Drets
18 de desembre: les dones migrants, al cor de la precarietat i de la lluita feminista
Migrar no és un delicte, és una conseqüència de les desigualtats, els conflictes i un sistema que expulsa. Davant els discursos d’odi i les polítiques de frontera, alcem la veu per una societat d’acollida, amb drets humans per a totes, sense excepcions.
Sense les persones migrants, el món s’atura.
Cap persona és il·legal. Migrar és un dret. Dignitat, drets i igualtat per a totes, vinguen d’on vinguen.
El 18 de desembre conmemorem i denunciem la realitat de les persones migrants. Una realitat profundament marcada per les desigualtats estructurals, la violència institucional i la manca de drets. Però, dins d’aquest fenomen global, hi ha un col·lectiu que pateix una opressió multiplicada: les dones migrants.
La migració no és neutra: té gènere, classe i color de pell. Al País Valencià, mentre el govern del PP i VOX alimenta discursos obertament racistes i xenòfobs, criminalitzant les persones migrants i atacant qualsevol política d’igualtat o convivència, la realitat és que l’economia valenciana es sosté sobre la feina invisibilitzada, mal pagada i essencial de milers de dones migrants. Dones que han hagut de deixar enrere les seues llars per a sostenir les nostres vides quotidianes i que treballen en sectors marcats per la precarietat i l’explotació: les cures, la neteja, l’hostaleria, el treball domèstic o les feines agrícoles temporeres. Aquest govern, que assenyala les migrants com a problema, calla i es beneficia del fet que són elles qui garanteixen el funcionament de sectors sencers de la nostra economia mentre pateixen discriminació, racisme institucional i una vulnerabilitat laboral extrema.
Són dones que, massa sovint, treballen sense contracte, sense descansos dignes, sense protecció davant de l’assetjament laboral o sexual, sense possibilitat de regularitzar la seua situació perquè la Llei d’Estrangeria les condemna a un no-dret perpetu. Són dones que cuiden els nostres majors, que atenen infants, que netegen espais públics i domèstics, i que sostenen un sistema econòmic que les tracta com a mà d’obra descartable.
Aquestes violències estructurals no són casuals: responen a un model econòmic i patriarcal que assigna a les dones i especialment a les migrants.
És el que s’anomena la cadena global de cures: mentre els països rics absorbeixen el treball de les dones migrants, els seus propis fills i filles creixen sense elles, i les seues comunitats pateixen el buidament de l’energia i la força de les seues dones.
En aquest context, el feminisme no pot ser neutral. Un feminisme que no siga antiracista, antineoliberal i compromés amb els drets de les treballadores migrants es converteix en un feminisme buit, superficial, que no transforma res.
Des d’Intersindical Dones exigim:
• Regularització ja de totes les persones migrants, especialment de les dones que sostenen els sectors essencials.
• Reconeixement real del treball de cures i domèstic com a feina amb drets, contractes dignes i protecció laboral.
• Polítiques públiques d’igualtat que posen al centre la interseccionalitat, perquè no és igual ser dona que ser dona migrant, racialitzada i en situació administrativa irregular.
• Fi dels discursos d’odi i de les mesures que criminalitzen la pobresa i la migració.
• Protecció efectiva davant l’assetjament, la violència masclista i la xenofòbia en l’àmbit laboral.
Les dones migrants no són víctimes passives: són agents de canvi, treballadores, activistes i sostenidores de vida. El futur del feminisme i de la justícia social passa necessàriament per escoltar-les, protegir-les i posar-les al centre.
En aquest 18 de desembre, reconeixem, denunciem i reivindiquem. Perquè la igualtat real només arribarà quan totes, vinguen d’on vinguen, tinguen dret a una vida digna, lliure i plena.
Normes d'ús