|
Tot
sobre la sentència |
Valoración
de la Confederación de STEs de la sentencia del Tribunal Supremo que
avala la congelación salarial de los empleados públicos
RETROCESO
EN LA LUCHA Ante la revocación de la Sentencia de la Audiencia Nacional que anulaba la congelación de las retribuciones de los empleados públicos impuesta por el PP en el año 1997, realizada por el Tribunal Supremo el día 26 de Febrero, en base a que es una cuestión económica de la que es competente el gobierno y no una cuestión de personal susceptible de negociación colectiva, la Confederación de Sindicatos de Trabajadores y Trabajadoras de la Enseñanza (STEs), manifiesta:
La Confederación de STEs plantea a las organizaciones sindicales de la Mesa General de la Función Pública que acaben con su política de moderación ante los continuos ataques de los gobiernos a las retribuciones y demás condiciones de trabajo de las empleadas y empleados públicos y reitera la necesidad de una actuación sindical unitaria y contundente contra las continuas agresiones del gobierno a nuestras condiciones de trabajo. |
|||
|
|||
EL TRIBUNAL SUPREM HA ADMÉS A TRÀMIT EL RECURS DE CASSACIÓ PRESENTAT PEL
GOVERN CONTRA LA SENTÈNCIA SOBRE LA CONGELACIÓ SALARIAL
TEXT DE LA PROVIDÈNCIA PER LA QUE S'ADMET EL RECURS DE CASSACIÓ "Madrid, a diez de mayo de dos mil uno. Pasen las actuaciones a la Sección Séptima de esta Sala Tercera de
conformidad con las reglas de reparto de asuntos. L'AUDIÈNCIA NACIONAL FA MARXA ENRERE "I a partir d'ara, què pot passar? Com heu llegit a l'encapçalament, el Tribunal Suprem ha admés el recurs de cassació interposat pel Govern, per tant i malauradament, caldrà esperar una nova sentència perquè les nostres expectatives puguen adquirir plena virtualitat. En cas que l'esmentada sentència puga ser favorable als nostres interessos l'STEPV-iv facilitarà tots els mitjans necessaris, tot i que considerem que caldria fer-ho d'ofici. Tanmateix, no podem oblidar que molt possiblement el recurs acabarà en el Tribunal Constitucional. |
|||
Per als treballadors i les treballadores del sector públic: NEGOCIACIÓ
COL·LECTIVA, JA! MANIFESTACIONS.
10 de maig. 19:30 hores MANIFESTACIÓ A MADRID. 2 de juny CCOO CEMSATSE CSIF STEPV-Iv UGT |
|||
El president Zaplana falta a la veritat quan afirma que la Generalitat va complir els acords retributius de 1995-97 En la compareixença del president Zaplana a les Corts, hui, 22 de febrer, a requeriment del grup d’Esquerra Unida, per contestar sobre els efectes de la sentència de l’Audiència Nacional sobre els empleats públics valencians, el cap del Consell ha afirmat que el seu govern no està concernit per aquesta sentència, per no ser part en el recurs que l’ha originada, i que a més el seu govern no va incomplir cap acord en 1997 perquè hi ha dues actes de les sessions de negociació celebrades que ho demostren. Per a l’STEPV-Iv, les declaracions del president no poden ser més cíniques ni contenir més falsedats. El president Zaplana sap de sobra, com li ho ha recordat el diputat de l’oposició, Joan Ribó, que si la sentència de l’Audiència esdevé ferma, el govern espanyol l’haurà de complir augmentant les retribucions dels seus funcionaris i que els governs autonòmics no podran mantenir les retribucions dels sues empleats públics per baix dels de l’Estat perquè la llei obliga a que, si més no les retribucions bàsiques (sou, triennis, complement de destinació i pagues extra), siguen igual per a tots els empleats de totes les administracions en el conjunt de l’Estat. Per tant, quan la sentència siga ferma, el Govern Valencià haurà de proveir els fons necessaris per igualar els salaris dels seus empleats als de l’Estat. Respecte als acords entre el Govern valencià i sindicats per al període 1995-97, les actes de les sessions