Resolució del Consell Nacional - STEPV-Iv

El Consell Nacional de l'STEPV-Iv, reunit a la ciutat de l'Alcúdia de Crespins (la Costera) en sessió ordinària, celebrada el dia 27 de gener de 2007, en compliment del que estableixen els actuals Estatuts 
ACORDA:
1. Convocar el X Congrés del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià - Intersindical Valenciana.
2. Aprovar la proposta de Reglament que figura com a Annex I en aquesta resolució.
3. Delegar en el Secretariat Nacional perquè concrete la proposta organitzativa que figura en l'Annex II, sense perjuí de la validesa dels acords que, sobre aquesta qüestió, haja pres aquest Consell Nacional.

ANNEX I. REGLAMENT DEL X CONGRÉS

Article 1. El X Congrés se celebrarà entre els dies 8 i 9 de juny de 2007 a Castelló de la Plana. El període de debat començarà des del mateix moment de la publicació de les ponències, el contingut de les quals es donarà a conèixer al conjunt de l'afiliació.
Article 2. L'ordre del dia del X Congrés serà el següent:
- Aprovació del present reglament.
- Elecció de la Mesa del Congrés.
- Informe del Secretariat Nacional. Valoració i votació, si escau.
- Ponències: 
- Política educativa: Una educació crítica per a una ciutadania participativa
- El sindicat de l'ensenyament. Més fort, més nostre.
- Resolucions.
- Elecció dels òrgans de representació.
Article 3. El debat es realitzarà en cada Unió Comarcal, segons les normes de funcionament reconegudes, assegurant la difusió de les ponències, documents i esmenes al conjunt de l'afiliació. Es faran, si més no, dues rondes de reunions congressuals: la primera, entre el 23 i el 27 d'abril de 2007; la segona, del 28 al 31 de maig de 2007.
Es publicaran totes les esmenes presentades en la primera ronda, que seran distribuïdes a tota l'afiliació i seran debatudes en la segona . 
Passaran a debat del X Congrés totes les esmenes que en la primera o segona ronda d'assemblees obtinguen un 20% dels vots presents en les assemblees comarcals convocades o siguen presentades pel Secretariat Nacional. 
Article 5. Tot grup de persones afiliades que ho desitge tindrà dret a presentar una proposta d'agrupament o tendència, per a la qual cosa el Secretariat Nacional en garantirà la publicitat i difusió, tot convocant reunions obertes de persones afiliades, si així és sol·licitat. L'agrupament o tendència quedarà automàticament constituït si: 
a) se subscriu per 100 persones afiliades al sindicat, si més no. 
b) se subscriu pel 40% dels membres del Secretariat Nacional, si més no.
Article 6. Totes les persones afiliades tenen dret a reunir-se autònomament per a l'elaboració d'esmenes o projectes de resolució.
Article 7. Tindran dret a vot, així com a ser persones electores i elegibles, totes les persones delegades al X Congrés.
Article 8. L'elecció de persones delegades es realitzarà en llistes obertes. Si existiren agrupaments o tendències tindran dret a representació proporcional.
Correspon a les unions i assemblees comarcals establir els criteris d'adscripció de persones delegades, així com la seua elecció, tot garantint-se, en l'àmbit de cada Unió Intercomarcal, la presència de tots els sectors. Correspon una persona delegada per cada 50 persones afiliades o fracció. Són membres de ple dret del Congrés les persones integrants del Secretariat Nacional.
Cada Unió Comarcal o assemblea elaborarà una acta de la seua constitució amb indicació de nombre d'assistents, ponències i temes tractats, esmenes que passen amb indicació del percentatge de vots. Les persones delegades al Congrés es triaran en les assemblees convocades per a la segona ronda de reunions congressuals.
Article 9. En el X Congrés es constituirà una Comissió de Credencials, integrada per una persona de cada Unió Intercomarcal, la qual facilitarà, amb la prèvia comprovació de la seua inclusió en el llistat de persones delegades l'acreditació corresponent.
Article 10. El Ple del X Congrés quedarà constituït, en primera convocatòria, amb la presència de les dues terceres parts de les persones membres de ple dret, i en segona convocatòria, mitja hora més tard, amb la presència de la meitat més una d'elles. A proposta de la Mesa, el Ple fixarà l'hora d'acabament del Congrés.
Article 11. El X Congrés funcionarà en plenari i en comissions. 
Les decisions es prendran per majoria absoluta dels membres de ple dret inscrits en el Congrés, en primera votació, i per majoria simple en la segona. Si en la segona votació el nombre d'abstencions és la majoria simple, tornarà a debatre's, en torn tancat -amb una veu a favor i una altra en contra-, el punt votat. Després d'aquest debat s'aprovarà o rebutjarà per majoria simple de "SÍ" o "NO".
Article 12. La ponència podrà assumir les esmenes que considere oportú, les quals, si cap persona no s'hi pronuncia en contra, quedarien incorporades a la ponència. Aquelles esmenes que no foren assumides per la ponència seran debatudes i votades pel Ple. També seran debatudes i votades pel Ple aquelles parts de la ponència original que assumisca una o més d'una persona del Ple, una vegada que la ponència haja acceptat esmenes que la modifiquen.
Acabada la votació de les esmenes, se sometrà a votació global el document resultant.
Article 13. Els documents congressuals que impliquen definició sobre línia d'acció sindical hauran de presentar-se fins a un mes abans del Congrés, amb prèvia aprovació de la inclusió pel Consell Nacional o pel Secretariat Nacional. Les propostes de resolució que no impliquen definició sobre línia d'acció sindical podran presentar-se fins a les 19 h del dia anterior a la cloenda del Congrés.
Article 14. El Secretariat Nacional tindrà, durant el Congrés, les següents funcions:
- procedir a l'obertura del Congrés
- presentar aquest reglament al Ple del Congrés i sotmetre'l a votació global
- fer una proposta de Mesa del Congrés i procedir amb el mecanisme d'elecció.
- elegida la Mesa del Congrés, el Secretariat Nacional presentarà un informe i cessarà en la funció representativa de l'STEPV-Iv.
Article 15. La Mesa del Congrés té com a funció dirigir tots els debats, sometre a votació els temes a decidir i moderar-ne el desenvolupament. Representa l'STEPV-Iv durant el Congrés i podrà ser revocada a proposta d'un terç de les persones congressistes, si així ho decidira el Ple. La Mesa farà una proposta de distribució dels treballs i d'horaris. La Mesa haurà d'estar composta per persones de les diferents unions intercomarcals, així com dels sectors. La Mesa estarà composta per 5 persones, de les quals una exercirà la Presidència, una altra la Secretaria i les altres hi ocuparan plaça de vocals. Correspon a la Mesa resoldre totes aquelles incidències que es puguen produir durant el desenvolupament del Congrés.

ANNEX II. ORGANITZACIÓ DEL X CONGRÉS

1.- Correspon al Secretariat Nacional:
a) Fer una proposta de ponències i resolucions, entre les quals figuraran: el reglament del Congrés; l'informe del Secretariat Nacional; les ponències i resolucions, sense perjuí del que aprove el Consell Nacional i encomanar-ne l'elaboració a persones afiliades al sindicat,.
b) Proposar la composició de: la Comissió de Credencials, la Comissió de Resolucions, la Comissió de Candidatures i la Mesa del Congrés.
2. Correspon al X Congrés: establir la composició del Secretariat Nacional, de la Comissió de Garanties i Conflictes, i de la Comissió de Control Administratiu.

INFORME DEL SECRETARIAT NACIONAL AL X CONGRÉS

En nom del Secretariat Nacional donem la benvinguda als delegats i delegades i a totes aquelles persones que han volgut compartir amb nosaltres aquest Congrés. Aquest informe vol ser coral, es a dir, és un document elaborat col•lectivament per totes i tots els membres del Secretariat. Vol ser una mirada serena a quatre anys de treball, des de i per la millora de les condicions laborals i socials de les treballadores i treballadors de l’ensenyament del País Valencià. 

1.ACCIÓ SINDICAL

El Sindicat ha fet, des de l'anterior Congrés, una feina que és difícil de resumir en unes poques línies. Tres eren els objectius de la nostra tasca sindical: la defensa d'un model d'ensenyament públic, la millora de les condicions laborals del conjunt del personal que hi treballa i la normalització de la nostra llengua en tots els àmbits educatius. 

Hem estat el motor de les negociacions, elaborant multitud de propostes en les Meses Sectorials i signat diversos acords amb Conselleria. Tot seguit teniu una mostra dels acords més importants: 
Protocol de negociació. (2005). Un compromís per ordenar la negociació. 
Acord de plantilles de Secundària (1999). Augment de la plantilla dels IES i garanties laborals per al professorat de secundària. El procés d'adscripció va tancar el seu desplegament.
Acord de plantilles d'infantil. (2005). Creació de 526 llocs de treball. 
Acords sobre salut laboral. (2006). Posada en funcionament dels serveis de prevenció, la seua provisió, l'elaboració dels plans de prevenció, l'adaptació dels llocs de treball...
Acord per la distribució del 0,7% de la massa salarial entre el professorat valencià. (2006).
El fet més recent és l'acord del professorat de l'ensenyament públic que es va signar, el dia 8 de maig de 2007, entre algunes organitzacions sindicals i la Conselleria d'Educació. L'acord, que va ser anunciat a so de bombo i platerets, amb foto i cares de felicitat incloses, com un "acord històric", no és l'acord que necessita el professorat i el sistema educatiu valencià. 
Al contrari, és insuficient, injust i incomplet. Molt abans, el 15 de febrer de 2005 se signava un document -el protocol de negociació- entre tots els sindicats i de la Conselleria d'Educació que volia ser una eina per a desbloquejar una negociació en via morta. La valoració de la negociació d'aquest període no pot ser positiva. Només quatre temes han acabat amb acord. Dos d'ells (plantilles d'educació i salut laboral) s'han incomplit sistemàticament. De la resta de temes ni parlar. En aquest context d'incompliments i de paràlisis, el Sindicat va presentar, en el mes de gener, una proposta unitària a la resta de les organitzacions sindicals representatives del sector de cara a forçar l'Administració a arribar a un acord que millorara la situació. 
Aquestes organitzacions sindicals no ho van acceptar. Malgrat açò, hem continuat insistint, en nombroses ocasions, en la possibilitat d'aconseguir-lo . 

Ara, amb la signatura de l'acord, s'han fet patents els veritables motius de la seua negativa. Quins eren les nostres reivindicacions? En concret, la negociació de les mesures per a la convivència en els centres educatius, les mesures de conciliació de la vida laboral i personal, la regulació de la jornada continuada i del calendari escolar, la millora de la gestió de les borses de treball i de les condicions laborals del professorat interí i l'homologació retributiva del professorat. També el compliment dels acords signats (seguretat i salut laboral i plantilles d'educació infantil) i la signatura de l'acord de plantilles de formació professional. L'Administració valenciana ha tingut 28 mesos per a negociar tots aquests aspectes laborals. No ho ha fet. Només després de les concentracions, manifestacions i la vaga massiva del passat 29 de març va acceptar de presentar un primera proposta retributiva. La vaga proposada per STEPV-Iv, CGT-CAT i el sindicat de professorat interí AFID-CV va ser convocada tot sol a causa de la negativa de la resta de les organitzacions sindicals a fer-lo conjuntament. 

La resposta va ser contundent, una gran part del professorat valencià va seguir la vaga i es va manifestar pels carrers de València. La vaga va obrir el camí de la negociació. Gràcies a la pressió dels i les vaguistes i de les persones que no van poder fer la vaga per estar cobrint els serveis mínims, l'Administració es va veure obligada a asseure's a negociar. Sense aquesta pressió, ara no hauria cap acord. Però l'actitud de debilitat i entreguisme d'algunes organitzacions sindicals ha impedit que l'acord siga millor. 

Ara ningú es recorda, dels problemes que hi ha. Molts oblits, però del que no s'han oblidat d'incloure és la creació d'una comissió de seguiment per a excloure al STEPV-Iv. La conclusió és clara i diàfana, l'acord és insuficient i incomplet, deixa les mans lliures a l'Administració i suposa una renúncia a millorar les condicions laborals del professorat. A més, tot açò sense haver-lo consultat en cap moment. El Sindicat, no obstant això, continuarà lluitant per un acord per a totes i tots.
El Sindicat proposa la negociació d'un acord per a tot el professorat. Ara, després de la victòria del PP en les eleccions autonòmiques i municipals, la situació cal analitzar-la amb deteniment i concretar les nostres prioritats i les nostres actuacions en el futur. A açò cal sumar que el Ministeri ha presentat la seua proposta d'Estatut del Professorat. No és un document que puga ser valorat positivament per la nostra organització. La pretensió ministerial és que es tramite abans d'acabar la present legislatura, el nostre sindicat s'ha d'oposar al projecte i mobilitzar el sector. Per tant, hem de conjugar la negociació autonòmica i l'estatal. 
Cal debatre tot açò en els diferents òrgans sindicals (comarcals, intercomarcals i nacionals) per a concretar en els pròxims dies les estratègies a seguir.
Ara, estem desplegant una acció unitària en contra de la concertació dels batxillerats. Una decisió presa unilateralment per l'Administració Educativa amb el suport de les patronals i del sindicats FSIE i USO. 
Aquesta concertació suposa una nova agressió a l'ensenyament públic. Tornen a desviar-se diners públics a la xarxa privada sense que siga necessari per raons d'escolarització. Aquesta ha estat la constant dels 12 anys del govern del PP, sostraure diners públics per finançar la privada. En el futur haurem de potenciar respostes unitàries a aquesta política, mobilitzant el sector des de ben prompte. 
Les negociacions realitzades en el marc de la mesa general de la Funció Pública —àmbit de l’Estat— i de la mesa general de la Generalitat no han servit per a compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers anys. STEPV-Iv ha mantingut la mateixa plataforma en totes les meses de negociació: recuperació del poder adquisitiu perdut en els darrers anys; establiment d’una clàusula de revisió salarial; reducció de la jornada de treball; conversió del treball precari en estable; creació dels serveis de Prevenció, i treball en un entorn saludable front a altres forces sindicals que han arribat any rere any —2002, 2005 i 2006—, a pactes en què renuncien de manera expressa a incorporar una clàusula de revisió salarial. 

El Sindicat s’ha oposat a la constitució de plans privats de pensions per al personal de la Generalitat perquè entén que “amb els diners dels treballadors i les treballadores de l’ensenyament no es poden fer negocis especulatius”. El Sindicat defensa que la partida econòmica destinada a aquests plans s’incorpore a la nòmina. 
La presència d’ STEPV-Iv en la mesa general de negociació de la Generalitat ha impedit més retrocessos en les condicions laborals del professorat. Tant en el País Valencià com en el conjunt de l’Estat, el Sindicat ha sigut el principal referent de l’oposició a uns pactes fets ocultament, sense el concurs del personal del sector públic. A més, “des del diàleg, la pluralitat i el consens, hem afavorit plataformes unitàries amb altres sindicats, especialment amb CIG (Galícia), ELA-STV (Euskadi), IAC (Catalunya), IC (Canàries) o CGT “. 
El 20 d’octubre de 2005, el Ministeri d’Educació i els sindicats ANPE, CSIF, CCOO i UGT van signar un acord que van presentar com “un gran avanç” per a l’educació. L’acord encara no s’ha desplegat quan han transcorregut quasi dos anys des de la seua signatura. Cal recordar que aquest acord, signat d’amagat, va suposar una renúncia a la negociació i a la mobilització en ple procés de tramitació de la LOE. La pràctica totalitat dels temes inclosos en l’acord s’han incomplit, llevat del Reial Decret d’Ingrés a la Funció Pública però encara està negociant-se l’Estatut del Professorat. 

Tant aquesta norma com la ja aprovada de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic són dues cares d’una mateixa moneda. Són lleis bàsiques que regulen, respectivament, les condicions de treball del personal del sector públic i del personal docent. L’Estatut Bàsic, que arreplega part de la normativa que està en vigor, no millora les condicions laborals, debilita la representativitat dels treballadors i les treballadores, i augmenta la jerarquització. Limita la negociació col•lectiva, estableix la seua centralització i tracta d’excloure de les meses de negociació la resta de sindicats.

Pel que fa a l’Estatut del Professorat, estableix una carrera docent que jerarquitza les retribucions del professorat i potencia el treball individual en perjudici del col•lectiu. El MEC pretén aprovar-lo abans de l'acabament de l'actual legislatura. 
Entre les moltes actuacions que ha fet la nostra organització es troben les següents:
La intervenció del Sindicat va ser decisiva en l’aprovació del procés d’adscripció del professorat de Secundària, realitzada en el curs 2003/04. Les mobilitzacions del professorat i la fermesa de l’STEPV van fer possible que es posara en marxa un mecanisme extraordinari d’adscripció que, en aplicació de l’acord de 1999, estableix les plantilles modulars dels instituts sense necessitat de recórrer al desplaçament forçós del professorat, cosa que facilita que les plantilles deixen de dependre de la matriculació de l’alumnat, i es defineixen en funció del perfil de cada centre.
El Sindicat també ha negociat l’adscripció a les noves especialitats d’Escoles d’Art i Superior de Disseny i dels Conservatoris. Els desplaçaments i supressions generalitzades de professorat produïdes en altres llocs s’han evitat al màxim. En el País Valencià no hi ha hagut a penes incidències i s’han mantingut els llocs de treball i les borses del personal interí.
La pressió sindical va impedir que la Conselleria desplegara una normativa impresentable sobre el desplegament de les aules de les Escoles Oficials d’Idiomes. A hores d’ara, el Sindicat continua esforçant-se per garantir que aquests centres aconseguisquen la implantació comarcalitzada que es mereixen, amb professorat i edificis propis.
STEPV ha arribat a un acord sobre les plantilles de Formació Professional, que s’està aplicant, però que encara no ha eixit publicat en el Diari Oficial de la Generalitat, i s’ha oposat a la Llei de l’FP i la seua privatització. Hem reflexionat sobre el futur de la FP en distintes jornades monogràfiques, celebrades amb una elevada participació. 
Es de destacar la presència i la implantació progressiva del sindicat en aquests dos sectors de l’ensenyament i han de suposar nous reptes de cara als propers anys.
El Sindicat s’ha esforçat per millorar l’Educació Infantil dels centres públics. En 2003 vam presentar un manifest en defensa de l’Educació Infantil, adreçat als claustres i equips educatius i vam fer públic un estudi exhaustiu sobre la situació d’aquesta etapa. Poc de temps després, el treball desplegat donava fruits. Les plantilles d’Infantil han millorat gràcies a un acord de novembre de 2005, pel qual els centres disposaran de quatre mestres per cada tres aules. La insistència davant l’Administració ha aconseguit la transformació de les escoles infantils de la Generalitat en centres educatius i la millora de les seues plantilles. 
També a la Formació de Persones adultes s’ha aconseguit la creació oficial de la xarxa de centres i la corresponent adscripció del professorat a les plantilles resultants. També hem preparat les reclamacions dels complements d’ESO, caps de departaments i càrrecs unipersonals. Hem prosseguit el treball al si de la Mesa dels Agents Socials per l’EPA, amb l’objectiu del desplegar la llei, potenciar el sector i millorar les condicions laborals. Falten negociar altres reivindicacions: la transferència del personal de la Diputació de València a la Generalitat, el reglament orgànic dels centres i la signatura del conveni general multilateral.

La lluita contra la precarietat i temporalitat laboral és un eix permanent del treball de l’STEPV, que ha impulsat mobilitzacions per canviar l’actual sistema d’accés a la funció pública. El Sindicat manté que cal permetre l’accés diferenciat del professorat interí i garantir la seua estabilitat laboral. A més, el sistema educatiu necessita que es creen llocs de treball, una mesura que permetrà que hi accedisca el personal actualment en atur. 
El Sindicat, junt amb AFID i CGT, ha sigut un dels impulsors de la plataforma estatal del professorat interí, artífex d’un treball memorable en la tramitació de la LOE. Des de 2005, es van convocar jornades de vaga, concentracions, tancaments, manifests i una gran manifestació a Madrid el 16 de novembre. Es va aconseguir que el Senat aprovara una esmena per afavorir l’accés dels interins, però tot aquest treball no es va poder materialitzar per l’actitud intransigent de CCOO, amb una posició més dura que la del mateix govern, i obsessionada a impedir que la LOE incorporara una solució definitiva a l’accés del professorat interí. Al final la nova regulació de l'accés a la funció pública no compta amb el nostre suport ni amb el de la majoria de la mesa de negociació. 
Al País Valencià, per fer més àgils les substitucions, STEPV-Iv ha proposat a la Conselleria d’Educació millores en l’acord de professorat interí i en la gestió de les borses de treball, iniciatives que l’Administració es nega a acceptar. 
El Sindicat és un referent en la normalització lingüística del País Valencià. La defensa de la unitat de la llengua, del seu ús i de l’extensió del programes d’ensenyament en valencià han sigut pilars de referència en la nostra tasca sindical. La sentència del Tribunal Suprem en contra de la deshomologació de les titulacions n’és un bon exemple. 

Hem publicat informes anuals sobre la situació de l’ensenyament i un ALLIOLI monogràfic sobre la llengua i el país coincidint amb la celebració de les trobades d’escoles en valencià.
El treball del Sindicat, amb el suport especial del professorat interí, ha fet possible que es regulara el requisit lingüístic. Ara queda pendent la catalogació lingüística dels llocs de treball a secundària, la millora dels plans de formació i l’avanç en l’extensió dels programes d’ensenyament en valencià a totes les etapes educatives.
L’afiliació de l’ STEPV-Iv participa activament cada any en les trobades, en les campanyes de Compromís per la llengua i en moltes altres activitats en defensa de la llengua, en particular les impulsades per plataformes unitàries, Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià. 
S’ha treballat per normalitzar la situació dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE): plantilles, augment de les places d’Audició i Llenguatge, Psicologia i Pedagogia, provisió ordinària dels llocs de treball, accés dels psicopedagogs al cos de Secundària, assessorament jurídic... Les jornades sobre els SPE, organitzades pel Sindicat, van resultar molt profitoses en aquest sentit.

