1. UN PAS AVANT
Per primera vegada la nostra organització sindical es proposa a si mateixa una
ponència sobre SALUT LABORAL en un Congrés. No podem menys que felicitar-nos perquè
suposa un important progrés cap a la identificació i defensa de la nostra organització
amb els interessos i necessitats dels treballadors/as de l'ensenyament. És la culminació
d'anys d'esforç i preocupació del STEPV per la millora de les condicions laborals.
L'aportació de la ponència resideix que dóna forma pròpia a eixa constant del nostre
sindicalisme i que explicita la nostra ferma opció per la defensa de la salut laboral i
la prevenció de riscos laborals.
Aquesta opció, com la defensa de les condicions laborals en anteriors congressos, en
definitiva pretenen ser una resposta adequada a les circumstàncies i naturalesa en què
se'ns ha imposat el nostre treball. La tasca dels treballadors/es de l'ensenyament, com la
de la resta de la classe treballadora, ha estat tamisada des d'antic per les càrregues i
riscos determinades pels que han detentat els mitjans de producció i pels que, des del
poder social i polític, han servit els seus interessos. Estem parlant d'alliberament
enfront d'explotació.
2. UNA REALITAT DURA
Aconseguir que el treball siga una font de benestar personal i col·lectiu, que siga
una activitat que faça créixer i desenvolupar a les persones física, psíquica i
moralment, que es convertisca en un servei públic de la major qualitat social és un
objectiu que no es pot posposar.
Però queda per recórrer un llarg camí. L'avanç per a la classe treballadora està
constant suor i llàgrimes, més en els llocs on l'apreci per la vida i la salut dels
treballadors i treballadores és menor, manifestat obertament o de forma larvada. Com
sinó poden contestar-se les dades de milers d'accidents de treball que, any a any, es
repeteixen?. O els de l'OIT sobre l'augment d'un a dos milions de morts relacionades amb
el treball entre 1990 al 2000 en tot el món? ¿ Per què des de les instàncies europees
de seguretat i salut laboral es reitera l'imparable augment de "nous riscos
emergents" (depressions, angoixes, estrés o malalties musculoesquelètiques)
definint aquesta situació en el treball com "el malestar de la globalització"?
O, ¿com explicar l'incompliment de la Llei de Prevenció del Govern Aznar durant la seua
presidència europea quan no s'han reconegut com a malalties laborals ni tan sols aquelles
que tenen una relació evident amb el treball, com les que es deriven del treball amb
l'amiant o, en el nostre camp, els nòduls de les cordes vocals?
En la nostra realitat més pròxima, tres elements ens confirmen la dificultat en el
nostre propòsit:
• Els danys de tota classe relacionats amb el treball que estan sofrint milers de
treballadors de l'ensenyament i els riscos que s'estan suportant en els centres de
treball.
• La política concreta de la Conselleria d'Educació i del Govern Valencià
contrària a la salut laboral. Servisquen tres exemples: les traves al funcionament dels
comités de Seguretat i Salut Laboral (hi ha una denúncia interposada pel conjunt
d'organitzacions sindicals davant de la Inspecció de Treball), el retard en el
desenvolupament dels Serveis de Prevenció de Riscos Laborals (que "hauran d'estar en
funcionament a tot tardar l'1 de gener de 1999", segons Disposició Transitòria
Primera del R.D. 39/1997) i la no convocatòria quan correspon dels órganos de
participació en seguretat i salut laboral.
• Absència d'una cultura preventiva i una gestió integrada de la prevenció de les
Administracions Públiques i de la majoria d'empreses educatives, malgrat les
recomanacions de l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball i als recents
estudis de l'INSHT, que afirman que la inversió en prevenció de riscos no sols estalvia
vides i lesiones de treballadors/as, sinó que suposa un estalvi i una millora econòmica
per a les empreses, i una enorme disminució de la despesa pública.
La dificultat augmenta quan, no obstant, el discurs teòric sobre la salut i la
prevenció pareix ser un lloc comú; avui forma parte del discurs dominant, políticament
correcte.
3. QUE S'ESQUERDA
A) PER LES CONTRADICCIONS que provoca aquesta pràctica contrària a la
seguretat i salut laboral, les quals pesen en els treballadors/as. Cada vegada són més
les veus, els fòrums i les voluntats que es resisteixen a aquest estat de coses, que es
neguen a acceptar els danys en la salut com un castic ineludible i que, interna o
externament, es plantegen la necessitat del canvi en les condicions de treball i de vida.
