017, dels quals 40 haurien estat líders indígenes, segons la denúncia efectuada per l’ONIC en la seva crida a la Minga Nacional Indígena ( 5). Només en l’últim mes, ens ha arribat informació d’assassinats com els de:
(I) L’exgovernador i promotor de salut indígena EZQUIVEL MANYOMA, del poble Embera Dóbida segrestat el 6 d’octubre i assassinat posteriorment en la matinada del 7 d’octubre a pocs metres de la Comunitat Dabeiba Queracito, municipi de Medi Baudó (Va xocar). ( 6)
(Ii) El mateix 7 d’octubre a jurisdicció del Resguard indígena de Xineses, en el Municipi de Páez (Cauca), van assassinar al governador suplent OSCAR FERNEY TENORIO SUNSCUE. Un dia després, el diumenge 8 d’octubre a hores de la tarda, van resultar ferits a bala tres comuneros, entre ells la comunicadora indígena Efigenia VÁSQUEZ ASTUDILLO, de l’emissora Renéixer Kokonuko, que va morir mentre era traslladada a l’Hospital San José de la capital del Cauca.
A Efigenia la van matar membres del ESMAD (Escuadron Mòbil Antiavalots) a la finca Aigües Tèbies, al nevat Puracé, en una acció de recuperació de la mare terra per part de la guàrdia indígena del resguard de KoKonuco (Cauca). El ESMAD fa part de la Policia Nacional i no és la primera vegada en estar involucrat en violacions greus de drets humans i assassinats. Sol·licitem que a Colòmbia la protesta social no siga motiu de mort per agents estatals. (7)
(Iii) El dia 17 d’octubre de 2017, va ser assassinat el líder comunal Eliecer CARVAJAL, Fiscal de la Junta d’Acció Comunal de la Sendera Baix Cañoavena (Putumayo), qui havia vingut participant de les decisions en la seva comunitat en matèria de Substitució Voluntària de Cultius d’Ús il·lícit, Mecanismes de Promoció, Protecció i Prevenció en DDHH. La Comunitat apunta que aquest fet va ser comès per persones armades integrants de forces armades irregulars, també conegudes com autodefenses. (8)
(Iv) El dia 18 d’octubre va ser assassinada LILIANA ASTRID RAMÍREZ, professora de la Institució Tècnica Sant Miquel i líder sindical, en una sendera del municipi de Coyaima (Tolima). Segons ha informat l’ONIC, un grup de sicaris va disparar sobre ella a primeres hores del matí quan es dirigia a començar la seva jornada laboral. (9)
(V) El dia 19 d’octubre va ser assassinada LILIANA PATRICIA Cataño MONTOYA, líder comunitària, del barri El Socors, límits entre la comuna 13 i el corregimiento de San Cristóbal, occident de Medellín (Antioquia). Liliana venia liderant des de fa un any el procés de recuperació de diversos predis, en els quals s’havien incendiat uns habitatges en anys passats. (10)
(Vi) El dia 22 d’octubre, va ser assassinat MIGUEL PÉREZ, líder de substitució de cultius il·lícits i President de la Junta d’Acció Comunal del municipi de Tarazá, al nord d’Antioquia. Miguel era també membre de l’Associació Nacional de Zones de Reserva Camperola i militant de Marxa Patriòtica. Es reporta que en el sector fa presència el ‘Clan del Golf’, per mitjà de les Autodefenses Gaitanistas de Colòmbia. (11)
(Vii) Segons denúncia efectuada pel Comitè de Drets Humans del Nord d’Antioquia, el dia 27 d’octubre va ser assassinat RAMÓN ALCIDES GARCÍA, líder impulsor del procés de substitució voluntària de cultius il·lícits en l’Alt de Chiri, al municipi de Briceño ( Antioquia) i integrant de Marxa Patriòtica (12).
Pel que fa a la Comunitat de Pau de San José de Apartadó (Urabá, Antioquia), el panorama no és millor. Continua el control del territori pel paramilitarisme encobert de diferents maneres: delinqüència comuna, lladres, informants i en la seva versió més tradicional, com a actor armat que actua amb violència psicològica i física contra la pagesia per sembrar terror en el territori i sotmetre a la gent a la seva voluntat. [13]
Seguim insistint que el govern del President Sants ha de ser coherent en el seu discurs sobre la pau, perquè en la pràctica no està demostrant voluntat política per acabar amb el paramilitarisme i la violència soci econòmica d’aquestes estructures. Per això, sol·licitem als organismes internacionals de tutela dels drets humans:
* Verificar els fets com creguen que pot ser més eficient; * Pronunciar pública i internacionalment sobre el que està succeint a Colòmbia i * promoure una resposta veraç i honesta per part del govern colombià pel que fa a la situació de violència sociopolítica actual.
Agraïm tot el que puguen fer perquè el govern assumesca amb responsabilitat els acords de pau i aturi l’auge del projecte paramilitar i la violència de les Forces estatals contra el moviment indígena i social colombià.
[1] Altres fonts parlen de 6 i 8 camperols assassinats.
[2] Veure en: http://www.contagioradio.com/9-personas-erradicacion-forzada-tumaco-articulo-47606/
[3] La conferència de premsa del president Santos pel que fa als fets de Tumaco no s’aparta de l’argumentari oficial de governs anteriors d’assignar la responsabilitat dels fets a grups armats, quan han estat les Forces militars de l’estat les responsables
de llocs web https://www.youtube.com/watch?v=y7nqDopeFzw
[4] https://colombia.unmissions.org/pronunciamiento-p%C3%BAblico-sobre-los-hechos-ocurridos-el-domingo-8-de-octubre-de-2017-en-los-cuales-una
[5] http://www.semana.com/nacion/articulo/minga-nacional-indigena/545482
[6] https://colombiaplural.com/los-paramilitares-asesinan-lider-indigena-chocoano-medio-baudo/
[7] http://www.oas.org/es/cidh/expresion/showarticle.asp?artID=1080&lID=2
[8] https://www.justiciaypazcolombia.com/asesinado-eliecer-carvajal-fiscal-de-la-jac-cano-avena-puerto-guzman-putumayo/
[9] http://www.elcolombiano.com/colombia/paz-y-derechos-humanos/asesinan-a-lider-y-profesora-en-tolima-DB7524858
[10] http://www.elcolombiano.com/antioquia/seguridad/homicidio-de-mujer-en-la-comuna-13-XB7524123
Normes d'ús