Malala ens recorda que l’educació continua sent una batalla per a milions de xiquetes i xiquets arreu del món, i que garantir aquest dret és essencial per construir una societat més justa, igualitària i plena d’oportunitats per a totes les persones.
Cada 12 de juliol commemorem el Dia de Malala. Podria semblar una efemèride més, però és molt més que això. És un recordatori que, en ple segle XXI, milions de xiquetes continuen veient negat el dret més bàsic per construir el seu futur: l’accés a l’educació.
Quan Malala Yousafzai va pujar a la tribuna de les Nacions Unides el dia del seu setzé aniversari, ho va fer després d’haver sobreviscut a un intent d’assassinat. No parlava des de la teoria ni des del privilegi. Parlava des de l’experiència d’una jove que havia estat condemnada a mort per defensar una idea tan revolucionària com senzilla: que les xiquetes tenen dret a anar a escola.
Aquell tret no anava només contra Malala. Anava contra totes les dones que estudien, que pensen, que qüestionen l’ordre establert i que aspiren a decidir sobre les seues pròpies vides. Era un atac contra la llibertat i contra la igualtat.
Més d’una dècada després, el seu missatge continua plenament vigent. Encara hi ha països on les xiquetes són expulsades de les aules, obligades a casar-se abans d’arribar a l’edat adulta o condemnades a viure sota règims que consideren l’educació femenina una amenaça. Però no cal mirar només cap a l’Afganistan o altres llocs del món. També a Europa assistim amb preocupació a una ofensiva contra els drets de les dones, la coeducació, l’educació afectivosexual i les polítiques d’igualtat.
Els discursos reaccionaris intenten desacreditar el feminisme, censurar materials educatius i presentar la igualtat com una ideologia. Volen una escola que no qüestione els privilegis ni les desigualtats. Per això, defensar una educació pública, inclusiva, feminista i de qualitat és avui un acte de resistència democràtica.
L’educació no només transmet coneixements. Forma ciutadania crítica, combat els prejudicis, prevé les violències masclistes, obri oportunitats i trenca els cercles de pobresa i exclusió. Quan una xiqueta estudia, augmenten les seues possibilitats d’autonomia econòmica, millora la seua salut, es redueix el risc de matrimonis forçats i es multipliquen les oportunitats de tota la comunitat.
Per això, el llegat de Malala no consisteix únicament en admirar el seu coratge. Consisteix a actuar. A exigir governs compromesos amb una educació pública de qualitat. A defensar la coeducació davant els qui la volen eliminar. A garantir que cap xiqueta quede enrere per motius econòmics, culturals, religiosos o de gènere. A protegir a els i les professionals de l’educació que educa en igualtat i drets humans.
Des d’Intersindical Dones sabem que educació i igualtat són inseparables. No hi ha treball digne sense educació. No hi ha democràcia plena sense dones lliures. No hi ha llibertat mentre una sola xiqueta haja de jugar-se la vida per entrar en una aula.
El 12 de juliol no és només el Dia de Malala. És el dia de totes les xiquetes que resisteixen, de totes les dones que es dediquen a l’educació i que continuen educant malgrat les dificultats i de totes les dones que saben que el coneixement és la millor eina per transformar el món.
Perquè, com ens va ensenyar Malala, un llibre pot desafiar un règim; una escola pot canviar una comunitat; una dona formada pot canviar la història. I això és precisament el que els enemics de la igualtat sempre han temut.