El salari paga la nostra força de treball, no la nostra salut.
B) PEL NOSTRE COMPROMÍS. L’ STEPV també està convençut que eixe malestar
de vida i eixes patologies no són una predeterminació del destí. Per això, en aquests
últims anys, hem unit la nostra veu i la nostra acció sindical quan ha sigut possible
amb tots/es aquells/es que han desitjat canviar les condicions de vida i de treball,
siguen de l'àmbit que siguen.
C) PEL SUPORT QUE ELS TREBALLADORS/AS DE L'ENSENYAMENT HAN DONAT A L’STEPV EN LES
ULTIMES eleccions, segurament també té a veure amb el nostre compromís amb la Salut
Laboral: del conjunt de l'organització en l'acció sindical, del treball i la proximitat
dels delegats/as de prevenció, de l'empeny perquè funcionen els comités de Seguretat i
Salut Laboral unint a més voluntats, de l'exigència constant a l'Administració
Educativa per a posar en marxa els Serveis de Prevenció i per a complir la llei
mitjançant el diàleg i els informes/denúncies a la Conselleria i empreses o a la
Inspecció de Treball. També han donat suport a la tasca d'informació i formació que
han suposat les publicacions en l'ALL-I-OLI i el llibre "Legislació Bàsica de Salut
Laboral". Han valorat bé les campanyes "Pel reconeixement de les malalties
professionals al sector de l'ensenyament", "Pengem els claus?", i
l'atenció als riscos psicosocials i el curs "L'acaçament psicològic al treball.
Com sobreviure i previndre el mobbing" dins del Fòrum d'Educació.
D) PER L'EXISTÈNCIA D'UNES POTENTS REGLES DE JOC. La lluita de milers de
treballadors/as durant desenes d'anys, organitzada o espontàniament, el compromís de
diferents agents socials i l'entrada de l'Estat Espanyol a Europa han sigut els dos
elements més destacats, junt amb la normativa laboral anterior, en la transposició de
Directives Europees i la creació, en definitiva, d'un formidable marc jurídic que regula
la seguretat i salut laboral: La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, el Reglament dels
Serveis de Prevenció i la dotzena de Reglaments ja dictats (i, previsiblement, la
publicació d'altres quaranta en un futur pròxim), al costat dels convenis col·lectius.
E) PEL DESENVOLUPAMENT INSTITUCIONAL DE LA PREVENCIÓ, tant a nivell
internacional (OMS; OIT; Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball,..),
com Estatal (Inspecció de Treball, Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el
Treball, Institut Nacional de Medicina i Seguretat en el Treball, Comissió Nacional de
Seguretat i Salut en el Treball) i nacional (actuacions positives, normalment forçades,
de l'Administració Laboral, Sanitària, Educativa, Institut de Biomecànica de València,
i els òrgans de participació quan funcionen -Comissió Paritària de Seguretat i Salut
Laboral, Comissió de Salut i Seguretat d'Àmbit Docent i els comités de Seguretat i
Salut Laboral i delegats de prevenció de la Universitat, de l'ensenyança no
universitària i dels comités d'empresa).
F) PELS ÈXITS ACONSEGUITS EN LA LLUITA SINDICAL, entre ells, els aspectes
positius del DECRET 123/2001; l'Ordre de la Conselleria de Cultura i Educació pel qual s’estructuren
els Serveis de Prevenció de Riscos Laborals; el notable crèdit pressupostari ja assignat
a aquests Serveis, encara que encara no estiguen en funcionament; la disponibilitat d'EPIs
per a la utilització de la veu, després de tres anys de lluita; l'efectivitat de certes
denúncies contra la inseguretat col·lectius i danys individuals; les resolucions dels
comités de Seguretat i Salut Laboral sobre riscos importants; la subvenció de la jornada
sobre el mobbing, etc...
