STEPV exigeix la convocatòria de la mesa de negociació d'educació

El Sindicat reclama a Educació complesca els compromisos fixats en el protocol de negociació.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) ha demanat la convocatòria urgent de la Mesa Sectorial d'Educació per abordar tots els temes pendents i per donar compliment al protocol de negociació signat per tots els sindicats i la Conselleria de Cultura, Educació i Esports el passat 15 de febrer. El propio conseller, Alejandro Font de Mora va signar el document.

Per al Sindicat, l'Administració Educativa està incomplint tant el protocol com el calendari de negociació. A més a més, les negociacions s'han caracteritzat per les insuficiències, no han donat, ara per ara, els resultats previstos, el deute econòmic i la falta de recursos financers del govern valencià està entrebancant-les i retardant-les.

A la data d'avui, la majoria dels temes continuen sense tancar-se amb un acord o estan pendents de negociació: millores de les condicions del professorat interí; reducció de la jornada lectiva als majors de 55 anys; convocatòria de les llicències per estudis; acord per millorar l'educació infantil amb l'augment de més 500 llocs de treball per als centres que escolaritzen alumnat de 3 a 6 anys i la consideració de les Escoles Infantils com centres docents; els accidents laborals i les malalties professionals tenen una insuficient i farragossa cobertura; les adaptacions del treball per les persones amb problemàtiques especials no tenen la regulació escaient; la irrupció mediàtica de la problemàtica de la violència en centres escolars, públics i privats, ha estat abordada d'una manera insuficient i demagògica, malgrat les declaracions públiques de l'Administració; una bona part dels centres escolars continuen sense tindre ni tan sols els preceptius plans d'emergència i autoprotecció.

Tampoc no s'ha convocat cap reunió per tractar sobre l'escolarització de l'alumnat i el nombre de grups d'ESO i de Batxillerats dels IES, ni s'ha donat continuitat a les reunions per resoldre la situació econòmica dels centres públics. La reunió sobre infraestructures educatives es va limitar a donar dades estadístiques sobre les adaptacions i construccions dels centres però no es va informar sobre la situació de cada centre.

L'STEPV-Iv qualifica de molt greus els incompliments de l'Administració Educativa i exigeix que aquesta canvie d'actitud, en eixe sentit considera necessària la convocatòria de la Mesa Sectorial per abordar tots els temes pendents i tancar la negociació. Per tot açò, l'STEPV-Iv anuncia que si l'Administració no canvia d'actitud i es comencen a concretar i veure resultats positius en els propers dies convocarà mobilitzacions al sector educatiu només iniciar-se el proper curs escolar.

València, 5 de juliol de 2005

STEPV reclama la convocatòria de llicències per estudis per al professorat

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) considera necessari i urgent que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport faça pública la convocatòria pública de les llicències per estudis per al professorat dels centres públics.

El Sindicat qualifica d'incompliment el fet que, a hores d'ara, juliol de 2005, encara no s'haja complit el compromís del govern valencià de convocar llicències per estudis per al professorat que treballa als centres públics valencians. L'actual govern del Partit Popular va suspendre la convocatòria de llicències per estudis que s'estava fent des de la dècada dels 80. La suspensió de la convocatòria, l'any 1997, va ser justificada per manca de pressupost i, en eixe moment, es va dir que l'any següent es duplicaria el nombre de llicències.  Doncs bé, des d'aleshores no s'ha fet cap convocatòria.

L'actual portaveu del Consell, Esteban Gonzàlez Pons, quan era conseller d'Educació es va comprometre davant a tornar a convocar les llicències per estudis. Aquests serveixen al professorat per accedir a noves titulacions i participar en plans de formació i reciclatge. El passat 24 de maig, en la Mesa Sectorial d'Educació, es va tractar sobre la seua convocatòria, des d'eixe moment no s'ha tingut cap informació sobre la convocatòria. En tot cas, tampoc la proposta presentada per l'Administració era satisfactòria ja que proposaven, després de hui anys sense convocar-les, 20 llicències quadrimestrals i 20 anuals. Per a l'STEPV-Iv, el nombre és del tot insuficient si es té en compte que treballen en el sector més de 45.000 professors i professores.

Ara, al mes de juliol, encara no s'ha concretat ni el text de la convocatòria ni s'ha donat una resposta a les propostes sindicals. Tot açò, posa en evidència la manca d'interés de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport envers la formació del professorat, més enllà de les declaracions públiques i de la política d'aparador a la que ens tenen acostumants. De fet, el País Valencià és l'única comunitat autònoma que no convoca llicències per estudis.

STEPV-Iv exigeix la convocatòria immediata de la Mesa de Negociació i que es reprenga la negociació  d'aquest assumpte tant important per a la formació del professorat valencià.

València, 8 de juliol de 2005

STEPV-Iv qualifica de propaganda l'anunci del conveni entre educació i CIEGSA

El Sindicat demana al Consell que prioritze les inversions en infraestructures escolars.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) ha qualificat de propogandístic l'anunci del conveni entre CIEGSA i la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per a la construcció de centres educatius i per a l'erradicació de les aules prefabricades.


La Conselleria de Cultura, Educació i Esport va presentar el projecte Creaescola fa un any per eliminar les aules prefabricades i per construir nous centres. La presentació del programa va ser "a bombo i platet" amb molta propaganda i despeses importants. Però des d'aleshores no s'ha posat en marxa cap intervenció. Ara, un any després, es presenta com un conveni important el que no és més que una obligació de l'Administració: garantir un lloc escolar digne i en condicions a cada alumne valencià.


En tot cas, no deixa de ser curiòs que siga CIEGSA l'empresa encarregada de la construcció dels centres una empresa que encara té pendents de construir o adequar un centenar de centres del Mapa Escolar del 1996. Una empresa caracteritzada per tenir costos finals elevadíssims.En iniciar-se el curs 2004-2005 a la província de València hi havia 139 projectes programats dels quals ara només n'hi ha 63 completament acabats, el que representa el 45,32% del total. A Castelló hi ha 41 centres acabats, un 58,54% de les previsions. A Alacant els centres acabats representen el 35,64%. En el conjunt del País Valencià nomé s'han construit un 45,72% dels centres previstos en total.


Pel que fa al programa CREAESCOLA, el Sindicat considera que fa falta una ampliació del programa de construccions escolars que incloga l'adaptació del centres d'infantil i primària als programes mínims: biblioteques, menjador, aules d'informàtica, gimnàs, instl·lacions esportives... i la construcció de nous centres educatius per fer front a les noves necessitats del sistema educatiu valencià.


València, 8 de juliol de 2005.

STEPV-Iv reclama la creació de 606 llocs de treball a Educació Infantil

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) demana a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport la creació de 606 llocs de treball per als col.legis públics d'infantil i primària i per a les Escoles Infantils de la Generalitat Valenciana.

La distribució de places serien 553 per a col.legis públics i 63 per a les Escoles Infantils. Aquestes places són de professorat del Cos de Mestres i s'han de posar en fucionament per a millorar la plantilla d'infantil dels centres docents.

Aquesta reivindicació ha estat presentada pel Sindicat en diverses meses de negociació sense obtindre, fins ara, una resposta positiva. La justificació de l'Administració per a no acceptar-la és que l'augment de la plantilla està condicionat a l'informe favorable de la Conselleria d'Economia. Per a l'STEPV-Iv açò és un argument injustificable. Les negociacions per millorar la xarxa pública i les condicions de treball del professorat no poden estar aturades pels problemes interns del govern valencià, el poc pes polític del conseller d'Educació al govern valencià o per la manca de recursos econòmics de la Generalitat Valenciana.

A més a més, el sindicat considera necessari que es reduesca la ràtio de les aules d'infantil, es milloren les infraestructures, es cataloguen com a centres docents les escoles infantils de la Generalitat Valenciana, es normalitzen les condicions laboral del personal que hi treballa, es considere equip docent a tot el personal i s'adscriguen les escoles infantils de la Generalitat Valenciana.

València, 7 de juliol de 2005

STEPV-Iv demana al Consell que prioritze les inversions en infraestructures escolars.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) demana al Consell de la Generalitat Valenciana que prioritze les inversions en infraestructures escolars.

En la reunió mantinguda amb la Secretaria Autonòmica per a donar informació sobre infrastructures educatives, l’STEPV-Iv ha demanat una solució ràpida i àgil per a atendre les necessitats dels centres pel que fa a les infraestructures, tant per a les remodelacions i adaptacions com a la construcció de nous centres. El Sindicat ha presentat una relació de més de 350 peticions de centres docents perquè la Conselleria intervinga. Fa falta una ampliació del programa de construccions escolars CREAESCOLA que incloga l'adaptació del centres d'infantil i primària als programes mínims: biblioteques, menjador, aules d'informàtica, gimnàs, instl·lacions esportives...

Per a l’STEPV-Iv és que tot l'alumnat valencià puga disposar d'un lloc escolar digne i en condicions d'igualtat en qualsevol lloc on residixca, sense haver de manifestar-se o sortir amb pancartes a reivindicar la construcció, reparació o adaptació d'un centre escolar necessari Aquesta és la política educativa necessària i sobra la dels gestos i la propaganda.

Els governs tenen l'obligació de programar i construir els centres docents públics.

Ho han fet els successius governs valencians? La resposta és tard i mal.

Tard perquè des de la publicació de la LOGSE en l'any 1990 es van perdre uns importants anys inicials per a adaptar i renovar la xarxa de centres docents del País valencià. Primer van ser els obstacles entre governs de distint signe, el del Consell socialista i els municipals del PP, amb l'exemple de la ciutat de València on des de 1990 a 1999 sols es va construir un per l'oposició i dolenta gestió de l'equip de govern municipal de la Sra. Barberá.

Mal perquè s'ha retardat excessivament el compliment de les previsions de la LOGSE. Encara avui el 28 % d'alumnes de primer cicle de l'ESO romanen en centres de primària, és a dir encara no tenen un centre de Secundària on estudiar.

Mal perquè les infrastructures provsionals, les aules prefabricades, segueixen en els patis dels centres docents públics i no hi ha forma que desapareguen definitivament.