La intervenció de STES-I ha sigut decisiva per a aconseguir que el professorat adscrit a la Seguretat Social puga accedir a la jubilació voluntària, en desplegament de la Disposició Transitòria segona de la LOE. La pressió sindical ha aconseguit la pròrroga de la jubilació voluntària fins a 2011.
Pel que fa a la situació de paràlisi de la Inspecció educativa, STEPV ha denunciat que aquest servei està instrumentalitzat de manera inadmissible per la Conselleria, la qual prefereix un equip dòcil i submís en compte de dotar-lo de professionalitat i credibilitat davant els centres i la comunitat educativa. Hem denunciat els continus nomenaments clientelistes i la manca d’un criteri objectiu per a accedir a les places que exerceixen la funció inspectora.
En canvi, gràcies a les denúncies insistents, hem aconseguit que les assessories dels Cefires isquen a concurs per primera vegada des de 1997.
Pel que fa als actes d’adjudicació de places per al professorat suprimit, en expectativa, provisional i interí, que segueixen sent presencials per facilitar l’elecció del professorat, amb més control i transparència de la provisió, pretenem que totes les vacants siguen proveïdes pels concursos de trasllats o per altres d’específics als quals puga optar el conjunt del professorat.
Junt amb l’STAPV-Iv, el Sindicat ha iniciat un treball específic per a dignificar la tasca del personal educador d’Educació Especial i Infantil. Hem arreplegat centenars de signatures d’un manifest que es va aprovar en les assemblees i hem demanat la negociació de les seues reivindicacions.
El procés d’adscripció dels mestres a les places del primer cicle d’ESO dels instituts; la millora de la situació del professorat itinerant; la regulació dels programes de Compensació educativa, la normativa sobre alumnat amb necessitats educatives especials, la regulació de l’atenció hospitalària... són altres assumptes objecte de l’acció sindical de l’STEPV.
El Sindicat ha apostat per una planificació democràtica, amb la participació del conjunt de la comunitat educativa i les administracions locals. Hem promogut dos estudis sobre la situació dels centres educatius, que han servit per a proposar diverses actuacions que s’han traslladat a l’Administració. Hem denunciat la massificació de les aules de tots els nivells educatius, les deficiències en les instal•lacions d’alguns centres, el manteniment de barracons escolars i la necessitat de construir més centres. STEPV ha impulsat nombrosos actes de denúncia i pressió per aconseguir unes infrastructures escolars dignes. 

En resum, el sindicat ha desplegat una acció sindical important en tots i cadascun dels temes que preocupen el professorat. El treball s'ha fet seguint el nostre model sindical assembleari i participatiu, potenciant el treball de base, les visites als centres, les assemblees comarcals per prendre les decisions, potenciant la participació no només del conjunt de l'afiliació sinó també del conjunt del professorat. 

2. POLITICA EDUCATIVA

Tal com anunciàvem en el nostre anterior congrés, la nostra agenda en aquest període anava a estar ocupada en la contestació alternativa a la Llei Orgànica de la Qualitat Educativa (LOCE) i el seu desenvolupament normatiu tant a nivell estatal com de País Valencià. Així, al llarg del curs 2003-2004 iniciem una campanya a partir d'un manifest per la derogació de la LOCE, a la qual va seguir el document “ Per un ensenyament públic de qualitat. Hi ha alternatives als propostes del PP” No obstant això, amb el canvi electoral produït el 14 de març de 2004 va fer que la direcció de la nostra política gire a, d'una banda combatre els intents de la Generalitat Valenciana de no suspendre el desenvolupament de la LOCE i per una altra, a impulsar el debat per una alternativa democràtica i progressista a aquesta Llei. 
El sindicat elaborà llavors diversos comunicats i articles sobre aquests temes, i desenvolupà iniciatives com la Mesa “Per una Societat Laica al País Valencià, que congrega a tot l'arc progressista sindical i polític (amb l'excepció de CCOO i UGT). Fruit d'aquesta acció es porten a terme diversos actes públics i un manifest "Per una societat laica. La religió fora de l'escola" al que es van adherir mes de 100 entitats. 
El curs següent, i amb la clara intenció de combatre les maniobres per a aconseguir un anomenat “Pacte Social per l'Educació” al voltant de la reforma de la LOE llancem la campanya “Un pacte per un ensenyament públic, popular, democràtic i valencià”, difonent el manifest, elaborant articles i proposant debats. Un primer fruit d'aquest treball va ser l'èxit de la convocatòria de la setmana Europea de Mobilització Educativa. Al País Valencià, gràcies a la nostra iniciativa, aconseguirem una de les majors respostes d'Europa i milers de persones donaren suport a la petició de mes inversió en educació, i manifestaren les seues crítiques a la LOE Posteriorment, i fruit també del nostre treball, va ser l'èxit del manifest i les convocatòries del 14 de desembre de 2005 i març de 2006 en les quals mes de 20.000 persones van participar exigint una Escola Pública Valenciana, Democràtica, Laica i de Qualitat. 
Aquest curs i amb la LOE aprovada, el nostre treball ha consistit intentar recuperar la unitat d'acció amb les forces progressistes per a garantir el desenvolupament dels aspectes progressistes de la LOE i frenar la política reaccionària i privatitzadora del govern valencià. 

Cal destacar també dues iniciatives. Una la celebració de la Jornada "Sindicalisme i Renovació Pedagògica", (juny 2004 ), amb la qual obríem un debat clarificador sobre formació permanent del professorat i les nostres relacions amb els MRPs i una altra la dels treballs i el suport que des del STEPV-Iv es va portar a terme per a fer possible el I Fòrum Social Ibèric per l'Educació. Un esdeveniment que va marcar un abans i un després de la relació i el debat entre els Moviments Socials i l'espai educatiu en l'Estat Espanyol i Portugal. Seguint la proposta realitzada en l'anterior congrés des d'aquesta Àrea s'ha intentat anar avançant en la presència ordenada del nostre sindicat i de la Intersindical en el camp dels moviments socials. 
Fruit d'aquest treball és el reconeixement que el nostre sindicat està tenint per part d'aquests moviments. És de destacar també la nostra presència en diverses mobilitzacions socials, i el nostre suport a diverses plataformes ciutadanes com Riu Segura, Xúquer Viu, Ferrocarril públic, Pobresa Zero, Compromís per l’Estatut, Compromís pel territori, Hospital de Dénia públic, per una RTVV pública i de qualitat, contra la central tèrmica de Banyeres i Beneixama, contra la violència de gènere, plataformes Salvem —el Cabanyal, l’Horta, la Punta, Porxinos…—. 
Així mateix, hem iniciat relacions amb diverses organitzacions de Mèxic, Equador, Nicaragua, Colòmbia, L'Iraq i de la Unione (Itàlia ) i seguim mantenint relacions, entre altres, amb organitzacions palestines i sahrauís. Cap destacar la nostra participació en el Fòrum Social de València del que formem part de la seua permanent i amb el qual hem participat en les diverses iniciatives que s'han dut contra la guerra de L'Iraq, el referèndum europeu o les campanyes contra les polítiques privatitzadores europees (Bolkestein). Finalment i com a conseqüència del canvi d'orientació en el treball amb els MMSS i del la destinació del 0, 7% hem pogut impulsar nous projectes com ara els programes i cursos desenvolupats conjuntament amb “Escoles Solidàries” i el “Fons Valencià de la Solidaritat” o les “Jornades de formació en Educació per al Desenvolupament” que es porten a terme amb ACSUd-Les Segovias. Cal dir que queda pendent resoldre com articular la coordinació amb el STEPV-Iv de les nombroses intervencions que l'afiliació realitza cada dia al llarg del país a nivell personal, tot entenent per coordinació el coneixement de tal activitat i la seua vertebració ideològica i com poder fer que aquestes en aquestes iniciatives figure el STEPV-Iv com organització a través del treball d'alguna d'aquestes persones, així mateix el com podem avançar perquè aquesta tasca siga abordada i coordinada des del Secretariat de la Intersindical. 

3. ÀREA DE LA DONA

Els objectius proposats, el seu grau de consecució i les propostes per avançar són els següents:
Des de l'àrea de la dona hem intentat promoure l'organització de dones en els sindicats, en moments puntuals s'ha pogut treballar al voltant d'algun tema en concret. El grau d'implicació de les dones que conformem l'àrea ha estat a expenses de les responsabilitats de cadascuna i els temps de dedicació a la tasca. Al mateix temps s'ha buscat l'impuls de la representació de les dones als òrgans sindicals. Hores d'ara podem dir que al nostre sindicat, és on més s'ha aconseguit i encara queda camí a recórrer
Hem participat activament en l'estudi de la normativa que repercuteix en la situació de la dona: Llei Integral de violència cap a les dones, Conciliació de la vida personal i familiar, LOE, Llei d'Igualtat entre homes i dones. S'ha treballat en la seua repercussió, s'ha intervingut en la UJI, Universitat d'Alacant, Plataformes,... donant a conèixer la posició del sindicat. Caldrà que aquest treball realitzat el conega més la nostra organització.
Al llarg d’aquest anys s'ha participat periòdicament en les publicacions dels sindicats, premsa ordinària, altres publicacions. S'han realitzat articles d'opinió o informació, caldrà plantejar-nos comunicats amb més periodicitat. Des de l’àrea de la dona ens hem coordinat amb altres organitzacions de dones per al treball de reflexió, reivindicació i concienciació, participant activament en mobilitzacions conjuntes amb altres organitzacions, com ara la Casa de la Dona, amb la Plataforma Feminista, per tal de preparar el 8 de març, accions contra la violència de gènere, 30 anys de feminisme al País Valencià,... Hem hagut d'atendre aquestes necessitats diferents persones, és una bona experiència per a distribuïr responsabilitats, ara bé cal estar ben coordinades i cal ser més quantitat per atendre-les.
Hem participat en les reunions periòdiques que es realitzen a la confederació del “Àrea de la Mujer”, aportant el nostre treball: Calendaris de les dones, articles al Clarión, organització de jornades. Així mateix hem acudit a jornades de formació organitzades per la Confederació, USTEA, Universitats
Per un futur pròxim caldrà impulsar l'ús de les Noves Tecnologies, treballar la pàgina WEB, fer ús més sovint del correu electrònic com a eina ràpida de comunicació. 
Prioritáriament l’objectiu serà treballar per la igualtat al si de les organitzacions i tenir propostes per defendre aquesta igualtat en els àmbits laborals que cada sindicat està treballant. Els sindicats que conformen la federació hem treballat per aconseguir la paritat (quantitativa i qualitativa) en els òrgans de decisió, aconseguint-ho de forma desigual en els diferents sindicats. Necessitem treballar propostes concretes per continuar treballant-ho al si de l'organització i en tots els àmbits laborals que atenem: administració, educació, sanitat, ...

4. FORMACIÓ

Pel que fa a l’àrea de Formació i Investigació, el IX Congrés, després dels animats debats sobre formació i renovació pedagògica li va fer dos encàrrecs: organitzar una “Conferència” sobre sindicalisme i renovació pedagògica i posar en funcionament l’ESF-MB.
Respecte a la “Conferència” el 12 de juny, a Xàtiva es tancava el procés amb una Jornada. Al llarg dels 5 mesos que van durar les activitats es van realitzar 10 conferències, dos jornades i 19 assemblees comarcals. Les conferències estigueren a càrrec de Nico Hirtt, Marta Jiménez, Rafael Porland, Pere Polo, Jaume Martínez, la Federació de MRP-PV i l’Escola d’Estiu Gonçal Anaya.
Durant aquest temps s’habilità un espai a la web del sindicat on es col•locaren gran quantitat de documentació sobre el tema i s’obrí un Fòrum on es convidà a participar tota l’afiliació.
A més es va comptar amb cartells informatius de les activitats i d’informació i seguiment del procés en els alliolis editats durant el període, destacant “l’Extra” de 10 pàgines de juny de 2004 que recollia alguns dels documents i reflexions per al debat final del 12 de juny i convocava les assemblees comarcals.
La Jornada final es va tancar amb l’aprovació de la “Declaració de Xàtiva” (publicada a l’Allioli de juliol de 2004) on en 7 punts es recollien els compromisos adquirits per l’STEPV en el camp de la renovació pedagògica en general i amb els MRP en particular.

Conseqüència d’açò va estar la signatura el 17-04-2005 del conveni de col•laboració entre STEPV-Iv i al Federació de MRP-PV i cal destacar en eixe àmbit la convocatòria conjunta del curs “Actualitat de la Pedagogia Freinet” i la participació en la coproducció d’un vídeo amb el mateix títol.
Respecte a l’ESF-MB, un any després que el II Congrés de la Federació de STPV (València, 28 i 29 de maig de 2004) aprovara la resolució de constitució, l’ESFMB fa la presentació pública el 6 de maig, a Elx amb un acte en record de Melchor Botella i una conferència a càrrec del company del STEC, Manolo Marrero.

Per tant, aquest és el 3er. any d’existència i les prioritats durant aquest temps s’han centrat en la creació de les infrastructures necessàries per poder funcionar i en la posterior consolidació com una estructura sòlida de formació. Així s’han hagut de fer tots els tràmits per a la seua legalització i per al reconeixement per part de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport com a entitat col•laboradora per a la formació del professorat. 
Encara que porta poc de temps en funcionament es pot afirmar que té una gran vitalitat, si es té en compte que s’han fet activitats sobre Educació infantil, ensenyaments especialitzats, formació professional, SPE, violència en els centres, prevenció de riscos laborals o gestió democràtica de centres, per posar alguns exemples.
Un element destacable dintre de la infrastructura ha estat la posada en funcionament de l’Aula virtual de formació que ens està permetent explorar noves possibilitats formatives i poder arribar a persones que tenen moltes dificultats per poder fer una formació presencial.
Altre aspecte a ressenyar és la col•laboració que estem tenint amb diverses ONG que desenvolupen el seu treball (o part d’ell) en el món educatiu. Així, hem realitzat activitats formatives amb “El Fons Valencià per la solidaritat”, amb “ACSUD-Les Segovies” i amb “Educació sense fronteres” i tenim projectades activitats amb “Entrepobles”.

5. ENSENYAMENT UNIVERSITARI

El IXè Congrés de l’STEPV va constatar la consolidació de les Seccions Sindicals del sector universitari a les Universitats Públiques Valencianes, tret de la Miguel Hernández, arran de les eleccions del 2002. Va suposar la incorporació a les nostres llistes, sobretot del PAS, d’un grup de companys i companyes procedents d’altres sindicats que escolliren el nostre model per fer acció sindical. 
Els resultats electorals d’aquella contesa ens van atorgar 31 delegats en total (13 a la UVEG, 6 a la UPV, 9 a la UJI i 3 a la UA). Això ens permeté estar en les Meses Negociadores corresponents a la UVEG i a la UJI, ja que en aquestes universitats existia un reglament que atorgava representació a aquelles organitzacions que havien assolit el 10 % de la representació total. Quedàvem fora de la Mesa Negociadora de la UA en assolir només el 6 %. Aquesta impossibilitat de participar estava agreujada pel menysteniment dels nostres delegats i la manca d’informació institucional. 
Per poder tenir informació haguérem de pactar amb la CGT la nostra incorporació en la seua delegació. En el cas de la UPV, que en aquell moment no tenia Mesa Negociadora única per tots els estaments, l’STEPV era objecte d’acaçament per part de la resta de sindicats i de la pròpia institució i, en no existir la Mesa única, ens bandejaven de la negociació perquè la Secció es va negar a signar un acord de condicions de negociació. Aquesta exclusió va ser objecte d’un recurs que acabà en els tribunals i que finalment ens donà la raó, obligant la institució a convocar-nos en els diversos processos de negociació. Amb l’eixida del rectorat de Justo Nieto, van començar a millorar les relacions amb la institució.
La publicació de la LOU el 2001 va provocar l’obertura de processos constituents per l’elaboració i aprovació dels Estatuts de les universitats, en els quals vàrem participar de manera desigual les diferents seccions. 
Amb més protagonisme participàrem en l’aplicació de la nova llei en allò que afectava als diferents estaments: sistema de provisió de places, representativitat dels sectors en els òrgans, etc. Cal destacar la nostra participació activa en la negociació del Decret 174/2002 que regula les noves figures contractuals de PDI, el seu sistema retributiu i el sistema retributiu addicional per al PDI (complement autonòmic), encara que no aconseguírem els sindicats constituir formalment la Mesa Sectorial d’Universitats. Tampoc no vàrem poder iniciar el procés negociador per al personal laboral, encara que s’ha demanat per tots els sindicats una nova negociació del conveni.
Pel que fa a cada Universitat, a la UJI hem instat i continuem insistint en la millora de les condicions laborals del Professorat Associat i el compliment de la llei en allò que els afecta, ja que a hores d’ara estan injustament discriminats com a professors i tractats per darrer dels becaris; igualment s’ha treballat en la reclassificació del PAS. Cal dir que la postura de l’equip de govern en aquesta universitat ha estat manifestament hostil envers el nostre sindicat. A la UPV i a la UA s’ha fet la tasca sindical que les condicions adverses abans exposades han permès. S’ha de reconèixer i agrair la integritat i fermesa que han demostrat els companys i companyes de les respectives seccions sindicals, que han estat treballant quatre anys en situacions adverses i desagradables. A la UVEG, l’acció sindical s’ha centrat en la reivindicació de l’homologació retributiva a la resta d’universitats del PAS, el conflicte generat pel programa discriminatori de Gestió de Dedicació Horària, que s’ha imposat només per aquest personal. En aquest conflicte hem estat capdavanters en les mobilitzacions que es dugueren a terme. Pel que fa al Personal Docent i Investigador, el sindicat ha aconseguit igualment el reconeixement de triennis per al Professorat Associat i un programa específic de promoció a figures estables d’aquest col•lectiu. Aquestes millores s’està intentant estendre a la resta d’universitats. Cal remarcar que en la UVEG els nostres delegades i delegats són presents i assenyalats en gairebé tots els òrgans de govern i representació; a més, ostentem la presidència de les Juntes de PAS i del PDI.
Des de el Secretariat Nacional del sector d’Universitat s’ha fet tot el possible per coordinar els esforços i garantir un posicionament únic i coherent davant de totes les universitats. Per aconseguir açò, cal remarcar que s’ha treballat en equip i que membres d’unes seccions han acudit a les altres per donar suport i assessorament.
Hem promogut les primeres Jornades del sector a nivell de País Valencià per tal d’enfortir el sindicat i donar pas a noves persones afiliades i alguna simpatitzant; també les primeres Jornades Estatals d’Universitats de la Confederació, que es van celebrar a València el 2006, en les quals es treballà fonamentalment en l’anàlisi de la LOU i en la confecció d’un programa electoral únic i bàsic per a totes les universitats on es presentàvem en les immediates eleccions.
En les eleccions sindicals del 2006 hem aconseguit uns resultats molt satisfactoris que ens han consolidat definitivament en les quatre universitats públiques com a conseqüència de que, a totes elles, hem aconseguit superar el 10 % de representació, dada que ens permet participar en tots els processos negociadors, havent-se produït la primera victòria electoral de STEPV-Iv a les universitats públiques valencianes: ha estat a l’UVEG en el sector del PAS Funcionari, i ha estat una victòria ampla. Hem passat de 31 delegats del 2002 a 41 del 2006. 
El 3 de maig de 2007 ha entrat en vigor la Llei Orgànica que modifica la LOU. 
Aquesta modificació suposa gairebé la derogació de l’antiga. El sector ha treballant intensament en l’anàlisi, propostes de modificació i, finalment, en un informe sobre el text definitiu. Aquest ha estat recentment aprovat pel Secretariat Confederal com a posicionament de la Confederació al respecte. Hem elaborat específicament un informe sobre les conseqüències laborals que se’n deriven per al personal de les universitats. 
Cal destacar la participació i corresponsabilitat del Sector d’Universitats amb els òrgans i seccions de la nostra organització sindical. Per una banda, es constata la presència d’un membre del sector en el Secretariat Confederal i la col•laboració prestada a l’STICS en la confecció de les llistes electorals i organització del procés electoral, i també en la pròpia secció, amb personal i infrastructures, tot açò relacionat especialment amb serveis de neteja i seguretat vinculats a les universitats.
S’obre una nova etapa de expansió del nostre model sindical en les universitats valencianes; per aconseguir-lo es seguirà treballant per obtenir presència també a la Universitat Miguel Hernández. 
Donat que hem aconseguit el 18’06 % de representació en la Mesa d’Universitats, caldrà que en la nova etapa es constituisca formalment com a Mesa sectorial de la Mesa General de la Funció Pública. Igualment, en aconseguir el 13’54 de representació en el personal laboral, hem de preparar-nos per a participar en la negociació del conveni col•lectiu, promogut ja oficialment per tots els sindicats representatius. Igualment s’ha instat a la Conselleria a negociar un nou Decret Autonòmic per a l’aplicació de la LOU en allò que és competència de les CCAA: regulació de les figures contractuals, sistema retributiu d’aquestes figures i retribucions autonòmiques per tot el personal (PDI i PAS)

6. ENSENYAMENT PRIVAT

Atenent als acords signats per l’STEPV-Iv en aquest període, cal dir que sols hem signat a nivell autonòmic la primera de les tres Addendes al Document sobre la Implantació de la Reforma Educativa en els Centres Concertats de la Comunitat Valenciana de juliol de 2004.
Aquesta Addenda feia referència a qüestions estrictament laborals o salarials que afectaven al sector. Entre elles: ampliació de les plantilles d'infantil , tancament de les plantilles de secundària, augment de les despeses de funcionament als centres, pagament de la paga de 25 anys, implantació de les plantilles de batxillerat, aplicació dels sexennis i recuperació de determinats temes per negociar .
No vàrem signar les altres dos Addendes que suposaven la concertació plena d'infantil i la concertació singular del batxillerat.
Des d'aleshores no ha hagut cap acord més a nivell autonòmic. 
A nivell estatal no hem signat mitjançant CIGA ni el V Conveni de concertada ni les taules salarials corresponents. 
De les negociacions amb les patronals no hem signat l'acord del complement autonòmic del PAS corresponent al 2005. L'actualització d'aquest complement en el 2006 i 2007 encara no s'ha fet.
Internament destaca el recolzament en quant a recursos humans fet pel sindicat i per que cal que continue en un futur pròxim.
D'altra banda aquest període ha suposat la normalitat del sector després del conflicte que tinguérem l'anterior legislatura. 
L'acció sindical en aquesta legislatura s'ha caracteritzat per una presència en centres i s'ha aconseguit entrar en col•legis on no s'havia fet amb anterioritat.
En quant a les eleccions sindicals, cal dir que aquest procés encara no ha acabat el procés i per tant no s’ha fet una valoració del mateix, però si es pot afirmar que quedarem molt a prop de la representació sindical però sense obtenir el 10% . Tenim més delegats i delegades que en l'anterior procés electoral però no s'ha aconseguit compensar l'increment que ha hagut en el sector.
Per tant, caldrà dissenyar una estratègia de negociacions tant amb l'Administració com amb la resta d'organitzacions sindicals per continuar en la Mesa de negociació de l’ensenyament privat.

