Es evident que, de no canviar la cojuntura política
actual, la nostra agenda sindical en l’àmbit educatiu estarà abastament ocupada en la
contestació alternativa a la Llei Orgànica de la Qualitat Educativa (LOCE) i al seu
desplegament normatiu tant a nivell estatal com autonòmic.
D’altra banda també volem destacar la validesa plena de l’anàlisi feta a la
ponència de política educativa del VIIè Congrés de l’STE-PV-IV de 1999 perque molts
dels aspectes que feien referència tant al desplegament de la LOGSE com al seu
incompliment manifest, no solament no s’han resolt sinó que alguns d’ells s’han
agreujat.
El nou sistema educatiu que establirà la LOCE és un atac frontal a l’escola
pública de qualitat i d’equitat, un atac a la democràcia escolar i a l’escola que
acull a tothom sense discriminació. La legislació educativa vigent fins ara, requeria de
modificacions, perquè els canvis socials experimentats des de la promulgació de la LOGSE
han fet que s’evidenciaren deficiències i errors durant la seua aplicació, derivats
bàsicament d’un insuficient finançament. Es feia necessari adoptar mesures encaminades
a la resolució dels nous problemes plantejats. Unes mesures que haurien d’haver estat
el resultat d’un ampli debat públic i d’un elevat grau de consens, però aquest
debat, l’actual govern, no solament no l’ha propiciat, sinó que l’ha enverinat i l’ha
manipulat, des dels mitjans de comunicació afins als seus propòsits. El seu objectiu
primordial era acabar amb el fins ara vigent model educatiu, que malgrat les seues
mancances estava basat en la igualtat i la cohesió social i apostar per un altre model
basat en l’excel.lència, els privilegis i la segregació. La nova llei pretén amb
suposades receptes màgiques acabar amb els problemes del nostre sistema educatiu
originats per la LOGSE tot partint d’unes premises falses i d’una alta dosi de
demagogia. El govern del PP amb tot els mitjans al seu abast ha anat encarregant-se d’erosionar
el sistema públic d’ensenyament expandint falsetats com ara:
- Que la LOGSE havia acabat amb la cultura de l’esforç per haver establert la
promoció automàtica.
- La LOGSE havia incrementat el fracàs escolar, quan justament aquest va ser un del
motors d’arranc principal de l’esmentada llei, per tal d’homologar el nostre sistema
educatiu a la resta de països europeus de l’àmbit comunitari.
- L’altre ha estat el rebregat tema de la baixada dels nivells.
- I que la LOCE acabarà amb el deteriorament del clima de convivència escolar, quan
aquest es un tema comú en tots els sistemes educatius dels països desenvolupats i està
demostrat que no té la seua arrel única i exclussivament en l’àmbit escolar, sinó
més bé socioeconòmica.
Per fer front a les mancances de l’aplicació de la reforma de 1990 no calia una nova
llei (i menys encara una llei com la del PP), sinó unes polítiques educatives diferents
a les que s’han aplicat, inclosos ells mateixos, perque han tingut responsabilitat de
govern durant la seua vigència i no han fet més que fomentar i contribuir a l’agreujament
dels problemes.
Les bases ideològiques en les quals es sustenta la LOCE és concreten bàsicament en
sis mesures d’ampli abast, en el desplegament de les quals el PP ens vol imposar a
tothom el seu propi model de societat basat en un paradigama neoliberal en el qual s’espera
que el mercat resolga totes les demandes socials, amb independència dels drets
fonamentals constitucionals.
Aquestes mesures són les següents:
- Un major finançament dels centres privats concertats, més privatització
- El reconeixement en una llei orgànica del "dret" a la lliure elecció de
centre per part de les famílies
- La segregació entre els centres educatius
- La segregació de l’alumnat en el parany dels itineraris educatius i del Programa d’Inicició
Professional.
- L’autoritarisme en la gestió dels centres
- El centralisme i la uniformitat del sistema educatiu.
Un major finançament dels centres privats concertats.