Mal perquè tots els intents dels governs dels successius Consells per a complir amb les obligacions de construcció de centres-convenis amb municipis i amb l’IVVSA, CIEGSA- no han aconseguit els seus objectius, acabar el mal anomenat "mapa escolar" en l'any 2003 .

Mal perquè la privatització de la gestió de la construcció de centres a través d'una empresa de construcció CIEGSA, no ha solucionat els dèficits arrossegats des de 1995. S'han programat, s'han construït i s'han inaugurat i reinagurat centres però, és suficient?

Per al STEPV-Iv no hi ha dubte de la important renovació de centres en Secundària i de la construcció d'alguns en primària, però no són suficients i en molts casos ha arribat tard, en aquest moment el 85% de Primària encara està pendent de la reforma i adaptació de les seues instal·lacions als requeriments legals de la LOGSE publicada fa quinze anys.

La seua construcció s'ha fet d'una manera poc eficient. En els primers anys de CIEGSA (2001-2003) es va confondre el disseny de luxe amb la funcionalitat, els centres van tenir costos finals elevadíssims, tant que per cada dos es podria haver construït un tercer si s'haguessen aplicant els mateixos criteris que s'usen en altres comunitats per a les construccions escolars. A més aquests centres nous no han estat pensats amb criteris d'economia i estalvi en el seu funcionament i manteniment, per contra alguns dissenys de ventanals, instal·lacions eléctríques o de calefacció suposen un fort increment de les despeses de funcionament de les ja minvades partides dels centres.

Quadre Annex: Número total de centres construits per anys :

STEPV-Iv demana que les Corts Valencianes creen un Comissió d'Investigació sobre l'empresa CIEGSA.

El Sindicat exigeix al President Camps que aplique el codi ètic del PP.

La Generalitat Valenciana va crear el 2001 l'empresa Construccions i Infraestructures educatives S.A. (CIEGSA) amb l'objectiu de finalitzar el Mapa Escolar dels centees escolars publicitats pel Partit popular el 1996. STEPV-Iv va criticar des del primer moment la creació de CIEGSA, un instrument concebut per a servir a la privatització encoberta de la gestió de la construcció dels centres de la pròpia Conselleria d'Educació. Aquesta empresa ha aplicat una gestió totalment opaca, des de les contractacions del personal directiu fins les adjudicacions de les obres i els seus pressupostos milionaris. El seguiment que les Corts Valencianes han intentat fer a la gestió de CIEGSA en tots aquest anys ha esdevingut una missió impossible per la falta d'informació completa i per l'oposició del PP a crear una comissió d'investigació.

Les denúncies publicades alsmitjans de comunicació parlen d'uns costos de construcció que són tres vegades els invertits per altres Comunitats Autònomes. Mentre que a Castella i Lleó, Extremadura, Galicia o Andalusia el preu mitjà d'un col.legi de tres unitats d'Infantil i 6 de Primària és de 1,21 milions d'euros, a CIEGSA li costa 2,9 milions d'euros.

Però també és greu que els centres finalitzats no satisfan els usuaris, bé per la funcionalitat dels espais – de vegades inadaptats a les necessitats reals -, bé perquè els costos de manteniment d'alguns materials i la seua disposició constructiva encareixen les despeses de manteniment i neteja de les instal.lacions.

El pitjor és que CIEGSA, a pesar de la inversió realitzada, no ha aconseguit el seu objectiu i ha incomplit la promesa electoral del PP, tant de l'actual President de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, com de l'anterior President, Eduardo Zaplana, és a dir, acabar en 2003 la construcció de centres previstos. En iniciar-se el curs 2004-2005 a la província de València hi havia 139 projectes programats dels quals ara només n'hi ha 63 completament acabats, el que representa el 45,32% del total. A Castelló hi ha 41 centres acabats, un 58,54% de les previsions. A Alacant els centres acabats representen el 35,64%. En el conjunt del País Valencià només s'han construït un 45,72% dels centres previstos en total.

Aquesta ineficàcia empresarial no seria possible en le món privat perquè l'empresa estaria en fallida. Però la Generalitat Valenciana per salvar a CIEGSA s'endeuta any rere any. Per altra part, s'han produït cessaments i relleus en la direcció de l'empresa dignes de ser traslladats als capítols més sugerents d'una bona pel.licula del gènere negre. Dues mostres. Una. És bota foc un matgazem on es guardava l'arxiu d'expedients de les obres realitzades Dos. Són assaltats i regirats els despatxos de les oficines de l'empresa en el mateix centre de la ciutat de València.

Per fer front a les construccions educatives pendents, STEPV-Iv, que qüestiona integrament el model CIEGSA, exigeix a l'Admnistració el tancament de l'empresa i un retorn als procediments ordinaris de gestió dels recursos públics. També considera necessaria i urgent la constitució d'una Comissió d'Investigació sobre CIEGSA per part de les Corts Valencianes, així com depuració de responsabilitats polítiques per la gestió i, finalment, demana al President Camps que com a President del PP aplique el Codi Ètic aprovat pel seu partit.

València, 27 de juny de 2005.

Valoració final de curs

STEPV-Iv dóna un suspens a la conselleria de cultura, educació i esport i una nota excel.lent al professorat i a la comunitat educativa

El Sindicat de Treballadores i Treballadors del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) considera que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport no ha superat el curs escolar. Hi ha tota una sèrie de problemes endèmics que no hi troben una solució per part de l'Administració Educativa valenciana. Això condueix al deteriorament del sistema educatiu valencià, especialment i, amb més força, als centres públics. Malgrat tot açò, l'ensenyament gaudeix d'una notable vitalitat que prové de l'esforç del professorat i del conjunt de la comunitat educativa i que compensa la falta de previsió de l'administració en temes tan importants com l'atenció a la immigració, la introducció de les TIC, el manteniment dels centres superant la falta de recursos o l'ensenyament en valencià.

Negociacions

Les negociacions s'han caracteritzat per les insuficiències, no han donat, ara per ara, els resultats previstos. El deute econòmic i la falta de recursos financers del govern valencià està entrebancant-les i retardant-les.

A l'ensenyament públic, el passat 15 de febrer es va signar, entre totes les organitzacions sindicals del sector i la pròpia Administració, un protocol de negociació per impulsar el sistema públic i millorar les condicions de treball del professorat. Malgrat que la signatura de l'acord va ser una fita important ha estat malbarada per la pròpia Administració Educativa. A la data d'avui la majoria dels temes continuen sense tancar-se amb un acord: millores de les condicions del professorat interí, reducció de la jornada lectiva als majors de 55 anys, convocatòria de les llicències per estudis, acord per millorar l'educació infantil...

Quan els temes de temes de prevenció i salut laboral, la situació, a data d'avui, és la següent:

• La constitució del serveis de Prevenció ha estat acordada amb molts anys de retard. Ara cal exigir que es completen i es doten totes les places mitjançant un sistema àgil, democràtic i transparent.
• Els accidents laborals i les malalties professionals tenen una insuficient i farragossa cobertura.
• Les adaptacions del treball per les persones amb problemàtiques especials no tenen la regulació escaient.
• La irrupció mediàtica de la problemàtica de la violència en centres escolars, pùblics i privats, ha estat abordada d'una manera insuficient i demagògica, malgrat les declaracions públiques de l'Administració.
• Una bona part dels centres escolars continuen sense tindre ni tan sols els preceptius plans d'emergència i autoprotecció.

Pel que fa a les negociacions de l'ensenyament privat, l'Administració incompleix els seus compromisos, entrebancant el procés negociador perquè impedeix aplicar els acords, signats a juliol de 2004,i millorar les condicions laborals del personal que treballa als centres concertats. Ni s'ha abordat la negociació dels sexennis, ni de la reducció de la càrrega lectiva, ni temes com les aules d'integració a Secundària.

Organització i funcionament del sistema educatiu

La improvisació és d'altra característica generalitzada al sistema educatiu. Tot un seguit de temes que afecten a l'organització i funcionament dels centres no s'han planificat adequadament. Entre aquests temes estan:

1. L'elecció dels equips directius amb una normativa rebutjada pel conjunt de la Comunitat Educativa que suposa la designació de les direccions per l'Administració i no l'elecció democràtica per part del Consell Escolar dels Centres.
2. L'ensenyament en valencià. No hi ha avanços en les etapes de l'educació no obligatòria: batxillerat, formació professional, escoles de règimen especial (conservatoris, escoles d'idiomes, escoles d'art i disseny), ni tampoc continuïtat entre la primària i la Secundària. D'altra banda es continua amb una política d'ignorar sentències dels Tribunals de Justícia que reconeixen la unitat de la llengua o s'ignora aals moviments socials com la Federació Escola Valenciana.
3. La congelació, quan no regressió, en les despeses de funcionament posen als centres en una situació descapitalització.
4. No s'han donat avanços en la normativa sobre organització dels centres: com ara l'horari escolar, la possibilitat dels centres d'establir altres models de jornada, com ara la jornada continuada, la negociació del calendari escolar per adequar-lo a les noves necessitats educatives i socials...
5. Els centres tenen problemes pel que fa als equipament, dotació de mobiliari, l'adequació i reforma dels centres per adaptar-los al requisit de mínims, le pla Creaescola no s'ha activat i el Mapa Escolar del 1996 encara està per finalitzar.
6. No es destinen suficients recursos als programes d'educació compensatòria ni a l'atenció a l'alumnat immigrant i existeix un endarreriment continu en el pagament dels ajuts econòmics. Tampoc es doten els centes amb aquests programes amb personal de suport docent i no docent.
7. La regulació de la inspecció educativa està pendent i continuen els nomenaments arbitraris.
8. La regulació de les escoles infantils públiques de primer cicle (0-3 anys) està aturada des de fa anys.
9. L'escolarització, sobretot en infantil de 3 anys, ha estat caracteritzada per la amnca de previsió i els pedaços, doncs, al menys en les ciutats més grans, l'oferta, malgrat l'increment obligat de ràtio, ha estat insuficient. Per altra part, els centres de nova creació, en general estan carregats de deficiències.
10. No s'ha complit el compromís de negociar una nova normativa sobre l'admissió de l'alumnat.