7. SALUT LABORAL

El balanç d'aquestos quatre anys pot desglossar-se en tres subapartats, l'aspecte institucional, el de participació en activitats intersindicals i confederals, i el organitzatiu intern.
L'activitat ha estat centrada en exigir que la Prevenció de Riscos Laborals siga una realitat a l’ensenyament. La pressió sindical i la denuncia constant –incloent la presentada davant la Inspecció de Treball- va donar ell seu fruït. L’Administració es comprometé sèriament en el marc general del protocol de negociació. Fruit de dos anys de negociació es va arribar als acords de juliol de 2006: hem estat els seus principals impulsors i, d'una manera realista però ambiciosa, poden suposar el primer marc legislatiu i organitzatiu de la prevenció al País Valencià. Aquests acord han estat incomplits per l'administració i ho hem tornar a denunciar a l’ Inspecció de Treball i també al carrer. L'exigència per l'acompliment d'aquests acord ha de marcar la nostra actuació.
Hem estat els principals dinamitzadors dels organismes unitaris de participació. En primer lloc a la Comissió Sectorial de Seguretat i Salut Laboral, en el que ha estat la nostra presència, les nostres propostes i en definitiva el nostre treball el pilar bàsic que ha garantit el funcionament d'aquests. Hem aconseguit per primera vegada trencar el boicot a la nostra participació als organismes directius i ostentem la seua secretaria o presidència des del 2003 al Comitè de València i propiciat els canvis estatutaris que la faran possible al de Castelló i Alacant. 
La denuncia dels riscs laborals col•lectius i el treball diari de donar d’assessorament i suport al professorat afectat per problemes de seguretat i salut laboral ha estat una constant, que lluny de demagògies, ha resolt problemes concrets d'un grapat de persones, des de problemes relacionats amb la convivència a d'altres relacionats amb infrastructures o condicions de treball, incloent la proliferació dels camps electromagnètics en instal•lacions de telefonia mòbil o subestacions elèctriques, com la de Patraix. 
Hem participat i, en ocasions coordinat, diverses campanyes federals i confederals, com ara les “Jornades de Violència en el Treball”, la campanya “Pel Reconeixement de les Malalties Professionals” (amb el reconeixement oficial del “nòduls de corda vocals”) en el “ la campanya “Pengem les claus”, les jornades de Saragossa sobre “Convivència Escolar”, les organitzades amb el mateix títol en València i Castelló. 
Hem recolzat amb les nostres aportacions les jornades sobre FP i Ensenyaments especialitzats. Hem muntat jornades específiques sobre els plans d'autoprotecció. Hem donat suport als companys de Privada assessorant-los en la negociació del conveni i participant en les seues sessions plenàries de treball tant a València com a Alacant. Hem aconseguit acabar i editar el treball monogràfic al voltant de la responsabilitat civil... Moltes d’aquestes activitats vinculades ben directament a l’Escola de Formació Melchor Botella. Convé afegir que la participació i interès despertat per les nostres propostes i aportacions ha tingut en general un grau d'acceptació força alt.

En el debat sobre la convivència als centres docents el Sindicat ha fet sentir la seua veu. Des de fa uns quants anys, hem assessorat el professorat amb rigor i discreció quan han esclatat situacions problemàtiques amb violència o quan s’ha alterat la convivència escolar pel comportament de nuclis d’estudiants. Però en alguns conflictes concrets amb incidents violents el Sindicat s’ha negat a compartir l’enfocament corporativista d’altres sindicats i el tractament sensacionalista de determinats mitjans de comunicació. A més de l’assessorament permanent al professorat, el Sindicat ha intervingut en aquestes situacions amb la convicció que hi ha una altra forma de resoldre els conflictes, un plantejament que passa necessàriament per viure la democràcia en els centres escolars. 
Les Jornades Sindicals sobre Convivència i Treball Saludable van ser una fita clau en l’anàlisi d’aquesta problemàtica. 
Fóra convenient dotar d'una major dedicació al sector en la intercomarcal d'Alacant on el volum de treball ho requereix. Igualment l’ intercomarcal de Castelló ha de determinar definitivament l'equip encarregat d'impulsar aquest sector i proveir-lo d’una dedicació específica.
Aquest treball ha pogut ser possible gràcies al nivell de compromís i implicació de les nostres delegades i delegats de prevenció, que arriba en algun cas a assumir la Permanent del Comitè i a la coordinació e integració amb les Àrees d'Acció Sindical, de Salut Laboral de la Federació i de la Intersindical, de l'àrea confederal de Salut Laboral i de l'Àrea de Formació. Des del responsable de l’àrea es fa palès l’agraïment i la meua satisfacció per haver pogut treballar en un marc de respecte i col•laboració amb tots els seus responsables

8. ÀREA DE PUBLICACIONS i COMUNICACIÓ

Els darrers quatre anys han estat marcats per la consolidació de les diferents eines que fem servir per comunicar-nos amb els treballadors i treballadores de l’ensenyament. 
Partíem d’una bona situació. La nostra revista, Allioli, camina cap als trenta anys de presència regular, el nostre web augmenta en audiència dia a dia i la resta de materials (cartells, comunicats, edicions monogràfiques…) augmenten la seua difusió.

Després de l'últim procés electoral, ens proposarem donar una passa endavant adoptant una nova imatge corporativa, conjuntament amb la Intersindical i la Confederació STEs-i. L’organització havia de fer front a noves necessitats derivades de la diversificació d’estructures al seu si. La creació d’importants àmbits organitzatius nous, com l’Àrea de Salut Laboral, l’Escola Sindical o el Gabinet de Normalització Lingüística, havien contribuït a reforçar la necessitat de modernitzar i imprimir un canvi a la imatge pública de l’STEPV i la Intersindical Valenciana. 

Però la nova imatge corporativa era només una part dels canvis introduïts. Durant quasi dos anys vam preparar una renovació completa de la nostra imatge. Així la nostra revista Allioli, que imprimeix 15000 exemplars per número, és la primera revista d'informació sindical i educativa del País Valencià des de 1979, i ha adoptat una nova forma, passant a les 24 planes i incorporant noves seccions. Al mateix temps hem continuat editant nombroses publicacions extres sobre temes monogràfics relacionats amb l’acció sindical quotidiana com les guies del professorat, les oposicions, els concursos de trasllats, l’ensenyament privat, el valencià, la formació professional... Així com nombrosos fulls informatius en relació als processos d'acció sindicals o electorals. El balanç és força positiu, però encara tenim millores pendents com assegurar la publicació regular de l’edició corresponent a les universitats.
En relació als webs, el 16 de juny de 2003 el nostre web feia el primer milió d’accessos. Ara, quatre anys després, anem cap als sis milions de visites, a més d’un milió per any, una xifra que torna a superar tots els rècords d’entrades a aquesta publicació electrònica. 
Des de la seua creació, l’abril de 1997, el creixement de consultes ha estat constant i vertiginós, un ascens que ha anat paral•lel amb l’augment de l’ús de les tecnologies de la informació a l’àmbit de l’ensenyament i dels serveis públics. Mentre el primer any s’hi van registrar poc menys de 15.000 visites, l’actual exercici ha acabat superant el milió. El volum de notícies, així com la credibilitat dels continguts que es posen a l’abast dels treballadors i treballadores configuren un web que en moltes ocasions ofereix una informació més completa i elaborada que la que presenten les pròpies administracions. La quantitat es multiplica àmpliament si comptem els accessos a les diferents seccions i a altres pàgines del sindicat, com les dependents de les universitats. Esment especial cal dedicar a la secció de recursos educatius “Enxarxats”, amb nombroses propostes sobre temes de caràcter educatiu i social, així com l’Aula Virtual de l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella. També el correu electrònic ha notat un gran impuls. Cada vegada són més les consultes contestades i la informació enviada. Hem de destacar l’elaboració dels reculls legislatius setmanals, que després son incorporats al web del sindicat.

No cal dubte que hem ofert de manera permanent als treballadors i treballadores tota la informació disponible fent un esforç continuat amb l’únic objectiu de garantir que la informació arriba a tothom, sense limitacions. Per això hem dit que el web és la millor garantia de democratització informativa. 

Però no han estat aquestes les úniques tasques de l’àrea. Hem assumit, conjuntament amb la Federació STPV, la creació de una xarxa digital pròpia, compromesa amb l’ús del software lliure, que encara s’ha d’estendre al conjunt de l’afiliació. 

També hem contribuït a millorar i ampliar la presència dels sindicats de la Federació STPV, de la Intersindical Valenciana i de la Confederació STES-i, assumint la coordinació de les publicacions i de la imatge pública en relació a les campanyes d’acció sindical o la preparació de les eleccions sindicals.
Treballem per democratitzar la informació, un patrimoni que sempre està a l’abast del conjunt del professorat. Al nostre web, mitjançant el correu electrònic, ALLIOLI —publicació degana de l’ensenyament valencià—, amb els monogràfics i guies per al professorat, la secció Enxarxats…

Entenem que la defensa de les condicions dels treballadors i les treballadores de l’ensenyament implica millorar la informació i la seua participació en totes les decisions. 
Hem assessorat —per iniciativa pròpia o per petició dels interessats— sobre tots els aspectes en què se’ns ha requerit: professorat en pràctiques, concursos de trasllats, processos d’adscripció, oposicions, nòmines, permisos i llicències, sexennis, jubilacions... Hem contestat personalment a qui ens ha consultat 
—a través d’entrevistes, per telèfon o per correu electrònic— sobre tot tipus de dubtes. També ho hem fet en les visites dels nostres representants als centres docents. 
Continuem obstinats a democratitzar tota la informació, perquè sense informació no hi pot haver participació. 

9. ELECCIONS SINDICALS 

El Sindicat ha estat el sindicat més votat en les eleccions sindicals de l'ensenyament públic que van tindre lloc el passat dia 30 de novembre. Tenint en compte els vots de l'ensenyament públic no universitari i el vots de les cinc universitats valencianes (personal d'administració i serveis i personal docent i investigador) el resultats mostren la victòria en nombre de vots de l’ STEPV-Iv que aconsegueix 5.965 vots més que el segon sindicat. La diferència de resultats entre el nombre de vots i el nombre de delegats està motivada per un sistema electoral que afavoreix clarament a les organitzacions sindicals que el van acordar amb el govern espanyol. En tot cas, tenint en compte el principi democràtic d'una persona, un vot, el Sindicat és el majoritari a l'ensenyament públic valencià.

Pel que fa a la Mesa Sectorial d'Educació, STEPV-Iv ha obtingut una clara victòria en les eleccions al personal docent no universitari que s'han celebrat el 30 de novembre, en obtindre set delegades i delegats i més de dos mil tres-cents vots més que en 2002. Així, arriba als 70 delegades i delegats, 37 més que l'immediat seguidor, CCOO, que n'obté 33.
La composició i percentatge dels sindicats en la Mesa Sectorial d'Educació serà: STEPV-Iv (50,72%), CCOO (23,91%), ANPE (14,49%) i FETE-UGT (10,86%). Només els tres primers han aconseguit el percentatge suficient per estar a la mesa de negociació. El quart estarà per ser central sindical més representativa no per el vot del professorat valencià. En la mesa de negociació no seran ni CSIF ni USO.
Un capítol que s'ha de ressenyar és el pacte electoral amb el sindicat AFID i CGT- CAT que s'han presentat en 2006 en les candidatures de l'STEPV-Iv. Aquesta ha estat una aposta estratègica de sumar en una única candidatura totes les veus del sindicalisme alternatiu, participatiu i democràtic. En eixe sentit, el pacte no respon només a una conjuntura electoral sinó que pretén anar més enllà, pretén avançar en la construcció d'una alternativa sindical al sindicalisme oficial i burocràtic. 
Els resultats electorals del conjunt de l'Estat mostren que els STES continuen creixent i, amb 58262 vots, és l’únic referent sindical que creix cada període electoral. 
STES confirmen la seua trajectòria ascendent de les passades eleccions ampliant el seu nombre de vots i de delegades i delegats, obtenint la victòria en un total de set territoris: País Valencià, Illes Balears, Catalunya, Astúries, Castilla y Lleó, Canàries, Cantabria i Melilla. Igualment, se han registrat importants augments en Múrcia i en Galícia:
En les Universitats Valencianes STEPV-Iv també ha obtingut un clar suport electoral. Ha obtingut el 10% en les universitats de València, Politècnica de València, Jaume I de Castelló i en la d'Alacant. Açò suposa que el sindicat estarà en les meses de negociació d'eixes universitats. Com a dada rellevant cal observar que és el primer sindicat en el PAS de la Universitat de València i ha doblat la seua representació en la Politècnica i en la d'Alacant i en la Politècnica de València. 

10. ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ I FINANCES.

El sindicat som les persones afiliades, no hi pot haver-hi col•lectiu sense la suma de cadascú de vosaltres. La nostra organització ho és de persones, pensada per compartir amb les companyes i les companys una part de les nostres il•lusions i laborals, socials i polítiques. Podem mirar al ulls de les nostres companyes i companys i veure: solidaritat, compartir, lluita, esperança en un mon millor, col•laboració...
I des d’aquesta font brolla la resta: les seus, l’atenció dels permanents, les publicacions, la pàgina web, les reunions dels diferents òrgans (assemblees de centres o comarcals, secretariats, consells), la nostra representació als consells escolars, a les juntes de personal, als comitès d’empresa, als claustres i consells universitaris i tantes altres institucions on tenim l’orgull de representar a l’STEPV-Iv.
I podem estar orgullosos de la nostra independència, perquè sols depenem de nosaltres, del que aportem totes i cadascuna de les persones afiliades que fem possible el creixement i la implantació, cada dia major en tots els sectors. Representem un model. Podem i hem de corregir coses segur, però el treball iniciat per les companyes i companys ara fa 30 anys ha fet saó i podem continuar-lo amb l’esperança de que tots els esforços fets passats, presents i futurs donen els seus fruits. 
En el quatre darrers anys des de el Congrés d’Alacant hem consolidat les seus intercomarcals amb ampliacions dels edificis de Castelló i València i hem canviat la seu de Vinaròs a Benicarló. També han estat temps difícils i hem afrontant una sèrie de renúncies de permanents sindicals de la Intercomarcal de Castelló motivats per desacords amb decisions preses pel Secretariat Nacional. Però també com sempre hem continuat treballant i consolidant el que ja tenim i intentat millorar el que de vegades falla a la nostra organització una comunicació més ràpida i fluïda per part de tots els òrgans i de les persones que els conformem.
Han estat quatre anys intensos, de molta feina, de molt treball, plens d'il•lusions, de ganes de fer coses pel professorat, pel personal d'administració i serveis, per al conjunt de la Comunitat Educativa i de la societat valenciana. El Sindicat ha estat, com hem dit a l'informe, en la primera fila en la lluita per un model d'escola pública, popular i valenciana, per la defensa de les treballadores i treballadors, per la recuperació del català, la nostra llengua, per la reconstrucció nacional del País Valencià, en la lluita per la igualtat, contra la la violència de gènere, pels drets dels homosexuals, lesbianes i transsexuals. En definitiva, hem estat compromesos i compromeses amb el territori, amb el País, amb les víctimes del metro, amb totes i cadascuna de les lluites socials dels nostres pobles, des de Vinaròs fins Pilar, des de la Serrania fins la Marina. També per canviar la política i les polítiques que es fan des de la Generalitat Valenciana i des dels Ajuntaments. Ha estat un compromís cívic amb el país i la seu gent.

Per acabar aquest informe del Secretariat Nacional del sindicat, agrair-vos la vostra participació en aquest congrés, agrair a la Secció Sindical de la UJI i al conjunt de la Unió Intercomarcal de Castelló l'acollida i l'organització del Congrés i encoratjar-vos per continuar en la lluita i en el treball de cada dia per construir un sindicat “més fort, més nostre” i un País Valencià més lliure, més igualitari, més habitable.

El sindicat de l’ensenyament 
més fort, més nostre

1. Introducció
2. Creació d'una àrea de polítiques d'igualtat
3. Estructures
4. Relacions amb els altres sindicats: Federació, Intersindical Valenciana, Confederació d'STEs
5. Repercussió en els estatuts

1.- Construir el sindicat de l'ensenyament

El STEPV va nàixer, ara fa trenta anys, amb una forta vocació unitària (entesa com la unió de tots els treballadors i les treballadores), pluralista, participativa i democràtica; que es reflecteix a fer de l'assemblea oberta la culminació de la nostra acció sindical. Les últimes eleccions ens reafirmen, encara més, com "el Sindicat de l'Ensenyament".
Continuem i continuarem apostant per un model sindical assembleari, i per tant unitari, pluralista i democràtic, en el qual s'identifiquen totes la persones que en l'àmbit de l'ensenyament, vulguen defensar els seus drets i un model d'escola pública, entesa com el conjunt del servei educatiu a l´abastament de tota la població i de la resta de serveis públics, al servei d'una societat més justa.
Després dels eleccions sindicals de 2006 continuem treballant com sempre. Hem sol•licitat el vot dels nostres companys i companyes. Ara, ens hem de preparar per a demanar la seua participació, perquè sabem que qualsevol millora, fer front als problemes de cada dia, aportar solucions, negociar-els o pressionar per aconseguir-ho, és fruit de l'esforç col•lectiu de les companyes i els companys afiliats que participen en el manteniment de l'organització. Nosaltres no depenem de l'ajuda institucional: així som lliures per a pensar i fer el qual volem.
El STEPV ha de ser un instrument capaç de transmetre i representar la voluntat dels treballadors i treballadores. La nostra funció ha de ser la de formar, provocar el debat, canalitzar la discussió, transmetre les conclusions i organitzar el seguiment, la informació, la valoració, la mobilització per a aconseguir les reivindicacions entre els treballadors, i si escau entre altres organitzacions que treballen per un model d'escola, de societat, similar a la nostra o que tinguen puntualment uns interessos comuns.
Una de les bases de la nostra acció he de ser la transparència informativa. Totes les nostres propostes, les nostres informacions, les nostres valoracions són i han de continuar sent públiques, a través dels mitjans de comunicació, la nostra web, les nostres seus, les persones que ens representen.
Una altra de les bases ha de ser l'autonomia, la nostra tasca no és possible si depenguérem d'una institució o organisme, ja siga ideològicament o econòmicament. Per a això hem de conscienciar als treballadors i treballadores que açò només és possible amb la seua participació i amb la seua afiliació.

Aquell moviment unitari

Fa trenta anys un potent moviment sindical sorgit dels centres de treball es consolidava en l'ensenyament de nord a sud del País i en tots els sectors de l'ensenyament. STEPV mai no va ser un producte sorgit de l'artificialitat, amb el favor de l'administració o les patronals, ni tampoc es va constituir a imatge del sindicalisme en altres sectors o vinculat a un corrent polític.
Des de cada centre van sorgir representants que es van coordinar al caliu de la necessitat d'establir una marc participatiu i democràtic per a negociar amb l'administració -el Ministeri d'Educació, perquè no n'hi havia cap altra instància- o les patronals. 
El procés de conformació del Sindicat té una data concreta. El 8 de desembre de 1976 finalitza el debat sobre el model d'organització que necessiten els treballadors i ñes treballadores de l'ensenyament amb la conclusió que cal construir sindicats. Així, durant 1977 es creen els sindicats d'Alacant (STEA), Castelló (STEC) i València (SATE), que en alguns casos adopten fórmules vinculades als diferents sectors. En 1979 tots els STE creen un únic sindicat nacional, l'STE del País Valencià, de forma anàloga al que succeeix en altres zones de l'estat en el marc de la Unió Confederal de STE (UCSTE).
Durant un temps, el STE va ser "el Sindicat". Un sindicalisme unitari, plural, assembleari fort i democràtic, replet de persones que militaven al mateix temps en un ampli ventall d'organitzacions progressistes i d'esquerres i de moviments socials. Tots estaven en el STE.
Però aquesta situació no va durar molts de temps. El sindicalisme unitari en l'ensenyament sempre va ser vist amb desconfiança per alguns corrents sindicals i polítics, doncs era més difícil de controlar pel seu caràcter democràtic i assembleari. Al mateix temps, la situació política va afavorir la creació de models sindicals vinculats indirectament, però de manera eficaç, a determinats partits. 
D'una banda, els sectors hereus del SEM, l'antic sindicat vertical, no van tardar a formar les seues pròpies organitzacions i el mateix va ocórrer amb els sectors progressistes i d'esquerra. Així es van crear FETE, CCOO, CSUT, SU… En molts territoris les persones que militaven en organitzacions polítiques es van marxar als seus sindicats de referència però en altres casos van romandre en els STE. La divisió sindical era un fet i el moviment unitari de l'ensenyament es mantindria unitari més com vocació que com realitat. 
L'estat espanyol no seguia els passos de les grans centrals d'ensenyament europees; contràriament es constituïen sindicats d'ensenyament menuts emmarcats en diferents corrents polítics.
En el País Valencià, l'STE mantindria durant un temps una estructura àmplia i plural, però a poc a poc aniria perdent força. Amb la ruptura en 1984de la Confederació estatal, la UCSTE, conclou una primera etapa i comença una travessia del desert, amb una organització sindical reduïda a la mínima expressió. El mateix ocorre amb la resta dels sindicats. Tant l'administració com les patronals aposten per models sindicals concrets, en l'ensenyament públic amb el suport a un model a tres bandes -CCOO, UGT i CSIF- i en la privada amb el suport a USO i FSIE. Sempre amb el denominador comú de l'afebliment de les opcions autònomes i assembleàries.
Durant molts anys, STEPV lluita per mantenir els principis originals sense abandonar-ne cap d'ells. Així som asemblearis, fent de les assemblees l'eix fonamental de la nostra participació. Som democràtics pel que fa al nostre model de funcionament i de presa de decisions. Som unitaris, encara que compartim espai sindical amb altres forces. Som pluralistes, perquè no volem identificar la nostra acció política i sindical amb cap corrent, sinó amb totes les opcions de progrés. Aquestes han estat les causes que expliquen que, des que és possible conéixer de manera objectiva el suport del col•lectiu docent a una opció organitzativa, com les eleccions sindicals, STEPV ha crescut de manera ininterrompuda.
En l'ensenyament públic no universitària aquest creixement ha permés recuperar i ampliar els nivells de sindicalització de fa trenta anys. Avui més que mai som el Sindicat de l'Ensenyament. STEPV-Iv és des de 2006 l'opció més votada en totes les comarques del nord, del centre i del sud del País Valencià. Fins i tot en comarques on en els anteriors comicis era la segona força -el Camp de Morvedre, la Plana d'Utiel-Requena- ara també hi és capdavantera. 
Comptem amb una organització molt ben arrelada en tot el País i en tots els sectors educatius. Que la implantació del Sindicat està estesa entre tot el professorat ho palesen el suport obtingut tant en les meses amb presència majoritària de mestres de Primària com en les que predomina el professorat de Secundària, de la Formació Professional o els d'Ensenyaments de Règim Especial. El Sindicat és majoritari en les ciutats grans i en les mitjanes, així com en els petits nuclis de població, tant en les comarques valencianoparlants com les castellanoparlants. La suma de tots els resultats de l'ensenyament públic universitari i no universitari del País Valencià confirma també la majoria del Sindicat, amb 14.605 vots, molt per davant de les altres organitzacions que el segueixen.
Però encara que l'ensenyament públic no universitari és el nucli més rellevant del Sindicat, podem parlar amb orgull d'altres sectors, com l'ensenyament privat, en el qual representem una opció que treballa dia a dia per defensar els drets dels treballadors i les treballadores, amb un alt nivell de reconeixement que contrasta amb una notable bel•ligerància d'alguns sectors patronals. 
També cal ressaltar l'ensenyament universitari, on continuem creixent de manera imparable. 
Amb molta menys trajectòria que l'ensenyament no universitari, hem passat de no existir en 1990 a estar presents en quatre de las cinc universitats públiques, i les dos privades, del País Valencià, amb representació en la major part d'elles. Comptem amb un 15% del total de la representativitat i tenim presència a totes les meses de negociació, exceptuant la Miguel Hernandez, d'Elx. En el poc de temps que el Sindicat està present en les universitats valencianes s'ha convertit en una organització respectada, solidària, coherent i cada vegada més forta. 

