Drets
24 de maig: les dones, les guerres i la defensa feminista de la pau
Les dones han estat històricament protagonistes de moviments pacifistes, de resistència davant dels conflictes armats i de defensa dels drets humans. Davant l’augment dels discursos d’odi, de l’autoritarisme i de la despesa militar, aquesta data ens convida a apostar pel diàleg, la cooperació i el desarmament com a camins imprescindibles per garantir la vida i la dignitat de totes les persones.
Reivindicar la pau és també defensar els serveis públics, la justícia social i els drets de les dones. Perquè sense igualtat no hi ha pau, i sense pau no hi ha futur.
Cada guerra té moltes víctimes, però hi ha una realitat que es repeteix una vegada i una altra al llarg de la història: les dones són qui més pateixen les conseqüències dels conflictes armats. Ho pateixen abans, durant i després de les guerres. I, el seu dolor queda invisibilitzat darrere dels interessos geopolítics, dels discursos patriòtics i dels beneficis econòmics que genera la indústria armamentística.
Aquest 24 de maig, Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, és necessari alçar la veu davant d’un món cada vegada més militaritzat, on augmenten els discursos d’odi, la cultura de la guerra i les inversions en armament mentre es retallen drets socials i polítiques públiques essencials.
Les dones no només pateixen la guerra com a població civil. Les guerres utilitzen els seus cossos com a camps de batalla. Les violacions, l’explotació sexual, els matrimonis forçats, els desplaçaments forçosos i la precarització extrema formen part de l’estratègia de dominació dels conflictes armats. Milions de dones i xiquetes arreu del món carreguen amb les conseqüències físiques, emocionals i econòmiques de guerres que no han decidit.
A més, quan arriben les crisis humanitàries, són les dones qui sostenen la vida enmig de la destrucció: cuidant criatures, persones majors, malaltes i comunitats senceres amb recursos mínims i en condicions extremes. Són elles qui mantenen el teixit social mentre els governs destinen milers de milions a armes i a interessos militars.
Per això, des d’Intersindical Dones defensem amb contundència que la pau és una reivindicació feminista imprescindible. No podem parlar de democràcia, drets humans ni igualtat mentre es normalitza la guerra com a eina política i econòmica.
Defensem una societat basada en la justícia social, en la cooperació entre pobles, en la solidaritat i en la defensa de la vida. Defensem que els recursos públics han d’anar destinats a garantir educació, sanitat, habitatge, serveis socials, igualtat i cures, no a alimentar la indústria militar ni les lògiques bel·licistes.
El feminisme ha demostrat històricament que hi ha una altra manera d’entendre la seguretat: una seguretat basada en els drets, en les condicions de vida dignes i en l’erradicació de totes les violències. Perquè la vertadera seguretat no la donen les armes, sinó la garantia d’una vida lliure de por, pobresa i discriminació.
En un moment en què alguns intenten convertir la guerra en un negoci permanent i la por en una forma de govern, és més necessari que mai reivindicar la pau com una aposta política transformadora. I en aquesta lluita, les dones continuarem estant al davant, com hem estat sempre.
Perquè no hi ha pau sense feminisme.
Perquè no hi ha desarmament sense justícia social.
I perquè cap guerra serà mai una solució per a la vida de les dones.
Normes d'ús