La LODE preveu per al curs 2004-05 la concertació del tram educatiu de 3-6 anys,
aquesta mesura suposarà la derivació d’una quantitat molt considerable de recursos
públics cap a l’escola privada, proporcinant-li un clar avantatge respecte de l’ensenyament
públic, a més a més la llei té previst destinar recursos addicionals als centres que
tinguen especialització curricular, aquests centres es concentraran molt provablement en
la xarxa concertada . L’atribució a l’etapa 0-3 d’un caràcter primordialment
assitencial , suposarà de retruc afavorir l’oferta privada en aquesta etapa educativa.
El reconeixement en una llei orgànica del "dret" a la lliure
elecció de centre per part de les famílies.
Aquest dret que no està reconegut per la Constitució, ni tampoc per la LODE (art. 4.B
Los padres..........tienen derecho a escoger centro docente distinto de los creados por
los poderes públicos.), la LOCE (l’article 3.1.b) el reconeix de manera explícita. El
reconeixement i promoció d’aquest dret, de lliure elecció de centre encaixa
perfectament en la preocupació del PP per desmantellar els nivells bàsics aconseguits
per l’estat del benestar: la sanitat, l’educació, els mecanismes de protecció
laboral dels treballadors i treballadores,.... El reconeixement del dret de lliure
elecció de centre es fa en perjudici del principi d’igualtat com a fonament del sistema
educatiu. I aquest dret que a efectes reals sols pot ser exercit per un sector de la
població, acaba perjudicant a la majoria i a la part més feble social, cultural i
econòmicament. D’alguna manera podem afirmar que la LOCE deixa la planificació
eductiva en mans dels mecanismes del mercat, la llei de l’oferta i la demanda.
La segregació entre els centres educatius
L’article 5 de la LODE (Premios y reconocimientos), disposa premiar l’excel.lència
i l’especial esforç i rendiment acadèmic d’alumnat, professorat i centres per la
seua tasca i per la qualitat dels seus serveis.
Si relacionem el contingut d’ aquest article amb altres mesures, com ara: l’especialització
curricular, selecció de l’alumnat, lliure elecció de centre, etc, podem suposar sense
massa esforç quins centres seran premiats per la seua excel.lència.
La segregació de l’alumnat en el parany dels itineraris educatius i
del Programa d’Iniciació Professional
Els itineraris que proposa la LOCE no són l’alternativa per a resoldre els problemes
d’integració de l’alumnat i la compensació de les desigualtats. Provocaran l’efecte
contrari, creant centres ghetto i llocs de treball molt problemàtics. L’altenativa
passa per reduir la ràtio, tenir unes plantilles escaients per poder garantir una
atenció personalitzada i afavorir la compensació de les desigultats educatives, pel
reforç de l’atenció tutorial, pels desdoblaments de grups, pels agrupaments flexibles,
per les activitats de suport i reforç amb l’alumnat necessitat, així com també de
recuperació; l’increment de l’optativitat també podia possibilitar atendre millor la
diversitat d’alumnat i d’interessos. Davant dels actuals itineraris proposats haguera
estat més eficaç l’ampliació , flexibilització i millora dels programes de
diversificació curricular en grup.
L’autoritarisme en la gestió dels centres.
Els canvis que aporta el nou marc de la llei són substancials respecte a la concepció
de l’organització dels centres educatius. El primer canvi és la desaparició dels
òrgans de govern col.legiats que havia desplegat la LODE –consell escolar i claustre de
professors- deixen de ser de govern i es configuren com a òrgans de participació en el
control i la gestió.
Els òrgans de govern són unipersonals, per tant s’ha exclós la possibilitat que
els pares i les mares, alumnat i també el professorat participe en el govern dels
centres, ací es trenca la màxima de que els problemes de la democràcia es resolen amb
més democràcia, es fa més bé tot el contrari . Si el model de la LODE , a la pràctica
no ha funcionat de la manera més eficaç possible perque tenia també mancances, aquestes
no provenien del poder real dels consells escolars i dels claustres, el motiu provenia de
no haver desenvolupat mecanismes més eficients de participació. En aquest "nou
model" els pares i les mares són tractats com a clients i l’alumnat com a usuari.
En els consells escolars es produeix un buidatge de competències que es concreta en
tres aspectes substancials:
- No aprova el PEC, el qual adquireix un caràcter bàsicament tecnocràtic.