El 'Sindicat de l'Ensenyament'

En els darrers anys, hem continuat sent el Sindicat de l'Ensenyament, el que sap respondre a les diverses problemàtiques del món de l'educació. El Sindicat ha signat acords -plantilles, equiparació retributiva...- i ha impulsat la mobilització -contra la Llei de Qualitat, contra la LOU, per una LOE progressista, per l'Escola Publica, contra la precarietat, contra l'Estatut del Professorat, contra la guerra...-, des del consens i el diàleg, la fermesa i la denúncia. Cal destacar que, amb la convocatòria de les manifestacions del 14 de desembre de 2005, el Sindicat va articular un moviment a favor de l'ensenyament públic que va mobilitzar milers de valencianes i valencians. Les mobilitzacions de març de 2007 han refermat encara més eixa tendència, fins i tot quan, quasi en solitari, hem plantejat propostes d'acció que han estat seguides massivament pel professorat. La nostra organització te la responsabilitat de proposar als treballadors i treballadores les iniciatives que estime oportú, tindre en compte i donar suport si de cas les propostes i iniciatives que procedeixen dels treballadors i treballadores i demanar el suport d'altres organitzacions si de cas, sempre que això siga possible i que mai condicione els nostres plantejaments. Això suposa ampliar el repte i la responsabilitat de construir el Sindicat.

Aproximar-nos a la gent. Organitzar l'afiliació

L'èxit electoral també s'explica pel treball diari desplegat pel Sindicat en les seues múltiples manifestacions, des de l'atenció a les distintes seus comarcals, seccions sindicals, o els centres de treball fins el gran esforç per a democratitzar la informació mitjançant les publicacions o els webs, des de l'atenció de l'acció sindical sectorial a l'esforç per garantir una formació de qualitat o la vigilància i prevenció de la salut laboral…
En tots els casos, la comarca, com aglutinador i vertebrador dels nuclis sindicals ha jugat -i encara ho ha de fer més- un paper clau. Les persones que treballen com a permanents en les comarques són una referència clau de l'organització que permet acostar la tasca sindical als centres de treball. Un aspecte pendent de millora és la constitució dels nuclis sindicals i d'afiliats i afiliades als centres i a les localitats, una acció que permetrà optimitzar el treball dels secretariats comarcals i millorarà la relació dels membres dels consells escolars municipals amb l'estructura intercomarcal i nacional del sindicat mitjançant la dinamització d'una vida organitzativa específica que proporcione línies d'actuació comunes, alhora que lligams personals entre els seus membres i amb l'organització. 
Consolidar nuclis sindicals és consolidar l'exercici democràtic de l'acció sindical per part de molts més companys i companyes dels que formen part del equips de permanents sindicals. Tot un exèrcit de persones permanents al servei del sindicat no podria substituir-los. Si la nostra acció sindical només es fonamenta en els equips de permanents, sempre reduïts, mai no serà realitat el sindicat de l'ensenyament que volem.

Un model sindical estable i exitòs

Les eleccions assenyalen i remarquen algunes característiques del nostre model sindical, avalat per un nombre creixent de treballadors i treballadores de l'ensenyament. És cert que alguns sindicats compten també amb molts delegades i delegats, però amb molta menys participació electoral i vots, amb daltabaixos i amb buits entre tots els sectors. Però nosaltres encara hem de fer més per construir un autèntic i representatiu Sindicat de l'Ensenyament. En eixe sentit apostem per la defensa de la unitat sindical. La unitat sindical és possible i necessària. Hem d'apostar per un treball unitari amb les altres organitzacions en la defensa del model d'escola pública i dels drets dels treballadors i les treballadores de l'ensenyament. El millor missatge que es pot extraure del resultat de les eleccions sindicals al País Valencià és l'oportunitat que dóna l'extraordinari suport del professorat a l'STEPV-Iv, i el creixent suport en les universitats, per a actualitzar el projecte posat en marxa en 1976. En aquest sentit, el Sindicat accepta el repte de reprendre els objectius d'aquell moviment unitari d'ensenyants per impulsar ara i ací un sindicalisme unitari, progressista i plural on tinguen cabuda tots els treballadors i les treballadores de l'ensenyament. Per a això, ara cal posar-se a treballar: el X Congrés ha de marcar eixa ruta. 
En l'anterior congrés vam apostar per la política de formació i ara hem de perfeccionar les estructures per preparar-nos a incorporar més gent, i de manera més diversa, fomentant la participació. Crear nuclis sindicals, incorporar la diversitat i la pluralitat sindical, apostar per desplegar polítiques efectives d'igualtat… Tot això amb una adequada política de formació i de renovació dels òrgans sindicals. 
Tenim al davant el treball dels propers quatre anys. Podem ser una organització sindical ampla, amb molta més afiliació i reconeixement, més delegats i delegades. Al llarg de l'estat hi ha organitzacions d'eixe estil… però una altra cosa és construir el Sindicat de l'Ensenyament. Ara, com fa trenta anys, els treballadors i les treballadores ens han donat la possibilitat de construir-lo. Eixa és la proposta.

2. Introducció a l'estructura organitzativa 

Els balanços de les propostes de treball del VI, VII, VIII i IX Congrés són, tant des del punt de vista político-sindical com organitzatiu, altament positius. Aquests congressos van ordenar el contingut i el procediment per tal d'arribar a constituir la Intersindical Valenciana, una fita que va tindre com a estació anterior la constitució, al seu torn, de la Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadores del País Valencià a partir dels sectors en què es va organitzar l'STEPV-Iv en el VII Congrés. 
Per altra banda, els resultats dels diversos processos electorals esdevinguts en aquests darrers anys presenten un balanç ben encoratjador del grau d'arrelament de la nostra organització, en l'ensenyament i en altres àmbits, objectiu de les modificacions organitzatives esmentades. La resposta del professorat ha estat des de la seua fundació un suport permanent, com s'ha revalidat en les eleccions des de 1987, sent majoritari en les tres juntes de personal docent no universitari i en una de PAS universitari, havent incrementant el nombre de vots i les delegades i delegats en la resta de les eleccions en les universitats valencianes i en els comités d'empresa. A l'ensenyament privat concertat el Sindicat es manté en unes circumstàncies molt adverses per la malvolença de molts empresaris, la hostilitat de l'Administració i el pes de les organitzacions que compten amb el favor de la patronal. En aquest sector, des del Sindicat s'han de dedicar més esforços, si el que es pretén és obtindre més representació.
Ens cal analitzar les causes d'aquest estancament de l'afiliació perquè encara que comptem amb una fidelització d'una part important de les persones afiliades, per altra banda es produeix una rotació d'afiliats, amb altes i baixes freqüents, especialment dels sectors d'interins i desocupats. A hores d'ara, l'antiguitat de l'afiliació, per trams d'edat i percentatges queda així: un 7% pertany al Sindicat des de fa més de 20 anys; un 30% duu entre 10 i 20 anys; i un 63% fa menys de 10 anys. Comptem per tant amb un percentatge raonable de fidelització i un creixement acceptable de l'afiliació, el que permet mantindre la confiança en un futur estable per a la organització.
El caràcter sociopolític del sindicat, el fa estar present en la vida política i sociocultural del País Valencià i que les plataformes o moviments reivindicatius de polítiques educatives i socials progressistes reben el suport i la participació activa de la nostra organització. Aquesta presència caldrà afirmar-la més si cap, des de la pròpia afiliació que participa en aquests moviments.
L'aspecte que caldrà abordar i revisar de manera especial serà el de la participació. El Sindicat manté les seues estructures fundacionals presents en els estatuts vigents. La implicació de l'afiliació en els òrgans de participació (assemblees comarcals i consells nacionals) depèn dels diferents moments pels què travessa l'activitat sindical. Amb tot, quan es dóna una baixa participació de l'afiliació no significa necessàriament que no compartesca les decisions adoptades pels òrgans sindicals, especialment les de l'acció sindical, atès que en el darrer període entre congressos no s'ha viscut una confrontació permanent i no resolta. Val a dir que hem passat, en els darrers anys, a una delegació de responsabilitats de la majoria de l'afiliació en les persones que són permanents perquè representen el Sindicat i són les que disposen dels temps per a això.
El IX Congrés d'Alacant va suposar un debat profund i serè sobre la funció que ha de jugar la formació en el Sindicat i de nou la resposta va ser clara amb la creació de l'Escola Sindical Melchor Botella. Així i tot l'organització ha d'assumir el repte d'una formació permanent i especialment compromesa amb les persones que ingressen en l'ensenyament i d'aquesta manera donar a conèixer el Sindicat. Aquesta formació ha de conjugar tant la formació sociopolítica i sindical com la pedagògica i la relacionada amb aspectes auxiliars i administratius de la docència i la investigació. Així mateix, caldrà oferir a les persones que han acabat la carrera i volen exercir el magisteri una formació en consonància amb les seues necessitats. El nostre model no és un model de gestió d'activitats i cursos de formació, perquè va més enllà i vol ajudar al procés d'autoformació i conscientització crítica del personal del ámbito educativo para per assolir la seua tasca amb professionalitat i responsabilitat social.
Pel que fa al model sindical, STEPV-Iv sempre ha desitjat una coordinació supranacional que, tot i respectant l'autonomia dels territoris, arribara a configurar una força sindical present en tot l'estat espanyol. Així ha treballat per la unió i el creixement de la Confederació de Sindicats de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament. A més, des del Congrés de Morella, el Sindicat va decidir obrir-se a altres sectors, dedicar esforços i recursos en la creació d'un projecte sindical unitari de treballadores i treballadors de tots els àmbits i sectors laborals i encetar la Intersindical Valenciana. Cal assenyalar que una de les claus de l’èxit de del nostre model intersindical al País Valencià, a Catalunya o a les Illes està lligada a que formem part del procés de reconstrucció nacional dels nostres països. 
Haurem d'estendre aquest model a la Confederació i lluitar per unir i fer confluir forces sindicals de tots els territoris de l'estat en l'organització Intersindical. Això implica nous reptes que hem d'afrontar i als quals hem de respondre. 

3. Àrea de polítiques d'igualtat de gènere

En la ponència d'Organització del IX Congrés, en l'apartat de la distribució equitativa de les responsabilitats entre homes i dones, el Sindicat es plantejava la manera d'abordar els reptes per aconseguir la igualtat. En aquell moment es feia notar que la presència reduïda de dones en els nostres òrgans de representació i decisió implicava una pèrdua de riquesa i d'aportacions d'altres formes i maneres de fer, de relacionar-se, a més de no poder comptar amb la participació de la base majoritària de l'afiliació.
El Sindicat va apostar per una representació paritària dels òrgans sindicals i de la representació de l'organització en tots els àmbits sindicals. Tot i això s'ha treballat al voltant dels aspectes quantitatius (paritat) que és allò més palpable i en els nostres òrgans de decisió s'ha fet un esforç per aconseguir una representació paritària. En relació als aspectes qualitatius, nosaltres aprenem dels models existents, que imitem de les persones de les quals hem après i que el nostre punt de referència són els models existents, generalment masculins. Per això, ara caldrà fer més esforços perquè les dones del sindicat assumesquen més responsabilitats en els diferents òrgans del l'organització. A l'hora de reflexionar al voltant de la participació ens n'adonem de les causes externes que entrebanquen la participació: el repartiment de les tasques de la llar, la cura de filles i fills, l'atenció als majors, la valoració de la vida afectiva més que la promoció laboral o projecció social... Les causes internes resulten la majoria de les vegades invisibles i, per això, més difícils de concretar. 
A més, les inèrcies ens fan actuar, tant als homes com a les dones, de manera que generem desigualtats. Per tal d'adequar la realitat a les expectatives inicials i actuals, es proposa crear l'Àrea de Polítiques d'Igualtat de Gènere, per tal de:

- Donar resposta, tant en clau interna com externa, al marc legislatiu actual, a nivell estatal i autonòmic, i tenir possibilitats de prendre noves decisions.
- Promoure la formació, la reflexió i la recerca amb perspectiva de gènere.
- Fer una diagnosi quantitativa i qualitativa sobre l'estat de la igualtat en la nostra organització en tots els òrgans de decisió, en les meses de negociació i en les pràctiques quotidianes.
- Iniciar una estratègia de comunicació interna sobre les polítiques de transversalitat de gènere.
- Acometre plans integrals per a la igualtat d'oportunitats plurianuals, amb la seua avaluació anual i l'aplicació de mesures correctores.
- Estructurar el pla en àrees i prioritzar les accions perquè siga més efectiu i factible.
- Comptar amb la participació i el consens de les diferents parts implicades per obtenir una cultura del compromís.
- Realitzar la desagregació de dades per sexe.

En definitiva, si volem aconseguir realitats en igualtat hem de dedicar-li temps i ha de comportar l'assumpció de responsabilitat per fer el seguiment.
L'area de politiques d'igualtat, tindrà al seu si, l'espai dona que serà un lloc de debat i formació per tal d'oferir propostes d'acció sindical envers la dona i un altre espai, la composició del qual estiga formada per homes i dones que formaran part de lesintercomarcals, per tal d'elaborar els plans de politiques d'igualtat que s'han de dur endavant, pel que fa en clau interna i les propostes d'acció a mamprendre en clau externa. La responsable d'aquesta àrea serà una dona, que formarà part del secretariat nacional 

4. L'estructura del futur

La nostra organització aposta per una estructura horitzontal per a prendre decisions. L'afiliació de l'STEPV és reparteix per centres de treball i l'haurem de tenir localitzada per tal d'establir la relació, a través de les permanents sindicals per tal d'establir un tractament de persona a persona o mitjançant els actuals mitjans electrònics a l'abast. Per tal de disposar de les dades electròniques, tot i respectant la normativa de protecció de dades, cal que estiguen a l'abast de les persones permanents sindicals. Comptar amb nuclis sindicals en els centres de treball és important per tal de copsar l'estat d'opinió o per a desenvolupar l'acció sindical. Aquestes persones van a ser les que ens representen en els consells municipals, van a fer d'interventores a les meses o són membres dels secretariats comarcals o dels diferents òrgans de les universitats.
En l'ensenyament privat, el nucli sindical és el delegat o la delegada o membre d'una candidatura. Cal tenir en compte la seua condició de persona que hi treballa, moltes vegades a contracorrent, i donar suport a la seua tasca.
Els permanents sindicals coordinaran els nuclis, mantindran els contactes i proporcionaran la informació pertinent per tal que els membres de cada nucli sindical desenvolupen el seu treball de difusió i extensió de l'acció sindical. En aquells llocs on no siga possible constituir els nuclis, s'establirà una xarxa d'afiliats i afiliades que serà clau per tal d'aconseguir els mateixos objectius.

Les unions comarcals

STEPV és un sindicat de comarques i és la comarca la que ha aportat la informació i el debat al si de l'organització i per tant ha contribuït a fer una organització més democràtica. Ara cal continuar treballant al si les unions comarcals, tenint en compte que el sindicat ha crescut en més sectors i en altres àmbits de treball. Cal apostar doncs per aquestes unions comarcals, que constituiran i regularan el seu funcionament de forma autònoma establint els mecanismes de coordinació i les estructures organitzatives que estatutàriament li corresponguen. Les unions comarcals hauran d'estimular el retrobament de l'afiliació de la comarca per a fer d'ella un focus d'iniciatives amb projecció social. On no siga possible la constitució de la unió comarcal, se celebraran assemblees de localitat o centre per tal de transmetre informació o preparar els consells nacionals o congressos.
Finalment, des de les unions comarcals cal projectar activitats transversals a més d'una comarca. És el cas de les anomenades comarques centrals, on hi ha una forta presència del sindicat. Això hauria de motivar que es promogueren iniciatives diverses que avançaren cap a la vertebració d'aquest espai territorial. El disseny de la política educativa i de la formació ens ajudaria a treballar en aquest sentit. 

Les Unions Intercomarcals

Les Unions Intercomarcals ón òrgans intermedis de representació del Sindicat davant diverses instàncies polítiques, acadèmiques i socials ubicades actualment en les capitals de província administrativa. Des de cada Unió Intercomarcal es contribueix també a la configuració dels òrgans de representació del conjunt del Sindicat, bé com a part del tot -El Consell Nacional i el Congrés Nacional-, bé amb una presència que determina un obligat equilibri, en el cas del Secretariat Nacional del Sindicat. Des de la constitució de la Federació d'STPV-Iv i condicionada a la seua existència, aquestes estructures intercomarcals reuneixen també en la pràctica els sindicats de la Salut (STSPV-Iv) i de l'Administració Pública (STAPV-Iv), tant des d'un punt de vista físic -a les seus- com político-administratius -en els Secretariats Intercomarcals- per tal d'articular l'acció sindical. 
Des de la constitució de l'STEPV, les Unions Intercomarcals existeixen com a tals en els tres àmbits territorials corresponents a les províncies, atès que l'ensenyament públic no universitari es troba organitzat en els territoris corresponents a les Direccions Territorials de la Conselleria -abans delegacions provincials del MEC- que determinen unes eleccions a juntes de personal igualment provincials i una actuació sindical davant de responsables administratius propis.
No és el cas del sector universitari ni tampoc el de l'ensenyament privat. En el primer dels casos, les cinc universitats públiques, encabides en les diverses Unions Intercomarcals, atés que no poden ser adscrites a cap Unió Comarcal concreta, gaudeixen d'una autonomia universitaria que determina l'existència d'òrgans propis de negociació i de gestió administrativa, fons econòmics així com persones alliberades. Per altra part, correspon al Secretariat Nacional de Universitats i a les seccions sindicals la concreció, amb la direcció i coordinació del Secretariat Nacional, de la línia d'actuació en l'acció sindical del moment, assumpte que recau històricament en els Secretariats Intercomarcals pel que fa a l'ensenyament públic no universitari, en l'àmbit de cada Direcció Territorial. Pel que fa a l'ensenyament privat, són els àmbits dels convenis col•lectius i l'àmbit institucional representat per l'administració quan hi ha aportació de fons públics al sosteniment dels centres privats, els determinants per a l'acció sindical, i no les províncies o altres entitats territorials. Les comissions provincials de concerts no són més que una anècdota en aquesta atribució d'espais d'intervenció.
Per altra part, els nostres estatuts reconeixen l'existència dels Consells de les Unions Intercomarcals -d'estructura i funcions semblants a les del Consell Nacional- i dels Secretariats Intercomarcals. És per això que cal aclarir i homologar la composició i funcions dels Secretariats Intercomarcals.

Secretariats Intercomarcals 

Els Secretariats Intercomarcals han de ser òrgans de triple missió. Per una banda, són òrgans de representació intermèdia del Sindicat en l'ordre polític, social i administratiu en l'àmbit provincial. Per altra, són òrgans de gestió i administració del Sindicat en l'àmbit intercomarcal per a tots els sectors. En tercer lloc, més concret i delimitat, apliquen la línia sindical conjunt de l'ensenyament, coordinant les decisions amb els òrgans de cadscun dels sectors i, si escau, d'allò aprovat pels òrgans dels respectius sectors en el seu àmbit territorial.
Pel que fa a aquesta darrera missió, i a fi d'aconseguir una major homogeneïtzació dels assumptes a tractar pels Secretariats Intercomarcals, segons allò establert a l'article 30 dels Estatuts: "La coordinació dels diferents sectors ha d'adaptar-se a l'estructura territorial comarcal, intercomarcal i nacional, garantint, si més no, la connexió periòdica i planificada a nivell de Secretariat Intercomarcal". 
Igualment, per delegació del Consell Nacional o del Secretariat Nacional, i d'acord amb els criteris establerts, els Secretariats Intercomarcals podran intervindre en l'elecció de les delegacions de l'STEPV-Iv en els òrgans de la Confederació d'STEs. 
L'exercici de totes aquestes funciones precisa que els Secretariats Intercomarcals tinguen una composició determinada: "hi estaran representades les comarques, els diferents sectors, mitjançant la participació de les persones delegades de les Juntes de Personal, Comités d'Empresa i Seccions Sindicals, i els permanents sindicals, tot en la proporció que s'establesca en el Reglament de cada Unió mitjançant la participació de les persones delegades i representants del Sindicat als diferents òrgans, segons allò establert en l'art. 24 dels Estatuts". 
Amb l'exercici de l'autonomia expressament reconeguda, la complexitat actual de l'organització ha de fer dels Secretariats Intercomarcals uns òrgans estructurats i amb unes competències i responsabilitats delimitades pels Estatuts i amb un reglament intern que fixe la seua composició i el seu funcionament. El dret i el deure a la participació ha de comportar també l'assumpció de la responsabilitat de les decisions adoptades.

