|
||||||||||
Des del divendres 18 fins el 20 de maig a Forcall (Els Ports) s'han realitzat unes Jornades de Formació L'Educació al món rural, organitzades per l'STEPV-Iv, amb l'assistència d'un centenar de persones, les quals han debatut, analitzat i reflexionat sobre el present i el futur de l'escola en els pobles del nostre País Valencià, així com també, la realitat d'altres zones de l'Estat espanyol com Catalunya, Aragó, Múrcia i altres.
Primerament, caldrà definir Què entenem per zona rural? Una població que està a 20 o 30 quilòmetres d'autovia de València i/o Castelló; com poden ser Pobla Tornesa, Benafer, i tants altres pobles de la nostra província, o altres pobles més allunyats geogràficament i en unes comunicacions molt més dolentes.
Pel que fa al segon grup la realitat els ofereix ben poques expectatives per aquests pobles, contínua despoblació cap a zones costaneres, on hi ha més oportunitats i el discutible anomenat millor qualitat de vida. L'Administració no impulsa cap pla integral de millora i de supervivència d'aquestes zones. Pel que fa al primer grup, són tractats com a pobles dormitoris per part de l'Administració, amb la pèrdua d'identitat, costums, deshumanització que açò comporta. Però, tots dos tenen un nexe en comú i aquest és l'escola, en aquestes zones aquesta significa el ser o no ser dels pobles. És per això que aquestes Jornades s'han organitzades a una de les comarques més emblemàtiques de Castelló i fins i tot del País; Els Ports. Cal considerar, que les comarques castellonenques presenten una dualitat entre rural i urbà, entre dos mons que caldria complementar-los i millorar-los i no enfonsar-ne un per què sobrevisca l'altre, en aquesta actitud l'Administració deuria donar exemple i ser-ne capdavantera desenvolupant programes específics de millora.
Nosaltres considerem que l'escola té un paper cabal com a element de compensació de desigualtats, socialització i de supervivència d'un poble. Ara bé, aquestes funcions no es poden portar a terme per l'escola, si aquesta presenta les següents mancances:
- Infraestructures pèssimes o obsoletes; cas de Els Rosildos, Vilanova d'Alcolea i tantes d'altres. La normalitat està en els extrems que s'ensorra l'edifici o el fan nou i a l'any es queda menut; casos de Bell-lloc, La Pobla Tornesa, etc.
- Manca de serveis bàsics; espai per al pati, serveis en males condicions, no adaptades a l'Ed. Infantil,etc.
- Manca de material didàctic i pedagògic en aquestes escoles; si més no, cal valorar l'esforç que l'Administració ha fet en l'equipament informàtic però i després la seua aplicació a l'aula? No envia cap programa educatiu, aquí acaba la seua responsabilitat, han de ser els i les mestres els que tapem les mancances de l'Administració.
- Els models d'organització que l'Administració està impulsant per aquestes escoles no té una altre objectiu que traslladar el model d'una escola urbana a una escola rural, on agrupen escoles sota una sola denominació CRA (col·legis rurals agrupats) i un sol Consell Escolar de Centre, Direcció etc. I aquelles escoles que es queden aïllades com és el cas de Benafer, etc. Sense un CRA a prop. O els antics PAEPS. Moltes vegades aquestos agrupaments es realitzen sense que les escoles tinguen cap relació entre elles i l'única cosa que els uneix es compartir el professorat itinerant.
- Les condicions laborals del professorat,
- Un percentatge del 80% són professorat interí que canvia any darrere d'any, amb el que això suposa per portar endavant els projectes educatius, pedagògics, etc.
- El professorat itinerant és 100% interí, ha estat la gran innovació de l'Administració, per tal de portar les especialitats LOGSE (Ed. Física, Música, Anglés, PT i Audició i Llenguatge), aquest professorat acaba sent posat en calçador en els centres, o com un visitant, o fins i tot com una mena de substitut barat per a quan la mestra tutora es posa malalta.
- Aquest professorat té uns desplaçaments on no hi és contemplada cap tipus d'assegurança en cas d'algun tipus d'accident o avaria, així com també està el tema, que ha de completar l'horari siga com siga, com a exemple hi ha una itinerància de música que comparteix la Serra d'engalceran i Benadresa a Castelló.
- Per una altra banda, cada mestre/a en zones rurals s'enfronta dia a dia a grups-classe de 10 a 15 alumnes on cada xiquet pertany a un nivell diferent, és a dir, des d'Ed. Infantil 3 anys fins a 2 de primària, o bé des de 1r de Primària fins a 6é de Primària, potser qualsevol combinació imaginable. A més, en aules on hi ha una mancança greu de material didàctic, pedagògic, etc. Sense comptar tampoc, amb un suport institucional de Formació que els puga proveir de materials, bibliografia, estràtegies, etc.
- I de la Secundària, no cal ni parlar-ne, sense comentaris, transport escolar, menjadors, etc.
Açò només, són quatre pinzellades d'allò que està passant en les zones rurals del nostre país. Per tant, cal posar de manifest la tasca, que anònimament els mestres, pares i mares, que viuen en zones rurals i que han d'aconseguir els mateixos serveis i prestacions que qualsevol altre ciutadà perquè també paguen els seus impostos, ajuntaments, associacions de tot tipus, que desinteressadament i en molt casos vencent molts obstacles són dia a dia treballant per aconseguir els seus drets com a persones.
Per tant, cal un canvi d'actitud de l'Administració per fer front a aquestos reptes que el món rural planteja en la societat del Segle XXI.
Castelló, 22 de maig de 2001