de negociació reflecteixen la negativa del representant del govern Zaplana, el Sr. Ripoll, a complir-los emparant-se en què la llei de pressupostos de l’Estat de 1997 impedia que les administracions autonòmiques i locals pugueren materialitzar qualsevol increment en lloc d’aplicar la congelació salarial continguda en els pressupostos de l’Estat. Per tant, les actes a què s’ha referit el president Zaplana no sols demostren que els empleats públics valencians no van rebre allò acordat per a 1997, és a dir, la previsió de la inflació per a eixe any, sinó que demostren també que el seu Govern va fer exactament el mateix que el Govern de l’Estat, no complir un acord legalment adoptat amb les organitzacions sindicals, per la qual cosa ha estat condemnat per l’Audiència Nacional. València, 22 de febrer de 2001 |
|||
La sentència de l'Audiència Nacional en dues paraules | |||
|
|
||
|
|||
|
|
||
|
anar al començament
|
||
MANIFEST EN DEFENSA DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I DELS SERVEIS PÚBLICS Les Organitzacions sindicals que subscriuen aquest manifest volem mostrar el nostre profund rebuig a la política dels Governs central i autonòmic respecte del dret de negociació col·lectiva i als pactes adquirits amb els agents socials. Així mateix, volem manifestar la nostra voluntat de continuar amb les mobilitzacions iniciades l'any passat a causa de la Llei de Pressupostos per al 2001, convocades ara en defensa de la negociació col·lectiva, el compliment dels acords i per l'aplicació de les sentències. Continuen intentant limitar un dret bàsic dels treballadors com és el de la negociació col·lectiva i també modificar al seu capritx els acords o pactes aconseguits amb les organitzacions sindicals. De nou, enguany, els governs han tornat a imposar-nos la seua política salarial, usant-nos com a ostatges de la seua política econòmica i com a exemple per a la resta de treballadors i treballadores que en aquest moment estan negociat els seus convenis o aplicant revisions salarials. El govern s'ha tornat a equivocar: l’IPC acumulat va marcar una inflació del 4% en el 2000, per la qual cosa nostres salaris han perdut poder adquisitiu. En 2001 tampoc no va gens bé. Així doncs, fa falta més que mai eixe instrument de compensació que és la clàusula de revisió salarial. El govern ni negocia ni compleix. Enguany la negociació ha sigut nul·la i a més el que era una denúncia sindical, l'incompliment dels acords 95-97 en l'Estat i en el País Valencià, s'ha convertit en una sentència, que torna el respecte a la negociació col·lectiva i els drets derivats d'un pacte amb les organitzacions sindicals, El govern ha de prendre nota: els tribunals, l'opinió pública, els empleats i empleades públics no li donen la raó. Ha de canviar la seua política, ha d'asseure's i negociar, ha de complir els pactes, ha de defendre els serveis que presta, elevant la seua qualitat i mantenint públics perquè siguen veritablement de tots i totes. Les nostres reivindicacions són moderades, justes, raonables i assumibles. S'ha demostrat que hi ha marges econòmics, però no hi ha voluntat política. Pesa més el dèficit zero que dos milions d'empleats i empleades públics. En conseqüència els sindicats firmants, anem a continuar amb les mobilitzacions que ens van portar a la vaga del 14 de desembre del 2000 i RECLAMEM:
CCOO PV, CEMSATSE, CSI-CSIF, UGT- PV, STEPV-Iv MANIFIESTO EN DEFENSA DE LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA Y DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS Las
Organizaciones sindicales que suscriben este manifiesto queremos mostrar
nuestro profundo rechazo a la política de los Gobiernos central y
autonómico con respecto al derecho de negociación colectiva y a los
pactos adquiridos con los agentes sociales.