Estructures sectorials

La presència al sí del sindicat de, si més no, tres sectors (Pública no universitària, Privada i Universitat) clarament diferenciats, tant pel que fa a la seua distribució territorial com als àmbits de negociació, així com la voluntat política de no imposar el model del sector majoritari a la resta, justifiquen la existència d’estructures sectorials que, per una part elaboren línia política en aquells aspectes que li són propis i específics i per altra canalitzen la seua representació als òrgans del sindicat. Així, cada sector que estiga reconegut als estatuts o ho siga pel Consell Nacional podrà 
crear Secretariat Nacionals de Sector i Plens Nacionals de Sector.
Aquestes estructures sectorials tindran con a competències bàsiques l’organització territorial del sector, la coordinació de la seua presència als diversos òrgans del sindicat segons estiga establert pels estatuts i els reglaments de règim intern de cada òrgan i l’elaboració de la proposta d’acció sindical del sector que serà elevada al Secretariat Nacional per a la seua aprovació."

El Consell Nacional

La trama d'estructures que assegura el predomini de l'horitzontalitat en la presa de decisions -l'assemblea, nucli de decisions internes i externes, els plenaris comarcals i intercomarcals, els secretariats intercomarcals o de sector, definits en termes sempre amplis, el mateix Secretariat Nacional del Sindicat on s'apleguen criteris territorials, sectorials, de gènere, amb sensibilitats polítiques diferents- ha de culminar, amb caràcter ordinari, fora de congressos, en un Consell Nacional igualment participatiu on reunir de bell nou totes les estructures en què es vertebra el Sindicat. 
El Consell Nacional estarà integrat per:
- Les persones representants de les assemblees de cada Unió Comarcal d'acord amb la proporció que establisca el reglament de funcionament del Consell Nacional, tot i garantint que cada comarca tindrà, almenys, un representant. Les restes s'agruparan per intercomarcals i cada secretariat intercomarcal decidirà la seua atribució. 
- Els membres del Secretariat Nacional del Sindicat.
- Representants dels secretariats nacionals de cada sector nomenats a l'efecte, en una proporció que no superarà el 20% dels membres del Consell Nacional, i que, com a mínim, serà una persona de cada sector i intercomarcal, en un número total no inferior a nou 

Secretariat Nacional

El Secretariat Nacional coordinarà les distintes àrees de treball de l'organització. Comptarà amb representació territorial, així com dels diferents sectors. Aquest secretariat serà un òrgan estructurat amb unes competències i responsabilitats delimitades mitjançant un reglament intern del seu funcionament. Els consells nacionals marcaran la línía sindical del Secretariat, tot i respectant la línia marcada pel congrés.

5. STEPV, un sindicat de la Intersindical Valenciana i de la Confederació de STEs-Intersindical

Quan vam decidir deixar de ser només una organització del sector de l'ensenyament, el Sindicat es va estructurar en sectors. Així, STEPV es convertia estatutàriament en un sindicat de persones que hi treballaven en qualsevol sector productiu, en els serveis públics i en la resta de sectors de l'empresa privada. Organitzativament, érem conscients que eixa obertura decidida en el congrés de Morella (1995) només podia ser efectiva en aquell moment en els serveis públics. 
La intersectorialitat que assumien era bàsicament virtual fora de l'administració pública valenciana. Per això vam dir aleshores que "la denominació Intersindical Valenciana, que s'afegeix a STEPV, és un projecte de futur, una voluntat de treball per estendre i recuperar aquelles característiques que han de constituir la base irrenunciable de qualsevol forma de fer sindicalisme". Són anys de transitorietat entre allò que som i allò que volem ser.
A partir de l'any 2000, consolidats ja els sectors d'administracions públiques i el de la sanitat, a més de l'ensenyament, que està present en tots els subsectors, la transitorietat es trasllada a un àmbit més gran que sobrepassa els serveis públics. Així, els antics sectors esdevenen sindicats sobirans i autònoms que adopten la forma de sindicats federats en la Federació STPV -congrés de 2001- i comença l'articulació efectiva d'una organització més ampla, la Intersindical Valenciana, que celebra el congrés constituent en 2002.
A hores d'ara, la Federació STPV és membre de la Intersindical Valenciana, que comparteix amb el Sindicat de Treballadors de l'Administració (Administració local, Correus…), la Plataforma Unitària de Treballadors (metall…), el Sindicat Ferroviari, el nou sindicat STICS (Indústria, Comerç i Serveis)… 
Però la Federació és encara la força sindical més gran de la Intersindical i això provoca una doble dinàmica. En uns casos se solapa i substitueix la Intersindical en l'àmbit del País Valencià però també en l'àmbit estatal de la Confederació STES-Intersindical. En altres, els sindicats de la Federació són aliens al funcionament de la mateixa Intersindical.
D'altra banda, Intersindical Valenciana és l'organització que representa el País Valencià en la Confederació STES-Intersindical, una confederació que, com l'STEPV, va començar sent només d'ensenyament però que en els darrers congressos ha afermat la seua voluntat d'abastar més sectors, alguns ja reals -fonamentalment en el serveis públics- i altres en camí de confluència. És per això que en els propers mesos s'obrirà un període congressual que conclourà en un congrés, en novembre de 2007, amb la mirada posada en l'estructuració intersectorial i la confluència amb altres sindicats que posseeixen una trajectòria i estructura diferent, com el Sindicat Ferroviari o algunes intersindicals territorials.
A grans trets, STES-Intersindical segueix els passos de la Intersindical Valenciana i es prepara per a deixar de ser una organització que és intersectorial en la part formal, encara que l'ensenyament siga el sector predominant, per convertir-se en en una organització vertaderament intersectorial, on cadascú dels sectors trobe una manera conjunta d'articular la pròpia acció sindical, alhora que com organització intersectorial tinga un funcionament regular amb una acció sindical pròpia i suprasectorial. I tot això des d'una concepció organitzativa que té el territori com a base de la seua sobirania, les diferents nacionalitats i regions de l'estat.
És hora, doncs, d'obrir un nou període. STEPV, ha de participar en eixe procés impulsant la creació de sindicats sectorials que participen directament en els òrgans de la Intersindical Valenciana, i d'organitzacions territorials que participen directament, però també mitjançant els sectors productius, en la nova Confederació Intersindical-STES. Així, els actuals sindicats de la Federació STPV, entre d'altres, STEPV, han de participar directament en els òrgans de la Intersindical Valenciana. 
Aquesta mesura suposarà que la resta de sindicats adopten formes de funcionament més autònomes, no sols en l'acció sindical sectorial sinò també en el seu funcionament intern. Però això també suposarà que la Intersindical Valenciana haurà de dotar-se d'una estructura i d'uns serveis interns que ara no posseeix. 
Així, Intersindical Valenciana ha d'avançar en la seua estructuració, alhora que preparar-se per a participar efectivament del conjunt de decisions i actuacions de la nova Confederació Intersindical-STES, deixant de fer-ho com fins ara amb una delegació tàcita en els actuals sindicats de la Federació STPV.
D´altra banda l´STEPV-Iv -com la Intersindical Valenciana- hem de continuar considerant com a marc polític d´actuació compatible, complementari i coherent amb el confederal el derivat dels lligams particulars que ens uneixen a l´STEI-i i a l´USTEC-STEs.
Finalment, en l'apartat organitzatiu s'han de redissenyar els actuals acords entre els sindicats de la Federació STPV, per tal de transferir-los i ampliar-los en bona part a la Intersindical.

Una educació crítica
per a una ciutadania participativa

1. Un altre món és possible. Una altra educació és necessària.
2. Per una educació crítica i transformadora
3. De la LOQE a la LOE
3.1 Consolidar un ensenyament públic de qualitat 
a. Ensenyament comprensiu i de qualitat 
b. Mesures per un ensenyament de qualitat 
c. Jornada i temps escolar
3.2. Un ensenyament democràtic
a. Aprofundir en la democràcia participativa
b. Frenar la privatització
c. Noves formes privatitzadores
3.3. Un ensenyament laïc
4. El professorat
4.1. Un nou perfil del professorat. Dignificar la labor docent 
4.2. La formació del professorat
4.3. Donar suport a la renovació pedagògica
5. L'Educació Infantil
6. La Formació Professional
7. La Llei Orgànica d'Universitats
8. Normalització lingüística
9. Un ensenyament públic amb finançament suficient 
10. Un pacte per l'ensenyament públic

1. Un altre món és possible. Una altra educació és necessària

Des de 2001, un altre món és possible és la consigna d'un conjunt de grups socials molt diversificats que lluiten per una societat culturalment, políticament i socialment més justa, lliure de les formes de discriminació, explotació, dominació, exclusió i destrucció mediambiental, conseqüències del capitalisme, i que la globalització neoliberal ha aguditzat. En un món sense utopies el desig d'aquests col•lectius que construeixen el Fòrum Social Mundial (FSM) obri altres horitzons: un món on les utopies puguen renàixer, uns altres mons possibles.
Des de fa poc més d'una dècada, a través de diverses manifestacions –el moviment zapatista, la Marxa Mundial de les dones, la manifestació de Seattle…-, els moviments socials i les organitzacions no governamentals van començar a qüestionar la globalització neoliberal que sorgiria com la gran triomfadora històrica del capitalisme. En 2001, en la ciutat de Porto Alegre, en Brasil, es va realitzar la primera edició de l'FSM i d'una sèrie de fòrums socials locals regionals, nacionals, continentals i temàtics com part del procés que millor representa la globalització alternativa i contrahegemònica.

L'FSM va permetre el desenvolupament de reunions com la dels moviments contra la guerra, impulsores de les grans manifestacions de 2003 contra la guerra a l'Iraq. Per primera vegada en la història es va produir una mobilització simultània en 60 països, amb la participació de prop de sis milions depersones. Aquest moviment va ser fonamental per a trencar la legitimitat dels arguments dels Estats Units en el Consell de Seguretat de l'ONU i impedir l'aval de molts països per a la invasió de l'Iraq. L'oposició a la guerra també va influir en el resultat de les últimes eleccions de l'estat espanyol, en no resultar reelegit el projecte polític que pretenia legitimar-la.

Dins d'aquesta perspectiva es van realitzar tres edicions del Fòrum Mundial d'Educació (FME), també en Porto Alegre. Diferents organitzacions i moviments socials de l'educació d'arreu del món van debatre, construir i aprovar dues Cartes en defensa de l'educació emancipadora, popular i ciutadana. També es van celebrar edicions temàtiques i regionals en Colòmbia (2003),Córdoba- Argentina, Sao Paulo i Montevideo (2004), i Caracas (2006). En les tres primeres edicions de l'FME, s'hi van reunir vora de 200 mil participants. L'FME es va organitzar com una xarxa permanent de mobilització mundial en articulació amb altres fòrums amb la construcció col•lectiva d'una plataforma mundial de lluites per l'educació. Com a resultat d'aquest procés, diferents membres de la societat civil participants en el Fòrum Social Europeu de Londres, van fer una crida per a celebrar la Setmana Europea de Mobilització (2005), una cita que va ser impulsada amb èxit pel nostre sindicat. Va ser una iniciativa sense precedents en la història dels moviments socials de l'educació a Europa en la qual pobles i ciutats de països diversos, van expressar les seues raons per a lluitar contra l'ofensiva per introduir les polítiques neoliberals en educació i formació, amb mesures com la Directiva Bolkenstein.
A partir d'aquest marc, l'FSM i l'FME, i amb la intenció de contribuir a la consolidació d'una xarxa mundial de lluita contra la mercantilització de l'educació i per la democratització efectiva del dret a l'educació pública de qualitat per a totes i tots, va sorgir, per iniciativa de l'STEPV-Iv, la proposta de realitzar el Fòrum Social Ibèric per l'Educació dels pobles i nacions de l'estat espanyol i Portugal, celebrat a la ciutat de Còrdova entre el 29 d'octubre i l'1 de novembre de 2005. Amb una participació significativa de docents del País Valencià i de membres dels dintints STEs, el fòrum es va constituir com un espai de debat democràtic i plural, obert a la participació de les persones que compartim el compromís de construcció d'una altra educació posible per a un món distint. Cal cercar fórmules que permeten garantir la seua continuïtat.

Fruit d'aquest treball unitari amb totes les organitzacions i persones disposades a lluitar contra la mercantilització de l'educació -malgrat les absències voluntàries d'alguna organització- és l'èxit de les mobilitzacions que hem impulsat en defensa de l'ensenyament públic durant el procés de deliberació de la LOE. És un treball que recupera les antigues lluites per l'escola popular iniciades amb la Institución Libre de Enseñanza, la tasca de la República, la recuperació de les Escoles d'Estiu o les coordinadores del professorat que, ara fa trenta anys, van optar per organitzar-se com STEs per tal de seguir garantint una organizació unitària i democràtica.

2 Per una educació crítica i transformadora

Des dels nostres orígens, la defensa de l'ensenyament públic ha dut implícit la definició que plantegem sobre el caràcter no neutre de l'educació. STEPVIv pren partit per una educació per a tota la població que lluita contra les desigualtats socials existents i que aposta per una pràctica pedagògica que forme persones socialment participatives i crítiques.
El sistema educatiu forma part d'un sistema social més ampli, i ambdós sistemes, el social i l'educatiu, són fonts de desigualtats, injustícies, sofriments i frens al desenvolupament personal i col•lectiu. L'educació per a una ciutadania crítica i participativa ha de cercar una educació per a totes i tots en condicions d'igualtat -i de diversitat- per a la persona i tenint en compte els seus diferents àmbits vitals i la seua dimensió crítica.
Una educació transformadora necessita desenvolupar la crítica a allò existent, però també ha d'articular propostes i apostar pel canvi, mitjançant l'acció conscient i col•lectiva. La participació social de tota la població és, llavors, tant un mitjà per a l'aprenentatge com un dels seus objectius. És per això que en la "educació de ciutadania crítica", cal incloure necessàriament les propostes que els moviments socials transformadors traslladen a la població amb totes les seues activitats de difusió, protesta, etc. Ací és on està el germen de la consciència i de l'actuació que és capaç d'oposar-se a allò existent.
Una escola transformadora ha de generar una cultura de la participació conscient i creadora que permeta veure's a un mateix subjecte com agent actiu en la societat, amb capacitat per a transformar-la quan actua col•lectivament. La cultura de la participació no ha de limitar-se a la defensa de la reglamentació dels valors democràtics en els centres sinó en l'exercici del dia a dia amb l'alumnat, les mares i els pares, el personal no docent i el professorat. Aquesta cultura significa també fer realitat els valors de la democràcia participativa sobre els reglaments de la democràcia representativa.

También la universidad tiene una inmensa responsabilidad como transmisora de valores y formadora de técnicos y directivos, tanto empresariales como sociales. La universidad no puede conformarse como una escalera hasta la clase media, legitimadora de diferencias en función de un supuesto de esfuerzo y capacidad formativos. La universidad debería preocuparse de la orientación social y solidaria tanto como de la calidad de su formación técnico científica para que aquellos que disfruten de la oportunidad de formarse a niveles superiores, asuman la deuda moral de representar la fuerza intelectual y la defensa de los menos afortunados.

3. De la LOQE a la LOE

Si en l'anterior Congrés la política del Sindicat va estar condicionada pel desenvolupament de la Llei de Qualitat (LOQE) del govern del Partit Popular, el període que ara obrim està marcat pel desenvolupament i la implantació de la Llei d'Educació (LOE), impulsada pel Govern del PSOE. Les diferències entre ambdues conjuntures polítiques poden modificar la nostra estratègia. D'una banda perquè la LOE és una llei impulsada pel govern espanyol, que al País Valencià tindrà un desenvolupament condicionat al resultat de les eleccions autonòmiques i municipals. D'altra banda, cal seguir atents a les estratègies variables que tant el PSPV com CCOO, UGT i la FAPA Gonzalo Anaya poden mantindre en el futur -com han fet amb una oposició visible a la LOQE del PP i una invisibilitat total amb la LOE socialista- segons quina opció lidere les institucions valencianes a partir del 27 de maig de 2007.
No hi ha que oblidar que quan des de diversos sectors s'exigia la derogació de la LOQE i es reclamava un pacte educatiu, STEPV-Iv i STES-Intersindical, de manera coherent davant la imposició de la LOQE, exigíem que el procés de la seua derogació i la seua substitució per una nova llei fóra el resultat d'un pacte per un ensenyament públic, popular i democràtic, amb la participació de tots els seus agents directes: les famílies, l'alumnat i el professorat. Lamentablement, aquest no va ser el procés que va prosperar.
L'administració autonòmica del PP no va facilitar el debat i el PSOE, sense voluntat per a impulsar-lo ni per a cercar el consens social amb l'esquerra social que el va dur al govern, només va cercar la complicitat de les organitzacions CEAPA, CCOO i UGT que, amb el silenci van recolzar la proposta del Ministeri. El resultat era fàcil d'esperar: la patronal religiosa es van embravir i es va orquestrar una campanya de mobilitzacions i campanyes mediàtiques per a aconseguir més rebaixes en la proposta de l'Executiu.
Una vegada aprovada la LOE, hem qualificat la nova norma d'insuficient, i hem hagut de denunciar-la perquè estem convençuts que el seu desenvolupament posarà en perill l'ensenyament públic. El desenvolupament amb decrets de la LOE per part del govern espanyol continua amb el procés de
concessions a les posicions més conservadores i ha estés el perill a les comunitats autònomes governades pel Partit Popular que han de desplegarla en l'àmbit de les seues competències. No cal tindre massa imaginació per a preveure com el Govern Valencià, aprofitant l'articulat de la Llei, farà l'impossible per a enfortir el seu model d'ensenyament, enfortir l'ensenyament privat -menyspreant les treballadores i els treballadors del sector-, retallar les conquestes democràtiques, desenvolupar models privatitzadors en la gestió dels centres públics i desenvolupar projectes curriculars vinculats a les ideologies conservadores. Que algunes organitzacions abandonen la defensa sense concessions de l'Escola Pública pot permetre que els postulats neoliberals més regressius penetren en els centres educatius. Per tot això, STEPV-Iv ha de redoblar els esforços per a constituir-se encara més en la principal referència ideològica i d'acció, juntament amb altres moviments socials progressistes, per a defensar les conquestes assolides i continuar avançant en la construcció d'un model ensenyament alternatiu al proposat des de les institucions.

3.1. Consolidar un ensenyament públic de qualitat

L'escolarització gratuïta fins als 16 anys en un sistema comú, generalista i integrador és un avanç irrenunciable per a una societat més justa, culta i equitativa.
Cal avançar cap a una millora real en la qualitat de la l'ensenyament, compatible amb el principi d'igualtat i capaç de desenvolupar polítiques de compensació de les desigualtats, i promoure les estratègies més adequades que garantisquen una veritable educació intercultural, incompatible amb la construcció i potenciació d'una anomenada "xarxa mixta" de servei públic i d'interès social, tal i com es proposada des dels sectors conservadors .
Tots no diem el mateix en referir-nos a la qualitat en l'educació. Les polítiques conservadores conceben la qualitat com una qüestió essencialment propagandística. Per això defugen l'anàlisi dels problemes i recorren a "indicadors" abstractes o veritats a mitges que justifiquen les propostes d'un supòsit avaluador. 
Una educació de qualitat ha de ser una educació per a la ciutadania que desenvolupe la personalitat, els hàbits de convivència i les actituds que faciliten valors com el respecte, la tolerància, la solidaritat, la participació, a més del coneixement instrumental i les habilitats cognitives. Uns valors, com els de democràcia, coeducació, no discriminació, i de preparació per a una ciutadania participativa, que suposen un programa cultural no centrat en un saber acadèmic adherit a un àrea concreta, ni només a la tutoria, ni a través d'un nou llibre de text, ni deslligats de l'organització del centre, ni de la presa de decisions que ha de realitzar diàriament l'equip directiu, ni de l'avaluació i el conjunt de la vida escolar. Així, acceptar les realitats de la immigració o de la Societat de la Informació suposa elaborar un nou projecte cultural, basat en una educació crítica i alliberadora.

a- Ensenyament comprensiu i de qualitat
Cal acabar amb les pràctiques exercides en institucions subvencionades amb fons públics que seleccionen l'alumnat i provoquen la concentració dels problemes en determinats centres. Amb fons públics no es poden finançar escoles amb idearis que no respecten els principis constitucionals de l'estat. Aquest finançament només poden acceptar-lo els qui, des de postulats neoliberals, consideren que el sistema públic ha de competir amb el privat.
Separar una formació més acadèmica d'una altra de més pràctica o professional és una regressió que no s'adequa a una educació integral ni tampoc a les necessitats del mercat laboral. Davant dels models restrictius cal impulsar models flexibles en els quals caben diferents formes de participació
i progrés. Cal una flexibilitat que done cabuda a la diversitat d'estudiants i responga adequadament a les possibilitats desiguals que tenen per a arribar als mínims establerts. En les etapes d'escolarització obligatòria cal adaptar el procés educatiu a la diversitat de tot l'alumnat per a optimitzar els resultats i superar les desigualtats. L'escolarització en unitats i centres específics només s'ha emprendre quan ho requerisquen les pròpies necessitats de l'alumnat.
Un nou model de societat exigeix un nou model d'ensenyament. A l'alumnat que ja pot accedir al món laboral se li ha de permetre eixir i regressar al sistema escolar i alternar períodes d'escolarització amb uns altres de treball. S'ha d'estudiar fins i tot que el sistema públic puga establir mesures compensatòries per als alumnes "amb retard" fora del temps i/o el calendari escolar. Tot això exigeix inversions importants tant en formació del professorat com en recursos humans i materials.