Infraestructures educatives

El pla d'infraestructures està inacabat. Segons les nostres dades entre 85 % -90% dels centres del País Valencià de d'infantil i primària no estan adaptats a la LOGSE. A més a més, existeix una imprevisió en la planificació de noves construccions per atendre al creixement de determinades zones geogràfiques i en etapes o nivells concrets: escoles públiques d'educació infantil, col.legis públics, escoles oficial d'idiomes, conservatoris...

Tampoc s'han donat passos en la millora de la xarxa pública de centres de Formació de Persones Adultes, ni dels serveis educatius complementaris.

Per altra part, el Sindicat ha detectat que le 20% dels centres de secundària necessiten programes d'adaptació de les seues infraestructures.

Nova llei educativa

La presentació d'una nova llei educativa per part del MECD ha estat un fet decebedor per no respondre a les expectatives generades per la Comunitat Educativa. La nova llei no contempla reivindicacions importants dels diferents sectors socials ni el propi programa electoral del partit que governa a Madrid.

Conclusions

En definitiva, malgrat els compromisos signats al protocol de negociació de l'ensenyament públic i l'acord sobre condicions laborals de l'ensenyament privat concertat, no s'ha avançat en molts dels temes i es continua amb la provisionalitat. El govern valencià ha demostrat que està més interessat en una política d'aparador i de confrontació amb el govern estatal que en resoldre els problemes de l'ensenyament, millorar i potenciar la xarxa pública i millorar les condicions laborals i econòmiques del professorat valencià. Per tot açò, l'STEPV-Iv anuncia que si l'Administració no canvia d'actitud i es comencen a cocretar i veure resultats positius en les negociacions convocarà mobilitzacions al sector educatiu a la propera tardor.

València, 23 de juny de 2005

Les despeses de funcionament dels centres un problema sense resoldre

Per primera vegada en molt temps l'Administració educativa valenciana ha obert el diàleg amb els agents socials sobre les despeses de funcionament dels centres. D'una banda les reunions amb els directors dels centres i el passat dia 7 de juny amb els sindicats de la Mesa Sectorial d'Educació, han significat el principi del desbloqueig d'aquest problema endèmic dels centres públics.

El STEPV-Iv considera positiva aquesta reunió i espera que tinga continuïtat i s'arriben a acords concrets que resolguen els problemes de funcionament dels centres docents públics. Els diners que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport envia als centres d'Ensenyament Primari i de Secundària per a les despeses de funcionament representa el 30 % del Capítol II de Despeses de Funcionament, l'altre 70 % va destinat a altre tipus de despeses de la Direcció general d'Ensenyament.

En el seu conjunt aquest percentatge del capítol II representa només el 1 % del pressupost total de la Conselleria. Per això quan en els pressupostos de la Generalitat s'anuncien increments del 27,69 % en les despeses de funcionament de Primària i del 25,89 % en Secundària aquests no són reals i els estudis realitzats pels propis centres donen com resultat que les quantitats rebudes al llarg dels últims anys han anat disminuint en relació amb les despeses que s'han incrementat, amb diferències que arriben en alguns casos al 41,4%. Per això podria incrementar-se aquesta partida perquè no suposaria cap desequilibri pressupostari.

El sistema que des de l'any 1986 se segueix per al càlcul de les necessitats de funcionament dels centres és modular. Per als centres d'Infantil, Primària, Educació Especial i Formació de Persones adultes es van establir uns mòduls econòmics fixos segons el tipus d'unitat, que multiplicats pel nombre total d'unitats dóna el total a transferir a cada centre. En el cas dels Instituts d'Educació Secundària i dels Centres d'Ensenyaments de Règim Especial (Escoles Oficials d'Idiomes, Conservatoris, Escoles d'Arts...) al mòdul comú s'uneixen una sèrie de criteris que singularitzen a cadascun dels centres: des del nombre d'alumnes i grups, a la superfície enjardinada o altura respecte al nivell del mar... Tot estaria bé si aquest sistema s'hagués adaptat als canvis del sistema educatiu, ja que van ser pensats per als centres de la Llei General d'Educació i en períodes d'alts índexs d'escolarització (dobles, triples torns).

Des del STEPV-Iv s'ha reclamat en els últims anys la necessitat de revisar el sistema i adaptar-lo a la realitat del sistema educatiu de la LOGSE. Fins a hui res s'havia fet. Per a complicar-lo un poc més el sistema comptable que se segueix per a fer els lliuraments als centres també està ancorat en el passat. Així els retards en l'arribada efectiva dels diners suposa veritables problemes de liquidesa a les direccions dels centres per a poder fer front a les despeses corrents.

El Sindicat considera que això s'ha d'acabar i exigeix a l'Administració entre altres les mesures següents:

• Increment en un 30 % de les partides de despeses de funcionament destinades als centres.
• Revisió i substitució de l'actual sistema modular per al càlcul dels diners a transferir a cada centre. Adequació i actualització del sistema comptable de lliuraments dels diners als centres.
• Dotació als centres de Secundària, que pel seu volum de gestió ho precisen de més personal d'administració.
• Dotació a tots els centres d'Infantil, Primària, Educació Especial i Formació de Persones Adultes del personal administratiu suficient per a una adequada gestió administrativa i econòmica.
• Elaboració d'un protocol que regule el període d'amortització dels centres construïts, les seues necessitats de reposició i el manteniment ordinari i extraordinari de les seus instal·lacions.
• Establiment de Contractes-Programa per als subministraments generals dels centres (telèfon, llum, combustible..).
• Regular amb les màximes competències l'autonomia pedagògica i de gestió dels centres docents.

València, 11 de juny de 2005

Les despeses de funcionament dels centres un problema sense resoldre

Per primera vegada en molt temps l'Administració educativa valenciana ha obert el diàleg amb els agents socials sobre les despeses de funcionament dels centres. D'una banda les reunions amb els directors dels centres i el passat dia 7 de juny amb els sindicats de la Mesa Sectorial d'Educació, han significat el principi del desbloqueig d'aquest problema endèmic dels centres públics.

El STEPV-Iv considera positiva aquesta reunió i espera que tinga continuïtat i s'arriben a acords concrets que resolguen els problemes de funcionament dels centres docents públics. Els diners que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport envia als centres d'Ensenyament Primari i de Secundària per a les despeses de funcionament representa el 30 % del Capítol II de Despeses de Funcionament, l'altre 70 % va destinat a altre tipus de despeses de la Direcció general d'Ensenyament.

En el seu conjunt aquest percentatge del capítol II representa només el 1 % del pressupost total de la Conselleria. Per això quan en els pressupostos de la Generalitat s'anuncien increments del 27,69 % en les despeses de funcionament de Primària i del 25,89 % en Secundària aquests no són reals i els estudis realitzats pels propis centres donen com resultat que les quantitats rebudes al llarg dels últims anys han anat disminuint en relació amb les despeses que s'han incrementat, amb diferències que arriben en alguns casos al 41,4%. Per això podria incrementar-se aquesta partida perquè no suposaria cap desequilibri pressupostari.

El sistema que des de l'any 1986 se segueix per al càlcul de les necessitats de funcionament dels centres és modular. Per als centres d'Infantil, Primària, Educació Especial i Formació de Persones adultes es van establir uns mòduls econòmics fixos segons el tipus d'unitat, que multiplicats pel nombre total d'unitats dóna el total a transferir a cada centre. En el cas dels Instituts d'Educació Secundària i dels Centres d'Ensenyaments de Règim Especial (Escoles Oficials d'Idiomes, Conservatoris, Escoles d'Arts...) al mòdul comú s'uneixen una sèrie de criteris que singularitzen a cadascun dels centres: des del nombre d'alumnes i grups, a la superfície enjardinada o altura respecte al nivell del mar... Tot estaria bé si aquest sistema s'hagués adaptat als canvis del sistema educatiu, ja que van ser pensats per als centres de la Llei General d'Educació i en períodes d'alts índexs d'escolarització (dobles, triples torns).

Des del STEPV-Iv s'ha reclamat en els últims anys la necessitat de revisar el sistema i adaptar-lo a la realitat del sistema educatiu de la LOGSE. Fins a hui res s'havia fet. Per a complicar-lo un poc més el sistema comptable que se segueix per a fer els lliuraments als centres també està ancorat en el passat. Així els retards en l'arribada efectiva dels diners suposa veritables problemes de liquidesa a les direccions dels centres per a poder fer front a les despeses corrents.

El Sindicat considera que això s'ha d'acabar i exigeix a l'Administració entre altres les mesures següents:

• Increment en un 30 % de les partides de despeses de funcionament destinades als centres.
• Revisió i substitució de l'actual sistema modular per al càlcul dels diners a transferir a cada centre. Adequació i actualització del sistema comptable de lliuraments dels diners als centres.
• Dotació als centres de Secundària, que pel seu volum de gestió ho precisen de més personal d'administració.
• Dotació a tots els centres d'Infantil, Primària, Educació Especial i Formació de Persones Adultes del personal administratiu suficient per a una adequada gestió administrativa i econòmica.
• Elaboració d'un protocol que regule el període d'amortització dels centres construïts, les seues necessitats de reposició i el manteniment ordinari i extraordinari de les seus instal·lacions.
• Establiment de Contractes-Programa per als subministraments generals dels centres (telèfon, llum, combustible..).
• Regular amb les màximes competències l'autonomia pedagògica i de gestió dels centres docents.

València, 11 de juny de 2005

STEPV-IV davant la problemàtica dels exàmens de formació professional 

Des del primer moment de conèixer-se la notícia de possibles filtracions, els responsables d'acció sindical del Sindicat han respost als mitjans de comunicació i han mantingut una postura coherent sobre la problemàtica causada per la incompetència de l'Administració educativa valenciana. 

STEPV-Iv ha exigit la depuració de responsabilitats polítiques per la ineficàcia en no resoldre un problema que ja estava denunciat en convocatòries anteriors. 

El sindicat, com organització de defensa del professorat, creu que les convocatòries públiques deuen mantenir sempre els principis de legalitat, transparència i si escau publicitat, en tots i cadascun de les procediments administratius. 

STEPV-Iv denuncia la falta de control de l'Administració en un procés administratiu en el qual la ciutadania confia per a poder accedir a una formació professional de grau superior. Aquest és un procés de compensació de desigualtats i d'igualtat d'oportunitats atès que afecta a persones que no van poder en el seu moment seguir els estudis de batxillerat. Raons que avalen la necessitat d'una garantia absoluta de la legalitat de tot el procés. 