CCOO-PV, CEMSATSE, CSI*CSIF, STEPV-IV y UGT-PV |
|||
escrit unitari signat el dilluns 12 de febrer A L’ATENCIÓ DEL SENYOR CONSELLER DE JUSTÍCIA I D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES Les organitzacions sindicals sotasignades, CCOO, CEMSATSE, CSI-CSIF, STEPV-Iv i UGT-PV, totes membres de la Mesa General de Funció Pública de la Generalitat Valenciana. MANIFESTEN:
DEMANEN: València,
12 de febrer de 2001. |
|||
L’STEPV-Intersindical
Valenciana reclama unitat sindical en la Funció Pública L’STEPV-Intersindical Valenciana mostra la seua sorpresa per l’anunci, efectuat per CCOO i UGT el dia de hui, de mobilitzacions d’empleades i empleats públics en l’àmbit del País Valencià, per tal de reclamar el compliment de la sentència de l’Audiència Nacional que anul·la la congelació salarial d’aquest personal durant 1997. Aquest sindicat s’ha dirigit per escrit en diverses ocasions en les últimes setmanes a la resta de sindicats presents en la Funció Pública, per tal de coordinar les accions i mobilitzacions a realitzar, tant respecte de les conseqüències de la sentència esmentada, com de les reivindicacions que justificaren la vaga del passat 14 de desembre. Fruit d’aquestes gestions, està prevista una reunió entre els sindicats membres de la Mesa General de la Funció Pública de la Generalitat Valenciana (CCOO, CEMSATSE, CSIF, UGT i el propi STEPV-Intersindical Valenciana), a l’objecte d’unificar criteris sobre les mobilitzacions i sobre la negociació en l’àmbit de la Mesa General. Aquesta reunió, que està prevista per al dilluns 12 de febrer, és la que ha de determinar les mobilitzacions conjuntes que cal convocar en tot el país. Cal advertir, a més, que en l’àmbit de la Administració de la Generalitat, s’estan celebrant asemblees conjuntes, amb l’ànim de donar la paraula a les treballadores i els treballadors, per tal de recomençar les mobilitzacions des de baix, i no des de les cúpules sindicals. La participació en la passada vaga del 14 de desembre podria haver estat superior si l’opinió del personal al respecte s’hagués tingut en consideració abans i no després d’haver convocat les cúpules dels grans sindicats aquesta mesura de pressió. L’STEPV-Intersindical Valenciana considera que el moment actual és molt important per al futur de la negociació col·lectiva en la Funció Pública. Caldrà una forta unitat entre tots els sindicats d’una banda, i de totes les treballadores i tots els treballadors públics de l’altra, per a poder afrontar amb garanties la contraofensiva gubernamental. Per això, esperem que tots els sindicat entren en raó i s’avinguen a pactar sense exclusions les mobilitzacions a realitzar a partir d’ara, tan en l’àmbit autonòmic, com a nivell estatal. València, 9 de febrer de 2001 |
|||
Benvolguts companys, Benvolgudes companyes, La sentència guanyada per la Federació d’Ensenyament de CCOO en l’Audiència Nacional en contra de la congelació salarial imposada per Govern Central, l’any 1997, ha obert una nova perspectiva en el sector públic. La reacció del govern en contra del seu compliment i la presentació del recurs de cassació i, fins i tot, les seues declaracions que ratllen la il·legalitat en afirmar que, en cas de una nova sentència negativa per al Govern, interposaran un conflicte de competències, fa necessari, al nostre entendre, un front comú de totes les organitzacions sindicals presents al sector públic, tant de l’Estat com de l’àmbit autonòmic valencià per oposar-nos amb eficàcia a l’actitud autoritària dels nostres governs. De totes i tots es conegut que estem davant d’una sentència força important per a la negociació col·lectiva i que aquesta ha obert una gran expectació entre el conjunt de les empleades i empleats públics. És per tot açò que us proposem la celebració una cimera sindical per sumar totes les nostres forces a la dels empleades i empleats públics per obligar els governs a complir l’acord i pagar. Sense aquesta unitat i sense la pressió intensa i sistemàtica de totes i tots, no serà possible arribar a aconseguir les nostres reivindicacions. Pensem que aquesta primera reunió la podem mantenir els sindicats presents en la Mesa General de la Funció Pública i, en un segon moment, ampliar la convocatòria a tots els sindicats presents en l’àmbit públic. Si compartiu la nostra valoració i considereu convenient la celebració de la cimera, podem contactar telefònicament i concretar el dia i la data de la reunió. Rebeu una salutació ben cordial. València,