- No intervé en la resolució de conflictes del centre, en allò que s’ha anomenat els
mecanismes disciplinaris dels centres o comissions de convivència.
- No intervé en l’elecció del director o directora del centre.
Amb tot, es trobem davant uns òrgans consultius i de proposta, amb poques
possibilitats d’intervenir directament en el govern del centre, encara que, això si,
per ara, amb dret a ser informats. Per tant, els centres passen a dependre de manera molt
exclusiva de la direcció del centre.
El claustre de professorat es limita també a ser un òrgan consultiu de caràcter
tècnic. L’únic element rellevant és que aprova el projecte educatiu del centre.
Respecte a l’elecció i el nomenament de la direcció el canvi fonamental es concreta
en el fet de que aquesta passa de ser electiva a ser semiprofessionalitzada a través d’un
concurs de mèrits i una comissió seleccionadora que probablement desenvoluparà la
normativa de rang inferior, desapareix per tant, el model LODE que oferia més
possibilitats de participació de la comunitat educativa del centre i per tant apostava
per un model més democràtic.
La LOCE parteix del principi que els centres educatius, a l’igual que les empreses;
només poden funcionar eficientment si són gestionades "professionalment" i no
democràticament. Per això els Consells Escolars deixen de ser òrgans de govern i les
direccions dels centres es professionalitzen i són nomenades quasi directament per l’Administració,
amb la resurrecció del cos de directors clarament dependent i vicari de l’Administració.
No podem passar per alt que l’article 79.b) atorga a les direccions la potestat
disciplinària respecte del professorat i el 79.h) respecte de l’alumnat.
Al darrere de les afirmacions retòriques sobre la potenciació del paper del
professorat i el prestigi de la seua tasca (la llei no recull cap mesura concreta en
aquest àmbit), la realitat és que es desconfia d’ell i es preveu la figura de la
direcció com a cap de personal amb potestat disciplinària i es limita la capacitat de
decisió dels claustres. Tot plegat, un sistema de govern dels centres educatius, que ens
retorna a situacions i èpoques predemocràtiques. La nova llei aprofita la regulació de
la gestió dels centres docents per a introduir nous elements de diferenciació entre els
centres públics i privats concertats. En aquests es reforça de manera important el poder
dels seus propietaris en la gestió i control de l’alumnat i el professorat a través de
l’ideari propi i de la seua concreció en el projecte educatiu.
El centralisme i la uniformitat del sistema educatiu.
La LOCE és una llei que li resta encara més autonomia de gestió, d’organització i
curricular (de l’escassa de què disposen) als centres, al professorat i a les diferents
administracions educatives de les CC.AA. A més, és una llei que pretén uniformar el
sistema educatiu al voltant dels principis del pensament únic.
ENSENYAMENT I NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA.
La política educativa del Consell, pel que fa a l’ensenyament en valencià,
experimenta una preocupant paralització en el ritme de creixement en els darrers anys. No
hi ha un impuls institucional global sostingut a favor de l’ús del valencià. La
llengua pròpia no rep la protecció que li reserven l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús
i Ensenyament del Valencià (LUEV). Darrerament, fins i tot, s’ha aguditzat l’atac
institucional des de la Generalitat contra el fonaments acadèmics del valencià a l’ensenyament,
tot empobrint els currícula, censurant llibres de text i proscrivint l’única
llicenciatura que proporciona els coneixements adients, la de Filologia Catalana. En
aquest context, L’STE-PV-Iv es compromet a treballar, com a organització
reprtesentativa del professorat i com a entitat cívica per la consecució del següent
programa en l’àmbit educatiu:
- Cal que l’Administració educativa promocione els programes bilingües a les
comarques valencianoparlants, especialment el d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el d’Immersió
Lingüística (PIL), els més idonis, tal com demostren les avaluacions fetes pel propi
Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE) i no fetes públiques, per
a l’assoliment per igual del domini d’ambdues llengües i els més eficaços per
avançar cap a la normalització escolar i social del valencià.
- Es fa del tot necessari i urgent, que després de tant de temps de la publicació de
la LUEV, es faça una avaluació per part de l’IVAQE i de la Universitat de l’aplicació
dels programes d’educació bilingüe, per tal d’impulsar el seu assoliment i
desenvolupament d’acord amb els principis organitzatius i didàctics que hi contenen.