STEPV-Iv comprèn la voluntat de les persones afectades per a dur avant les seues reclamacions davant la Conselleria de Cultura, Educació i Esport i donarà suport les exigències de depuració de responsabilitats i aquelles decisions que impliquen una solució a la problemàtica planteada, ajustada a dret i que tinga en compte els interessos de les persones afectades i la credibilitat, tant del professorat que ha preparat als participants, com del mateix sistema de proves d'accés a la formació professional específica. 

València, 25 de maig de 2005. 

STEPV-Iv es mostra en desacord amb el calendari escolar

veure calendari 05/06

El Sindicat responsabilitza a Hisenda de la falta de pressupost per a la convocatòria de les llicències per estudi

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) ha manifestat el seu desacord amb el calendari escolar per al curs 2005-2006. El calendari repeteix el mateixos continguts i errades del curs passat:

• No s’ha negociat ni amb les organitzacions sindicals ni amb la representació de les Federacions de Pares i Mares d’Alumnat,
• Continua imposant els 175 dies lectius als ensenyaments de Secundària i 179 als centres d’Infantil i primària.
• Dificulta l’organització i funcionament dels centres, tant pel que fa a l’inici com al final del curs escolar.
• No possibilita l’autonomia dels centres per decidir el model de jornada escolar més adient a la seua realitat.

El Sindicat considera que l’Administració Educativa ha d’obrir un debat entre la Comunitat Educativa sobre el temps escolar, tant de la jornada escolar com del calendari, per tal de possibilitar que siguen més racionals i conciliar la vida familiar i laboral.

Per altra part, la Conselleria d’Educació ha informat que la convocatòria de les llicències per estudis està pendent, des de gener, de l’informe econòmic que ha d’emetre la Conselleria d’Hisenda. L’Administració Educativa ha afirmat que en cas de no tindre l’informe d’Hisenda en unes setmanes, no es podran convocar enguany. Cal recordar que no s’han convocat des de 1997 i que tant l’anterior Conseller -González Pons-, com els dirigents actuals s’han omplit la boca d’anunciar en els últims temps la convocatòria de llicències per estudis. L’STEPV-Iv critica, molt durament, que un altre any no es puguen convocar les llicències per estudis per la incompetència dels responsables de l’Administració Valenciana, tant els d’Educació com els d’Hisenda, que no fan la seua feina correctament.

Per tot açò, el Sindicat exigeix a la Conselleria d’Educació que cumplisca els seus compromisos i Hisenda emeta el seu informe de manera favorable per tal que es puguen convocar les llicències d’estudis per al professorat valencià.

Per acabar, el Sindicat critica que tampoc s’haja donat resposta a les peticions sindicals quan a la millora de les condicions laborals del professorat itinerant i de la reducció d’hores lectives al professorat major de 55 anys.

València, 24-05-2005

Calendari escolar curs 2005-2006

DOGV núm. 5108. Dimecres, 1 de juny de 2005

Educació Infantil i Primària.

Inici de les classes 9 de setembre.  Finalització 21 de juny

Educació Secundària

Inici de les classes 16 de setembre.  Finalització 22 de juny

Ensenyaments de Règim Especial i Formació de Persones Adultes

Inici de les classes 3 d'octubre.  Finalització 28 de juny

Per a tots els ensenyaments

Vacances de Nadal del divendres 23 de desembre al divendres 6 de gener.
Vacances de Pasqua del dijous 13 d'abril al dilluns 24 d'abril.

Dies Festius:

Dimecres 12 d'octubre
Dilluns 31 d'octubre
Dimarts 1 de novembre
Dimarts 6 de desembre
Dijous 8 de desembre
Dilluns 1 de maig

STEPV-Iv rebutja la prova que l’ IVAQE ha realitzat en centres educatius de primària

La Prova d’Avaluació General de Diagnòstic realitzada el passat 19 de maig a diversos centres del País Valencià demostra una vegada més que el govern de la Generalitat Valenciana està capficat en dur endavant la LOQE tot i tenir els dies comptats.

El sindicat considera que aquesta no és la manera més idònia per fer una avaluació externa del sistema educatiu. Un exàmen d’aquest tipus respon a un enfocament de l’avaluació parcial i que en res té en compte ni els conceptes d’avaluació continua ni els d’avaluació formativa.

A més, la prova tal i com està realitzada representa un atac frontal a la professionalitat dels ensenyants que han hagut de sotmetre’s a la vigilància d’elements externs dins d’un marc més semblant a una revalida a la antiga usança o prova d’accés a la universitat que a una avaluació de xiquetes i xiquets de 7 anys:

Dues proves escrites de cinquanta minuts sobre llenguatge i matemàtiques i una altra oral, presentades en arxivadors lacrats de les quals no es podien fer cap còpia i que havien de ser tornades totes a uns correctors externs aliens al centre educatiu.

Una prova tancada, única i estandarditzada per la totalitat de l’alumnat implica que s’accepten per part de les autoritats educatives del País Valencià dues idees que ja estaven superades en la llei general d’Educació del 1970:

- L’estandardització del currículum i de les estratègies educatives emprades pel professorat.

Els PCC, PEC i altres instruments que encara que de manera tímida encetaven el camí cap a l’adaptació dels curricula a la realitat socioeducativa de l’alumnat estan enterrats amb una generalització que pretén aquest tipus de proves.

- Un currículum basat en conceptes que no té en compte la multiplicitat de fonts del currículum ni les diferents facetes de l’educació.

És incomprensible que xiquets i xiquetes que la societat demana que siguen respectuosos amb els altres, amb l’entorn, no fumadors/es, ni bevedors/es, ni maltractadors de dones, bons/es conductors/es, consumidors/es responsables, solidaris amb el tercer món, etc., poden ser avaluats amb una prova de matemàtiques i de llenguatge.

Els criteris de qualitat proposats per la Organització de Cooperació i de Desenvolupament Econòmic (OCDE) els qüestionaris EFQM les normes ISO, estan imposant-se com els únics quan s’està lluny de acceptar la seua idoneïtat per avaluar l’efectivitat del treball del professorat. (No oblidem que la OCDE és una organització dirigida per economistes i no per pedagogs)

Aquesta prova deixa oberta una sèrie de qüestions com són la utilització dels resultats, les accions posteriors dins dels centres, la matisació dels resultats en funció de la realitat de cadascuna de les aules, l’anàlisi dels resultats per part de la comunitat educativa i la posterior planificació de mesures correctores. En definitiva, la participació de la comunitat educativa en el procés educatiu. Després d’assistir a les jornades del Consell Escolar Valencià sobre rendiment escolar realitzades a Alacant els passat dia 12 i de veure la manipulació dels resultats de l’Informe PISA per part d’algun ponent, pensem que la correcció d’aquestes proves i la generalització que se’n preveu posteriorment tant per part del govern valencià com, dins del marc de la LOE, representen un atac frontal a la llibertat del professorat per realitzar el seu treball en funció de l’alumnat i no d’uns criteris externs, a les propostes dels professionals que des de fa molts anys han demostrat, amb efectivitat, la diversitat de propostes per aconseguir una educació de qualitat; en una frase: la dignitat professional dels ensenyants.

Per al STEPV el que cal són més inversions en educació i millores tecnològiques; l’aplicació de mesures educatives immediates com més professorat per atendre l'alumnat amb dificultats; normes més pràctiques i menys burocràcia; actuar decididament en els trams inicials, com l'educació Infantil i Primària, per tal de fer més progressos amb l' alumnat a ESO i Batxillerat; descentralització, amb més recursos i amb la recerca de la igualtat d'oportunitats; polítiques públiques actives per millorar el nivell de lectura del país i progressar en els nivells de càlcul i cultura científica; difusió d’experiències; millora del diagnòstic dels sistemes educatius que no estiga fonamentat exclusivament en el rendiment de l'alumnat com si es tractara del festival d'eurovisió; i a la fi, s'ha d'avaluar també les pràctiques educatives i la pròpia administració.

STEPV-Iv contesta al Conseller d’Educació sobre la situació dels centres

Davant les declaracions del Conseller d’Educació que qualifiquen com un tema puntual la situació actual de l’IES Lluís Vives, l’STEPV-Iv vol manifestar que aquest no és un tema aïllat, sinó que afecta a molts centres públics del País Valencià, no sols als IES sinó també a col·legis d’Infantil i Primària,  Conservatoris, Escoles d’Idiomes i Escoles d’Art.
En els últims anys, des que al País Valencià governa el Partit Popular, els centres públics han vist reduïda la seua capacitat financera un 30%, la qual cosa ha provocat que la partida pressupostària que la Conselleria assigna als centres no siga suficient per atendre totes les seues necessitats.
A més a més, cal recordar que aquestes necessitats, a banda de les despeses de sempre (llum, aigua, manteniment, etc.,) s’han vist incrementades per noves despeses generades per la implantació de les noves tecnologies, programes de compensació educativa, etc.
El sindicat considera que no es pot ni minimitzar ni descontextualitzar l’actual situació dels centres educatius públics tot reduint el cas del Lluís Vives a una anècdota, sinó que, si veritablement aquest conseller vol es recorde al govern del PP com el govern de l’ensenyament públic segons va declarar recentment- cal abordar els problemes i donar-los solució immediata. I això passa, no per fer declaracions grandiloqüents, sinó per arbitrar fórmules i partides pressupostàries suficients que dignifiquen l’escola pública valenciana.