6 de febrer de 2001 |
|||
El
sindicat proposarà la convocatòria sindical unitària de mesures de
pressió El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensnyament del País Valencià considera necesari que, tant el Govern Central com la Generalitat Valenciana, inicien la negociació del compliment de la Sentència de l'Audiència Nacional i paguen les quantitats que deuen al conjunt de les empleades i empleats públics. El sindicat proposarà la convocatòria de mesures de pressió per forçar als governs a pagar els deutes que tenen amb les empleades i empleats públics. En aquest sentit, l'STEPV-Iv considera necessari acordar mesures d'entesa i de mobilització amb tots els sindicats de la funció pública, sense excloure cap organització sindical, ja que està en joc tant la negociació col.lectiva futura com que el govern rectifique i accepte negociar ara. El sindicat pontenciarà i participarà en totes les mobilitzacions que calguen per fer efectiu el reconeixement que han donat els tribunals a la negociació col.lectiva i per cobrar les quantitats pendents de la congelació salarial imposada injustament pel Govern Central i revocada per l'Audiència Nacional. Amb la presentació del recurs de cassació, el Govern aconseguirà que el malestar entre el conjunt de les empleades i empleats públics siga cada vegada major, amb la qual cosa més tard o més prompte, el govern es veurà obligat a iniciar les negociacions. La pèrdua de poder adquisitiu motivada per l'incompliment de l'acord sindical del 1994 ha estat contestada recentment amb la convocatòria de la vaga general del 14-D-2000 i l'incompliment de la sentència també ho serà. El sindicat està convocant assemblees per informar i assessorar a les persones afectades i per proposar-los la convocatòria de mobilitzacions al sector. Respecte a la polèmica sorgida per la presentació de reclamacions individuals per demanar l'aplicació de la sentència, l'STEPV-Iv informa que totes les empleades i empleats públics ho poden fer, en el moment oportú, assessorades per qualsevol gabinent jurídic, siga sindical o de qualsevol altre tipus. La informació necessària per a fer-ho no és patrimoni de cap organització sindical, estiga personada o no en el procés jurídic. Aquest és un assumpte públic que transcorre pels camins jurídics establerts, que no planteja cap situació excepcional, ni molt menys està enfosquida per cap secretisme. Només cal facilitar l'accés gratuït a la informació, cosa que cal oferir a qualsevol persona interessada. Per altra part, el sindicat considera que l'única manera de resoldre justament el pagament dels endarreriments reconeguts en la sentència és que les Administracions ho facen d'ofici per a tots els seus treballadors i treballadores, sense que això depenga de fer o deixar de fer cap reclamació personal. Això no obstant, si finalment és necessària la presentació de reclamacions individuals davant els òrgans administratius, perquè així ho determinen els tribunals, l'STEPV posarà un model i l'assessorament necessari a disposició de quantes persones ho sol.liciten, de forma gratuïta. Sols si s'arribara a haver d'actuar individualment davant els tribunals, s'originaria una despesa que justificaria que el personal afectat haguera de cobrir-la. Arribat el cas, qualsevol persona que vulga fer-ho, mitjançant el sindicat, ho podrà fer. L'STEPV-Iv critica la carrera clientelista que algunes organitzacions sindicals han iniciat per patrimonialitzar les reclamacions individuals de les persones afectades quan tothom sap que cal esperar a tenir una sentència ferma, i que, per arribar a tenir-la, igual poden passar setmanes com uns quants anys. Mentre, les reclamacions dormiran en els calaixos dels despatxos sindicals. Per contra, l'STEPV-Iv considera prioritari que el conjunt del sector conega amb detall la situació actual per poder actuar des de l'autonomia personal; i així mateix reitera que cal fer un esforç per una actuació sindical unitària que pressione els governs per aconseguir els objectius generals: el cobrament de les quantitats degudes i el respecte a la negociació col.lectiva.
|
|||
anar al començament / intersindical / ensenyament / sanitat / serveis públics