b. Mesures per a un ensenyament de qualitat

a) Des de l'inici de l'escolaritat, cal garantir una atenció més personalitzada i una compensació de les desigualtats educatives de partida que genera el nostre model social. En aquesta direcció, cal:
- Potenciar l'atenció tutorial, crear i completar els equips dels departaments d'Orientació i impulsar les actuacions d'Educació Compensatòria.
- Afavorir els desdoblaments dels grups i les agrupacions flexibles. Fomentar les activitats de suport i reforç amb l'alumnat i de recuperació d'assignatures no aprovades.
- Establir plans d'acollida i immersió lingüística per a l'alumnat immigrant. Aquesta atenció es desenvoluparà en els mateixos centres per professorat amb la formació adequada i de manera simultània a la seua escolarització en grups ordinaris. Entre els recursos humans destinats a aquests plans caldrà comptar-se, a més, amb treballadors socials que actuen com a mediadors interculturals i, si és possible, amb professorat nadiu de suport.
- Elaborar plans específics de compensació per a aquells centres que escolaritzen alumnat de minories ètniques, establint vies de col•laboració amb les famílies i els serveis d'assistència social. En la mateixa línia s'establiran plans específics per als centres que escolaritzen alumnat en situacions de risc social S'establiran plans per a garantir la continuïtat de l'escolarització en l'ensenyament bàsic de l'alumnat les famílies del qual tinguen un treball itinerant. Aquests plans, per la seua rellevància i complexitat, haurien d'estar especialment bé dotats de mitjans humans i materials adequats- Suprimir totes les traves que impedeixen a l'alumnat immigrant, al marge de la seua situació familiar, obtenir les titulacions corresponents als estudis realitzats.
- Establir la gratuitat total de l'ensenyament.
- Possibilitar l'obertura dels centres públics fora de l'horari lectiu i assignar els recursos necessaris per oferir un programa de serveis i activitats -concretat pel respectiu consell escolar- que comprendrà, almenys, un servei de biblioteca i aules d'estudi assistit que s'òbriguen enjorn, menjador, activitats esportives, lúdiques, d'oci, formatives i culturals.
b) Incrementar l'oferta de matèries optatives -per satisfer els interessos plurals de l'alumnat- i amb distints nivells de complexitat. Això permetrà l'oferta de determinats reforços instrumentals. Perquè l'oferta d'optatives no es reduïsca exclusivament a les disponibilitats del professorat cal dotar als centres del personal docent que cobrisca les necessitats educatives.
c) Reduir el nombre d'estudiants per grup (no confondre amb la ràtio professor/ alumnes) i limitar el nombre total d'estudiants i de grups que ha d'atendre un professor o una professora.
e) Potenciar la motivació del professorat amb millores de les seues condicions laborals: reconeixement social de la tasca educativa, reducció de la jornada lectiva i laboral, millora de les retribucions, autonomia dels centres, accés a la funció docent, reconeixement de les tutories i les funcions de coordinació en els centres, reducció de la docència directa al professorat
major de 55 anys.
f) Assegurar la configuració de claustres estables i reducció de la inestabilitat del professorat (desplaçats, expectativa, contractes eventuals i acomiadaments a la privada...).
g) Establir plantilles mínimes de professorat per als distints tipus de centre.Adequar les plantilles a les necessitats educatives de cada centre 
h) Impulsar un nou model de formació del professorat i accés a la funció docent. La formació inicial ha d'arribar al grau en Magisteri i la necessària formació pedagògica prèvia per a l'Ensenyament Secundari. L'accés ha de ser diferenciat i ha d'avaluar-se prioritàriament la pràctica docent. La formació permanent ha de ser gestionada democràticament i fonamentar-se en les necessitats dels centres educatius i els grups de treball seminaris, etc.
i) Garantir l'autonomia dels centres educatius, amb oportunitats per a impulsar els seus projectes educatius. Això exigeix, així mateix:
- Desenvolupar una política adequada de plantilles . En aquest sentit, cal considerar: desdoblaments flexibles, suport dintre i fora de l'aula, hores d'atenció suplementàries, reforços en matèries específiques, impuls a la labor tutorial, increment de la optativitat, dotació completa dels departaments d'Orientació... La política de plantilles s'ha d'adequar a les necessitats educatives de cada centre i no al contrari. No és admissible que el desenvolupament d'un projecte educatiu quede frustrat per la disponibilitat horària de l'equip docent.
- Dotar els centres dels recursos materials necessaris. Participació democràtica de la comunitat educativa en la gestió del centre.
- Reduir la burocràcia. Els documents que s'elaboren en el centre educatiu han de respondre a les seues necessitats.
- En poblacions amb més d’un centre s’ha de garantir una distribució equitativa entre tots els centres.
. L'ensenyament públic no pot ser la depositària de l'alumnat rebutjat per l'ensenyament privat. Cal impedir que cap centre sostingut amb fons públics seleccione el seu alumnat.
- Millorar la infraestructura dels centres (tallers, aules específiques...), perquè l'espai per a les activitats educatives facilita o dificulta l'aprenentatge i la convivència. Eliminar les barreres arquitectòniques en tots els centres
- Impulsar plans de millora de la convivència en els centres i en les activitats complementàries i extraescolares. Els sentiments positius de l'alumnat envers el centre educatiu són importants perquè si els estudiants desenvolupen llaços forts amb altres companys i amb professorat és més probable que milloren els seus resultats. Rendiment i actituds envers l'escola mantenen, doncs, relacions recíproques: als estudiants els agrada el que fan bé i fan bé el que els agrada.
- Implicar altres institucions per a la resolució de problemes que no tenen el seu origen en el marc escolar. Donar suport als centres mitjançant professionals especialitzats en el camp social. Afavorir i impulsar propostes de formació permanent del professorat dirigides al disseny i execució de plans de convivències arrelats a la realitat educativa de cada centre 
j) L'aplicació tècnica i didàctica de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha de ser un objectiu prioritari de millora del sistema educatiu.
Per a això urgeix:
- L'impuls a programes de formació que incidisquen en l'anàlisi crític del paper i ús de les TICs-
- La generalització i aplicació de materials de programari educatiu en escoles i instituts.
- L'actualització pedagògica de les pràctiques educatives amb orientacions de competència tecnològica en les TIC dirigides al professorat i a l'alumnat
- L'estímul a la formació d'equips educatius que articulen en xarxa el treball de programari educatiu en totes les àrees.
- Recolzar propostes de reflexió i debat sobre les estratègies de l’ensenyament aprenentatge de les llengües tenint en compte el seu ús, la seua importància social i la seua didàctica 

c. Jornada i temps escolar
Davant els canvis socials i la demanda creixent de qualitat, arriba l'hora que la comunitat educativa aborde els nous problemes derivats de l'organització dels centres. En 1992, en el marc del V Congrés, STEPV-Iv ja defensava una jornada contínua, inserida dins d'un model nou d'organització escolar. En aquests moments, seguim defensant-la dins d'un marc legislatiu basat en la participació de tota la comunitat educativa que alhora respecte l'autonomia de cada centre. Les propostes sobre jornada i calendari escolar corren el risc de simplificar-se, per la qual cosa considerem que aquestes no poden quedar-se al marge d'un debat previ i necessari.
Decidir el model organitzatiu i de jornada d'un centre, és la resposta a un debat previ sobre quina escola volem; quin currículum i per a què; quins objectius educatius; quines funcions ha de complir; quines coses noves influeixen en el clima escolar i què està passant en el seu entorn; on estan situada; què suposa l'educació per a la diversitat -i si l'escola compta amb els recursos humans i materials adequats per a abordar-la amb garanties-; quin model organitzatiu ajudarà o empitjorarà aquest treball, etc. 
Una reforma que pretenga aconseguir realment una educació de qualitat hauria d'impulsar inexorablement una organització escolar més flexible, dintre de la qual la jornada n'és una variable més. D'acord amb l'anàlisi de les experiències implantades, la jornada, per ella mateixa, no té un pes decisiu en el rendiment escolar de l'alumnat. No obstant això, una jornada escolar producte d'una reflexió com la que reivindiquem, establida autònomament per decisió democràtica de les comunitats educatives i acompanyada d'un aprofitament major de la infraestructura escolar, de millora les condicions de treball, disposaria de més professorat, educadors i personal de serveis en els centres, més dotacions escolars i unes ofertes suficients d'activitatscomplementàries.
L'adopció de la jornada contínua no es necessàriament la regla de tres directa d'aquest debat. Cada vegada hi ha més veus que reivindiquen no barrejar la justa reivindicació d'una jornada més racional per al professorat amb el debat sobre el tipus de jornada que necessita l'alumnat, amb una millor organització dels anomenats temps lectius i no lectius. Cal no barrejar els interessos de les famílies amb les necessitats d'un model escolar adequat a l'edat i el context social de l'alumnat. No podem emmagatzemar xiquets des de les 7 del matí a les 7 de la vesprada per a conciliar la vida laboral de les famílies, ni des de les 8 fins a les 3 per a conciliar la del professorat. La jornada contínua pot esdevindre un dels instruments importants per a millorar la qualitat de l'ensenyament, sempre que siga fruit d'un projecte educatiu decidit per tots i cadascun dels sectors de la comunitat educativa. En aquest projecte s’haurà d’impulsar les iniciatives dirigides al canvi del model de jornada laboral que propicie la conciliació de la vida familiar i laboral.
La nova organització escolar ha de partir de les premisses següents:

- L'autonomia de les comunitats educatives de cada centre per a establir, per decisió democràtica dels seus membres, el tipus de jornada que consideren més escaient per a desenvolupar el seu projecte educatiu. 
- L'horari dels treballadors i les treballadores de l'ensenyament no ha de ser necessàriament coincident amb el de l'alumnat ni amb el del centre.
- Els centres han de romandre oberts pel matí i per la vesprada, i garantir l'oferta de tots els serveis necessaris.
- L'administració ha d'estendre i garantir l'oferta de menjadors escolars a tots els centres.
- Les administracions públiques han de garantir als centres el finançament de totes les seues activitats extracurriculars, culturals i esportives.
- S'ha de garantir la igualtat d'oportunitats educatives a tot l'alumnat, ofertant més a qui menys té.
- S'han de millorar les condicions de treball del professorat, del personal especialitzat i del personal no docent.
- Cal la creació d'una nova organització pública -podríem anomenar-la centre de temps lliure-, similar als existents en altres països europeus què, amb dotació de recursos humans i materials, funciona en cada centre i és responsable d'organitzar les activitats extracurriculars, culturals i esportives dins del projecte educatiu del centre i en coordinació amb l'equip directiu. Una coordinació en el districte o en el municipi dels centres de temps lliure facilitaria l'optimització del recursos disponibles a eixe nivell.

d. Horari i currículum
- L'horari escolar de l'alumnat ha de buscar el máxim aprofitament i rendiment mitjançant una adequada conjunció de períodes de treball i de descans. La metodologia ha de ser activa, científica i investigadora.
- El temps ha de superar la rígida distribució horària de períodes de 45, 50 ó 60 minuts. S'ha de buscar períodes més amples i flexibles. Els períodes de descans han de ser més variables i s'han d'adaptar a l'edat dels xiquets i les xiquetes.
- Dins del pla de centre, cada comunitat educativa ha de concretar i distribuir el seu horari amb plena autonomia.
- L'activitat escolar es desenvoluparà, bé en centres escolars, bé en centres o instal•lacions dependents de l'Administració autònoma o local, o en instal•lacions depenents de les entitats col•laboradores. Per a optimitzar el seu màxim rendiment, les instal•lacions han de poder acollir determinades activitats no reglades de diversos centres educatius.

e. Plantilla
- La dotació de personal s'ha d'incrementar en relaciò a l'actual plantilla dependent de l'Administració educativa. La composició ha de ser variada: mestres, personal especialitzat, personal d'administració i serveis. La provisió de places haurà d'estar garantida per la Conselleria d'Educació, bé al seu a càrrec, bé a càrrec d'altres conselleries o de l'administració local com a resultat de diferents convenis de col•laboració.
- La jornada laboral del professorat no ha de ser necessàriament coincident amb l'horari de l'alumnat. El professorat ha de garantir la dedicació temporal necessària en el centre a les tasques d'organització, coordinació i formació permanent. També se seguiran emprant les hores de treball fora del centre per a la preparació de la docència. En l'ensenyament concertat cal oposar-se a qualsevol forma d'explotació de la plantilla del centre.
- Al marge de la seua dependència administrativa o laboral, tot el personal que ocupe llocs de treball de característiques semblants tindrà les mateixes condicions salarials i laborals 
- Tant el professorat com el personal especialitzat i el no docent estaran representats en els òrgans col•legiats del centre. Junt als altres col•lectius de la comunitat educativa (alumnat, famílies…), s'encarregaran de planificar les activitats, reflectir-les en el Pla de Centre i avaluar-les. La confecció de les plantilles del centre haurà d’establir-se tenint en compte llur diferents programes educatius.

f. Finançament 
Atés el seu caràcter de servei públic, el finançament de les activitats educatives ha d'anar a compte de l'administració a través d'una doble via. D'una banda, el finançament directe de la Conselleria d'Educació i d'altra, l'indirecte, a càrrec d'altres conselleries i les administracions locals, mitjançant els convenis oportuns. També cal assegurar que la Generalitat transferisca els
fons suficients a tots els ajuntaments. 
Cal garantir el finançament de la Generalitat per distints motius. En primer lloc, cal dotar de les infraestructures necessàries per a satisfer les necessitats derivades de les activitats reglades comunes i les no reglades, fixades per cada comunitat educativa. D'altra banda, cal dotar al centre del personal suficient per a atendre tots els serveis per garantir-ne el funcionament.
El cost econòmic d'aquest model d'organització és molt significatiu, al marge del tipus de jornada establit per cada comunitat educativa. En aquest sentit, cal insistir en la necessitat que els pressupostos avancen fins aconseguir que a l'educació se li reserve, almenys, un 7% del producte interior brut (PIB).
Els criteris que hauran de guiar el finançament proposat han de ser:
- Aprofitament exhaustiu de tots els recursos assignats per les administracions a les activitats educatives i culturals dirigides a la infància i la joventut.
- Increment dels recursos destinats al servei públic educatiu.
- Garantia d'absència de discriminacions en les activitats extracurriculars, culturals i esportives, per tal d'incrementar i dignificar els serveis dels centres escolars d'entorns socials i econòmics més desfavorits.

g. Procediment
- La Conselleria d'Educació, després de la negociació corresponent, establirà el nou marc normatiu que haurà de permetre l'organització del nou model de jornada escolar a les comunitats educatives que democráticament ho decidesquen.
- El consell escolar de cada centre elaborará el projecte global de jornada i d'activitats, amb les possibilitats i necessitats de personal i recursos, que reflectirà al pla de centre i presentarà a Conselleria.
- Cada Consell Escolar Municipal establirà els criteris comuns per a l'utilització dels recursos humans i materials per tots els centres del municipi.

3.2. Un ensenyament democràtic

La devaluació de l'ensenyament democràtic ha estat un objectiu central dels governs del Partit Popular. Seguint les directrius neoliberals de traslladar als sistemes públics els esquemes de la iniciativa privada, els governs conservadors pretenen desenvolupar els eixos de l'eficiència "de gestió", que assimilen l'educació amb el comerç. Amb això s'intenta crear una burocràcia amb baix pressupost, construir un grup proper i dependent de l'Administració, amb un tarannà més "comprensiu" davant les seues mesures, difusor i controlador del que, a cada moment, convinga al govern.
Malauradament, aquestes idees, que estableixen la dependència dels càrrecs directius -inspecció, direcció i equips directius dels centres- dels seus superiors jeràrquics, havien estat impulsades per l'anterior govern del PSOE a través de la Llei Orgànica de la Participació, Avaluació i Govern dels
Centres (LOPEG). Aquestes mesures es van completar amb unes altres que condueixen a un major fraccionament del professorat mitjançant noves escales retributives o la creació de nous cossos docents, com el de catedràtics.

a. Aprofundir en la democràcia participativa 
Un objectiu prioritari del Sindicat és avançar en la democratització del sistema educatiu. Partint de la recuperació de les competències dels consells escolars, del seu dret a l'elecció directa dels equips directius, cal aprofundir en la vida democràtica dels centres i combinar formes de la democràcia representativa amb la democràcia participativa. Cal avançar en la paritat dels diversos sectors dels consells de centre i municipals i aprendre, mitjançant uns pressupostos participatius, a definir prioritats i lluitar pels aspectes importants per a la comunitat escolar, plantejar projectes, organitzar el debat i exercir el dret a decidir la distribució dels recursos públics. Aquest procés, que contribuirà a reincorporar a la participació aquells sectors que l'han abandonat per considerar la inutilitat del seu esforç, afavorirà la consolidació d'una nova cultura política en els municipis on cobre ple sentit el concepte de ciutat educadora.
Per a això, cal impulsar i consolidar l'elecció de delegades i delegats d'aula, tant de mares i pares com d'alumnat, i les assemblees de delegades i delegats d'aquests sectors, cal Impulsar i donar suport a la creació d'associacions i sindicats d'estudiants. Cal cercar les fórmules, segons el tipus de centre,perquè tot el personal no docent, puga participar de qualsevol procés que faça referència a la seua convivència interna. Amb aquesta finalitat es recolzaran i impulsaran els fòrums de debat i seminaris que reflexionen sobre les formules que garantisquen la participació democràtica de la comunitat educativa

b. Frenar la privatització
STEPV-Iv ha manifestat en reiterades ocasions que només el model públic és la garantia d'un ensenyament democràtic, igualitari, integrador i de qualitat per a tots i totes. Amb el pas dels anys s'ha subvertit el pacte constitucional per l'educació que va suposar l'article 27 de la Constitució espanyola de 1978, una qüestió que segueix vigent quan es pretén que les administracions públiques financen el cent per cent del que s'hi afirma que ha de ser el cost real, que inclou conceptes diversos i variats, i suposa el finançament públic en centres privats de serveis que no estan generalitzats en els públics.
L'educació de qualitat és incompatible amb l'aprofundiment en el desequilibri de les xarxes pública i concertada. L'educació de qualitat necessita d'inversions en l'ensenyament públic. Cal exigir al sector privat que s'atinga a la legalitat i a les mateixes condicions del sector públic d'admissió de l'alumnat i de tractament de la diversitat, de selecció del professorat i de funcionament democràtic, d'infraestructura i dotacions de personal i materials dels centres, així com del caràcter aconfessional de l'ensenyament. 
Per això, en la perspectiva de prioritzar l'ensenyament públic i els objectius apuntats propugnem redefinir el paper de l’ensenyament privat.

c.- Davant l’ensenyament concertat 
Tant la voluntat política dels diversos Governs del Estat com la realitat social ens han portat a un model educatiu amb tres xarxes ben diferenciades (la de titularitat pública, la privada concertada i la privada). Des d’aquesta situació cal que l’ensenyament concertat, que rep el seu finançament de fons públics, torne a ser subsidiari del públic, cal que deixe de ser una competència deslleial de la xarxa de titularitat pública i sobretot cal que deixe de ser un entrebanc per arribar a la xarxa única. I és per açò que propugnem:

Que els concerts educatius sols s’apliquen als nivells obligatoris.
Que no es concerte cap unitat si hi ha places lliures a la resta de centres de la zona.
Que no s’autoritzen increments de ràtio i respecte escrupulós a les ràtios màximes establertes.
Que s’ha d’eliminar qualsevol barrera selectiva en els processos de selecció de l’alumnat
Que s’han d’establir fórmules de control i gestió democràtica dels centres.
Que s’han d’establir fórmules de control i gestió democràtica dels centres.
Que el Consell Escolar de Centre siga el màxim òrgan de control i gestió del centre
Que en cap cas l’ideari o el projecte educatiu del centre suposarà la discriminació de l’alumnat o la imposició al professorat, i, en tot cas, estarà subjecte a la Constitució i al caràcter aconfessional del Estat.
Que els centres s’han de comprometre a absorbir l’ajust escolar contractant de la borsa de treball que per aquest fet es gènere.
Que baix cap concepte existirà un control ideològic en la contractació del personal.
Que en complir la legislació s’hauran d’equiparar les condicions econòmiques i laborals del professorat al de l’ensenyament públic. En els trams no obligatoris seran les patronals les que hauran de garantir aquesta equiparació.
El professorat de centre concertats haurà d'accedir als lloc de treball complint els principis de capacitat, publicitat, igualtat i mèrit
Que no es faça, amb finançament públic, cap activitat complementària o servei que no estiga implantat en la xarxa pública de la zona.

d. Noves formes privatizadores
En l'educació, a diferència dels sectors productius, es desenvolupen diverses accions per a crear les estratègies per a penetrar en un fabulós mercat i davant les quals cal romandre alerta per a analitzar-les i combatre-les. Entre aquestes possibilitats convé destacar-ne algunes:

- La delegació de serveis complementaris que han transformat el caràctereducatiu dels menjadors escolars o han traslladat les activitats de temps lliure o "extraescolars" en camp d'acció d'empreses d'animació "sòciocultural".
- L'expectativa que es genera entorn de la utilització de la informàtica educativa com a plataforma publicitària per al consum familiar d'aquest sector. Tot això sense que els centres compten amb una dotació mínima de personal o de fons per al manteniment i recursos per a fer realitat un
ensenyament de qualitat.
- El patrocini d'activitats per a campanyes publicitàries encobertes de propostes didàctiques o, per exemple, els acords d'exclusivitat amb determinades marques per a instal•lar màquines expenedores de begudes als centres.
- Les propostes de gratuïtat dels llibres de text què han permés el benefici de les grans empreses editorials ni un augment del desviament de recursos públics al sector privat. La propietat col•lectiva del material curricular i la seua renovació a proposta del consell escolar és una fórmula que ha donat resultats positius.