València, 24 de febrer de 2005

La organització sindical va participar amb una delegació al Fòrum Social Mundial

STEs anuncia en Porto Alegre la convocatòria d'una setmana europea en defensa de l'educació

Amb més de 155.000 participants és va tancar el passat dilluns la cinquena edició del Fòrum Social Mundial en Porto Alegre. Milers d'activitats autogestionades i una marxa de 200.000 personis tornessin a posar de manifest la força del moviment alternatiu i la importància que està cobrant la veu de qui ens oposem a una globalització que deixa en la misèria a la major part de la humanitat.. En aquesta edició la reflexió ha obert el camí a les alternatives i a les propostes per a transformar el món. Els pròxims fòrums en 2006 seran descentralitzats, i en 2007 la seu del FSM es localitzarà a Àfrica. Les persones de la delegació enviada per l'STEPV-Iv, Albert Sansano, i la Confederació de STEs-i, Beatriz Quirón, Augusto Serrano i Biel Caldentey, van intervenir en diversos seminaris, relacionats fonamentalment amb l'educació, com ponents. En un d'ells, entorn de l'educació i els desafiaments del mil·lenni, es va participar al costat del president de la Internacional de l'Educació, Thulas Nxesi, i a representants de distints sindicats llatinoamericans. La intervenció va girar sobre la situació europea; així mateix, es va anunciar la celebració durant aquest any d'una setmana europea de mobilitzacions en defensa de l'educació, convocada des del Fòrum Social Europeu i que serà la primera resposta conjunta en el continent a les polítiques educatives neoliberals que es vénen aplicant. Les reunions amb la Internacional de l'Educació i els contactes amb desenes d'organitzacions de tot el món serviran per a conèixer i coordinar la lluita per la pau, contra les guerres i l'ocupació de L'Iraq, per la defensa de drets humans bàsics com l'educació i sanitat públiques, contra la privatització i la mercantilización dels serveis públics. Aquest és el nostre desafiament. El nostre sindicat aposta fermament per l'extensió d'aquests fòrums, àmbits privilegiats per a construir aquest altre món possible que des de Porto Alegre sembla més a l'abast de les nostres mans.

STEPV-Intersindical Valenciana

STEs-i s'entrevista amb la Ministra d'Educació

La Confederació de STES-Intersindical ha mantingut una entrevista amb la Ministra d'Educació, Maria Jesús Sansegundo, en la que li hem presentat una sèrie de propostes amb els principals eixos de preocupació per a la nostra organització. En l'entrevista ha participat Antonio Ñacle, membre de la direcció de l'STEPV-Intersindical Valenciana.

Entre altres aspectes, se li ha plantejat la necessitat un compromís social per l'Escola Pública, que és la que atén majoritàriament en tot l'Estat Espanyol a la població escolar, es trobe on es trobe. En eixe sentit, li hem manifestat la nostra oposició als concerts educatius en trams no obligatoris, com és l'ensenyament infantil. Li hem demanat que evite la confusió que suposa denominar de la mateixa manera (centres sostinguts amb fons públics) a dos xarxes, la pública i la privada concertada, que no són iguals en molts aspectes- ideari, elecció de directors/es, contractació i estatus del professorat i la resta de personal- i per tant no poden ser ni denominats ni tractats de la mateixa manera.

Hem defensat la necessitat una Llei de Finançament que garantesca un increment substancial de les inversions públiques en educació que acabe amb el dèficit que arrossega el nostre sistema educatiu fins a un 7% del PIB al finalitzar la legislatura.

STES-Intersindical li ha trasmés a la Ministra i al seu equip la necessitat prendre mesures per a acabar amb la precarietat del professorat interí: més de 70.000 persones que porten prestant serveis a les diferents Administracions i per a les que STEs-Intersindical exigim una resposta urgent i eficaç. És imprescindible que la nova normativa d'accés a la funció pública docent resolga esta situació insostenible.

Li hem reiterat el suport a totes les mesures que milloren les condicions laborals i l'escolarització de l'alumnat, entre elles la reducció dràstica de nombre d'estudiants per aula i del nombre d'alumnes i alumnes que ha d'atendre cada professor o professora. Se li ha manifestat el nostre acord amb mesures com el destinar tres hores lectives a la tutoria a fi de millorar la relació i el contacte amb les famílies i un tracte més personalitzat a l'alumnat. També estem d'acord en la idea de potenciar la relació dels centres educatius amb l'entorn, ampliant les activitats extraescolars i millorant els serveis complementaris. La pròrroga de la jubilació als 60 anys o amb 30 de serveis és una mesura imprescindible que ha de conjugar-se amb la revisió de la Formació inicial i permanent del professorat. La nostra reivindicació de Cos Únic d'Ensenyants i la nostra oposició a una carrera docent, meritocràcia i que tendeix a obrir el ventall salarial i de categories.

Li hem recordat la nostra exigència que la religió isca de l'escola i per tant la nostra demanda de derogació dels acords preconstitucionals amb el Vaticà per a fer efectiva la separació de l'Església i l'Estat.

L'entrevista s'emmarca dins de la ronda que l'Administració està duent a terme després de l'ampliació dels terminis del debat sobre la nova Llei d'Educació. La confederació de STEs-Intersindical, segona força sindical en l'àmbit de l'Ensenyament Públic, de la qual forma part l'STEPV-Iv, ha oferit la seua col·laboració perquè l'escola pública recupere en el nostre país el paper que li correspon i la nostra oposició a un sistema educatiu basat en la privatització, la segregació de l'alumnat i amb una gestió antidemocràtica, característiques que resumixen l'esperit i la lletra de la LOCE.

La trobada s'ha desenvolupat en un clima de cordialitat i respecte mutu en què STEs-Intersindical va posar de manifest el seu compromís per un sistema educatiu públic i laic i l'Administració va expressar el seu acord en què el Sistema Públic ha de ser la columna vertebral del Sistema Educatiu.

País Valencià, 20 de gener de 2005

STEPV-Iv proposarà mobilitzacions al professorat interí davant l'anunci de convocatòria d'unes 3000 places d'oposició

A la reunió celebrada hui entre els Sindicats i la direcció General de Personal s'ha anunciat el propòsit de la Conselleria de convocar unes 3000 places d'oferta d'ocupació pública repartides entre tots els cossos d'ensenyament (Mestres, Secundària, Formació Professional, Conservatoris, Escoles Oficials d'Idiomes, Escoles d'Art i Oficis i Inspecció Educativa).

Aquesta decisió s'ha pres en contra de la majoria sindical de la mesa de negociació, ja que tant l'STEPV com UGT han insistit que una oferta d'ocupació tan àmplia posa en perill els llocs de treball del d'una part important del professorat interí. A més a més, tant el Ministeri d'Educació com  algunes CCAA, com Andalusia, País Basc, Catalunya i Canàries, estan estudiant la possibilitat de canviar l'actual sistema d'accés per facilitar l'entrada a la funció pública docent del professorat interí.

L'STEPV-Iv, davant un període de transició, considera que aquesta oferta ha de ser, exclusivament, de les places de reposició (jubilacions i noves creacions) i no la gran oferta que s'ha plantejat d'unes 3000 places. Per tant, convocarà una roda d'assemblees per a la primera setmana de febrer i proposarà al professorat interí mobilitzacions en contra d'aquesta convocatòria.

València, 20 de gener de 2005

STEPV-Iv considera necessari la millora de la valoració de la professió docent

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) considera necessària la millora de la valoració i de les condicions de treball del professorat. El Sindicat aposta perquè simultàniament al procés de debat i elaboració de la nova llei educativa que està fent el Ministeri d'Educació es negocien tota una sèria de mesures per dignificar la tasca docent i es millloren les condicions laborals del professorat. És necessari que les administracions educatives prenguen, amb la negociació corresponent, les mesures necessàries per a:

-Millorar els salaris, introduir la clàusula de revisió salarial i la recuperació del poder adquisistiu perdut al llarg dels darrers anys.

- Assegurar un nivell acceptable d'estabilitat en les plantilles, i solventar definitivament, amb un sistema d’ accés diferenciat, la situació laboral precària que pateix el professorat interí.

- Millorar substancialment les condicions laborals en les quals s'exerceix la docència: reducció de les ràtios i del nombre màxim d'alumnes per docent; reconeixement professional i econòmic; descàrrega progressiva d'hores lectives a partir dels 55 anys; promoció professional horitzontal; reconeixement de les malalties professionals, etc.… D’igual manera, reforçar la dotació de personal d'administració i serveis, també en els centres d'Infantil i Primària.

- Garantir la jubilació als 60 anys, o amb 30 anys de serveis, amb el 100% de les retribucions

- Integrar la gestió preventiva en tots els nivells i estructures de l'Administració, incloent el centre docent. Potenciar la figura del coordinador o coordinadora de Prevenció del centre.

- Acabar amb el caràcter voluntarista de les activitats del professorat desenvolupades fora del seu horari laboral.

- Incentivar l'estabilitat del professorat per tal de potenciar grups de treball i projectes de formació de centre o comarcals. Incentivar projectes col·lectius amb accions que estimulen la innovació educativa i la formació en els propis centres.

- Dotar els centres dels recursos materials i del personal necessari per a estimular la introducció de propostes didàctiques innovadores i treballs cooperatius que dinamitzen les estructures organitzatives del centre.

- Lligar l'activitat de formació permanent del professorat als centres de treball, una formació coordinada democràticament amb altres centres, grups i seminaris.

- Superar la falsa concepció que el professorat és un simple executor tècnic de les prescripcions d'uns altres. Qüestionar l'actual concepció del currículum i, enfront de la política que deixa la programació en mans de les editorials, potenciar la flexibilitat dels programes i promoure l'experimentació i adopció de projectes curriculars alternatius. Facilitar la difusió de les experiències i materials dels grups, seminaris i moviments de renovació pedagògica.

-Recuperar l'autonomia dels Centres de Formació Permanent del Professorat (CEFIRE) i donar garanties perquè la seua gestió econòmica i organitzativa estiga al servei de les necessitats dels col·lectius socials i educatius del seu entorn.

En definitiva, es tracta de tota una sèrie de mesures perquè la societat i les Administracions educatives valores la tasca del professorat i del personal que treballa alas centres educatius.