- L’Administració ha de dissenyar i pressupostar un Pla de formació del professorat
per a l’assoliment i actualització dels coneixements inherents a un ensenyament
plurilingüe, en un context en el qual la LOCE pretén avançar l’ensenyament d’una
llengua estrangera al darrer curs de l’Educació Infantil.
- També ha d’impulsar un Pla específic de formació per al professorat de les
comarques castellanoparlants per tal de fer viable la incorporació del valencià a l’ensenyament
i fer efectiva la cooficialitat amb el castellà.
- S’ha de mantenir el requisit lingüístic per a l’accés als cossos docents i als
llocs de treball mitjançant qualsevol sistema de provisió de llocs de treball.
- S’ha de fer la catalogació lingüística dels llocs de treball en tots els
ensenyament reglats per tal d’assegurar la continuïtat de l’escolarització en
valencià, des de l’educació infantil fins la Universitat.
- La Generalitat Valenciana deu establir convenis amb el Govern Balear i la Generalitat
de Catalunya que contemplen entre d’altres mesures: l’homologació recíproca de les
titulacions de llengua catalana, l’establiment d’un currículum bàsic comú de
llengua i literatura catalana, l’edició de material didàctic i l’intercanvi de
professorat i alumnat.
En els darrers anys i com a conseqüència de la publicació de la Llei d’Us i
Ensenyament la presència del valencià a l’ensenyament no universitari ha augmentat
progressivament però no de manera escaient. La situació és molt desigual tant en els
territoris com en les diverses etapes educatives i estem encara molt i molt lluny d’una
situació de normalitat. Tanmateix en l’actualitat estem arribant a una situació d’estancament
conseqüència de la política que en aquest aspecte està duent a terme el PP.
L’Administració té el deure de facilitat i exigir una formació continuada en
valencià que vaja més enllà dels anomenats cursos de capacitació
lingüístico-tècnica i de l’oferta migrada del propi Servei d’Ensenyament del
Valencià (SEV). l també ha de potenciar la utilització per part del professorat de
metodologies, recursos i materials que faciliten l’acció educativa en el marc de l’escola
valenciana i cal també que potencie la investigació sobre metodologia lingüística
Si bé hui en dia, el valencià és la llengua de comunicació i aprenentatge a molts
centres d’educació reglada, no és menys cert que encara hi ha molts problemes en la
continuitat dels programes d’ensenyament en valencià en l’ESO i el Batxillerat. I es
fa del tot necessari definir les plantilles de l’ensenyament secundari i el seu perfil
lingüístic. L’Administració té el deure inexcusable de posar fil a l’agulla en
aquesta qüestió i de dissenyar un pla de formació del professorat que faça possible la
normalització en aquestes etapes educatives al mateix temps que haurà de destinar els
recursos econòmics suficients.
L’Administració des del SEV ha de redefinir el paper de les assessories de valencià
per tal que aquestes estiguen més al servei de les necessitats i realitats del
professorat i dels centres i que actuen més com a dinamitzadores dels programes d’educació
bilingüe que com un instrument més de burocratització. En aquest sentit s’ha de donar
resposta urgent a la integració de l’alumnat nouvingut de diversos països i cultures
als programes d’educació bilingüe amb el recolzament material i humà necessaris.
Tanmateix s’han de mantindre i extendre els actuals programes d’educació bilingüe, s’ha
de garantir la provisió de les vacants d’aquests programes per professorat amb la
titulació adient, s’ha de dotar de professorat de suport als centres amb programes d’immersió
lingüística (PIL) i s’ha de promoure plans específics d’extensió del valencià en
comarques castellanoparlants tant pel que a l’alumnat com al professorat que hi treballa
en aquests territoris, amb plans de formació específics per aquests per tal que puguen
desplegar la seua tasca docent sense entrebancs i sentint-se partícips d’un projecte d’escola
i de país integrador.