4. LA RESPONSABILITAT I EL REPTE DE L’STEPV
Aquest IX Congrés ha de posar de manifest el gran repte que, com a Organització
Sindical, tenim davant: canviar de manera sensible les condicions de treball. Els
empresaris i la Conselleria han escenificat alguns gestos que no poden enganyar-nos ni
encobrir l'incompliment permanent de la Llei i la seua tremenda responsabilitat davant
dels autèntics riscos que els professionals de l'ensenyament, i la resta de la comunitat
educativa, estan patint o poden sofrir. L'assumpció de la nostra responsabilitat
reforçada en les eleccions ha de servir, sens dubte, perquè es modifiquen radicalment
les seues polítiques, de manera que els centres educatius es transformen en llocs segurs
i amb unes condicions materials adequades a la tasca docent, que la seua organització
fomente relacions saludables i que el treball es puga convertir en un lloc de creixement
personal i col·lectiu, socialment vàlid i de qualitat.
5. MESURES PER A AVANÇAR
En la mesura que es puga, hem de:
A. RECUPERAR MAJORS QUOTES DE PARTICIPACIÓ.
De seguretat i salut, tots els treballadors i traballadores en saben. El nostre repte
necessita de les seues múltiples mirades, bé cap a si mateixos, bé cap al seu entorn.
Si l'aportació tècnica dels Serveis de Prevenció és important, si la potenciació dels
comités i delegats de Seguretat i Salut Laboral són necessaris, la condició "sine
qua non" perquè puguem fer camí i per a convertir el seu malestar i la seua
reflexió en reivindicació és escoltar les seues explicacions del que està passant en
el treball, cóm s'estan vivint les situacions de risc, qué es considera com a prioritari
i quines mesures preventives proposen d'adoptar.
En aquest sentit, potenciarem la figura del coordinador/a de Centre, amb recursos
materials i disposició de temps, a fi d'aconseguir una vertebració més real entre els
centres de treball i la nostra organització. De la mateixa manera, els equips de
direcció han de rebre el suport necessari perquè puguen desenvolupar el seu treball, com
l'assessorament tècnic per a l'elaboració dels Plans d'Autoprotecció, sol·licitat
reiterades vegades als SS.TT.
L'experiència de l'equip de publicacions i de les persones que treballen amb les
tecnologies de la comunicació, especialment el correu electrònic i la pàgina web, i
l'alta valoració del professorat sobre aquests mitjans, exigirà que l'Àrea de Salut
Laboral es desenvolupe adequadament comptant amb aquests recursos.
B) EXIGIR EL COMPLIMENT ESCRUPOLÓS DE LA LLEI.
Les obligacions que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals imposa a qui es beneficia
de l'activitat empresarial i a les Administracions Públiques són molt grans. Els
articles 14 a 28 de la mateixa citen aquests deures, que tenen la seua contrapartida
corresponent com a drets dels treballadors/as. No anem ací a transcriure la Llei i,
encara que més endavant parlarem de l'avaluació de riscos, volem subratllar ara que
entre les obligacions de l'empresari i Administració es troba la de consultar als
treballadors/as o els seus representants, amb la deguda antelació, les següents
decisions en matèria de prevenció de riscos laborals: la planificació i l'organització
del treball en l'empresa i la introducció de noves tecnologies; l'organització i
desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i de prevenció; la
designació dels treballadors/as encarregats de les mesures d'emergència; els
procediments d'informació i documentació; la formació en matèria preventiva i
qualsevol acció que puga tenir efectes sobre la seguretat i salut dels treballadors/as.
Així mateix, hem d'exigir el compliment dels articles 35, 36 i 37 que fan referència
al compliment de la legislació pel que fa als delegats/as de Prevenció i al respecte a
les seues competències i facultats, i dels articles 38 i 39 pel que fa al funcionament i
competències dels comités de Seguretat i Salut Laboral.
C) L'AVALUACIÓ DE RISCOS I LA PLANIFICACIÓ DE MESURES PREVENTIVES
L'avaluació de riscos és el procés d'obtenció d'informació necessària perquè una
empresa/organització estiga en condicions de prendre una decisió apropiada sobre
l'oportunitat d'adoptar accions preventives i, en eixe cas, sobre el tipus de mesures
preventives que s'han d'adoptar. L'avaluació de riscos permet identificar i avaluar els
riscos segons la seua magnitud i extensió. Aquests pilars bàsics exigeixen la
participació dels treballadors/as, delegats/as i també de l'aportació tècnica dels
Serveis de Prevenció. Ja hem dit que, des de fa més de tres anys, hem reclamat aquests
Serveis.
Ara bé, la Llei determina que, si s'han detectat danys, no cal esperar a una
avaluació per a adoptar mesures preventives -immediatament , si el risc és greu i
imminent-, per a no caure en un tecnicisme estèril.