València 14 de gener de 2005

Balanç de l'any 2004

El govern de la Generalitat Valenciana aprofondeix en la privatització i en la seua política conservadora i antivalenciana

La LOCE, la seua derogació i la nova llei d'educació
El resultat de les eleccions del 14 de març i el canvi de govern han obert noves expectatives en la Comunitat Educativa. Els canvis en la política educativa motivats per la paralització de l'aplicació de determinats aspectes de la Llei de Qualitat de l'Educació i la presentació del document de debat "una educació de qualitat per a tots i entre tots" com a pas previ en l'elaboració d'un nou text normatiu han centrat bona part del debat educatiu. La LOCE s'havia aprovat en contra de l'opinió majoritària de les organitzacions sindicals, de pares i mares, de l'alumnat, de les Comunitats Autònomes,... i només comptava amb el suport de la Conferència Espiscopal i de les Patronals del Sector. La Generalitat Valenciana s'ha entestat en defensar la LOCE, fins i tot recurrint la seua paralització als tribunals de justícia que no han considerat els recursos presentats. Amb tot, l'STEPV-Iv considera que el document de debat presentat pel MECD és insuficient i confús i que cal anar més enllà, és a dir cal una nova llei educativa que arreplegue les reivindicacions dels sectors socials compromesos amb un ensenyament públic, democràctic, laic i popular.

La LOU
D'altre canvi important és l'anunci de modificació de la Llei d'Ordenació Universitària. El Sindicat planteja la seua derogació, reivindicació del conjunt de la Comunitat Universitària i del PSOE quan estava a l'oposició. Cal recordar que les mobilitzacions contra la LOU van ser molt nombroses i massives. En definitiva, per al Sindicat, no valen modificacions parcials de determinats articles de la LOCE o de la LOU, cal la seua derogació i la negociació de noves lleis educatives.

Pacte per l'ensenyament
El Sindicat ha iniciat una Campanya a favor d'un "Pacte per un ensenyament públic, popular, democràtic i valencià i ha propiciat un debat sobre les propostes ministerials, cosa que no ha fet la Generalitat Valenciana.

De nou, canvi de Conseller
La Conselleria de Cultura, Educació i Esports ha tornat a canviar de Conseller. Després de les eleccions autonòmiques del 2003 va ser nomenat Esteban González Pons, però poc més d'un any després, agost de 2004, va ser substituït per Alejandro Font de Mora. El canvi n'és una mostra de la manca d'interés del Partit Popular per l'ensenyament. Després de 9 anys de govern popular sis han estat els consellers que han passat per l'Avinguda de Campanar. Malgrat els canvis, la política ha estat continuista: es prioritza l'ensenyament privat en contra de l'ensenyament públic; es practica l'enfrontament amb el Ministeri d'Educació per la paralització de la LOCE i es dóna suport a la Campanya de la jerarquia catòlica en contra d'una escola laica, malgrat que el Ministeri només ha tornat a la situació anterior a la LOCE. 

La llengua, continua l'enfontament
També es manté obert l'enfrontament pel tema de la llengua, s’ha continuat en la política secessionista i contrària a l’ús social de la llengua, fins i tot el conseller d'Educació s'ha personat a la seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, recodant una escena viscuda el 23-F, per intimidar els acadèmics i impedir que s'aprovara un dictàmen a favor de la unitat de la llengua, mentre que a l’ensenyament ens trobem amb un estancament en la promoció del valencià, no es creen noves línies ni s’afavoreix l’estudi en valencià. Només el 20% de l'alumnat valencià estudia programes en valencià. El valencià no els interessa només que per obtindre rèdits electorals.

La negociació amb Conselleria
Quan a la negociació a l'ensenyament públic, durant l'any 2004 s'ha aconseguit culminar el procés d'adscripció del professorat de Secundària, que ha esdevingut un instrument adequat per a recol.locar el professorat als llocs de treball resultants de l'Acord de Plantilles que ha evitat els desplaçaments forçosos. També s'ha negociat la convocatòria dels concursos de trasllats de 2005 i el pagament de 25 € mensuals per la revisió de l'acord d'homologació salarial. Entre els temes tractats estan l'Oferta d'Ocupació Pública docent de 2004, la supressió d'unitats escolars dels col.legis d'Infantil , Ed. Especial i Primària, la normativa d'elecció de les direccions dels centres, l'Adscripció del professorat de les Escoles d'Art o el calendari escolar del curs 2004-2005 que ha suposat un augment de set dies lectius per al professorat de secundària sense cap contrapartida.
Alguns aspectes no s'han tancat amb acord i d'altres continuen pendents perquè Conselleria, més pendent de les declaracions i l'autobombo als mitjans de comunicació que de fer feina per l'ensenyament, ha retardat la seua negociació, si més no durant l'etapa d'Esteban Gonzàlez Pons com conseller d'Educació. Podem dir que durant la seua gestió no n'hi ha hagut una veritable negociació i els temes, excepte alguns dels esmentats, s'han quedat aparcats. El nomenament d'Alejandro Font de Mora ha suposat una nova paràlisi en la negociació i en la resolució dels temes pendents. Per tot açò, STEPV-iv ha exigit un gir radical en l'actitud tancada d'Educació per la qual cosa ha proposat la negociació d'un Protocol que done resposta a tots els temes pendents, durants els darrers anys, i que són els que preocupen al professorat valencià i que suposen mesures per a la millora del sistema públic d'educació. El protocol abasta nombrosos temes i temporalitza la negociació fins l'any 2006. A hores d'ara, l'Administració està estudiant el document presentat per la totalitat dels sindicats del sector públic.

La privatització del sistema educatiu
La privatització de part del sistema educatiu ha dut a la concertació de 2916 noves unitats escolars el que ha suposat un increment del 56 % sobre les 5177 unitats concertades en 1995. Ara, s'ha acordat amb el concurs de les Patronals i d'alguns sindicats, tots menys l'STEPV-Iv, la concertació del segon cicle de l'Educació Infantil i s'anuncia la concertació dels Batxillerats per a l'any 2007, aquesta darrera només compta amb suport patronal i dels sindicat propers a les seues tesis.

Creaescola i CIEGSA
Per contra, es torna a anunciar la finalització del Mapa Escolar i veu la llum el programa CreaEscola. Però açò no és més que un mirall, encara queden molts centres per construir, al voltant de 100 d'un total de 445, i per adaptar a les noves necessitats del sistema educatiu. A més a més, el creixement demogràfic, per l'augment de la natalitat i l'escolartizació de l'alumnat immigrant fa necessari la presentació immediata d'un nou Pla d'Infraestructures Escolars per evitar que el sistema públic es colapse i les aules continuen massificades.
Mentrestant, CIEGSA creada, segons la versió oficial, per a accelerar la construcció de col·legis i instituts s'ha convertit en un problema polític pels alts costos de la construcció dels centres i la falta d'una direcció i planificació adequades.

La gestió dels centres
Altre dels problemes dels centres ha estat la seua descapitalització, la partida pressupostària per a les despeses de funcionament és clarament insuficient per cobrir totes les necessitats dels centres. Aquesta no ha crescut, ni tan sols el mateix que l’IPC, la pèrdua acumulada dels darrers anys se situa entre el 25 al 30%, per la qual cosa els centres es troben, en molts casos, sense els recursos per poder funcionar dignament. Enguany s'ha nomenat les primeres direccions segons la normativa prevista a la LOCE que limita les competències dels Consells Escolars dels Centres.

La immigració en els centres
L'atenció a l'alumnat immigrant s'ha solventat amb la celebració d'un Congrés sobre immigració que ha estat un exemple més de la política d'aparador de la Conselleria.

Les retribucions
 El professorat valencià veurà, una any més, com perd part del seu poder adquisitiu, enguany un altre 0,8%. La Generalitat Valenciana no ha negociat les retribucions de les empleades i empleats públics per a l’any 2005, només s’ha limitat a traslladar l’augment aprovat pel govern central als seus pressupostos. Ni recuperació del poder adquisitiu ni clàusula de revisió salarial.

El professorat interí
El professorat interí continua sense resoldre la seua problemàtica laboral. El Reial Decret aprovat pel govern del Partit Popular no possibilita l’accés diferenciat. El Sindicat ha proposat al nou equip ministerial una doble via per a l'accés. Mentrestant, la Generalitat Valenciana no ha volgut negociar un pacte d’estabilitat laboral.

La salut laboral
Els serveis de prevenció i salut laboral del sector docent continuen sense constituir-se per la ineficàcia dels responsables educatius. La Conselleria d'Educació és capdavantera en l'incompliment de la Llei de Riscos Laborals.

L'ensenyament privat
En el sector de l'ensenyament privat, les negociacions amb la Conselleria d'Educació, s'han reflectit en la signatura en el mes de juliol d'un acord que suposa una millora de les condicions laborals de les treballadores i dels treballadors del sector. Aquest acord es concreta, entre d'altres mesures, en: l'homologació del salari brut del professorat de concertada amb el del sector públic l'any 2005; l'aplicació de les plantilles de secundària i de batxillerat en la seva totalitat en setembre de 2005; l'amplicació de les plantilles d'infantil en un professor més fins a 11 unitats i en dos a partit de 12 unitats i la creació d'una Mesa Tècnica que tindrà entre les seves funcions la realització dels estudis necessaris per tal d'aplicar el complement de formació del personal docent des de gener de l'1 de gener de 2007. Però queden pendents de negociar, tant amb la Conselleria d'Educació com amb les Patronals del sector, molts assumptes que es refereixen a les condicions laborals i econòmiques del professorat de privada concertada.
Les negociacions estatals estan determinades per la negociació del Vé Conveni de concertada. Les negociacions s'han dut a terme des de gener de 2004. Les postures patronals regressives han provocat mobilitzacions en el sector. En total han hagut 4 concentracions davant de les seus provincials de Educación y Gestión, ( patronal majoritària del sector). La convocatòria de les concentracions ha estat unitària i continuaran durant el 2005.
Per altra part, s'ha signat el II Conveni Col.lectiu per a Empreses d'Atenció Especialitzada en l'Àmbit de la Familia, la Infantesa i la Joventut a la Comunitat Valenciana i s'han mantingut reunions amb la Directora General de Familia, Menors i Adopcions de la Generalitat Valenciana, juntament amb la resta de sindicats representatius, per tal de crear un marc de negociació estable entre Administració, sindicats i patronal. Aquestes negociacions es duran a terme en gener de l'any proper.