3.3. Un ensenyament laïc

L'estatus de la religió en l'àmbit escolar casa difícilment amb la solemne declaració de la Constitució espanyola, que en el seu article 16.3 estableix que "cap religió tindrà caràcter estatal". No existeix cap cas idèntic a l'espanyol en altres països de la Unió Europea. Llevat d'Irlanda i Grècia no hi ha cap assignatura de religió o alternativa avaluable amb el mateix horari que les restants matèries i continguts controlats i supervisats per l'autoritat d'una determinada confessió religiosa.
STEPV-Iv defensa un model d'ensenyament laïc que eduque sense dogmes, en valors humanistes i universals, en la pluralitat i en el respecte als drets humans, en l'acceptació de la diferència i la diversitat, en els valors ètics, no sexistes i democràtics. Proposem un ensenyament en el qual se senten còmodes tant l'alumnat creient de les diverses religions o creences com el
no creient.
L'ensenyament ha d'advocar per una educació de caràcter científic que excloga dels seus currículums qualsevol assignatura de caràcter confessional, atés que això traeix un dels principis que el legitimen institucionalment. El marc vigent que empara l'ensenyament de la religió, el Concordat entre l'estat espanyol i el Vaticà, es va signar tres dies després que se sancionara la Constitució espanyola, un fet que il•lustra sobre la seua redacció anterior o en paral•lel al text legal que l'acolliria. En aquest marc, el govern de la UCD va establir que l'assignatura de religió comptaria amb una matèria alternativa en peu d'igualtat amb ella, que es va anomenar "Ètica".
La LOGSE és la primera llei orgànica que reforma, encara que tímidament, aquest estat de coses. L'"alternativa" canvia el seu estatus ja que deixa de ser considerada com assignatura, i a l'alumnat que no vol rebre adoctrinament religiós en horari lectiu no se li imposa una matèria avaluable a manera de penitència, com l'antiga Ètica. Pel que fa a l'assignatura confessional, els canvis estableixen que no tindrà efectes per a l'accés a la universitat ni per a la promoció de curs. 
No obstant això, aquesta no era la situació desitjada, puix d'una banda els estudiants que no es matriculaven en Religió es convertien en ostatges per a evitar la deserció massiva de les aules confessionals i romandre en els centres mentre els seus companys estaven en classe amb el professor o la professora designada pel bisbat. D'altra banda, es vulnerava l'article 16.2 de la Constitució en veure's obligats, tant les famílies com l'alumnat, a declarar sobre les seues creences religioses en el moment d'emplenar l'imprés de matrícula en el seu centre, una empremta que quedarà indeleble en el seu expedient acadèmic. Finalment, les qualificacions dels ensenyaments confessionals -normalment molt generoses, per pressions del bisbat i per a mantenir la clientela- tenien validesa per a accedir a beques i ingressar en centres de caràcter no universitari. Aquesta situació de privilegi li va semblar insuficient a la jerarquia catòlica que, amb la col•laboració del Partit Popular, va aconseguir reintroduir en la LOQE l'alternativa a l'ensenyament de la religió i recuperar així el seu antic estatus d'assignatura.
STEPV-Iv entén que amb la promulgació de la LOE, el Govern del PSOE s'ha excedit en les seues concessions a la jerarquia catòlica. Tal com han assenyalat diversos acredidats constitucionalistes ni tan sols el Concordat exigia les obligacions que ara s'han legislat. Per això afirmem que ha arribat el
moment que l'estat espanyol revise el Concordat amb l'Església catòlica i aprove una legislació educativa regida per la raó, d'acord amb la aconfessionalitat que fixa la Constitució. Cal posar fi a la presència i al tracte de privilegi atorgat a la religió confessional en el marc escolar, un aspecte que contradiu els principis democràtics que exigeixen la separació dels àmbits públics, comuns a tots els ciutadans, i els propis de les conviccions i creences personals.
Qualssevol que siguen els nivells de rectificació legal requerits, ha de prevaldre la neutralitat de l'estat i el respecte a la llibertat de consciència de tot l'alumnat, sense cap privilegi. En l'espai comú educatiu, la religió -com a matèria específica i en les seues distintes expressions confessionals- no pot formar part del currículum escolar. En tot cas, l'oferta transitòria en els centres educatius només pot afectar, exclusivament, l'alumnat que la sol•licite expressament, sense cap alternativa curricular. Avui més que mai exigim que l'ensenyament siga un espai públic. L'adoctrinament religiós o ideològic ha de situar-se fora de la institució escolar. Per això:
- La religió ha de quedar fora dels centres educatius. Les creences religioses
formen part de l'àmbit privat i, per tant, l'ensenyament de les religions
ha de quedar al marge de l'ensenyament obligatori i del currículum
escolar.
- Exigim la derogació dels acords de l'estat espanyol amb el Vaticà.
- Exigim que el govern no finance amb diners públic l'adoctrinament religiós.

4. El professorat

4.1. Una nova cultura professional

L'actual estructura dels sistemes educatius es hereva de la revolució industrial, amb una separació entre la ciència i la cultura humanística, entre la cultura acadèmica i la cultura tècnico-professional. Aquestes tensions són producte cultural de la divisió capitalista del treball. Tanmateix les noves estructures de la Societat de la Informació van trencant moltes d'aquestes barreres, i configurant-ne d'altres, mentres que el sistema educatiu sembla inmòbil a les innovacions de la mundialització i a les lluites humanes i conflictes.
Els canvis socials, econòmics i culturals de les nostres societats necessiten un nou perfil professional. Aquest nou perfil ha d'arreplegar el millor dels estils docents, de la cultura acadèmica, oral i escrita, i de les xarxes d' iniciatives innovadores així com les demandes necessàries per recuperar l'esfera del servei públic. Aquesta docència, activa i reflexiva, posa el punt de mira en la clau de l'activitat docent: l'oportunitat d'articular equips educatius estables que actuen al si dels ambients escolars. Aquesta actuació ha d'entendre l'autoritat docent de forma corresponsable amb la cooperació de tota la comunitat educativa.
Tot això significa una millora a fons de les actuals condicions laborals, organitzatives i horàries, que ajude a l'establiment d'equips docents. Aquests equips compten amb dificultats òbvies per a constituir-se, per l'obsoleta estructura organitzativa i horària que patim. Però a més la seua tasca es veu entrebancada per l'actual perfil docent, especialment en Secundària. 
El perfil dominant entre el professorat està presidit per l'individualisme, on cadascú viu i sobreviu, a la seua aula sense un contacte efectiu i transversal amb la resta de professorat. Aquesta identitat suposa, entre d'altres paradoxes, patir les dificultats per dur endavant una autonomia pedagògica, ateses les imposicions comercials de moltes grans editorials que acaben imposant els seus programes educatius. També hi ha les imposicions institucionals internacionals -com les derivades de la ideologia de la gestió de qualitat-, que acaben hipotecant l'activitat docent en pro d'una preparació permanent per a tests i enquestes d'avaluació i rànquings comercials. A més, les diferents tradicions acadèmiques fan ús de llenguatges i tradicions diferents que provoquen en ocasions una incomunicació entre especialistes. Aquest perfil necessita evolucionar per poder treballar amb rigor en el tram dels ensenyaments obligatoris, on cal on projecte educatiu perquè les responsabilitats compartides actuen amb èxit. Per tal d'aconseguir-ho són necessàries millores concretes en les condicions laborals del professorat:

- Promoure que tot el professorat tècnic interí que no tinga la titulació que diu la LOE per a poder accedir a la funció pública docent, continue tenint una transitorietat per tal de poder accedir a aquesta funció pública docent. 
- Millorar substancialment les condicions laborals en què s'exerceix la docència: nombre màxim d'alumnes i grups per docent; reducció de la jornada lectiva i laboral, reconeixement professional i econòmic; reforç de personal d'administració i serveis, descàrrega progressiva d'hores lectives a partir dels 55 anys; promoció professional horitzontal, etc.
- Assegurar l'estabilitat de plantilles, atés l'alt percentatge actual i la situació laboral precària que pateix el professorat interí i el que es troba en expectativa de destinació o desplaçat.
-Posar fi als Acomiadaments improcedents en l'ensenyament privat i eliminar els contractes eventuals. 
- Eliminar el caràcter voluntarista de determeninades activitats del professorat per a incorporarles al seu horari laboral La reducció de la carrega lectiva ha d’acompanyar-se amb mesures organitzatives que permetran una major dedicació en departaments, grups de formació, etc.
- Incentivar l'estabilitat del professorat amb la finalitat de potenciar grups de treball i projectes de formació de centre o comarcals.
- Incentivar projectes col•lectius amb accions que estimulen tant la innovació educativa com la formació en els mateixos centres.
- Dotar els centres dels recursos materials i personals que estimulen la introducció de propostes didàctiques innovadores i treballs cooperatius que dinamitzen les estructures organitzatives del centre.
- Superar la falsa concepció que el professorat és un simple executor tècnic de les prescripcions d'uns altres. Qüestionar l'actual concepció del currículum i, enfront de la política que deixa la programació en mans de les editorials, potenciar la flexibilitat dels programes i promoure l'experimentació i adopció de projectes curriculars alternatius. 
- Facilitar la difusió de les experiències i materials dels grups, seminaris i moviments de renovació pedagògica (MRP). La reflexió i debat educatiu ha d’impulsar espais d’intercanvi d’experiències d’aula fins i tot de receptes educatives que servisquen de punt de partida per a la millora de la didàctica.
- Dotar d'autonomia i de gestió democràtica als Centres de Formació i Recursos Educatius (CEFIRE), i garantir que la seua gestió econòmica i organitzativa estiga al servei de les necessitats dels col•lectius socials i educatius del seu entorn.
- Establir una estructuració horària de la setmana laboral que facilite la comunicació i coordinació de l'equip educatiu.
- Adoptar de manera col•legiada, democràtica i consensuada, les responsabilitats docents: atribució horària de grups i nivells educatius.
- Disminuir les ràtios per facilitar una millor comunicació entre el professorat i l'alumnat.
- Atendre la tutoria com a eix central del'organització del centre educatiu.
- Aconseguir l'alliberament de les tasques no especificament educatives.
- Establir l'any sabàtic com un dret regulat amb condicions econòmiques convenients.
- Garantir l'accés gratuït als usos de bén culturals, com l'accés al patrimoni
museístic.
- Promoure l'intercanvi regular i el contacte amb docents d'altres països com a recurs de comunicació cultural i d'experiències.
- Aconseguir la coordinació didàctica entre trams educatius, que ha d'esdevindre una realitat, en els àmbits administratius i acadèmics.
- Recuperar l'autonomia i l'autoritat del claustre com a espai de decisió., i retornar al consell escolar de centre les competències i responsabilitat de l'elecció de l'equip directiu.

4.2. La formació del professorat

Reformar la formació inicial i permanent del professorat és una necessitat imperiosa del nostre sistema educatiu. L'actual reforma de la formació inicial del professorat d'Educació Infantil, Primària i Secundària segueix fomentant la creença que per a educar l'alumnat més menut cal una menor qualificació que per a fer-ho amb els majors. En relació amb la formació pedagògica del professorat de Secundària, la LOGSE va plantejar una anàlisi útil i una bona base per a la seua transformació, però ni les voluntats ni els mitjans van abordar els canvis necessaris en l'etapa que major complexitat educativa havia de suportar.. Continuem defensant una formació inicial amb una titolació igual per a tots els nivells també com a garantía de la defensa del cos únic.
Continua sent necessari modificar l'actual sistema d'accés a la funció docent, un sistema que ha de tenir en compte l'accés diferenciat del personal interí i que ha de valorar fonamentalment la seua pràctica docent i laprestació de serveis.
Cal redefinir el període de pràctiques de cara a que les places que es cobrisquen siguen compartides amb un professorat expert que tutoritze eficaçment als professors novells. Amb aquesta finalitat, el professorat que desitge tutoritzar al professorat en pràctiques hauria de fer explícita la seua intenció i aceptar ser avaluat per aquesta tasca.
La formació permanent o contínua, una eina clau per a millorar la qualitat de la professió docent i la qualitat educativa, ha de ser considerada un dret i un deure de totes les treballadores i tots els treballadors de l'ensenyament. 
L'Administració i les patronals han d'oferir una formació de qualitat i gratuïta a tot el personal docent sense exclusió -independentment de seua situació administrativa o contractual- i garantir que es realitza en l'horari laboral i prop del centre de treball. D'altra banda des de l'STEPV-Iv hem de cobrir les necessitats de formació de la nostra afiliació, pero mantenint oberta la participació, col•laboració i implicació dels nostres afiliats, base del nostre model sindical que ens diferencia de la resta de sindicats.
Així per tal de detectar les necessitats de formació de cara a l'elaboració del Pla de Formació, en l'ordre del dia d'un Consell Nacional, anualment, figurarà un punt sobre necessitats de formació. Aquesta decisió és compatible amb altres propostes de formació provinents de les seccions sindicals i/o col•lectius de treballadores i treballadors.

4.3. Els Moviments de Renovació Pedagògica

La lluita per un ensenyament públic, democràtic, popular i valencià ha orientat, ha donat contingut i ha obert perspectives a les pedagogies més avantguardistes, renovadores i compromeses que s'han desenvolupat a les postres aules. No obstant això, aquesta referència no ha estat ni és encara una realitat estesa a la vida educativa. Els continguts plurals d'aquestes pedagogies no han orientat les polítiques educatives de les administracions i molts dels seus reptes i aspiracions encara segueixen pendents.
Quan el neoliberalisme crea mercat i estén els seus tentacles en totes les esferes socials, cal redefinir l'actual context social i educatiu i atrevir-se de nou a extraure conclusions que ens orienten i ens permeten avançar.
- Al País Valencià, els MRP i les Escoles d'Estiu representen per a la nostra organització un model de formació permanent en el qual s'unifiquen voluntats i forces per a aprendre a construir una escola alternativa. Aquests espais autònoms teoritzen les pràctiques educatives, busquen la unió amb altres moviments socials progressistes i estudien i posen en pràctica els corrents pedagògics d'avantguarda tan necessaris per a un ensenyament transformador. Es tracta, en definitiva, d'avançar pels camins teòrics i pràctics per a construir una Escola Popular i Valenciana.
- Els MRP són organitzacions autònomes amb les quals el Sindicat ha de confluir en distints aspectes: accions i pràctiques de renovació pedagògica comunes; elaboració i edició de materials -incloent-hi el disseny de pàgines webs- amb les pràctiques dels centres docents; recollida i difusió d'experiències de renovació pedagògica… Per això, el Sindicat continuarà establint amb la Federació de MRP del País Valencià fòrmules de col•laboració per a promoure projectes de renovació pedagògica als centres educatius i per a establir espais de discussió que possibiliten la realització de campanyes conjuntes. En la mateixa línia, STEPV-Iv establirà amb la Federació Escola Valenciana fórmules de col•laboració sobre projectes de renovació pedagògica als centres i per a establir espais de discussió que permeten la realització de campanyes conjuntes.
- L'administració ha de donar suport de manera diferenciada i amb recursos humans i materials suficients a les tasques que realitzen els grups, seminaris i MRP, i difondre les seues iniciatives.

5. L'Educació Infantil

El tram entre 0 i 6 anys és una etapa educativa amb caràcter propi que denominem Educació Infantil. En aquesta etapa, les escoles han de situarse en espais d'ús exclusivament educatiu i amb accés directe des de l'exterior. Escola i treball familiar han d'estar marcadament diferenciats perquè l'educació de les xiquetes i els xiquets no pot dependre del treball de la família.
Sobre les condicions de les treballadores i els treballadors d'Educació Infantil reivindiquem:
- Els centres d'infantil han de disposar d'uns requisits mínims per a garantit una escolarització adequada de l'alumnat.
- Els espais escolars han d'estar adequats a l'edat de l'alumnat.
- És inadmissible que hi haja escoles sense jardins o espais exteriors. Cal descartar rotundament que aquest espai siga substituït per un altre a l'aire lliure, però que no pertanya a l'escola. La plaça pública del barri no pot substituir el pati de l'escola.
- La xarxa d'atenció a la infància de la Comissió Europea d'Educació va establir el 1996 una sèrie de propostes per desenvolupar els objectius de qualitat en els serveis infantils, com ara, que el nombre màxim d'alumnes per aula fóra de 0 a 1 any, quatre; d'1 a 2 anys, sis; de 2 a 3 anys, vuit; de 3 a 6 anys, quinze.
- Els centres d'Educació Infantil on s'impartisquen les dues etapes d'aquest nivell educatiu hauran de comptar amb els cicles complets, és a dir, amb un mínim de sis unitats, tres en cada cicle.
- Totes les persones que es dediquen a educar en l'etapa d'Infantil han de disposar de la formació adecuada.
- Als centres d'infantil cal incrementar la plantilla de mestres com a mínim a 2, perquè espuga donar una alternança als equips directius.
- Cal dissenyar un pla de formació permanent i d'assessorament per a les escoles infantils i per al personal que hi treballa.
- Cal obrir un debat en els centres d'Educació Infantil i en el sistema educatiu sobre la dotació de personal auxiliar especialista per a treballar-hi.
- Els governs conservadors defensen l'extensió dels concerts i les subvencions a centres privats amb el segon cicle d'Infantil i ofereixen ajudes econòmiques per a les famílies amb fills escolaritzats en el cicle 0-3, amb el pretext de possibilitar la conciliació de la vida familiar i laboral. No obstantaixò, el que aquestes mesures pretenen realment és concentrar en mans privades l'oferta d'atenció a la infància. L'estratègia consisteix - mentre s'impedeix que la xarxa pública dispose de més places o compte amb mitjans suficients- a potenciar la implantació de centres privats que estenguen la seua oferta educativa de 0 a 16 anys.
- Els poders públics, atenent el dret a l'educació de totes les persones, tenen l'obligació de planificar aquest servei amb una oferta pública que garantisca el dret a l'educació dels ciutadans i les ciutadanes de 0 a 3 anys. La conciliació de la vida laboral i familiar és un dret de les persones adultes que no ha de solapar el dret a l'educació de tots els xiquets i les xiquetes, amb independència que la seua escolarització siga o no obliga tòria.
- La Generalitat ha de promulgar una Llei d'Educació Infantil, que considere tota l'etapa com educativa i potenciar una xarxa d'escoles infantils públiques.

6. La Formació Professional

Una Formació Professional en sintonia amb el model educatiu que propugnem requereix reformar la Llei Orgànica de 19 de juny de 2002, de les Qualificacions i de la Formació Professional. La marginació de l'FP suposaria l'oblit per a una etapa educativa i formativa que, en cas d'integració real i pràctica dels tres subsistemes existents, pot arribar a afectar més de 15 milions de persones. Cal exigir de l'Administració Educativa una potenciació de la FP, per tal de que en un temps reduït augmente d'una manera considerable el número d'alumnes que agafen aquests tipus d'estudis. Que fiquen els mitjans necessaris per tal de que acaben el major número possible d'alumnes aquest tipus d'estudis.
Aquesta llei té el dubtós honor d'acum ular tres rècords: les nou esmenes a la totalitat presentades en el Congrés; els 25 segons que els va costar als senadors del PP rebutjar-les en ponència; les 227 esmenes que hi va presentar l'oposició; i haver estat tramitada amb caràcter d'urgència, cosa que l'ha convertida en una perfecta desconeguda. Tota l'oposició al govern espanyol va qualificar el projecte de centralitzador i homogeneïtzador; de mancar de finançament; d'antidemocràtic pel seu model de gestió per als centres anomenats de "referència"; d'ignorar les qüestions curriculars i pedagògiques. Els portaveus polítics també van coincidir a qualificar aquesta llei d'obsoleta, de representar un pas darrere en la concepció d'una FP dirigida a l'alumnat que ha fracassat en l'Educació Secundària Obligatòria.
STEPV-Iv i la Confederació de STE-i són les úniques organitzacions sindicals que es van oposar a aquesta llei. Participant de les crítiques exposades, vam denunciar -abans, durant i després de la seua tramitació parlamentàriaque la llei representa un intent clar de privatitzar la FP a l'equiparar la validesa de les qualificacions obtingudes en el món laboral amb les titulacions acadèmiques. D'aquesta forma es desvaloriza la FP inicial-reglada, i es menyspreen els continguts humanístics.
S'infravalora també la funció docent, ja que el professorat veurà com es regalen títols equivalents, acadèmicament i professionalment, als estudis que al seu alumnat els costa dos cursos d'aconseguir després d'adquirir coneixements de tot tipus.
Aquesta llei converteix els estudis d'FP en un gran negoci a càrrec dels fons públics estatals i europeus, ja que permet que empreses i acadèmies de tot tipus impartisquen ensenyaments privats d'FP. No s'integren ni s'ordenen els tres subsistemes existents, se supedita la FP reglada al món empresarial i a les qualificacions, i es permet l'explotació laboral de les persones que opten pel camí més curt, el de la qualificació professional, per a buscar, obtinguda aquesta, un treball dignament remunerat.
Cal exigir al govern i als partits polítics que es van oposar a la llei que en l'àmbit educatiu presten una atenció preferent a la FP, que es paralitze l'aplicació de la norma i que, després d'un procés de negociació, es redacte un nou projecte que dignifique definitivament aquests estudis, que integre veritablement els tres subsistemes existents i que considere el centre educatiu com l'eix de tota la FP, com va reclamar el Ple del Consell Escolar de l'Estat.

La nova Llei de FP ha de perseguir els objectius següents:
- Els diners públics han de destinar-se a la FP pública reglada, al Server del desenvolupament personal dels alumnes, que no abandona la seua dimensió educadora.
- Ha d'existir una oferta ampliada i amb un tractament equitatiu de totes les famílies professionals en funció de la seua rendibilitat social i no de la rendibilitat immediata de les empreses.
- Cal establir un control públic d'altres activitats formatives de la FP, amb capacitat pública exclusiva sobre títols i certificats professionals.
- Cal garantir una oferta pública àmplia i diversificada d'FP per a adults i en modalitat presencial. Cal potenciar els estudis d'FP en règim nocturn.
- Cal garantir el dret del professorat a un perfeccionament i una formació basats en la pràctica de l'aula i del taller, i integrats en la jornada laboral. 
- Cal dissenyar i posar en pràctica una formació i orientació laboral que impulse una cultura sindical solidària i participativa en el món laboral.
- La FP ha d'estar arrelada en el propi medi lingüístic i sociocultural, i ha de promoure l'equilibri ecològic i del medi rural, el benestar social i la compensació de desigualtats de tot tipus.