Nosaltres ja podem aportar, en una avaluació inicial, factors de risc en molts centres
i danys per a la salut en prou persones, de manera que, en la mesura que les dades foren
objectives, s'hauria d'intervenir. Entre aquests factors de riscs destaquem els següents:
a) En relació als centres i llocs de treball: infraestructures insegures; condicions
climàtiques adverses(ventilació, humitat i temperatures de fred-calor inconvenients);
il·luminació inadequada i soroll excessiu; risc d'incendis i absència a falta
d'actualització dels Plans d'Emergència.
b) Accidents laborals en relació a la utilització de màquines i ferramentes, així
com de productes i materials químics, i absència de prevenció davant de riscos
elèctrics. Es solen produir per la manipulació i emmagatzemament dels productes químics
en els laboratoris; a l’aula de Tecnologia; en diferents Cicles Formatius de Formació
Professional i a l’aula d'Educació Física.
c) Accidents "in itinere" i condicions de treball negatives del personal que
utilitza el seu vehicle propi per al desenvolupament de la seua tasca en comissió de
serveis, sobretot el professorat itinerant.
d) Factors psicosocials de riscos relacionats amb factors psicosocials organitzatius
dels centres de treball, com el disseny de llocs de treball i les seues tasques, la
distribució de responsabilitats, el control o l'autonomia en el treball, l'exercici de
l'autoritat.
e) Tota la normativa sobre el pla de vigilància de la salut, assumint i superant la
concepció del reconeixement mèdic generalitzat. Aquest pla passaria, almenys per:
• El compliment de l'article 22 de la Llei de prevenció sobre la realització de la
vigilància de la salut.
• La garantia de mitjans de protecció i prevenció enfront d'aquelles malalties que
actualment són origen de baixes, en un nombre significatiu respecte a la resta de sectors
productius, que ja estan detectades; moltes d'elles relacionades amb alguns factors ja
coneguts, com l'augment d'edat del professorat, la dependència de contractes amb empreses
privades, la situació d'interinitat en múltiples aspectes -des d'itineràncies fins a
contractes a temps parcial- i sobretot aspectes ergonòmics i psicosocials com:
- L'esforç físic i postural, la síndrome musculoesquelètica, especialment entre el
professorat d'Educació Especial i d’Infantil i el personal d'Administració i Serveis,
encara que és una patologia freqüent en la resta de nivells i etapes educatives (
Primària, Secundària i Universitat).
- La identificació i mesures preventives de malalties que tenen el seu origen o
relació amb la utilització de la veu (nòduls de cordes vocals, paràlisi de les
mateixes, etc..) i amb al·lèrgies i infeccions respiratòries o cardiovasculars.
- En relació als riscos psicosocials, especial atenció i estudi dels factors que els
causen –per exemple, a l'estabilitat de plantilles on es manifesten durant temps
problemes importants de relació- així com mesures d'eliminació i protecció davant de l’estrés,
la síndrome del "burn-out" i l'acaçament psicològic en el treball
("mobbing" i "buyilling").
- La inseguretat derivada de les responsabilitats professionals i de la relació amb
l'entorn educatiu, especialment amb situacions on se suporten actes violents, o adoptar
decisions delicades respecte a la denúncia a la policia o al jutgat de persones
vinculades molt directament amb l'alumnat.
Moltes empreses d'educació no tenen concertats serveis de prevenció, o les seues
mesures preventives no son eficaces, són merament formals.
Només la Universitat té establit el Servei de Prevenció i compta amb una Avaluació
de Riscos Laborals. La vinculació amb els treballadors/as en aquest sector i l'assumpció
de responsabilitats preventives seria una peça clau d'avanç.
D) CULMINAR LES CAMPANYES EN MARXA I INICIAR ALTRES NOVES.
-La campanya "Pel reconeixement de les malalties professionals al sector de
l'ensenyament" pasa per insistir davant les autoritats centrals i autonòmiques amb
competències (laborals, sanitàries i educatives) no sols per al reconeixement d'algunes
malalties com a professionals, sinó donant el bot que la mateixa Llei de Prevenció
marca, en el sentit d'atendre com a contingència professional i preventiva tots els danys
relacionats amb el treball. Hi ha un possible camí col.lectiu i d’altre individual.