Nova Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència
Una novetat ha estat la creació d'una nova Conselleria d'Empresa, Universitat i Ciència que assumeix les competències en matèria universitària i d'investigació. La Llei d’Universitats ha continuat a aplicant-se, malgrat no comptar amb el suport de la comunitat universitària. El Sindicat reitera la seua oposició a la Llei i també al sistema d’acreditació i habilitació de la LOU. Les universitats valencianes pateixen problemes finacers per la política de la Generalitat Valenciana més interessada en potenciar les universitats privades i més concretament la universitat catòlica. L’any 2004 acaba amb la mobilització del Personal d’Administració i Serveis de la Universitat de València per demanar l’homologació amb el PAS de la resta de les universitats i amb el conflicte generat per control horari imposat per la gerència d'aquesta universitat que pretén que entre en vigor el 10 de gener de 2005. També hem de condemnar l'agressió a un delegat de la Secció Sindical de l'STEPV-Iv de la Universitat Politècnica de València durant un acte de protesta on es reclamava l'homologació salarial del PAS i el dret de l'STEPV-Iv a participar en les meses de negociació que la Politècnica nega sistemàticament.

En definitiva, l’any 2004 acaba amb les expectatives generades per la nova etapa política i els anuncis de canvis en la política educativa del govern central, però amb molts dels mateixos problemes que tenia l’ensenyament a principi d’any, però agreujats per una política molt conservadora, privatitzadora i antivalenciana del Consell de la Generalitat Valenciana

València, 28 de desembre de 2004.

Sindicats denúncien les declaracions d'Alfonso Rús, candidat a la presidència del Partit Popular en la província de València

Les seccions sindicals de la Universitat de València de CC. OO., STEPV-IV, FETE-UGT i CGT, davant de les declaracions efectuades pel Sr. Alfonso Rus, candidat a la presidència del Partit Popular en la província de València, en les quals s’afirma que els responsables de la Universitat de València se’ls pot qualificar de “chupópteros” i “membrillos”, i que el professorat d’aquesta institució “perden el temps” i sempre tenen la “mano en el culo”, reprova contundentment aquestes manifestacions expressades sense cap fonament ni justificació, per la qual cosa no poden ser més que considerades com injurioses i profundament ofensives.

Una persona que en aquests moments té la responsabilitat política de regir un municipi com el de Xàtiva i que aspira a dirigir el Partit Popular en la província de València no pot rebaixar-se a pronunciar aquestes indignitats sobre una institució multisecular regida per autoritats acadèmiques democràticament elegides i sobre un professorat que ostenta en el ranking de l’Estat uns graus d’excel·lència docent i investigadora reconeguts unànimement.

La Universitat de València es limita a complir amb les seues funcions al servei de la societat: la creació, transmissió i crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura; la preparació per l’exercici d’activitats professionals; la difusió, la valorització i la transferència del coneixement i la difusió del coneixement i la cultura, funcions que realitza amb la comunitat científica i acadèmica internacional servint-se del mètode científic.

El Partit Popular hauria de revisar la nòmina de persones a les quals elegeix per ostentar llocs de responsabilitat política i de gestió en una societat plural com la valenciana les quals han de respectar, admetent òbviament la discrepància dintre de paràmetres de racionalitat, la institució universitària i els seus membres als quals no pot ofendre tan gratuïtament.

València, 15 de desembre de 2004

Davant la publicació de l'anomenat informe PISA

Davant la publicació de l'anomenat informe PISA, on es fa constar que el rendiment acadèmic de l'alumnat espanyol de 15 anys de secundària obté resultats poc satisfactoris en comprensió lectora, càlcul i ciències naturals, l'STEPV-Iv manifesta el següent:

1. El sistema educatiu espanyol necessita més inversions en educació i millores tecnològiques. Amb els governs del PP s'han reduït les inversions en educació.
2. Han d'aplicar-se mesures educatives immediates i no propaganda. L'administració valenciana ens té acostumats a manifestacions faraòniques (com el Palau de les Arts) mentres retalla grups de batxillerat o optatives com Història de la Música. Necessitem més professorat per atendre l'alumnat amb dificultats i posar al dia l'ordenació del sistema amb normes més pràctiques i menys burocràcia.
3. Cal actuar decididament en els trams inicials, com l'educació Infantil i Primària, per tal de fer més progressos amb l' alumnat a ESO i Batxillerat. És amb la descentralització, amb més recursos i amb la recerca de la igualtat d'oportunitats, com els països que obtenen millors resultats han pogut tindre progressos.
4. Necessitem polítiques públiques actives de totes les administracions, no sols les educatives, per millorar el nivell de lectura del país i progressar en els nivells de càlcul i cultura científica. Les televisions públiques han de ser un exemple educatiu.
5. La necessitat de millorar el diagnòstic dels sistemes educatius. Un diagnòstic no pot estar basat exclusivament en el rendiment de l'alumnat com si es tractara del festival d'eurovisió. S'ha d'avaluar també les pràctiques educatives i la pròpia administració per tal d'establir millores.

Des de l'STEPV-Iv entenem que les excuses donades pels responsables dels governs del PP són inadmissibles. L'administració educativa no ha fet quasi res en inversions tecnològiques en els centres educatius ni s'han pres seriosament el reconeixement de la tasca docent del professorat ni la millora de la participació de tota la comunitat educativa.

València 10 de desembre de 2004

mes informació de l'informe PISA a www.pisa.oecd.org 

STEPV-Iv critica la paràlisi de la negociació en Educació.

El sindicat amenaça amb la convocatòria de mobilitzacions al sector educatiu.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) critica la paràlisi en la negociació dels temes educatius. En eixe sentit, el Sindicat denuncia que no s'estan convocant les Meses de Negociació per tractar sobre molts temes pendents. La Mesa Sectorial d'Educació només s'ha reunit, des de l'inici del curs, una vegada per negociar la convocatòria dels concursos de trasllats dels cossos docents.

Per al Sindicat és inexplicable aquesta paràlisi i exigeix a Conselleria de Cultura, Educació i Esport que convoque immediatament la Mesa Sectorial d'Educació per negociar tots els temes pendents. Entre aquests, l'STEPV-Iv considera inajornable la negociació de les plantilles dels centres de Formació de Persones Adultes (FPA), dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPES), dels centres d'Ensenyament de Règim Especial, especialment de les Escoles Oficials d'Idiomes i dels Conservatoris de Música, dels centres d'Educació Infantil i dels centres que compten amb programes de compensació educativa i d'atenció a l'alumnat immigrant. Els programes d'atenció a l'alumnat immigrant necessiten la dotació de més personal i de recursos econòmics per poder atendre a aquest alumnat i integrar-lo sistema educatiu.

L'STEPV-IV també demana la negociació de la modificació del decret d'admissió de l'alumnat; la planificació educativa per fer front a la demanda de llocs escolars als centres públics, la solució a la situació de precarietat dels 12.000 professors interins que treballen per a la Conselleria d'Educació; la situació de la inspecció educativa valenciana per fixar la plantilla i evitar els nomenaments discrecionals i arbritaris que s'estan produïnt; la formació del professorat i la regulació dels Centres de Formació del Professorat; la normativa per a l'organització dels centres educatius que, a hores d'ara, és obsoleta i les partides pressupostàries destinades a Educació que contenen els Pressupostos de la Generalitat Valenciana, especialment l'augment de la partida destinada a despeses de funcionament dels col.legis públics. També es troba pendent de negociar el completar l'adscripció del professorat del Cos de Mestres als Instituts, la catalogació lingüística dels llocs de treball i diversos temes retributius pendents des de fa anys, com ara la consolidació del complement de direcció.

El Sindicat afirma que molts d'aquests temes estan pendents des de fa alguns cursos i que no s'han negociat per bloqueig de les meses de negociació per part dels responsables educatius.

L'STEPV-Iv considera que cal acabar amb la situació de paràlisi de la negociació col.lectiva en l'ensenyament i que cal convocar, immediatament, les meses de negociació per abordar els problemes reals que té el professorat i l'ensenyament valencià, en cas contrari el sindicat proposarà a la resta de les organitzacions sindicals i al professorat la convocatòria de mobilitzacions al sector educatiu valencià.

València, 15 d'octubre de 2004

Escolarització de l'alumnat immigrant en l'inici de curs

Per a l’STEPV-Iv la immigració és una de les incidències més notable als Centres Educatius Públics en l’inici del curs 2004-05 pel que fa a l’escolarització de l’alumnat. L’establiment a les poblacions del País Valencià amb una dinàmica més intensa d’activitat econòmica i industrial de col·lectius d’immigrants de diversa procedència ètnica, cultural i lingüística, ha comportat amb eixa mateixa complexitat un augment de l’escolarització als col·legis públics d’alumnes amb característiques també molt divergents. Sobre el particular, l’STEPV-Iv vol plantejar les següents reivindicacions:

• Constitució en totes aquelles poblacions on existisca un índex sensible d’incidència, d’un Fòrum de la Immigració format per representants d’institucions locals públiques i privades pertanyents a tots els àmbits (social, cultural, educatiu, polític, econòmic, laboral…) per promoure estudis, elaborar programes d’intervenció, desenvolupar projectes, fer-ne una avaluació continuada i continua i encetar un debat global i de gran calat; les premisses i les conclusions del qual puguen traslladar-se a la resta de la ciutadania per estimular la seua informació, la seua participació, la seua implicació i la seua formació.
• L’existència d’una coordinació organitzada i operativa entre les diferents institucions públiques d’àmbit local, comarcal, provincial, autonòmic i estatal que planifiquen accions conjuntes des de la perspectiva de les seues respectives competències i des dels seus àmbits d’intervenció.
• La implantació generalitzada als Centres Educatius finançats amb fons públics de Plans d’Acollida i la creació de la figura del mitjancer cultural.
• Consensuar al si de cada Consell Escolar Municipal el repartiment proporcional basat en criteris d’optimització de recursos a tots els centres educatius de la població que s’hi financien amb fons públics de l’alumnat immigrant per tal de previndre i evitar la massificació i el fenomen de guetto. En eixe sentit, es demana la modificació de l’actual normativa d’admissió d’alumnat.
• Millora quantitativa i qualitativa de les dotacions econòmiques i de plantilla de professorat als centres finançats amb fons públics que acullen alumnat immigrant, així com la modificació de les convocatòries oficials dels projectes d’educació compensatòria i dels programes d’atenció a la diversitat per tal d’adaptar-les als increments sobtats de l’escolarització de l’alumnat immigrant al llarg de tot el curs escolar i a les característiques intrínseques d’eixos col·lectius concrets.