7. Educació superior

La defensa de l'ensenyament públic no pot anar al marge de la defensa de la universitat pública, i si el primer està amenaçat per les polítiques conservadores, no ho està menys el segon. La universitat pública valenciana no només s'enfronta a la competència mercantilista d'una universitat privada vinculada a l'Església catòlica i emparada pel Consell, sinó que des d'aquest últim se li està minant permanentment. Se l'ofega amb un finançament restrictiu i es condiciona la seua capacitat de desenvolupament mitjançant la creació de noves universitats que no només no obeeixen a una veritable necessitat o demanda social, sinó que entren en conflicte amb les ja consolidades. Així va succeir en el seu moment amb la creació de la Universitat Miguel Hernández d'Elx per a la qual, a més, es van detraure els estudis de Medicina de la Universitat d'Alacant. Així es pretén que succeïsca novament amb la creació de la Universitat Internacional de València.
Els processos engegats per a la convergència en un Espai Europeu d'Educació Superior -el que entenem per procés de Bolonya- amenacen també amb convertir l'Educació Superior en un bé de mercat, prevalent la competència en la producció de títols per cada universitat, al marge del caràcter homogeni del sistema estatal o europeu que s'instaure. També la investigació i el caràcter social i cultural que comporten semblen passar a un pla marginal i açò és especialment greu tractant-se de l'últim estadi del sistema educatiu, reproductor o reformador d'esquemes socials. Estem entrant en una fase de clara reculada en l'evolució dels sistemes socials cap a models més solidaris i lliures.
La universitat, a més, constitueix per ella mateixa un complex organisme autònom amb gran capacitat de gestió de recursos humans i econòmics. No podem romandre al marge de totes les seues facetes de gestió, de la mateixa manera que com ciutadans ens impliquem en la vida pública de les postres ciutats i pobles. El volum de persones que conviuen i treballen diàriament al si de cada universitat és considerable, bastant superior moltes vegades al de veïns en poblacions de tots conegudes. Així passa també amb els seus pressupostos, amb les seues inversions en infraestructures. L'acció sindical universitària no es limita a l'àmbit estatal on es determinen les condicions de treball de la major part del personal docent i investigador. Tampoc a l'àmbit autonòmic on la resta del professorat i el personal d'administració i serveis tenen el seu marc normatiu, és el límit de la nostra acció. Les pròpies universitats tenen un paper fonamental en la creació i gestió de les condicions de desempeño diario en sus puestos de trabajo y en el desarrollo de sus funciones y expectativas administrativas y profesionales.. Hem d'augmentar la nostra implicació en l'establiment de garanties en la gestió de personal i també en l'econòmica. Lamentablement, l'indiscutible dret a l'autonomia de les institucions universitàries, les han convertit en un camp abonat per a l'exercici de l'arbitrarietat per part dels seus gestors. En ambdues facetes de la gestió existeixen múltiples exemples d'això.

Les necessitats de dignificación, formació, salut laboral i dret de participació del personal d'administració i serveis són tan evidents i urgents com les inqüestionables del personal docent. El paper del personal no docent és rellevant no només en el funcionament del sistema educatiu, sinó en el propi creixement de la nostra organització. En este sentido, será objetivo de este sindicato la puesta en marcha de mecanismos para el reconocimiento del trabajo que desarrolla.
Finalment, cal destacar el paper del Sindicat en el creixement de la Intersindical Valenciana. En tots els centres de treball, i molt especialment en les universitats, en uns nivells o altres, convivim amb treballadors d'empreses privades (neteja i altres serveis, per exemple) i d'altres administracions (sanitat, etc.). El nostre compromís ha d'estendre's a l'atenció d'aquestes persones i amb ella, al creixement dels sindicats als quals els seus sectors estiguen adscrits (STICS, STS, STAP, etc.). El sistema educatiu no és impermeable ni estanc, i hem d'aprofitar aqueixa riquesa en benefici de tots els treballadors i les treballadores.

a.- La Llei Orgànica d'Universitats
La Llei Orgànica d'Universitats (LOU), ataca frontalment l'autonomia universitària, fonament de la llibertat de docència, estudi i investigació, imprescindible per a una societat democràtica, i l'afebleix fins a arribar a un punt crític, supeditant la institució universitària clarament i coherentment als interesaos de les classes dominants del sistema globalitzador imperant.
Per això, davant l'anunci de la Secretaria d'Estat d'Universitats que el govern emprendrà la reforma de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) només en aspectes molt concrets i específics, i que no procedirà a obrir un període constituent, hem de recordar que les mobilitzacions i protestes contra la
LOU, que van culminar amb una gran manifestació a Madrid, han estat les més intenses, nombroses i unànimes del període recent, després de les realitzades contra la guerra de l'Iraq, i un factor clau en la pèrdua de suport social de l'anterior govern, especialment entre la joventut. La unanimitat en
el rebuig frontal i total a la LOU no pot ni minimitzar-se ni ser oblidada per un govern que va participar plenament en aquestes amplíssimes protestes.
L'aparent acomodació a la llei a través de l'aprovació dels estatuts de les diferents universitats no és, per tant, la solució. Exigim, per coherència amb la nostra postura en tot aquest procés i pel bé de la universitat, la completa derogació de la LOU i l'elaboració d'un projecte alternatiu que reculla les
posicions mantingudes en la comunitat universitària durant les mobilitzacions. Aquest procés, amb els suports socials, acadèmics i polítics adequats, ha de ser negociat amb els sindicats representatius.
STEPV-Iv reitera, per tant, els criteris exposats durant el període de lluita contra aquell projecte: Autonomia universitària. Derogació de tots els preceptes que suposen una ingerència abusiva per part de les administracions públiques i altres instàncies socials en la gestió i presa de decisions en les universitats. Modificació de les competències i funcions dels consells socials, dissenyats per controlar políticament i econòmicament les universitats. Control democràtic de la gestió de les universitats.

b.- Gestió democràtica a les universitats. 
El claustre ha de tornar a ser el màxim òrgan de decisió de les universitats en tot tipus d'àmbits: econòmic, acadèmic i d'organització. El rector ha de ser elegit pel claustre. Tots els membres dels diferents estaments cal que siguen tractats en termes d'igualtat per a participar en la presa de decisions i per a formar part dels diferents òrgans. S'ha d'eliminar la proporció privilegiada del professorat funcionari doctor per a formar part del claustre universitari o per a elegir rector.

c.- Avaluació i acreditació del professorat. 
L'habilitació "nacional". L'acreditació de les persones candidates a figures contractuals laborals de professorat ha de consistir en la constatació del compliment dels requisits exigits per a cadascuna d'elles. Rebutgem, per tant, que siguen agències externes centrals o autonòmiques les encarregades de fer-ho. El sistema d'habilitació "nacional" no ha suposat més que un greu entrebanc per a la funcionarització del personal i un tràmit centralista inútil, i difícilment fa compatible l'existència d'un professorat vinculat amb la societat, la cultura i la llengua pròpies del context de cada universitat. No a la desvinculació de la universitat d'origen a la qual estan sent obligats els ajudants i associats per a poder ser contractats com aprofessors ajudants doctors. La desvinculació és només un mecanisme de desvertebració d'equips de treball docent i investigador.

d.- Consell de Coordinació Universitària. 
El Consell de Coordinació Universitària, dissenyat com el màxim òrgan consultiu i de coordinació del sistema universitari, no pot admetre la intervenció d'interessos privats en la coordinació i regulació del sistema públic. No a les competències exagerades i abusives ara vigents, que interfereixen en el funcionament de les universitats i en les competències de les comunitats autònomes. 

e.- Orientació de la recerca i de la docència en la universitat. 
L'activitat docent i investigadora cal que es projecte sobre la societat, servint, sobretot, els interessos generals. La LOU amaga una manifesta concepció mercantilista i privatizadora de l'activitat universitària pel que fa al producte final (investigació i graduats). Les universitats han de produir equilibradament, tant investigació bàsica com aplicada. L'espai europeu d'educació superior s'ha d'orientar d'acord amb criteris de racionalitat i no pot ser una excusa per a homogeneïtzar totes les titulacions amb criteris finalistes orientats a respondre a unes suposades necessitats de mercat que vénen determinades pels grups de pressió dominants.

f.- Règim de professorat. 
El personal dels diferents cossos, funcionaris i contractats laborals, ha de tindre el mateix règim laboral. S'ha d'establir la reducció de la càrrega docent, lectiva i tutorial, a partir dels 55 anys. S'ha de subsanar la situació de discriminació que sofreixen les persones que integren en l'actualitat diversos col•lectius, com el cos de TEU. S'ha de possibilitar, en determinades condicions, la promoció del professorat associat a figures estables i de dedicació exclusiva en la universitat. S'ha de prestar especial atenció a la promoció del professorat associat provinent dels cossos docents no universitaris, en aquelles àrees que siga pertinent. Les universitats han de tindre la màxima competència en el desenvolupament dels aspectes corresponents a selecció de professorat, estructura de plantilles, modalitats de contractació, permisos, llicències, anys sabàtics, etc.

g.- Sistema retributiu. 
El personal de les universitats ha de ser retribuït de manera digna, homogènia i uniforme. El personal de les universitats, PDI i PAS, ha de recuperar la pèrdua del poder adquisitiu amb un augment lineal de les seues retribucions. El complement autonòmic ha de tindre un component bàsic que arribe a la la immensa majoria del professorat de manera digna i homologable a l'establert en les diferents comunitats autònomes. Exigim la constitució de les taules sectorials d'universitat en cada comunitat autònoma per negociar les competències retributives i de règim de professorat atribuïdes a cadascuna d'elles. Treballem per la negociació de convenis col•lectius per al personal laboral (PDI i PAS) que recullen les millores abans ressenyades. .

h.-Ensenyaments Artístics Superiors
Les incerteses al voltant de l'immediat futur desplegament de la Llei 8/2007 de 2 de març, de la Generalitat, d'Ordenació de Centres Superiors d'Ensenyances Artístiques i de la creació de l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV) estan generant inquietuds en el personal docent i no docent en els tretze centres d'ensenyaments artístics superiors del País Valencià. Caldrà un seguiment atent de la transició en la situació administrativa d'aquests centres per tal d'assegurar que la situació laboral del personal no siga en cap cas afectada negativament.
És fonamental, en l'adequat desenvolupament de l'ISEACV, l'aplicació del principi d'autonomia acadèmica, organitzativa, financera i de gestió dels centres. En les Escoles Superiors de Disseny, a més dels Graus en Disseny, l'autonomia de centres hauria de permetre la possibilitat d'incorporar en la seva oferta educativa els Cicles Superiors de Disseny com a estudis gestionats per l'ISEACV.
El "RD 365/2007, de 16 de marzo, por el que se regula el Consejo Superior de Enseñanzas Artísticas" preveu que entre els 70 consellers que formen el plenari n'hi haurà dotze professors d'ensenyaments artístics, proposats pels sindicats i les associacions d'àmbit estatal més representatives en l'àmbit dels ensenyaments artístics.

L'STEPV doncs, haurà de tenir alguna cosa a dir en aquest Consell Superior en relació als ensenyaments, la investigació, la informació i la projecció social dels ensenyaments artístics, així com de la promoció dels professionals relacionats amb ella.
En aquest sentit és fonamental el desenvolupament fins a les últimes conseqüències (article 57.4. de la LOE) del principi d'equivalència, a tots els efectes, del títol Superior de Disseny al títol de Grau universitari.

8. Normalització lingüística

El valencià científicament català és llengua oficial i, a més, la històrica "i pròpia del nostre poble, del qual constitueix el més peculiar senyal d'identitat". L'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià reconeixen i declaren que "la Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la comunitat autònoma i d'una manera especial
amb la recuperació del valencià". 
En els últims anys, no obstant això, la política educativa del Consell en relació amb l'ensenyament en valencià sofreix una preocupant paralització. No existeix un impuls institucional global i sostingut a favor de l'ús del valencià.
La llengua no rep la protecció que li reserva l'Estatut i la LUEV. Només l'alumnat escolaritzat en Programes d'Ensenyament en Valencià -una cinquena part del total- compleix preceptivament aquesta llei. En alguns casos, com en la ciutat d'Alacant, l'estancament és molt greu. D'altra banda, el conjunt de centres privats del País Valencià ha bandejat la incorporació del Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i del Programa d'Immersió Lingüística (PIL), els únics que per les seues característiques garantiesen una plena adquisició de la llengua pròpia.
Com a conseqüència de tot això s'està consolidant la tendència a configurar una doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertada/privada en castellà. A més, la deficient dotació als centres de personal docent degudament qualificat en l'ús de la llengua per part de la Generalitat conculca el dret de les famílies a rebre l'ensenyament en valencià i provoca sovint el desprestigi d'aquesta modalitat educativa. Davant l'actual situació del valencià:

- Cal reformar la LUEV perquè l'educació bilingüe siga assumida com a model educatiu propi de tot el sistema educatiu valencià.
- Exigim que s'apliquen polítiques lingüístiques efectives, amb l'adopció de mesures urgents afavoridores de l'increment de l'ús del valencià en tots els àmbits de relació.
- Continuem reclamant la modificació de la Llei de la Funció Pública Valenciana pel que fa a la competència lingüística en valencià. Aquesta mesura s'ha d'estendre a tots els serveis mantinguts amb fons públics.
- Cal afavorir la representació social de la llengua. Exigim mesures efectives que faciliten els doblatges de tot tipus de producció audiovisual, la valencianització dels mitjans de comunicació i dels recursos informàtics, la traducció de llibres i tots aquells factors que contribueixen al prestigi i
a l'ús del valencià.
- Exigim, una vegada més, la planificació de l'oferta educativa en valencià amb previsions a curt i mitjà termini per generalitzar l'oferta educativa amb programes PEV i PIL.
- Donada la cooficialitat del valencià i del castellà, i del coneixement que de les dues llengües ha de posseir tot el professorat del País Valencià - com determina l'art. 23 de la Llei 4/1983-, i amb la finalitat de donar continuïtat als programes d'educació bilingüe que l'alumnat haja cursat en Educació Primària, tot el professorat de Secundària que imparteix docència, tant en nivells obligatoris com no obligatoris, ha de posseir la capacitació lingüística i tècnica adequada per a impartir l'ensenyament en qualsevol de les dues llengües oficials.
- Exigim la dotació als centres públics de recursos materials i humans que possibiliten la consolidació i generalització dels programes multilingües. Aquests programes han de garantir el domini del valencià com llengua pròpia.
- Cal generalitzar l'aplicació del PEV en Educació Infantil.
- Per a assegurar un adequat coneixement del valencià en els Programes d'Incorporació Progressiva, en l'Educació Infantil s'han d'impartir en aquesta llengua un mínim de 10 hores setmanals. L'àrea de Ciències, Geografia i Història - abans Coneixement del Medi- s'ha d'impartir en valencià des del primer curs de Primària.
- Per a afavorir les transferències lingüístiques en les tres llengües del currículum en l'aprenentatge cal tenir en compte els estudis més recents que provinguen dels llocs on s’està implantant 
-En un termini de tres cursos, en tots els centres públics de Primària i Secundària, els Programes d'Incorporació Progressiva (PIP) han de substituir- se per programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL). 
- Tots els instituts d'Educació Secundària han d'oferir, si més no, un programa PEV.
- Cal promoure i potenciar plans d'acollida per a la població immigrant. En moments d'afluència migratòria, urgeix l'acolliment d'aquestes persones en condicions de dignitat, oferir-los i facilitar-los l'accés als recursos bàsics de benestar, i el coneixement del valencià com llengua pròpia.
- Cal garantir l'aplicació de Plans de Normalització Lingüística en tots els
centres sostinguts amb fons públics.
- En els concerts educatius s'ha d'exigir com a requisit per a obtenir-lo el desenvolupament de programes d'ensenyament en valencià.
- S'ha de promoure l'aplicació dels Plans de Normalització Lingüística en tots els centres sostinguts amb fons públics.
- En els projectes d'Educació Compensatòria, Innovació i Investigació Educativa s'ha d'introduir com a requisit el tractament del valencià.
- En les zones castellanoparlants, s'impulsaran campanyes de sensibilització i de promoció de l'ensenyament en valencià i del valencià a tota la societat i es desenvoluparan plans especials de formació lingüisticotècnica per al professorat.
- En tots els centres sostinguts amb fons públics s'ha de procedir a una introducció progressiva dels programes d’educacio bilingüe en els quals, a més del valencià, s'estudien en aquesta llengua i durant l'escolaritat obligatòria com a mínim tres àrees no lingüístiques.
- En el tractament de les necessitats educatives individuals o en grup s'ha de garantir el tractament metodològic de les dues llengües, adaptacions curriculars individuals, programes de diversificació curricular, programa d'adaptació curricular, programes de garantia social i, en general, en tota acció educativa envers l'atenció a la diversitat.
- Incloure en tots els currículums dels Cicles Formatius el vocabulari tècnic pertinent en valencià. Així mateix, els Cicles Formatius de les famílies professionals d'Administració, Comunicació, Imatge i So, Hoteleria i Turisme, Comerç i Marquèting, Serveis Socioculturals i a la Comunitat i
d'altres relacionades en atenció directa a les persones, han d'incloure en els seus respectius currículums una major presència del valencià.
- Introducció de l'ensenyament en valencià en els ensenyaments de règim especialitzat; Musica i Dansa, Conservatoris, Escoles d'Art i Superior de Disseny, etc 
- Els centres d'Formació de Persones Adultes (FPA) han d'oferir els programes d'ensenyament en valencià, PEV i/o PIL, així com també, els plans de normalització lingüística.
- Elaboració de plans i programes d'iniciació, coneixement i ús en valencià per a adults, tenint en compte, especialment els immigrants.
- Dotació dels serveis d'ensenyament en i del valencià (Junta Qualificadora, Serveis de Normalització i Promoció Lingüística, Server d'Ensenyament en Valencià…) amb més recursos humans, materials, econòmics i organitzatius per a desenvolupar eficaçment les tasques que tenen encomanades.
- Reconeixement de la titulació de Filologia Catalana en el Decret 62/02.
- Homologació administrativa dels títols de les Juntes Qualificadores de Catalunya i les Illes Balears.
Per dur endavant aquestes demandes, el STEPV col•laborarà i recolzarà les activitats d’aquelles associacions que treballen en favor de la normalització lingüística, especialment amb la Federació Escola Valenciana i les diferents coordinadores que la conformen.

9. Un ensenyament públic amb finançament suficient

Tota reforma que pretenga ser eficaç ha d'anar acompanyada d'una llei de finançament que assegure la millora dels centres públics: instal•lacions adequades a les noves necessitats, amb recursos per a una gestió eficaç; plantilles adequades; investigacions que expliquen les causes del fracàs escolar; mesures per a reforçar els estudiants amb dificultats; actuacions que permeten diversificar els currículums; materials didàctics multimèdia i interdisciplinars; recursos per a l'adequada formació del professorat; etc.
Una retallada de la despesa pública podria ser seria un element força negatiu, perquè suposaria delegar -com és el cas de la FP- més responsabilitats a les inversions privades i comprometre amb això un model social regit per la igualtat d'accés a l'aprenentatge permanent i una oferta d'educació i formació de qualitat.
La despesa educativa de l'estat espanyol es troba encara lluny de la mitjana del Consell Europeu com es palesa, especialment en alguns indicadors: l'abandó escolar prematur; l'alumnat que finalitza l'ensenyament secundari superior; la quantitat de llicenciats i llicenciades en ciència i tecnologia; el volum dedicat a l'aprenentatge permanent i a les competències bàsiques, o el nombre de joves de 15 anys per sota del nivell mínim d'aptitud per a la lectura. Cal concloure per tot això que l'estat espanyol, a més de complir l'objectiu immediat de superar la mitjana de la Unió Europea de la despesa dedicada a l'educació (entorn del 5%), ha de tenir en l'horitzó immediat l'aproximació al 7%, xifra en la qual es troben els països amb els sistemes educatius més avançats. Així mateix, cal:

- Una Llei Valenciana de l'Ensenyament Públic que continga compromisos explícits de finançament i garantisca el desenvolupament de la xarxa pública escolar en condicions d'igualtat (instal•lacions, recursos materials i humans, etc.) i la gratuïtat dels materials curriculars en les etapes obligatòries.
-Implantació d'un ampli pla de garantia social que permeta una eixida professional als qui no arriben a els objectius de l'ESO.
- Increment substancial de les partides destinades a garantir la gratuïtat de l'ensenyament.
- Augment substancial de les partides destinades a impulsar la formació permanent del professorat.
- Increment de les partides destinades a la implantació de les línies en valencià.
- Elaboració d'un pla d'inversions en infrastructures educatives, pactat amb els ajuntaments, que responga a les necessitats d'escolarització, la implantació de la jornada continuada amb l'adequada atenció de l'alumnat en menjadors escolars i activitats extraescolares, ús dels centres educatius per la comunitat veïnal en horari no lectiu, etc.

10. Un pacte per l'ensenyament públic

Avançar cap a l'ensenyament públic, popular i democràtic ha de suposar la superació de l'actual marc legislatiu de la LOE. Una tasca gens fàcil, que ha d'anar unida a la mobilització de les forces i els sectors socials progressistes, però també d'un pacte educatiu d'ampli abast perquè la societat i els
centres educatius requereixen una mínima estabilitat que permeta aprofundir en els canvis i desenvolupar els projectes progressistes que han desplegat.
STEPV-Iv s'esforçarà per a recompondre la unitat de les forces progressistes, impedir les retallades del Partit Popular i rectificar les concessions del PSOE, particularment les reculades que ha introduït en la LOE.
El Pacte per l'Educació que proposem ha de tindre uns continguts mínims, aquells que prioritzen les necessitats dels sectors més desfavorits, que garanteixen als centres l'autonomia de gestió i desenvolupament curricular. Ha de ser un pacte que corregisca les polítiques que en els últims anys han sotmès l'ensenyament públic a la condició de subsidiari del privat. Un pacte que ha de:

- Retornar a l'ensenyament públic el prestigi que se li ha volgut furtar, i posar fi al procés de privatització del sector.
- Defensar l'ensenyament públic, democràtic, igualitari, integrador i de qualitat per a tots i totes.
- Reconéixer les diferents realitats nacionals, lingüístiques i culturals de l'estat espanyol.
- Impulsar una legislació que impedisca el finançament públic d'una educació elitista. La qualitat per a uns pocs és un privilegi, mentre que la qualitat per a tots i totes només la garanteix l'ensenyament públic.
- Propiciar normatives legals que permeten que les diferents etapes educatives -obligatòries i no obligatòries- siguen un espai de convivencia entre l'alumnat de distinta procedència i extracció social; entre persones de distintes creences i ètnies; de convivència amb "els altres", els distints; una etapa d'escolarització que servisca per al reconeixement mutu entre les persones que són diferents. Tot això contribuirà al major avanç democràtic d'una societat cada dia més diversa i plural.
- Retornar la democràcia a la gestió dels centres educatius amb participació de tots els sectors. El claustre i el consell escolar han de ser els òrgans de govern dels centres.
- Afavorir l'autonomia real dels centres educatius i millorar la convivencia i el treball en equip del professorat.
- Reflectir en l'escola i en l'ensenyament la laïcitat i l'aconfessionalitat de l'estat que assenyala la Constitució, amb un currículum sense ensenyaments religiosos.