-La campanya "Pengem els claus?" ha de replantejar-se per al professorat
itinerant amb l’objecte de reobrir una negociació tancada per la pròpia Conselleria.
D'altra banda, el contingut de la campanya ha d'estendre's i aprofundir-se, tant des del
sindicat com des dels comités de Seguretat i Salut Laboral (mitjançant reunions,
anàlisi i accions conjuntes de diferents sectors). També tornar a insistir davant la
Mesa de la Funció Pública i plantejar-la com a prioritària en les plataformes.
-La ponència que com a organització es va presentar en el curs sobre el
"mobbing" ha d'aprovar-se formalment (annex). Està pendent la publicació de
les ponències. Les exigències sindicals respecte a la lluita contra l'acaçament moral
en el treball són elevades, entre elles: a) Presentar en els comités (està aprovada una
Resolució i Grup de Treball en el de València), en la Mesa de la Funció Pública i en
les negociacions sobre convenis col·lectius la proposta que siga considerada aquesta
actuació com a molt greu en els règims disciplinaris respectius; b) Mantenir criteris
objectius respecte a acaçador/es i assetjats, independentment de la vinculació amb la
nostra organització o altres d'igual o diferent signe; c) Donar el bot en l'aplicació de
mecanismes d'enfrontament contra l'acaçament -no sols el que s'exerceix contra un
individu, sinó contra un grup o col·lectiu- en l'esbòs del reglament aprovat en l'OIT.
-Desenvolupar una campanya i un document sobre Responsabilitat del Professorat. Exigir
la defensa jurídica, i de qualitat, en casos de denúncia per via penal; instar a
l'elaboració d'un document de la Conselleria, doncs ella és la que té obligació de
formar i informar, i estudiar mecanismes de negociació en relació a les activitats
escolars, complementàries i extraescolars.
-Desenvolupar informació respecte a les necessitats de micròfons i la necessitat
d'implantar cursos de reeducació de la veu. Proposar que la Foniatria siga una
assignatura optativa en les Escoles de Magisteri i en les Universitats els estudis de les
quals preparen a futurs docents.
-Desenvolupar una campanya respecte als Plans d'Emergència i e Autoprotecció.
E) INTEGRAR EN PREVENCIÓ EL PENSAMENT FEMENÍ I ESTUDIAR LA PROBLEMÀTICA
ESPECÍFICA DE LA DONA.
Hi ha una legislació específica, encara que dispersa, sobre aspectes directament
vinculats a la dona, com els referits a la protecció de la maternitat i de la lactància,
la possibilitat de canvi de llocs de treball mentre duren les mateixes, etc.. que hem de
desenvolupar com a campanya especial.
No obstant, el repte ha de ser major. La Llei de Prevenció de Riscos Laborals i bon
nombre de Reials decrets no tenen en compte, en absolut, la dona, la seua especificitat i
peculiaritats. En aquest sentit, una Llei progressista, no ho ha sigut en aquest aspecte.
Nombrosos estudis recents han demostrat no sols les diferències fisiològiques i les
seues relacions amb el treball, sinó la peculiar morbilitat de la dona i l'especial
incidència de patologies vinculades a la doble jornada laboral i el sistema de relacions
socials i familiars. Començar a entendre, a escoltar i incorporar pautes d'actuació en
molts àmbits de la nostra activitat privada, sindical, laboral,.. serà una de les peces
mestres per a fer realitat el que s’expressa globalment en aquesta ponència, tenint en
compte no sols el segle en què estem sinó la importància quantitativa de les dones en
el sindicat i la docència.
F) CONTINUAR AVANÇANT INTERNAMENT I DONANT EXEMPLE NOSALTRES MATEIXOS DE LA CULTURA
PREVENTIVA.
La decisió del Secretariat Federal de modificar condicions econòmiques i laborals
entre els permanents sindicals (35 ptes./Km en el pressupost de 2003, 42 ptes/Km. any
2004; i l’estudi per a l’establiment d'una assegurança de vida i per a la creació
d'un fons per a atendre accidents d’automòbil, la concreció del qual està pendent d’abordar-se
en un futur pròxim, en aquest curs) és una fita en el conjunt d'organitzacions del País
Valencià i en l'estat Espanyol. Aquest camí, a pesar de les implicacions econòmiques i
organitzatives, és la demostració de la nostra potencialitat.