Dels vora 50.000 alumnes immigrants, el 72% estan escolaritzats en els centres públics i el 28% en la privada. Tot i que aquestes xifres cal matiçar-les ja que en la xifra global està computat l'alumnat estranger matriculat en centres privats estrangers -fonamentalment a la província d'Alacant-. De la resta no tots els centres privats concertats acullen igualment aquest alumnat ja que es concentra en determinats centres d'interés social i d'altres no en tenen cap.

L'STEPV-Iv reivindica el compliment de totes les mesures previstes en l'ordre de 2001 sobre compensació educativa amb el repartiment equilibrat d'aquesta població escolar i la dotació de mitjans humans i recursos econòmics suficients per a complir els objectius del dret a l'educació.

València, 7 de setembre de 2004.

STEPV-IV inicia una Campanya per un Pacte per l'Ensenyament Públic, Popular, Democràtic i Valencià.

El Sindicat vol que l'ensenyament públic recupere el prestigi que se li ha volgut llevar en aquests darreres i que acabe amb la privatització de l'ensenyament.

 El Secretariat Nacional de l'STEPV-Iv, màxim òrgan de decisió entre congressos, es va reunir ahir, divendres, a Gandia, per planificar el curs 2004/05, aprovar les línies de treball de les diferents àrees i secretaries i per aprovar l'inici d'una campanya per UN PACTE PER L'ENSENYAMENT PÚBLIC, POPULAR, DEMOCRÀTIC I VALENCIÀ.

Davant la imposició de la  LOCE, el Sindicat exigeix que el procés de derogació de la mateixa i la seua substitució per una nova llei, siga el resultat d'un Pacte per una Escola, Pública, Popular i Democràtica, fruit d'un anàlisi i un debat responsable entre les forces polítiques parlamentàries, experts en educació i la participació de les famílies, l'alumnat i professorat a través de les seues organitzacions representatives. Un debat que les administracions, central i autonòmica tenen l'abligació d'impulsar.

 Però per al STEPV-Iv un Pacte per una Escola Pública, Popular, Democràtica i Valenciana, té uns mínims, un pacte, per tant, que deu:

*Tornar a l'ensenyament públic el prestigi que se li ha volgut llevar en estos últims anys i que acabe amb la privatització de l'ensenyament.
*Defendre l'ensenyament públic, com a democràtic, igualitari, integrador i de qualitat per a tots i totes.
*Impulsar lleis que impedisquen el finançament públic d'una educació elitista, perquè la història ensenya que qualitat per a uns pocs és privilegi, i que l'ensenyament públic és l'únic que pot garantir que la qualitat siga per a tots i totes.
*Propiciar lleis que facen de l'etapa de l'escolaritat obligatòria una etapa de convivència entre xiquets i xiquetes i jòvens de distinta procedència i distinta extracció social, de convivència entre persones de distintes creences i races, per a contribuir amb esta convivència al millor desenvolupament democràtic d'una societat que cada dia, més diversa, més múltiple, més plural.
*Desenvolupar una legislació que aconseguisca una convivència democràtica en els centres escolars, com a base a la necessària convivència democràtica en la societat
*Propiciar que torne la democràcia a la gestió dels centres educatius, la participació de tots els sectors educatius en la dita gestió, que el Claustre i el Consell Escolar siguen òrgans de govern dels centres docents.
*Reflectir en l'escola i en l'ensenyament la laicitat i l'aconfessionalitat de l'Estat que assenyala la Constitució. i que, per tant, estiguen fora del currículum escolar les ensenyances religioses, ensenyances que ben sovint cauen en fonamentalisme, sexisme, atacs a la llibertat individual i vulneració dels drets humans  i divulgació? i imposició? de veritats acientífiques.

 Aquests, són els trets bàsics, al voltant dels quals treballarà l'STEPV-Iv, i  dels que pensa aportar documentació per al debat. En els propers dies el Sindicat traslladarà els centres, la comunitat educativa i els partits polítics els documents de la Campanya.

          València, 4 de setembre del 2004.

STEPV-Iv s'entrevista amb el conseller Font de Mora i li demana que lidere el debat sobre la nova llei educativa

Una representació del Secretariat Nacional del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana, sindicat majoritari de l'ensenyament, s'ha entrevistat amb el nou conseller de Cultura, Educació i Esport, Alejandro Font de Mora.

El Sindicat que considera que l'entrevista ha estat cordial ha demanat al conseller que lidere, articule i potencie al País Valencià el debat social sobre la nova llei educativa que presentarà en les properes setmanes el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports. Per al Sindicat el Consell Escolar Valencià ha de dinamitzar aquest debat. També li ha proposat la negociació d'un Pacte per una educació pública, popular, democràtica i valenciana que prioritze l'ensenyament públic i que acabe amb la política privatitzadora que ha practicat el Partit Popular en els darrers 9 anys.

El Sindicat també ha reclamat que es donen resposta als problemes i reptes que té l'ensenyament, com ara el dèficit d'infraestructures educatives, les despeses de funcionament dels centres, la negociació de les plantilles d'educació infantil, la formació del professorat, la inspecció educativa, la immigració, la compensació educativa, la modificació del decret d'admisió d'alumnat, la potenciació de l'ensenyament en valencià i la prevenció i salut laboral del personal que treballa als centres docents. Un esment especial ha estat la necessitat de dignificar la tasca docent, compromís de l'anterior conseller que a hores d'ara no s'ha concretat en cap mesura.

El Sindicat ha demanat fluidesa en les relacions i que aquestes es fonamenten en el diàleg i en el consens, independentment que s'arribe o no a acords. A més a més, ha demanat el respecte als marcs de negociació legalment establerts per evitar intromissions des d'altres àmbits, siga sindicals o polítics, en temes que són matèria de negociació de la Mesa Sectorial d'Educació i de la Mesa de Privada Concertada.

Per acabar, el Sindicat ha demanat mantindre una reunió de treball per a presentar les seues propostes i que aquestes reunions tinguen continuïtat.

València, 2 de setembre de 2004

STEPV-IV demana al conseller Alejandro Font de Mora un Pacte per una educació pública, popular, democràtica i valenciana

L’STEPV-Iv que ha estat present en la presa de possessió del nou Conseller de Cultura, Educació i Esports considera prioritari la negociació d’un Pacte per una Educació pública, popular, democràtica i valenciana que situe l’ensenyament públic com una prioritat per al govern de la Generalitat Valenciana. En eixe sentit, el sindicat reclama un canvi de la línia política del govern valencià que, fins ara, s’ha dedicat a potenciar l’ensenyament privat. Una mostra de l’aquesta política privatitzadora n’és la concertació de l’educació infantil o el recent acord per a concertar, l’any 2007, el batxillerat.

Per al Sindicat és necessari l’aplicació immediata de diverses mesures per millorar el sistema educatiu valencià, entre elles estan: 

un major esforç pressupostari en infraestructures educatives, 
la negociació de les plantilles d’educació infantil, 
la revalorització social de la tasca docent,  
la negociació d’un pla de prevenció per al sector docent, 
la reducció de la jornada laboral del professorat i la negociació sobre el model de jornada i calendari escolar, 
la solució a la situació de precarietat del professorat interí, 
un autèntic pla de formació del professorat, 
una major dotació de recursos econòmics per als centres educatius i especialment per als centres que tenen programes de compensació educativa o integració escolar, 
una major oferta de cicles formatius en els centres públics, 
la potenciació dels programes d'ensenyament en valencià i la valencianització de l’ensenyament, … 

En definitiva que done resposta als problemes reals que té el sistema educatiu valencià i que millore i dignifique les condicions de treball del professorat i del personal d'administració i serveis que hi treballa.

Per altra part, el Sindicat critica el retrocés que s’ha donat en la gestió democràtica dels centres per la normativa que ha aplicat la Conselleria de Cultura, Educació i Esport basada en la Llei de Qualitat i demana que les direccions dels centres docents siguen triades pela Consells Escolar i que aquests tinguen majors competències i més autonomia.
En eixe sentit, l’STEPV demana al nou Conseller que faça una aposta clara, més enllà dels discursos oficials, per l’ensenyament públic i per l’escola valenciana i que mantinga oberta l’aposta pel diàleg que ha caracteritzat l’etapa del Conseller Esteban Gonzalez Pons.

STEPV valora negativament els continus canvis en la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

6 consellers en un període de 9 anys

El nomenament d’Alejandro Font de Mora ha estat una sorpresa per al sindicat ja que no esperava cap canvi en la Conselleria després de les nombroses declaracions d’Estaban Gonzalez Pons afirmant que anava a acabar la legislatura com a Conseller. A més a més, el sindicat desconeix la relació del nou conseller amb el mon educatiu. En tot cas, l’STEPV no creu que vagen a haver canvis en la política educativa de la Generalitat Valencina, una política que s’ha caracteritzat pel seu conservadurisme, la privatització i pel seguidisme de les polítiques del Ministeri d’Educació quan governava el PP i per l’enfrontament a partir de les eleccions del mes de març amb el gover espanyol en relació a la paralització de la LOCE.

Malgrat això, l’STEPV demana al nou Conseller que faça una aposta clara per l’ensenyament públic i per l’escola valenciana, que passe pàgina a l’enfrontament amb el govern espanyol, que mantinga oberta l’aposta pel diàleg que ha caracteritzat l’etapa del Conseller Estaban Gónzalez, que cumplisca els compromisos adquirits i que faça dels consens amb el conjunt de la comunitat educativa una eina per a avançar en un ensenyament públic i de qualitat per al conjunt de la ciutadania.

Per altra part, el sindicat lamenta la dispersió en dues conselleries de les competències en materia educativa i no està d’acord en que la Conselleria d’Educacio deixe de tindre competències en política universitària. En tot cas, desitja que les relacions amb el nou conseller d’Empresa, Universitat i Ciència, Justo Nieto, estiguen presidides pel diàleg amb els sindicats i la comunitat universitària i que hi haja un punt d’inflexió quant a la aplicació de la LOU en tot allò que siga competència de la Generalitat Valenciana, especialment pel que fa al règim retributiu i a la contactació del personal laboral. El sindicat demana, una vegada més, la constitució de la mesa sectorial d’universitats.