S’ha de continuar mantenint el requisit lingüístic per a l’accés a la docència
i s’ha de resoldre d’una vegada per totes i d’una manera lleial amb la resta de
territoris que compartim una mateixa llengua i cultura, la qüestió de l’homologació
recíproca de les titulacions de català. Una questió del tot injusta i injustificable
que dificulta la mobilitat del professorat en aquests territoris així com l’accés al
treball.
Altra qüestió que s’ha de resoldre de manera urgent, una vegada constituïda l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, és l’alt nivell d’inseguretat normativa en molts punts, cal
fixar definitivament la llengua en tots els aspectes bàsics i deixar de polititzar i
polemitzar de manera recurrent i sistemàtica en aquesta qüestió tan fàcil de resoldre
i dedicar tots els esforços necessaris en eixamplar l’ús social de la llengua. En
aquest sentit des de l’STEPV-Iv, trobem un exemple digne d’elogi el treball desplegat
pel moviment Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua i recolzem i
assumim plenament el document "El compromís per la llengua" i es comprometem a
promoure’l i desenvolupar-lo en els àmbit educatiu, social, polítici i en els mitjans
de comunicació.
El procés de normalització lingüística ha d’estar inspirat en el reequilibri d’espais
pel que fa als àmbits d’ús. Ha de garantir el coneixement del castellà i del
valencià. Sense imposicions forçades, cal restituir al valencià els espais d’ús
lingüístic perduts, per tal d’anar supereant les situacions diglòssiques que encara
estem patint.
SOBRE L’ESTABILITAT EN L’OCUPACIÓ COM A MESURA DE QUALITAT
El nou marc legislatiu de desplegament de la LOCE té previst formular un nou sistema d’accés
a la funció pública docent, hem d’aprofitar aquesta avinentesa, mentre demanem la
derogació del RD 850/93, per continuar lluitant per un sistema d’accés diferenciat,
vinculat a la formació i a l’experiència docent.
Fins la consecució d’aquest objectiu hem de continuar reivindicant l’estabilitat
del professorat interí fins el seu accés a la condició de funcionari o funcionària de
carrera, aquest pla d’estabilitat haurà de quedar reflectit en un acord negociat amb
les organitzacions sindicals i ratificat pel col.lectiu d’ensenyants afectat.
S’han de mantenir igualment les borses de treball actuals així com la preferència
del professorat interí per a obtenir vacants i substitucions.
S’ha de continuar lluitant i insitint per l’equiparació en les condicions de
treball amb el professorat funcionari de carrera, així com en l’accés a la formació,
permutes, llicències i permisos. A l’igual que s’ha d’eliminar qualsevol
discriminació de tipus salarial.
SOBRE LA IGUALTAT DE LES DONES I LA COEDUCACIÓ
La participació de les dones en tots els àmbits de la vida política i social ha
augmentat considerablement en els darrers trenta anys. Les lleis han recollit molts
aspectes en la línia de possibilitar la igualtat d’oportunitats per a homes i dones;
però del reconeixement legal a la realitat pràctica i concreta del dia a dia encara
resta un llarg camí a recòrrer i es fan necessaries la implantació de mesures urgents,
que lliberen a les dones de les obligacions que, per educació, cultura i organització
social, ha hagut d’assumir al llarg de la història.
Des del sindicat hem de treballar per l’exigència de mesures d’acció positives
que transformen la actual escola mixta en una escola autenticàment coeducadora -per a d’això
calen polítiques educatives actives en aquest sentit-, així com d’altres que facen
realitat una autèntica igualtat d’oportunitats per a la dona ensenyant com a
treballadora i com a dona. En aquest sentit hem d’avançar en la consecució de les
desset mesures que es recullen en el programa electoral de desembre de 2002.
Es fa més que evident que les polítiques socials del govern del PP, així com les
bases que inspiren la LOCE no van en aquesta direcció. Per a mostra un botó, l’article
72.3 de la LOCE es carrega d’un cop la referència a la discriminació en funció de
sexe: "En ningún caso habrá discriminación en la admisión de alumnos por razones
ideológicas, religiosas, morales, sociales, de raza o nacimiento". L’article 14 de
la Constitució diu: "Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda
prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión,
opinión o cualquiera otra condición o circunstancia personal o social", no
companyes i companys, l’oblit no correspon a una errada de de transcripció, sinó a
raons de concepció.
|