El IX Congrés no sols ratifica molt positivament aquestes decisions, sinó que es
planteja d’avançar en aquesta línia (45 ptes./Km l'any 2005 i, a partir d’ahí, l’augment
automàtic anual proporcional a la pujada de l’IPC) i en altres, com l'avaluació de
riscos dels llocs de treball de les seus. D'altra banda, potenciarà la Salut Laboral amb
mesures com la consideració de l'Àrea de Salut Laboral com a Àrea amb igual tractament
al de la Dona i d’altres, en la mesura de les seues possibilitats (aprofitament de les
hores del dilluns per a treballar en salut laboral dels delegats/des de prevenció si no
hi ha reunió de la Junta de Personal; més recursos humans).
Aquest avanç, a més de ser just amb les persones que dediquen molt de temps al
sindicat, és un exemple que portarà cua.
G) PRESTAR ESPECIAL ATENCIÓ A COL·LECTIUS I PERSONES ESPECIALMENT SENSIBLES.
Cal identificar amb dades epidemiològiques i estudis adequats els esmentats
col·lectius i persones. No obstant, ja són notòries algunes circumstàncies especials:
professorat que freqüentment està amb risc de sofrir agressions; professorat d'Educació
Especial; molts professors/es de Cicles Formatius i FCT; professorat que viu
provisionalment durant anys i anys en centres on no hi ha condicions mínimes de seguretat
i espais adequats; professorat itinerantt, d'inspecció, coordinadors de batxillerat,
assessors/es, etc..; professors interins/es que no tenen reconeguts drets que altres
gaudeixen i, molt especialment, el professorat que està patint una situació psicològica
delicada, bé per estrés, depressió, "burn-out", bé perquè està sent
assetjat/da en el treball. El professorat que, per aquests o altres motius, tenen baixes
continuades durant anys hauria de constituir així mateix un col·lectiu prioritari, així
com el que està sotmés a discriminació.
H) EL TRACTAMENT DE LA PREVENCIÓ I SALUT LABORAL PER A L'ALUMNAT.
"Promoure la millora de l'educació en matèria preventiva en els diferents
nivells d'ensenyança i de manera especial en l'oferta formativa corresponent al sistema
nacional de qualificacions professionals…" és un instrument fonamental per a
aconseguir els "Objectius de la política" de prevenció que s'exigeix a les
Administracions Públiques. Està arreplegat en la Llei de Prevenció en el seu mateix
inici, en el Capítol II "Política en matèria de prevenció de riscos per a
protegir la seguretat i la salut en el treball". Si actualment hi ha actuacions
administratives respecte a l'alumnat de Formació Professional i en forma de campanya
també amb la resta, cal dir que estan pendents d'anàlisi i aprovació de la Comissió de
Seguretat i Salut d'Àmbit Docent, amb qui s'ha de tractar detalladament.
Des d'ací proposem el desenvolupament curricular de la matèria que ens ocupa, ben com
a tractament transversal, bé en unitats curriculars específiques per a tractar el
conjunt de temes -inclòs "buyilling "-, el que implicaria la formació bàsica
de tot el professorat, aspecte exigit per la Llei -i possiblement objecte d'una propera
denúncia.
Però, s'ha d'avançar en l'anàlisi del tractament de prevenció respecte a l'alumnat.
Efectivament, no se li aplica la Llei de Prevenció per motius obvis, no obstant, en el
seu moment, hem d'iniciar un treball respecte a l’alumnat que treballa amb riscos
físics, químics, biológics i ergo-psicosocials. L'alumnat no tindrà contracte de
treball, però treballa. El plantejament que defenem és l'aplicació de la Llei a aquests
col·lectius de riscos, de manera semblant a com s’arreplega en la Llei de Prevenció en
l’article 27, sobre protecció de joves menors que s'incorporen al treball. A estudiar
també el tractament respecte a la resta de l'alumnat, que també treballa en profit propi
i en profit social.
I) FACILITAR EL TREBALL DELS/DE LES PERMANENTS SINDICALS I QUADRES INTERMITJOS I
POTENCIAR EL TREBALL DELS/DE LES DELEGATS/DES SINDICALS.
És sug.gerent la proposta d’algún permanent sindical, en el sentit d’elaborar
documents de sintèsi i conclusions sobre aspectes de salut laboral, així com de pasar
informació/formació bàsica de salut laboral no sols als permanents, sinó a quadres
comarcals o de centres. Els delegats/des hi podrien tindre un paper important.
|